2016/2017
Núm.
2
Mitologia. Una visió del món Dimarts 25 d’octubre de 2016
Biblioteca Roca Umbert
Aquesta sessió tractarà sobre els mites. Tots els mites són l’expressió d’una cosmovisió, la majoria dels mites primitius es refereixen als orígens d’una comunitat, un poble, una tribu. També estan orientats a justificar unes normes de comportament moral que facin possible la vida en societat. Altres fan referència a les forces de la natura que han de ser controlades. Dues grans tradicions mítiques conformen la nostra cultura: la grega, on tenen una concepció del món etern, que sempre ha existit, i on els déus tenen la funció de mantenir-lo en funcionament, i la jueva/ cristiana, on Déu crea el món a partir del no res. Trobem més diferències: a la Grècia clàssica el logos ordena el món, en canvi, a la Bíblia la paraula és la creadora. A Grècia, l’Olimp es regeix més per la passió que per la raó, que és propietat dels homes. A la Bíblia l’home és criatura de Déu tot poderós. Els mites grecs de la creació estan carregats de sensualitat i primitivisme, i en els mites homèrics destaquen elements morals i els déus representen un ordre en el món. A l’època clàssica els mites són més racionals, els déus estan fets a la mida dels homes, les narracions s’adapten al lloc i les necessitats del moment. Per començar el debat, es llença la
pregunta: Com estan presents en la societat d’ara els mites? Tenim una concepció lineal de la història, que neix amb Sant Agustí. Els grecs, en canvi, eren cíclics; la seva concepció del temps era una espècie d’espiral. “Cuando el mundo tiene un principio, necessita un creador”, comenta un altre usuari. Hi ha una certa discrepància sobre l’origen de l’univers i el concepte de Déu entre en Fèlix i l’usuari. Els mites, al contrari de la cosmovisió filosòfica i científica, són més propers a l’afectivitat humana, impliquen les persones en aquest món. Avui en dia es creen mites? La visió lineal de la història permet parlar del progrés. La funció del mite és donar identitat a un poble. Tenim com a exemple la revolució francesa com a mite fundacional o, més a prop de casa, el 1714. En Mariano recorda que tant la ciència com la religió es pot manipular i/o instrumentalitzar. La tecnologia ha avançat però no la moral; es mata també ara. No hem millorat. Reprenent el tema mitològic, els filòsofs volen ressaltar la diferència entre mite i ritual. Els rituals serien una sèrie de gestos, actituds que
Col·labora:
Programació 2015/2016
Núm.
provoquen cert tipus de vivències. Per exemple, el món de la justícia és tot un ritual (en el llenguatge, la indumentària...) Per un usuari, l’únic ritual per ell és viure. Una usuària reflexiona sobre els mites d’avui en dia: el mite dels refugiats que venen a buscar una vida millor, el concepte d’Europa com a utopia convertida en distopia. O, més lluny, el mite americà. En tot cas, com apunta un altre assistent, els mites tenen la funció d’ajudar a viure.
Biblioteca Roca Umbert
Aquí acabem el tema de la mitologia, el mes següent parlarem de la tragèdia, la lluita contra el destí. Us esperem.
2