2016/2017
Núm.
5
Utopies modernes Dimarts 31 de gener de 2017
Avui intentarem abordar les tres principals utopies renaixentistes del món occidental: Utopia de Thomas More, La ciutat del sol de Tommaso de Campanella i La Nova Atlàntida de Francis Bacon.
Biblioteca Roca Umbert
Estem en un context propici per l’aparició d’utopies: el pas de l’edat mitjana (una època feudal, precientífica, plena de supersticions i falses creences, i obscura) al Renaixement (una època estatal, humanista i erudita). Les utopies estan a mig camí entre l’esperança i la imaginació, entre l’escapisme i la crítica a la realitat social. Sense utopies estaríem condemnats al conformisme i a la resignació enfront de les injustícies socials. En aquestes utopies trobem tant elements platònics com del cristianisme. Com a dates importants cal destacar el naixement de la impremta, el 1440; l’humanisme d’Erasme de Rotterdam amb Elogi de la follia, el 1511; El Príncep de Maquiavel, el 1513; la publicació d’Utopia de Thomas More, el 1616; Luter i Les 95 tesis, el 1517, i en art, El Bosch amb el Jardí de les Delícies, el 1515. Començarem parlant d’El Príncep. A qui va dirigit? A un burgès. En el Renaixement va sorgir una nova classe social, la burgesia, i arriba un moment que vol dominar la societat.
Què ha de fer un príncep per aconseguir el poder i mantenir-lo? Maquiavel separa l’ètica i la política. Les utopies faran el contrari, unificar l’ètica i la política. El Príncep ha tingut moltes interpretacions i per Erasme de Rotterdam és una interessant forma d’estudiar el sistema polític i de conèixer tots els mals que l’afligeixen. Com a anècdota, existeix una edició d’El Príncep de la col·lecció Austral, amb notes del propi Napoleó. Per entendre la Utopia de Thomas More és indispensable tenir en compte aquestes característiques: l’humanisme cristià defensor d’una reforma interna de la Església, la defensa a l’espiritualitat dels evangelis i el concepte optimista i bondadós de l’home. La República de Plató i La ciutat de Déu de Sant Agustí semblen servir també d’inspiració. Tanmateix, les narracions dels descobridors del nou món són un altre pilar important per a en More. Les idees bàsiques de la Utopia són; no hi ha propietat privada, hi ha una rotació entre el camp i la ciutat, tampoc hi ha diners i és una societat d’intercanvi i cooperació. Creu que la felicitat humana descansa en el plaer, però en un plaer honest, no groller i sense fre. Maquiavel criticà durament la Utopia i d’altres utopies en El Príncep. Erasme de Rotterdam va afirmar que era una interessant forma
Col·labora:
Programació 2016/2017
Núm.
d’estudiar el sistema polític i de conèixer els mals que pateix. Amb les tesis de Luter comença la reforma que dividirà el cristianisme. Quan Luter va viatjar a Roma, va quedar horroritzat pel sistema d’indulgències que tenien muntat: a canvi de donacions, l’Església assegurava als feligresos el perdó de Déu. Ho denuncia, però no li fan cas, i llavors escriu Les 95 tesis, que acabaran essent prohibides i serà l’inici de la reforma.
Biblioteca Roca Umbert
Luter defensa un diàleg directe amb Déu; els creients han de llegir la Bíblia i interpretar-la. Això porta a un cert individualisme. Per altra banda, apareixerà la Nova Atlàntida de Francis Bacon. Bacon era un científic, que va utilitzar el mètode inductiu, va observar i va recollir les dades, fetes de forma molt sistemàtica, i va arribar a una conclusió. Tot això és una innovació: estudiar a partir dels sentits i la realitat. A Nova Atlàntida, viuen en comunitat, governen els savis i investiguen utilitzant el mètode inductiu. Si estudiem la natura, millorem la societat. La base d’aquesta societat serà la família i la reivindicació del cos. Aquesta imatge de Bacon va servir posteriorment com a inspiració del model per a la creació de la Royal Society anglesa. Acabarem la introducció de les principals utopies de l’època moderna amb La ciutat del sol de Tommaso Campanella. Va tenir enfrontaments amb el poder eclesiàstic quan va defensar les idees científiques i naturalistes del filòsof Tales i les teories de Galileu.
5
La ciutat del sol consta de set muralles, que simbolitzen els planetes, mentre que el cim del turó, que acull el temple on resideix el sacerdot governador, simbolitza el sol. A més d’aquesta concepció heliocèntrica, conserva la teocèntrica. El sacerdot és el màxim representant a la Terra de la religió cristiana, natural, fundada en l’adoració de l’univers com manifestació visible de Déu. Totes les parets estan plenes de les històries del coneixement del món. Defensa la eugenèsia. Intenten aconseguir la millora física i moral de la raça, designen una sèrie de funcionaris per seleccionar les parelles destinades a procrear en funció de les seves qualitats. Com a gairebé totes les utopies, no existeix la propietat privada i està molt present la idea, provinent del món grec, de la democràcia directa i la vida en comunitat. Bacon va estar molts anys a la presó per intentar posar en pràctica la seva utopia a Calàbria. Va viure exiliat a França, amb una pensió que li donarà Richelieu. S’obre el debat. Comencem amb la frase de Francesc d’Asís: “Comienza haciendo lo que es necesario, después lo que es posible y de repente estarás haciendo lo imposible”. L’assistent que ha citat aquesta frase pensa que ara estem fent el contrari, que s’ha invertit. Es parla de Déu i els seus misteris, de Thomas More i de la idea de comprar bèsties per defensar-se dels enemics en comptes de tenir exèrcit propi, idea que volen agafar per a la “futura república catalana”, afirma en to humorístic un contertulià. Surten de nou noms com Erasme i Descartes, de la seva vida i de la influència dels jesuïtes en aquest últim...