Ressenya: Josefa Contijoch. Sense alè. Barcelona: Edicions de 1984, 2012. Guanyadora del Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès 2013
Una indagació i dotze maneres de morir Sense alè, Josefa Contijoch. Edicions de 1984 Sense gènere definit, perquè participa de l’autobiografia, la ficció, les cartes, la poesía, la prosa poética i no poètica. Tret més rellevant: la implicació profunda de l’autora amb el text, d’on surt la seva força extraordinària, que ens fa seguir amb l’obra, malgrat la dificultat de la lectura. La narració es fa des del punt de vista personal . Amb tot, cal remarcar que l’autora amaga els noms, despulla la narració de tot el que ens pot distreure. Els personatges són, la mare, el germà, l’amic, l’amiga, o lletres, casualment, AA, ZZ, alfa i omega de l’alfabet. Sens dubte és una obra, no crec adient parlar de novel·la, pel reduccionisme que pot comportar el terme, de gran abast, ambiciosa. Que deixa una sensació de fredor gelada, tot i la implicació personal intensa. Aquesta combinació és difícil d’aconseguir. Fil conductor: Dotze variacions sobre la mort violenta d’una amiga el 1974. Tots aquests capítols a més han estat posats en cursiva, per subratllar-ne l’essencialitat. Aquest succés, en les diferents versions, li serveix de contrapunt per anar explicant la història del país, i el seu itinerari de formació. Perquè un altre dels aspectes de l’obra és la múltiple referencia a llibres, músiques, pel·lícules… I a com s’aconseguien. Impagable l’anècdota de com van tirant llibres per la carretera. En una paraula, la trasgressió com a joc. La presència de la mort en l’obra és important. No només per l’amiga, sinó perquè la majoria dels personatges són morts. També per les referències sobre la dificultat d’exercir l’art, una altra “mort”. Exemple: Anitta Cerquetti va deixar de cantar perquè la seva veu la feia plorar. Com defineix l’autora la literatura? Paràgraf darrer de la página 160. En una referencia a Maria Antònia Salvà i una excursió que Josefa Contijoch no fa a S’Allapassa: “Tot és inexplicable… “ Aspectes a remarcar: l’experimentació, la dificultat de la lectura que pressuposa el lliurament de qui llegeix a les sensacions que li proporciona el text (només pot ser llegit des d’una immersió que comporta deixar-se portar sense saber on aniràs). I des de la consciencia que l’hauràs de rellegir per anar descobrint-hi nous fils. La portada amb la foto que només entendre’m quan llegim una i altra vegada quin és el llibre que l’autora li va deixar a l’amiga assassinada. “El corazón es un cazador solitario” de Carson Mc Cullers. A qui pot interessar? Als lectors i lectores àvids de recórrer camins pocs trillats, “chemins que ne mènent nulle part”. Una obra de maduresa, per gaudir amb les múltiples descobertes que s’hi poden trobar. Manolita Sanz