BIBLIOTECA CAN PEDRALS
ABRIL 2022
Club de lectura
CLÀSSICS AL DIA Somnis de l'harem, de Fátima Mernissi Anna Ballbona Periodista i poeta
18 de maig 2022 Biblioteca Can Pedrals
L'obra Somnis de l'harem (1997), de Fátima Mernissi Mernissi és una autora que, després d'un moment d'èxit, ha quedat en un segon pla. Malgrat tot, a França encara és considerada una autora de referència. Va morir l'any 2015 i el seu nom encarna un primer feminisme més intel·lectual. Hi ha la impressió generalitzada que Somnis de l'harem és un llibre amb un punt memorialístic per no dir semiautobiogràfic, no obstant Mernissi sempre va dir que això no era cert. A través de la veu de la nena protagonista coneixem un Marroc més íntim, el de les diferents realitats que coexisteixen dins un harem. És interessant que sigui la mirada d'una nena la nostra guia per l'harem perquè a la vegada anem veient com els conflictes interns que hi tenen lloc ressonen sobre ella. Des de la seva perspectiva es va descabdellant els diferents rols i papers (mare, tieta Habibi...); per una banda, el de les dones més grans que accepten aquesta tradició i en fan bandera, de l'altra, el de les dones que n'estan fartes i, enmig, les dones que van trampejant.
Resum de la sessió L'harem és un món que no té llibertat per explicar-se perquè està tancat, però que, d'altra banda, posseeix una llarga tradició d'històries; funciona com una comunitat però amb unes regles molt rígides i tradicionals. Les dones tenen molt clares les fronteres perquè també són físiques, les quatre parets que les envolten. Malgrat tot veiem la dicotomia de com s'escola l'exterior a través d'aquestes fronteres: aconsegueixen escoltar la ràdio, es perceben les influències franceses i turques i, fins i tot, arriba la consciència de la colonització i els fets de la II Guerra Mundial. Segons l'Anna Ballbona, la potència de narrar històries i la fascinació que generen, així com la memòria oral són molt importants en l'obra. Mernissi era molt detallista i els detalls que descriu són significatius. Ressegueix d'una manera molt precisa com funciona aquell univers amb multitud d'històries particulars per sota i que es condueix per unes regles no escrites. Malgrat les descripcions tan acurades, en determinats moments la narració agafa un aire molt poètic i tot queda embolcallat com si estiguéssim dins de les Mil-i-una nits, amb moments voluptuosos. Sherezade és una reivindicació de la paraula, de la narració d'històries. Ella es pregunta què faig amb aquestes històries, com faig màgia. En aquell món, la felicitat depenia de l'habilitat per assolir-la amb les paraules. La paraula com a forma de supervivència. Hi ha una mirada molt tendra cap a una saviesa íntima i popular, sense poder perquè és la saviesa femenina, però que diu coses molt lúcides (paraules de la mare a la nena). Un poder de les dones amagat, íntim, tal com passava aquí. El sentit de comunitat que ho és tot en la cultura del Marroc. Les dones són les responsables de perpetuar una certa memòria oral d'història. Mernissi va aprofundir en l'estudi de l'Alcorà perquè volia desmuntar les teories o lectures limitatives que anaven sorgint. Un dels seus objectius era crear ponts entre la cultura islàmica i l'occidental per això va escriure en anglès i francès. Les idees i l'ensenyament de les dones, Mernissi proposa una relectura del món islàmic i de l'Alcorà. Què és la tradició? Aquest llibre a estones és molt enlluernador per la història de les dones i les seves situacions, però hi ha una línia sobre la submissió de les dones a una interpretació de les tradicions com una forma de subjugació de les dones per generacions. La dinamitzadora comenta que el llibre s'entreté molt en els espais, especialment, el terrat. Com s'accedeix allà dalt. Amb molta consciència narrativa ens explica què teixeixen alhora que ressonen coses amb les quals ja no estem connectats (les herències familiars, les històries, totes aquelles coses que es passen de pares a fills, etc.). Ens hem desconnectat d'algunes coses per connectar-nos a unes altres. Les coses que reclamen que no volen renunciar a la seva cultura però demanen modernitat.
Recursos Marroc sensual i fanàtic (1936) d'Aurora Bertrana Al Marroc sensual i fanàtic, Aurora Bertrana descriu el seu viatge pel nord d'Àfrica l'any 1935 per estudiar la relació home-dona en la cultura musulmana. La seva relació del viatge exposa la situació de les dones a presons, prostíbuls i harems i ho fa des d'una perspectiva subjectiva, més que no pas informativa. Així, el contrast entre el punt de vista d'una dona moderna com Bertrana i la situació de les musulmanes s'accentua encara més.
Biblioteques de Granollers