BIBLIOTECA CAN PEDRALS
OCTUBRE 2021
Club de lectura
CLÀSSICS AL DIA Història del meu colomar i altres relats, d'Isaak E. Bàbel Anna Ballbona Periodista i poeta
17 de novembre 2021 Biblioteca Can Pedrals
L'obra Història del meu colomar i altres relats són uns relats semiautobiogràfics que Isaak Bàbel va escriure durant gran part de la seva vida. L'escriptor rus, un dels grans noms de la literatura russa del segle XX, va néixer al gheto jueu d'Odessa, una de les poques ciutats que durant l'Imperi tsarista els va permetre de viure-hi. Isaak Bàbel va viure, permanentment, en una cruïlla de camins; d'una banda, entre diferents mons, la seva realitat familiar jueva i una societat que els rodejava alhora que els rebutjava; i de l'altra, entre l'antic Imperi rus i el nou règim comunista pel qual va lluitar, però que, finalment, l'acabaria decebent. Bàbel és un dels màxims exponents de l'autobiografia de la ficció, que consisteix en l'escriptura -i, en el seu cas, reescriptura constant- d'episodis biogràfics. De fet, dels seus contes existeixen nombroses versions, però totes amb un estil molt poètic, característic de l'autor segons Ballbona, que combina encertadament humor i violència amb entranyables escenes familiars de la vida jueva.
Resum de la sessió Anna Ballbona presenta Bàbel com un narrador juganer, un engalipador entranyable; sempre jugant amb els contes, els personatges però també amb la seva pròpia vida. Bàbel ho explica tot amb un punt entre burleta i burlesc; a més, posseeix una gran habilitat per a la paradoxa i la contracció que sorgeixen de la seva especial relació amb la mentida i el record. Altres trets habituals seus són un gran domini i precisió del llenguatge i gust pels jocs d'enginy. Algunes de les situacions descrites tenen un toc d'exageració, de sobrepassat; hi ha moments d’autèntic absurd. En aquest sentit, Ballbona el compara amb Serguei Dovlàtov. Aquestes escenes familiars, sobretot en l'àmbit familiar jueu, amb personatges una mica desencaixats on tot rutlla a empentes i rodolons, vindrien a ser marca de la literatura russa. A través dels contes veiem el ressò d'aquesta societat i personatge a cavall entre diversos estrats socials i mons. Amb una part cultural jueva i una altra de russa que se'n riu de la pròpia condició jueva, però que, alhora, ens la presenta com a tràgica. Aconsegueix transmetre la quotidianitat d'aquesta violència contra els jueus en aquest entorn domèstic on alhora, també, és més fàcil que s’hi escoli l’humor. És un autor que descol·loca, trenca les expectatives del lector que no sap mai què l'espera, si riure o rebre un mastegot. A causa d'aquest estil tan peculiar la seva lectura demana especial atenció pel joc de paraules i dobles sentits. No fa servir proclames, el seu punt de vista és el del perdedor que no pot deixar de veure les coses i que no es deixa emportar per l’eufòria generalitzada. Darrere aquesta mirada esmolada de Bàbel, hi ha una crítica contra la realitat, que assenyala les contradiccions del sistema, les vergonyes del procés revolucionari i la violència gratuïta contra els jueus.
Recursos La Cavalleria roja, d'Isaak Bàbel De les notes que Isaak Bàbel va prendre mentre combatia amb l’Exèrcit Roig en la campanya contra els polonesos, neixen els relats que componen La Cavalleria Roja, un dels grans textos de la literatura russa del segle XX. Les històries que relata Bàbel retraten la crueltat absurda de la vida militar. Bàbel va ser un escriptor incòmode pel poder, fos la tirania tsarista o el partit comunista soviètic. A partir d’edicions fetes en vida de l’autor i d’arxius trobats al KGB, sorgeix aquesta edició de La Cavalleria Roja, la més completa publicada fins ara.
Cuentos completos: narrativa cinematográficos, d'Isaak Babel
breve,
reportajes,
diarios,
relatos
Aquest recull de l'editoral Páginas de Espuma de l'obra de Bàbel ens ofereix l'oportunitat de veure fins a quin punt, l'autor va traslladar el concepte de conte a tota la seva producció. Ell ho ficcionalitza tot, el seus relats però també els reportatges, diaris, guions i altres escrits. Això suposa una ampliació i reorientació del concepte de narrativa breu i, especialment, del conte, que amb Isaak Bàbel se situa en el centre de la creació literària.
Biblioteques de Granollers