3. Plaguicides i Salut Ambiental

3.1. Impacte ambiental dels pesticides

Els productes químics pesticides van ser creats originalment per evitar plagues que poguessin ocasionar malalties o malmetre els cultius i per conseqüent l’aliment que aquests ens proporcionen. Tot i això els pesticides, com a substàncies químiques que son, també tenen la capacitat de malmetre els cultius, el ramat i fins i tot la persona que els està aplicant si son utilitzats de forma incorrecta.

Extret de l’article “Así afectan los plaguicidas al medio ambiente y sus consecuencias sobre el agua” En aquesta fotografia es veu representat el cicle dels productes plaguicides en el medi ambient, els quals quan son aplicats al sòl, son absorbits pels cultius o evaporats degut a la calor del Sol. Això ens porta a dos camins, des de la terra els plaguicides poden filtrarse amb l’ajuda de l’aigua, poden degradar-se per oxidació (realitzada per bactèries o hidròlisi química) o es poden adherir a les partícules del terra, cosa que probablement acabi portant les substàncies plaguicides als rius degut a aqüífers o rius superficials; en canvi des de la evaporació, poden acabar depositats a qualsevol indret amb l’aigua de pluja que ha quedat contaminada amb partícules de plaguicides.

Aquest gràfic ens dona informació suficient per afirmar que els pesticides i fitosanitaris no son innocus per al medi ambient.

També és important exposar la informació extreta de l’entrevista a Pepo, agricultor que combina mètodes convencionals i ecològics i pioner en ecologia a nivell d’Espanya.

Ell ens aporta que el que normalment es vist com una “terra neta” pels agricultors, per a ell és una “terra bruta”. En els seus cultius es pot notar la presencia de molts de tipus diferents de flora invasora, comunament anomenades “males herbes”. Ell creu que la presència d’aquest tipus de flora és un signe de fertilitat i bona salut del sòl, també afirma que, no utilitzar herbicides per eliminar aquest tipus de flora, manté un equilibri on tot l’ecosistema es veu beneficiat, ja que els cítrics, del que es composen principalment els seus cultius, acaben resultant més resistents contra malalties a diferencia dels cultius on s’apliquen productes fitosanitaris. La “terra neta” que busquen aconseguir tots els agricultors convencionals és un sòl que es degrada i es va malmetent cada vegada més degut a la utilització d’herbicides i altres productes, segons l’entrevistat.

Cultius de vinya amb flora invasora, “terra neta” segons l’entrevistat. Extret de “Las malas hierbas no existen, un dia con Juan Salicrú.” Cultius d’all amb “terra bruta” segons l’entrevistat. Extret de “Alls de Pagés: Creixen creixen... els alls creixen!”

La pràctica d’integrar les plantes “invasores” en els cultius s’ha començat a utilitzar principalment en cultius de vinyes per viticultors ecològics o biodinàmics ja que es una forma natural de controlar algunes plagues i malalties. Aquest fet demostra la afirmació de Pepo sobre el benefici de totes les parts de l’ecosistema.

3.2. Ecologia i alternatives als pesticides convencionals

3.2.1. Ecologia

La ecologia agrícola són un conjunt de tècniques agrícoles amb la màxima principal de no utilitzar cap producte químic per a controlar plagues, curar malalties o simplement per prevenir-ne la aparició.

Aquesta branca de l’agricultura es basa en la utilització de recursos naturals per a fer les funcions anomenades anteriorment, això aporta certs beneficis al producte final i al medi en el qual es conreen en comparació a un cultiu tractat amb tècniques no ecològiques, es a dir utilitzant productes fitosanitaris o pesticides.

Alguns d’aquests beneficis en són:  No es perd cap nutrient ni propietat natural dels aliments degut a la no aplicació de productes químics.  Més sabor i diversitat.  La seva qualitat és certificada per diverses organitzacions especialitzades(CCPAE a Espanya).  Eviten la bona part de la contaminació i de l’impacte natural amb els seus mètodes naturals.  Afavoreixen la biodiversitat dels ecosistemes.  Contribueixen el desenvolupament de zones rurals.

Per altra part també comporta algunes contres, com per exemple l’elevat preu al que arriben aquest tipus de productes i la inaccessibilitat per al públic general que això comporta o la diferencia de producció en comparació als cultius convencionals degut a la dificultat per controlar algunes malalties o plagues només amb producte natural.

Segell de certificació ecològica de la CCPAE. Extret de CCPAE.

Tot i l’anterior dit, l’ecologia és cada vegada més accessible i acceptada dintre de les normatives degut a que compleix totes les normatives contra la contaminació del medi ambient. També es de gran importància ressaltar que els tres entrevistats amb els que hem parlat d’ecologia en profunditat (Pepo, Antoine i Tio Ramón) han afirmat que el sabor i la qualitat d’un producte conreat només amb productes naturals es molt major en comparació a la d’un convencional. A la comarca del Montsià, a nivell del cultiu de cítrics encara és una pràctica que es limita quasi completament a consum personal i no comercial, fet que segons l’expert en Biodinàmica, Antoine, i l’agricultor ecològic, Pepo, prediuen que ocorrerà una transició cap a una agricultura 100% ecològica.

3.2.2. Alternatives als pesticides convencionals

Cada vegada més, els agricultors ecològics cerquen alternatives per substituir les tècniques convencionals amb fitosanitaris. Algunes d’aquestes alternatives són:  Bioestimulants: Substàncies biològiques que promouen el creixement i desenvolupament de la planta a més de millorar el seu metabolisme. (Exemple: extracte enzimàtic de Trichoderma sp)

 Biopesticides: Substàncies o éssers vius introduïts als cultius que actuen com els pesticides convencionals, eliminant plagues no desitjades, amb la diferència que major part no afecten a altres organismes a part de la plaga no desitjada. (Exemple: bactèria Bacillus thuringiensis )  Bioelicitors: Substàncies estimulants del metabolisme secundari de les plantes, el qual ajuda a la protecció del cultiu i la productivitat. (Exemple: extracte d’algues

Ascophyllum nodosum)

La utilització d’aquestes alternatives també comporta avantatges que van des de la previsió del canvi de la legislació, que cada vegada dona mes suport a l’eliminació dels productes químics en l’agricultura, passant per la sostenibilitat dels cultius ecològics, fins al fet de que l’agricultura ecològica utilitza matèries primes renovables.

3.3. Biodinàmica, “la vitalitat és el més important”

La biodinàmica és una forma diferent d’enfocar l’agricultura ecològica, on la prioritat es la vitalitat. Aquesta troba el seu origen al 1924, quan Rudolf Steiner va realitzar un cicle de conferències on es va parlar per primera vegada de la Biodinàmica com a tècnica aplicable als cultius i ramats. La principal diferència amb l’agricultura ecològica clàssica és la introducció d’una forta influència sobre el moviment dels astres i els ritmes còsmics.

3.3.1. Certificació Demeter

Demeter és la marca de productes de l’agricultura biodinàmica. Aquesta atorga una certificació als agricultors i ramaders que han firmat un contracte de supervisió dels processos biodinàmics, aquesta supervisió analitza des de la producció al camp fins a l’envasat final. La certificació Demeter segueix una normativa més elevada i estricta que la certificació ecològica, ja que els seus productes certificats segueixen uns processos molt específics per millorar els processos vitals del la terra y dels aliments.

Símbol de certificació Demeter. Extret de “Demeter España”.

Certificacions de Demeter i CCPAE en un producte de supermercat. Extret de “Qué es la agricultura biodinàmica –IFYDA CONSULTORES”.

3.3.2. Dades estadístiques sobre Demeter

En aquests gràfics és mostren dues variables estadístiques que mostren el creixement de la presencia de Demeter en els cultius espanyols.

Extret de “Oficina de Certificación Demeter Espanya”.

Observant les gràfiques anteriors també podem veure com no només Demeter, sinó que l’agricultura biodinàmica en general han tingut un creixement molt elevat en els últims 5 anys, cosa que prova la seva efectivitat com a tècnica agrícola.

3.3.3. Funcionament i efectivitat de la biodinàmica

Els processos biodinàmics segueixen unes normes que, segons l’entrevistat Antoine el qual va ser pioner en agricultura biodinàmica a Espanya i membre del comitè de Demeter Espanya, es basen en un calendari que indica certes condicions segons els dies favorables o no favorables (per exemple, en certs dies no favorables, l’home no pot entrar a la terra on es troben els cultius), també basen tota la cura dels cultius en la utilització d’altres essers vius que no provoquen cap dany a l’ecosistema, sinó que es complementen entre ells i es beneficien de les seves funcions vitals pròpies. Per aquesta raó la vitalitat de tot el conjunt és la màxima de l’agricultura biodinàmica, ja que aconseguint-la, els productes finals seran d’una qualitat nutricional i comercial superior a l’agricultura convencional i fins i tot a l’ecològica clàssica.

Representació gràfica de la biodinàmica. Extret de recursos Creative Commons