4. Pesticides a l’Estat Espanyol

4.1. Productes més utilitzats

Els grups de fitosanitaris més venuts a Espanya son els fungicides i bactericides, els quals estan compostos normalment d’àcids que s’alliberen per a eliminar la plaga no desitjada, la venta d’aquests grups arriba fins a les 37.000 tones anuals, la qual és una xifra molt significativa ja que comporta la gran part de les ventes anuals de productes fitosanitaris.

Per a esquematitzar la informació a continuació es mostra una taula amb els productes mes venuts separats per tipus, les ventes anuals en tones, exemples de productes comercials i funció sobre els cultius:

Productes fitosanitaris més venuts a l’Estat Espanyol anualment

Tipus Ventes(tones per any) Funció i efecte Exemples de productes comercials

Fungicides i Bactericides 37.000 Alliberació d’àcids per eliminar plagues ACTUM/procidic

Herbicides 16.500 Interfereixen en les hormones de les plantes per parar-ne el creixement Glifosat (principi actiu)

Insecticides 7000 Allibera substàncies tòxiques per als insectes

Reguladors creixement 150 Actua en el desenvolupament de la planta. Flic

Luqvital

Mol·lusquicides 105 Controlen mol·luscs en les plantacions alliberant substàncies tòxiques. Cargoluq

A més a més el Glifosat, tot i pertànyer al segon grup, és el plaguicida individual més utilitzat a España i al món, només a estats units s’han aplicat 1,8 milions de tones des de

la seva primera comercialització al 1974, la suma total de tot el món augmenta fins a les 9,4 milions de tones.

Extret de l’article “Una sustancia natural tendría el mismo efecto que el glifosato” Extret de la tenda online “Deluser”

4.2. Cultius més tractats

Existeixen una quantitat innumerable de cultius diferents i la gran majoria hi contenen productes químics fitosanitaris adherits, però alguns d’ells contenen una major quantitat de l’habitual. Vulgarment son anomenades “fruites brutes” en referència a la seva quantitat de químics.

A continuació es mostren ordenats els cultius amb més residus químics a l’hora de consumir-los:

Productes agrícoles amb més residus químics

Producte Dades

Freses Classificada habitualment com “la fruita més bruta”, conté uns 22 residus de pesticides diferents de mitjana i un terç de les analitzades en contenien 10 o més.

Espinacs El 97% dels espinacs analitzats contenien pesticides.

Nectarines Un 94% de les analitzades contenien residus de dos o més químics.

Pomes En el 90% de les pomes convencionals s’ha detectat algun residu de plaguicida.

Raïm Una mitjana de 5 residus en el seu interior.

Extret, adaptat i traduït de l’article de La Vanguardia “Las 12 frutas y verdures que mas pesticides contienen” escrit al 2018.

Com s’observa a la taula, les freses lideren la classificació, fet que és degut a una característica que també posseeixen els cítrics conreats al Montsià (taronges i mandarines principalment), les freses també tenen la superfície plena de petites cel·les que en el seu cas contenen llavors i no olis essencials com en el cas de les taronges.

Extret de l’article de La Vanguardia “Las 12 frutas y verdures que mas pesticides contienen” escrit al 2018.

En aquesta fotografia macro s’observen les cel·les on es troben les llavors de la fresa i on els químics s’hi adhereixen.

4.3. El problema dels químics a Espanya

Espanya és el líder europeu en ús i abús de productes químics en l’agricultura, aquesta dada sorprèn a primera vista, com és possible que això sigui una realitat si cada vegada més, els països regulen més aquest tipus de producte? La resposta a aquesta pregunta es troba en una dada molt significativa: la industria dels productes químics va facturar a Espanya 1.100 milions d’euros al 2016. La pressió econòmica de les grans empreses químiques alenteix els tràmits de regulació i control d’aquests productes i a la vegada provoca que les intoxicacions i problemes de salut derivats d’aquests es redueixin lentament.

A continuació es mostra un gràfic de ventes de productes químics utilitzats en la agricultura espanyola separades per anys:

Extret de l’article “España, campiona de Europa en el uso y abusos de químicos para la agricultura”

Aquest gràfic corrobora que el major problema són els beneficis econòmics que les grans empreses aconsegueixen a partir de la venta de químics i la gran utilització que se’ls dona a aquest tipus de productes (900mil agricultors REGISTRATS els utilitzen de forma intensiva). Aquestes corporacions multinacionals afirmen que els productes que comercialitzen son completament segurs per als humans, una afirmació amb moltes discrepàncies degut als problemes de salut continuats que apareixen deguts als químics fitosanitaris, els quals no només comporten morts per intoxicació (les quals son bastant reduïdes), sinó que també ocasionen problemes de tot tipus a llarg termini com s’ha vist en apartats anteriors.

Per últim en la següent gràfica podem veure el gran problema d’Espanya en forma de ventes de productes agroquímics en comparació en altres països europeus:

Extret de l’article “España, campiona de Europa en el uso y abusos de químicos para la agricultura”

Espanya supera per molt a estats com França, Itàlia o Alemanya, cosa que denota una mala gestió del problema per part del govern espanyol.

4.3.1. Impacte mediambiental

Degut al problema explicat, Espanya te que gestionar un impacte mediambiental cada vegada més gran i notable. No només hi ha un problema de salut pública, la gran part de les conseqüències son de caràcter mediambiental.

Un dels exemples de l’impacte que tenen els agroquímics en els ecosistemes i la natura es el glifosat, classificat anteriorment com el producte (component actiu) més utilitzat a l’Estat Espanyol, el qual té efectes molt nocius en els ecosistemes en els que s’utilitza, des de contaminació del sòl i aigua i afectacions en els organismes que hi viuen (cucs, granotes, peixos, mol·luscs, etc) fins a la reducció de la diversitat en éssers vius com per exemple els pol·linitzadors, que són crucials per al correcte funcionament de l’agricultura.

L’exemple del glifosat serveix per a englobar tots els altres productes químics que tenen afectacions en el medi ambient, els quals tenen efectes molt semblants; incloent degradació dels ecosistemes, afectació en molts éssers vius, extinció potencial d’espècies i en general, més danys que beneficis a l’agricultura. Per aquestes i més raons, Organitzacions No Governamentals com Greenpeace, estan creant campanyes com la mostrada a continuació, per prohibir i eliminar aquests productes nocius per a la agricultura.

Extret de l’article “Glifosato” publicat per Greenpeace España.

4.4. Pesticides al Montsià

La comarca del Montsià no es queda al darrere en la utilització de agroquímics i fitosanitaris, ja que les seves terres plenes de arbres tarongers “sempre ho han requerit”. Des de l’arribada dels primers pesticides a Espanya, sobre els anys 50-60, la utilització en els cultius de la comarca ha augmentat exponencialment, sobretot en els últims 30 anys degut a la gran demanda de cítrics de la zona i l’augment de les hectàrees de cultiu. La gran part dels pagesos de la zona han convertit als fitosanitaris pesticides en la única forma de mantenir la comercialització de cítrics en un bon nivell. Només una petita minoria ha aplicat la ecologia per comercialitzar productes per la zona.

Gràcies a l’entrevista realitzada a un dels pagesos amb més experiència de la població d’Alcanar, Tio Ramón, sabem que abans de l’arribada dels fitosanitaris, s’utilitzaven mètodes que ara estarien considerats com a naturals i ecològics en gran part. Tot i això, en el moment en que la zona d’Alcanar i rodalies va començar a explotar el seu potencial cítric, la utilització de productes químics resultava molt més fàcil i còmode, fet que va donar lloc a la situació actual.

Taronger en una finca canareva. Avui en dia els pesticides formen part de la vida diària de molts de treballadors del camp i resulta d’una alta dificultat canviar el parer de tanta gent, que tots els dies es veu exposada a la utilització d’aquests. Gent com el propietari de la principal empresa fitosanitària d’Alcanar, Asservial, (el qual va ser entrevistat) defensen la utilització de pesticides igual de vàlidament que el petit col·lectiu que no ho fa.

La realitat resulta ser que sense la utilització intensiva de productes químics per al control i eradicació de plagues a la zona del Montsià, la indústria cítrica al igual que moltes altres, no seria semblant a les grans empreses que existeixen avui en dia.

Camps de cultiu amb la serra del Montsià al darrere