(Figueres, 5 d’octubre de 1961) Escriptora i periodista catalana Filla de l’escriptora Carme Guasch i germana del mediàtic Toni Soler, es va llicenciar en ciències de la informació. Al llarg de la seva trajectòria laboral ha exercit de redactora de programes de ràdio i de col·laboradora en diferents mitjans de comunicació, com ara l'Avui, El Punt o Presència. La seva obra s'ha traduït a múltiples idiomes: anglès, castellà, italià, japonès, polonès i portuguès.
Premi Ramon Llull 2013 per L’estiu que comença. Premi Prudenci Bertrana 2008 per Petons de diumenge.
És autora dels reculls de relats Arriben els ocells de nit i Ramblejar i de les novel·les El centre exacte de la nit, El son dels volcans, L’arbre de Judes i Mira’m als ulls. El salt a la fama li va arribar amb 39+1, 39+1+1, Una família fora de sèrie i Un creuer fora de sèrie, dues petites sèries de to humorístic on radiografia la crisi de les dones que freguen la quarantena, en el primer cas, i les famílies contemporànies, en el segon. Les novel·les de Sílvia Soler ens parlen de l’univers femení i, generalment, es caracteritzen perquè enfronten les dones protagonistes a situacions personals que han de superar. Novel·les en les quals ens descriu com viuen aquestes dones i què senten davant l’amistat, l’amor o la maternitat. En aquesta mateixa línia, El gust de ser mare (2004) és un viatge a través de la literatura universal per parlar de la maternitat. Mira’m als ulls (2003) ens parla del dolor provocat per una infidelitat matrimonial, i L’arbre de Judes és un retrat sobre l’amistat entre dues dones i un home. Font: http://www.compartelibros.com/autor/silvia-soler/1
L’estiu que comença és la història de dues famílies, els Reig i els Balart, o més aviat de la Júlia i l’Andreu, els primers fills de totes dues famílies, que acompanyarem al llarg de cinquanta anys de la seva vida. Durant aquestes cinc dècades viurem amb ells situacions que qualsevol de nosaltres podríem viure: la pèrdua d’un familiar, el primer amor, el naixement dels fills, un matrimoni fallit… Durant tot aquest temps, hi ha un espai que apareix constantment: un poble imaginari anomenat Sorrals i una casa a la platja amb un jardí farcit de magnòlies i gessamí, que any rere any apareix per estrènyer el vincle entre les dues famílies, per difícils que siguin els temps i les experiències. I hi ha un brindis que es repeteix sempre en la celebració de l’aniversari de la Júlia i que dóna títol al llibre; coincidint amb Sant Joan i el solstici d’estiu, serveix com el cap d’any per donar pas als bons propòsits i fer net de tot allò que deixem enrere. Font: http://www.nosaltresllegim.cat/tag/silvia-soler/
“Aquestes són les novel·les que a mi m’agrada llegir, les que segueixen el curs de la vida, el pas del temps que es va nodrint dels petits detalls de la vida qüotidiana. M’agraden els personatges que tots podem reconèixer com si fossin persones del nostre entorn, “gent normal”, i aquesta gent té vides on potser no passen grans coses, però hi passa tot: l’amor, el fracàs, la pèrdua, l’alegria, l’amistat...” Per mi el mar és una bona metàfora de la vida. Quan som a la platja un dia de calma, i el mar està pla com un mirall, ens costa de recordar que allò es pot alterar ràpidament, que la tempesta pot estar naixent a l’horitzó mentre nosaltres contemplem la placidesa. I a la vida també passa: la tragèdia ens pot arribar en qualsevol moment. I aleshores és quan cal tenir present que tornarà la calma. Font: http://www.illadelsllibres.com/entrevista-silvia-soler-ens-acosta-lestiu-que-comenca/
El club de lectura és un grup de persones que llegim al mateix temps un llibre. Un cop al mes ens trobem per comentar-lo. Les trobades són el tercer dijous de cada mes, a les 19 hores. Cal que les persones interessades a assistir-hi s’inscriguin a la biblioteca.