2016/2017
Núm.
4
Utopia originària Dimarts 20 de desembre de 2016
Avui s’introduirà el tema de les utopies, que ens ocuparà unes quantes sessions. Originàriament utopia vol dir “enlloc”. Malgrat això, gràcies a l’ús que va fer Tomàs Moro, se n’ha canviat una mica el matís interpretatiu. Té una funció des del punt de vista social; implica que la societat no és perfecta, que els qui defensen la idea d’utopia pensen que la societat es pot canviar.
Biblioteca Roca Umbert
Una altra funció seria la de conformar i reconèixer la pròpia identitat. Existeixen utopies dels orígens d’un territori, amb divinitats o herois. Les utopies volen imitar els referents del present, com un jugador de futbol o un cantant famós. Totes les utopies tenen un programa d’acció; parteixen del fet que la societat pot millorar per un món millor. Marx critica els socialistes utòpics per no tenir programa. Davant el conservadorisme, apareix la utopia per intentar canviar les coses. Però, qui fa les utopies? Un assistent creu que són persones de l’alta societat que tenen temps per plantejar-se aquests temes, en canvi, per un altre això no és excusa per no tenir somnis d’un món millor. Mariano pregunta si hi ha una utopia a la mida de cadascú, però es sorprèn quan un tertulià diu: “Jo no crec en les utopies”, i l’intentarà fer canviar de parer
durant la sessió. Malgrat aquestes paraules, hi ha l’opinió generalitzada que l’ésser humà ha de tenir un horitzó, un projecte moral, en canvi els projectes polítics han acabat en catàstrofes al segle XX. Els mitjans per portarles a terme han condemnat moltes utopies. Tota utopia positiva es pot convertir en una distopia. Surt el tema del poder i del llenguatge; qui aconsegueix imposar el seu llenguatge aconsegueix imposar la seva visió de la realitat. La funció de la utopia és que es vagi realitzant, és el camí , no l’arribar. És l’horitzó al qual mai arribes, és un motor d’acció. Un cop hem estat situats en el concepte d’utopia, els conductors, Mariano i Fèlix, ens parlaran de Plató i de la Ciutat Ideal. Plató serà el primer que parlarà sobre la Ciutat Ideal. Planteja un model alternatiu, ell viu l’època post Pèricles, post democràcia. En aquell moment Atenes pateix dues guerres a la vegada. Quan neix, al 427 aC, hi ha la Guerra del Peloponès i una guerra civil. Ell pertany a l’aristocràcia, es nota en els seus diàlegs que hi ha un ressentiment vers la seva classe. Construeix la seva ciutat ideal: distribueix l’espai, el govern és dels filòsofs, l’únic que pot funcionar. La ciutat ha d’estar allunyada de la costa, a l’interior. També haurà de tenir un Col·labora:
Programació 2016/2017 Biblioteca Roca Umbert
Núm.
sistema educatiu que sigui una barreja de Sòcrates, d’educació tradicional i, fins i tot, dels sofistes. Els governants han de viure en comunitat, no han de posseir propietats, tant els homes com les dones han de tenir la mateixa educació. En la ciutat ideal de Plató surten tots els elements que desprès sortiran en les utopies posteriors. A Plató se’l recupera en el Renaixement en l’art, la bellesa, és un concepte poètic, tota la seva obra està feta a base de metàfores, de mites... En la idea de Plató l’aristocràcia té un lloc privilegiat, hi ha una lluita entre els sofistes i ell. El sofisme va ser el primer moviment il·lustrat d’occident. Defensaven que cadascú ha de pensar pel seu compte, eren relativistes, en contraposició amb les idees platòniques. Deixem per avui la introducció a les utopies, per al mes que ve amb l’entrada d’any nou, treballarem l’apassionant món de les utopies modernes.
4