BIBLIOTECA CAN PEDRALS
DESEMBRE 2021
Club de lectura
CLÀSSICS AL DIA Claus i Lucas, d'Agota Kristof Anna Ballbona Periodista i poeta
15 de desembre 2021 Biblioteca Can Pedrals
L'obra Claus i Lucas és una trilogia que engloba El gran quadern (1986), La prova (1988) i el tercer, i darrer llibre, titulat La tercera mentida (1991). Agota Kristof va ser una escriptora hongaresa que nasqué el 1931 i durant la seva infància i adolescència va viure la invasió nazi d'Hongria i la posterior alliberació i ocupació soviètica. Kristof que va marxar del seu país amb vint-i-un anys per motius polítics i va acabar a Suïssa i va escriure la seva obra en francès. Anna Ballbona diu que, malgrat no tenir unes coordenades clares del lloc i el temps del llibre és fàcilment interpretable que la història es desenvolupa a l'Hongria envaïda pels nazis i alliberada pels soviètics que posteriorment s'hi van quedar. L'Hongria de la infància i l'adolescència de l'escriptora. Té un altre relat, L'analfabeta (2004), també de caràcter semiautobiogràfic.
Resum de la sessió Anna Ballbona comenta que al primer llibre el narrador és la primera persona del plural. Es dedueix que són dos personatges, no hi ha cap indicació per posar-ho en dubte. Els dos nens donen unes coordenades temporals i geogràfiques molt difuses sobre la història; el lector només percep el ressò de la guerra i postguerra quan apareixen uns nous ocupants. De fet, la trama és una successió de brutalitat rere brutalitat. El gran quadern és molt pertorbador perquè veiem com la guerra ho ha arrasat tot. Hi ha una percepció de desastre i corrupció moral molt forta que acompanya el conflicte. La dinamitzadora diu que comences patint per aquest parell de criatures que estan creixent en aquest ambient de maldat fins que comences a sospitar que no quedaran indemnes. Claus i Lucas són personatges escindits, fruit del creixement sota un règim de repressió com el de l'àvia. Repressió en l'entorn familiar però també a l'exterior, primer amb la guerra i després amb els ocupants; van apareixent molt personatges dobles, hi ha una dualitat constant entre el bé i el mal. La dualitat està present en aquest ambient enrarit, no se sap què és veritat i què és mentida a causa de la ficcionalització de la realitat que es construeixen els règims totalitaris. Ballbona diu que les seqüeles de viure en una mentida s'aniran descabdellant més endavant; els nens en un moment afirmem que una casa és un fet però després ho posarem tot en dubte. Podem preguntar-nos si no ens està parlant de l'escissió de la ment humana davant aquests fets tan cruels; una escissió que duu a la bogeria. A La prova, Kristof descriu els estralls de l'ocupació i la revolució del '56. En aquest segon quadern, tot es va desintegrant i s'agreuja la confusió i/o laberint entre bo i dolent. Alguns personatges acaben bojos o suïcidant-se per culpa d'un règim totalitari que tritura la condició humana i que estableix la desconfiança com a norma general. Els germans juguen a fer-se els bojos, els estrafets, persones que físicament no estan bé. Un dels nens, Lucas, està desorientat, veiem una personalitat buidada a la qual li han pres una meitat. Seria una al·legoria de la vida sota el règim, vius però només a mitges perquè és una existència asfixiada. Al tercer llibre, La gran mentida, s'acaba el règim i toca refer-ho tot. El llibre és un garbuix perquè, segons Ballbona, la intenció de l'autora era fer-nos dubtar fins i tot de l'existència dels bessons. La vida d'aquests germans té un punt d'esquizofrènia. Finalment, una de les històries s'imposa a la resta malgrat que no existeix una versió bona i una de dolenta sinó només la vida de dos germans que, per atzar, han tingut vides completament diferents i que després de trenta anys de separació es retroben sense saber res l'un de l'altre. Un d'ells no accepta aquesta nova realitat. Els règims controladors que busquen conduir la vida dels individus, acaben per provocar una situació d'asfíxia que aliena a les persones.
Recursos L'analfabeta d'Agota Kristof En aquest títol, l'autora explica, a través d'onze relats breus, les seves memòries. Des d'una infància feliç, en plena pobresa, a l'Hongria de la postguerra fins a la fugida cap a Àustria i la posterior arribada a Suïssa, amb el seu nadó. La narració destaca la perspectiva literària. Així veiem a la protagonista, una jove que devora llibres en hongarès, la seva llengua materna, i la relació amb les llengües invasores -l'alemany i el rus-, per donar pas a una escriptora que desenvoluparà la seva obra en francès.
Biblioteques de Granollers