La filosofia d’avui en dia està entre el món de la sociologia (concepte de la societat líquida) i el de la literatura. Però on queda realment situada la filosofia?
De nou, ens trobem un any més, ja en són 13, al taller de pràctica filosòfica. Segueixen com a conductors en Mariano i en Fèlix i hi incorporem el nou director de la biblioteca, en Marc, que fa una breu i desenfadada rebuda als participants. Aquest any parlarem sobre les revolucions, que estan tan de moda avui en dia (ambiental, feminista, anticapitalista...). En Mariano comenta que en les revolucions que aniran sortint durant el curs sempre hi ha hagut algun filòsof pel mig, com per exemple en la revolució francesa. A partir d’aquest eix de filosofia i revolució, han influenciat d’altres àrees, com la poesia per exemple. El tema de l’estètica tindrà molt a veure amb la revolució russa i la religió cristiana dins l’imperi Romà serà molt important per la història d’occident. Així tenim que en els segles XVI-XVII apareix la revolució científica, amb un canvi de mentalitat; el segle XVIII, la revolució política; el segle XIX, les revolucions liberals, i,
finalment, el segle XX, la revolució russa, la feminista, el maig del 68.
Seria interessant veure les característiques per les quals alguns fets transcendeixen a revolució. Tota revolució té un element de salvació, però està plena de perversió. Dins la revolució francesa hi havia dos revolucions: la liberal i la social. La social no va tirar endavant. Aquest mes de setembre comencem amb la poesia i la filosofia, una relació de dos llenguatges encarats en el món antic. El text recomanat és de María Zambrano. Ens trobem que el món grec duia a terme la transmissió oral mitjançant la poesia, la dansa i la música. Inicialment tot és poesia; per exemple, el comandant general donava les ordres cantant. Aquests tres elements hipnotitzen la tribu. El tractat de lògica de Parmènides és molt poètic, però és lògica. Al segle V a. de C. es trenca la relació entre poesia i filosofia amb la ciutat ideal de Plató, on expulsa els poetes. Per què? És una lluita de poder, qui té la paraula té el poder. Segons Plató, qui ha de governar és el filòsof. Vol trencar amb el model clàssic. El poeta és la memòria i a través seu parlen els déus; això és molt important perquè no poden anar en contra dels déus ni contra el destí. Els déus són massa humans, no poden ser el model dels vicis; per això Plató els ha de treure.
Hi ha dos tipus de coneixement: la via emotiva i la via platònica (comptar, mesurar, pensar). Comenta en Mariano que Plató utilitza el llenguatge poètic i la tradició: “per combatre l’enemic l’has de conèixer bé”.
V a. de C. amb Plató... Està molt ben lligat tot. “La poesia d’abans són els mitjans de comunicació d’ara, els que tenen el poder”. “Només els poetes ens salvaran”, deia Heidegger.
Quan hi havia molts déus la veritat es repartia, era més democràtica. Amb un sol déu o una veritat suprema no hi ha discussió possible. Si volem estar en la certesa hem d'acceptar l'única veritat, la de Plató, o aquella que Plató ens proposa. De fet la seva proposta política era totalment jeràrquica.
Un altre assistent recita uns versos “nuestras vidas son los ríos que van a dar en la mar”(Jorge Manrique). Els que són capaços de captar el moment d’una època són els poetes.
Locke , amb el principi del pragmatisme, no trobava raons per estudiar música, poesia, dansa.
Com enfrontar-nos amb un món que no ens agrada; raó i emoció; el llenguatge poètic és capaç d’expressar allò que no podem explicar.
Maria Zambrano (filòsofa, segle XX) pensa que si no es recupera el llenguatge poètic es perd una part important del pensament humà. Amb la poesia tens una visió més certa de la realitat global.
En Mariano li preocupa que encara no ha sortit el tema del pas del mite al logos, la utilització del llenguatge poètic per manipular, com ho feia Plató. Aposta per treballar la dialèctica.
S’obre el debat. Una usuària esmenta que Maria Zambrano era deixeble d’Ortega i Gasset. Un altre assistent diu que les cançons desperten les consciències de la gent. La paraula “revolució” no solament s’utilitza per a temes tecnològics, sinó també, ara, és usat pel moviment feminista.
Una usuària fa la reflexió de comparar les revolucions amb els discs de vinil: opina que la revolució és un moviment de tornada, que va girant i torna a començar. Hi ha una desviació de la realitat en separar l’emoció del raonament. L’educació d’abans focalitzava massa emotivitat vers les dones i massa rigidesa en els homes; ara es comença a trencar tot això amb la revolució feminista. El que sorprèn a un usuari és la perdurabilitat de les idees; , estem parlant de coses del segle
El que falta és allò que pugui donar ordre a tota la informació. Es recomana la lectura de Poema y dialogo de Gadamer.