BIBLIOTECA CAN PEDRALS
FEBRER 2022
Club de lectura CINEMA Bunny Lake is missing (1965), Otto Preminger Esteve Plantada Periodista i escriptor
4 de febrer 2022 Cinema Edison
La pel·lícula Bunny Lake is Missing (1965) d'Otto Preminger Preminger va néixer a l'antic imperi austrohungar l'any 1905 en una família jueva que es va veure obligada a traslladar-se a Viena a causa de l'inici de I Guerra Mundial. A Viena, Preminger va estudiar dret i va exercir com advocat durant uns anys abans que la seva gran passió pel teatre l'empenyés a abandonar aquesta professió i es dediqués definitivament al món teatral on acabaria fent d'ajudant de direcció de Max Reinhart. Va emigrar als Estats Units amb vint-i-sis anys i va desembarcar a Broadway; gràcies a l'èxit que hi obtingué acabaria marxant cap a Hollywood. Otto Preminger és considerat un director llegendari però amb mal caràcter a causa de la seva tendència a posar els actors al límit. Malgrat tenir una mal dissimulada ideologia d'esquerres va aconseguir esquivar la censura del maccathisme. Els seus títols de gènere negre són memorables (Laura, 1945) però va tocar molts altres temes, alguns que fins llavors eren considerats marginals, com la drogaddicció, el rapte nens, les relacions ambigües, les agressions sexuals...
Resum de la sessió El dinamitzador explica que a Bunny Lake is Missing hi ha tres personatges: Anne Lake, Steve, el seu germà i l'inspector de policia interpretat per Lawrence Olivier. Anem descobrint l'entrellat de la pel·lícula a la vegada que l'inspector, com ara que la relació entre Anne i Steve, que en aparença és dubtosa, és de germans i que l'Anne Lake és mare soltera. L'Esteve Plantada recomana la pel·lícula Last night in Soho (2021, Edgard Wright) on es veu molt bé aquest Londres de la dècada del swing, ple de clubs de ball amb molt ambient. Bunny Lake is Missing és una pel·lícula d'assassinats però sense sang. Des del moment que Preminger no ensenya la nena desapareguda a l'espectador ho fa per crear una sospita sobre la salut mental de la mare; el rapte és una excusa perquè al director li interessen molt més la reacció de les persones. Tots els esdeveniments juguen en contra de la mare: el caos a l'escola, la professora que surt més aviat per anar al dentista. Des de la nostra perspectiva, veiem com la va empenyent cap a la bogeria perquè el to global de la pel·lícula també és molt significatiu. Hi ha una desaparició que crea tensió tot i que la resta de personatges sembla que no es prenguin la situació seriosament -com ara, la professora que es dedica a enregistrar els malsons dels nens per analitzar-los. L'espectador viu les sospites de l'inspector a la mateixa vegada que ell. Preminger juga amb l'espectador perquè va deixant pistes sobre la trama a diferents punts de la pel·lícula, però això no se sap fins més tard. Com ara a la primera escena quan veiem un conillet de joguina a terra i Steve el recull o a la conversa entre l'inspector i Anna i apareix el germà preguntant: "Me estaba buscando a mi?". El director juga també a fer que ningú es vulgui creure a l'Anne. Sabem que Bunny és el nom d'una amiga imaginària de l'Anne. La música és molt important per reforçar el to de perversitat que impregna la pel·lícula. El final és molt intens perquè veiem com l'Anne amb molta sang freda i fortalesa intenta entrar en el joc de bojos d'ell per aconseguir salvar la seva filla.
Recursos El rapto de Bunny Lake (1965), d'Otto Preminger Pel·lícula disponible a Biblio Digital Catalunya El dinamitzador comenta que Bunny Lake is Missing podria ser considerada un thriller, una pel·lícula de suspens però amb humor molt estrany. Posseeix una tensió que va en augment progressivament i que arriba al llindar del gènere de terror. Un dels assistents a la sessió diu que és un drama psicològic combinat amb suspens i que recorda a Psicosis.
Saul Bass, d'Ainhoa Fernández i Mª Ángeles Domínguez A Bunny Lake is Missing els títols ja ens avisen sobre la trama; veiem una capa de color negre amb una cosa oculta a sota. Tota una pista sobre els secrets que s'amaguen sota la superfície. Saul Bass és l'autor d'aquests títols de crèdit que són una autèntica obra mestra en disseny i narració. Ell va ser el responsable d'alguns dels cartells i títols de crèdit més recordats de la història del cinema. Va treballar amb directors de la importància d'Alfred Hitchcock o Otto Preminger, entre d'altres.
Biblioteques de Granollers