Programació 2015/2016 Biblioteca Roca Umbert
Núm.
5
La societat del cansament Dimarts 26 de gener de 2016 La sessió del mes de gener versa sobre la conformista, la tecnologia es veu com una societat del cansament amb Byung-Chu Han eina nociva per a l’home, la societat és líquida, com a filòsof principal. Aquest pensador és a dir, dóna incertesa, inseguretat, coreà, professor de la Universitat de Berlín, va relativisme. A través de Foucault es pot refutar publicar tres llibres curts la teoria de Han segons en Joan però densos: La societat del Carles. Han utilitza l’espiritualisme "Estem en una guerra sense cansament (2012), La mur. Avui la gent està en guerra orientalista. Quan diu que el mal societat de la transparència amb si mateixa”. Han, Byung- està dins l’home no en busca la Chul (2013) i Psicopolítica (2014). causa. Vol crear una mena de sectarisme. Segons Foucault la Per entendre perquè causa del mal és exterior. anomena a la nostra societat “societat del cansament”, hem de veure diverses coses. Abans tots els elements repressors venien de fora, ara tots els elements repressius vénen de nosaltres mateixos, som els nostres propis botxins i víctimes. La tendència és el neocapitalisme, que et diu que has de rendir al màxim; no reconeixem l’alteritat. Això condueix a la depressió i al fracàs. Un competeix amb si mateix. Quan no arribem a aquest ideal com a productors, ve la sensació de fracàs. Ens trobem sols, el món en solitud. En Joan Carles qüestiona les idees d’en Han. No l’acaben de convèncer, per això Joan Carles ens comença a parlar dels diferents atributs de la modernitat i la postmodernitat per fer la seva anàlisi. La modernitat es coneix com l’etapa de l’optimisme, la utopia socialista, la societat és sòlida, és a dir, s’hi defensen veritats absolutes que donen seguretat. En la postmodernitat, l’ambient és pessimista,
En Mariano assenyala que Han fa servir moltes metàfores que molesten perquè es perd en les conclusions. Han fa una reflexió sobre les carències de l’alteritat, s’han perdut els referents dels altres, sense alteritat no hi ha possibilitat d’amor. Quan parla de l’erotisme va en la línia d’ El Banquet de Plató. S’obre el debat aclarint conceptes: a què us referiu quant parleu d’alteritat? Doncs la diferència d’un respecte a l’altre. Si la repressió ve de nosaltres mateixos, ens ve de manera natural o imposada des de fora? En Mariano contesta que Han atribueix aquesta repressió al neocapitalisme. En Francesc recomana A Puerta cerrada, de Sartre, on es reflecteix molt bé l’alteritat i l’infern. Creu que no és criticable voler ser més bona persona i tirar endavant la família. Una assistent opina que ens autoexigim
Col·labora:
Programació 2015/2016
Núm.
perquè treballem per objectius, així cobrem més a final de mes perquè volem donar més bona vida (material) a la família. No tothom està d’acord amb aquesta afirmació. Han quina solució hi dóna? Cap, simplement ho analitza comentant la quantitat de neuròtics que hi ha. En Joan Carles diu que sí que hi dóna solucions;
Biblioteca Roca Umbert
- Conèixer-te a tu mateix per portar un equilibri. - Solució en l’erotisme, demanar ajuda a l’altre, de manera sarcàstica una dona replica: “Demanem ajuda al “jefe”?” - Destruir el capitalisme. La globalització implicaria que hem perdut consciència de l’altre, implicaria una dissolució. Han, en el llibre Psicopolítica, diu que el capitalisme sedueix amb la informació i que és una falsa llibertat. Ens tenen enganyats amb la tecnologia, es perden llocs de treballs i tracte humà. Una altra opinió pensa que s’està fent un mal ús de la tecnologia. S’arriba a la conclusió que s’ha de canviar des de l’educació. Avui en dia es creen “xais” des de les escoles. Ja ho va preveure Huxley a Un món feliç “...amarian su servidumbre...”. Tanquem avui la sessió del cansament engrescats amb la pròxima: Retorn a la reflexió sobre un mateix.
5