2015/2016
Núm.
8
Mite, símbol i llenguatge al segle XXI
Biblioteca Roca Umbert
Dimarts 26 d’abril de 2016 Arribem al tercer bloc de la programació amb consciència. Això últim vol significar que el tema central de la relació del símbol amb el l’ésser humà es defineix a si mateix i, amb llenguatge i de com tots dos influencien la això, es va creant sense que hi hagi cap societat a l’hora d’expressar el seu malestar. element extern que el constitueixi de forma a L’autor a tractar és Richard priori. Rorty (1931-2007), Existeix una subjectivitat en el “La diferència entre les pensador dels Estats Units , llenguatge? És possible el persones i les idees molt estimat al seu país. La és...només superficial”. Rorty, llenguatge sense comunicació? El seva filosofia és positivista, Richard llenguatge corporal fora de context amb una metodologia no té sentit, però té molt sentit; cientista. Per a ell, l’important rau en allò Gandhi era el seu sistema. social i tot el voltant. Posa molt d’ emfàsi en el S’obre el debat amb les preguntes anteriors: llenguatge. La seva filosofia és tècnica no “A vegades la gent parla per parlar, sense retòrica, té una actitud molt crítica cap a la pensar.” Volem descarregar, no escoltem, no metafísica, per a ell la filosofia metafísica hi ha un diàleg. Llavors si que és possible un sembla obsessionada a posar-se en un lloc llenguatge sense comunicació, una assistent privilegiat des del qual sotmetre i limitar tota posa d’exemple la seva família, que quan no la realitat sota judici sobirà d’una raó és el moment, no és el moment, i no escolten. omnipotent. “De vegades estàs comunicant alguna cosa, Aquesta manera de fer filosofia és el que per a però el receptor ets tu mateix. Ens agrada Rorty acaba divorciant-se de la realitat i és el molt parlar i no tant escoltar”. “Cadascú fa que, finalment, genera una filosofia que una reflexió diferent d’una mateixa notícia, només parla de si mateixa i que gira sobre si diferents generacions”. mateixa en una espècie de metallenguatge. Hi ha més llenguatges que el convencional? “L’home no és res sense llenguatge”, opina. En Ens hem centrat en l’oralitat, cal destacar el el llibre Ironia, contingència i solidaritat Rorty llenguatge musical com a comunicador, com desplega la noció sobre la contingència del jo. s’està constatant en problemes d’autisme, Allà rebutja les concepcions essencialistes i segons comenta una professora jubilada. universalistes i defensa una concepció historicista, i fa especial èmfasi en la Per aclarir conceptes, definim què és la contingència del jo o en la contingència de la comunicació: “ Acció i procés de transmetre
Col·labora:
Programació 2015/2016 Biblioteca Roca Umbert
Núm.
un missatge, amb establiment d'una relació i una interacció socials.” Callar també seria una forma de comunicar-se. Joan-Carles posa com exemple un film El milagro de Ana Sullivan, on a través del tacte s’estableixen uns codis per comunicar-se. Definim el llenguatge: “Facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes auditius i vocals (corporal, art, matemàtiques).” També cal diferenciar entre parlar i enraonar. “Això últim comporta fer servir el cap i pensar abans de dir alguna cosa”, comenta de nou la professora que ho recalcaven en les classes de filosofia per a nens. El llenguatge és la materialització de l’ordre lògic del ser humà. “La intenció és metafísica”, diu Joan-Carles. Sense intencionalitat no hi ha res. El llenguatge està construït amb la intencionalitat. El símbol és un element del llenguatge, conté una capacitat de contingut superior a la capacitat del que l’expressa. La lògica formal treballa amb figures, són símbols, necessitem saber què volen dir els símbols. Aquí la tertúlia ens deriva a parlar de l’art, que serà el tema de la propera i última sessió: Què és l’art? És interpretatiu, no intencional. L’art té una base ètica. Per exemple, l’art grec i els seus cànons de bellesa. L’art millora l’ésser humà, llavors els assistents es pregunten per Picasso i la seva opinió sobre la tauromàquia, que per a Picasso
8
era tot un art. No existeix neutralitat en l’artista ni en ningú. Per entendre l’art per l’art, no hi pots barrejar ni la moral ni l’ètica. Aquí acabem la sessió tot esperant la propera.