MEUS
Cada jorn es més senzill, poc es el que necessito, aprens poc a poc a viure, deixant anar el Ilast, els oripells, l'or, els esclats encegadors.
La maleta que arrossego es va buidant, igual que en els avions el pes es restreny.
La bossa s'allibera d'articles absurds, saber allunyar el pes que priva el pas és molt important, és costa amunt al capdavall el tram final del camí.
Per poder veure l'infinit la visió de tot en un instant, buido les butxaques i trobo moltes coses… Claus que he oblidat desconeixo el que obrien, botons d'abrics antics, rouge de llavis de Max Factor, fotos de persones que m'han estimat, cares d'éssers que he estimat, la petita nina de fils de Nuremberg que Klaus va regalar a l'avia, Un poema de Yeats en un paper groc, l'últim vers que vaig escriure.
L'àngel em va dir ahir: " S'acosta el jorn, afina els sentiments ". La rancúnia i l'odi descartats, l'enveja amb prou feina la he fregat, endreço l’interior
estic atenta
Tot és més simple somric al que m'amoïnava al que va ocupar la meva vida. Quant temps malgastat!
El dia torna a néixer, contemplo des de la finestra la pluja que acarona els arbres, estàveu tan secs !! Són part de mi són meus, el temps m'acosta a ells, són meus, són vostres.
L'àngel em va dir: "Mira al teu voltant", el jorn es va omplirde tot…
Són meus, els morts d’Haití, els nens que ploren
buscant els seus pares, enmig del caos la destrucció.
Són meves las dones que pateixen, maltractaments de les seves parelles, morint-se de por, esperant cada dia el cap final.
Són meus, els nens que els pederastes destrueixen, matant la seva innocència els seus petits cossos.
Són meus els que viuen vexacions i tortures, en garjoles inhumanes.
Són meves, les dones que arriben enganyades, amb prometences de feina que fineixen en la prostitució.
Són meus els éssers innocents que moren en guerres tribals, dones, nens, vells, mutilats, desnodrits, víolats.
Són meus, els que arrosseguen doloroses discriminacions, pel color de la pell, per la se va Ilengua, per la se va religió.
Són meves, totes les persones enganyades, que ballem damunt les brases,
d'una crisi descarnada.
Tots ens belluguem sobre un temps que passa. Hores, dies, anys, el temps que mesurem amb tanta cura, obsessivament, a la fi, tan sols serveix pel nostre planeta.