Tardor 2014 Guia de lectura
Biblioteca Can Pedrals Biblioteca Roca Umbert
Les Biblioteques de Granollers s’han volgut sumar, amb aquesta guia documental que teniu a les mans, a la commemoració del Tricentenari. L’estructura de la guia està pensada per fer-nos una idea general de la Guerra de Successió i de les seves conseqüències per a Catalunya. Cada apartat va precedit d’una breu introducció que contextualitza el tema i s’acompanya d’informacions destacades que il·lustren aspectes concrets. Dins Vida i societat a l’entorn del 1714, val la pena destacar el llibre Constitutions y altres drets de Catalunya, tercer i últim recull de les lleis vigents a Catalunya abans de la desfeta. Aquest document, editat al 1704, forma part del Fons Patrimonial Josep Maspons i Cadafalch de la biblioteca Can Pedrals. Cada document va acompanyat de la inicial de la biblioteca on podeu trobar-lo: P Biblioteca Can Pedrals R Biblioteca Roca Umbert
-2-
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I CATALUNYA La Guerra de Successió Espanyola (1701–1714) va ser un conflicte bèl·lic internacional originat per la qüestió successòria a la corona hispànica arran de la mort, sense descendència, de Carles II de Castella i d’Aragó, que va enfrontar a totes les potències europees en una lluita de poder. Per una banda, hi havia els austriacistes (Sacre Imperi Germànic, Regne Unit, Portugal, Països Baixos i Corona d’Aragó), que donaven suport a l’arxiduc Carles d’Àustria, i, per una altra banda, hi havia els borbònics (França i Castella), que donaven suport a Felip V. Va finalitzar amb la signatura el 1713 del Tractat d’Utrecht i el 1714 del Tractat de Rastatt. L’aplicació dels tractats va reconèixer Felip V com a rei de la monarquia hispànica. Catalunya, un cop signat el Tractat d’Utrecht entre gairebé tots els estats participants del conflicte, va continuar ferma a la causa austriacista, per tal de mantenir el dret i les institucions polítiques i de govern que gaudia des de l’edat mitjana enfront del model absolutista borbònic. P
ALBAREDA i SALVADÓ, Joaquim. La guerra del 1714: la clau catalana d’un conflicte mundial. Pòrtic, 2013. Descripció dels escenaris, les idees clau, els protagonistes...; tot explicat d’una forma clara i entenedora.
PR
ALBAREDA i SALVADÓ, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714). Crítica, 2010. Una visió de conjunt de la Guerra de Successió des de diverses perspectives (militar, política i social) a partir de la investigació a nombrosos arxius de tota Europa.
PR
ALCOBERRO i PERICAY, Agustí. Barcelona 1714: els gravats de la Guerra de Successió. Efadós: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2013. Més de noranta gravats, plànols i dibuixos originals i una documentació completa i acurada que ens ajudaran a conèixer i a comprendre amb rigor històric i caràcter divulgatiu el setge, la vida dels barcelonins i dels seus governants i la repressió borbònica.
R
ALCOBERRO i PERICAY, Agustí. 1714, la Guerra de Successió. Ara libres, 2013. 3v. L’obra conté els volums: Àustries contra Borbons, La Guerra dels catalans (17131714) i La desfeta i la memòria històrica.
-3-
PR
“Catalunya 1714: Viatgem als escenaris clau de la Guerra de Successió”. Descobrir Catalunya, núm. 196 (juny 2014). [Número monogràfic] Recull de propostes per tal de conèixer alguns dels escenaris clau de la Guerra de Successió.
P
CÒNSUL, Arnau. 1714: El combat d’Arbúcies, una victòria catalana. Sàpiens: Ajuntament d’Arbúcies, 2014. El llibre recorda i commemora els fets del 14 de gener del 1714 i la Guerra de Successió explicats de manera clara, senzilla i didàctica.
P
“El canvi dinàstic. Austriacistes contra borbònics (1697-1705): dossier”. L’Avenç, núm. 253 (desembre 2000), p.18-64. Conjunt d’estudis elaborats per especialistes sobre la Guerra de Successió que analitzen diversos aspectes, basantse en el conflicte entre borbònics i austriacistes.
ESPINO LÓPEZ, Antoni. Pàtria i llibertat: la Guerra de Successió a Catalunya, 1704-1714. Afers, 2013. Hi trobem explicats aspectes que fins ara havien quedat a l’ombra d’altres estudis, concretament els anys centrals del conflicte (1706-17013) i, especialment, les misèries i les desgràcies que va comportar per al poble català.
PR
Sabies que... De 25.000 a 30.000 persones d’arreu de la monarquia van haver d’exiliar-se per culpa de la repressió posterior al 1714? Font: 1714, fineixi la nació amb glòria...: els fets i les conseqüències.
-4-
P
MIRA, Joan F. Almansa 1707: després de la batalla. Bromera, 2006. Anàlisi de l’abans, el durant i el després de la batalla que va fer perdre al Regne de València tots els drets i privilegis.
P
SERRA i SELLARÉS, Francesc. Cardona (1705-1714): la resistència a l’interior. Rafael Dalmau, 2014. Per conèixer l’important paper estratègic que va tenir Cardona durant la Guerra de Successió com a coordinadora de la resistència interior i donant alè i suport als pobles revoltats i a Barcelona gràcies a l’acció continuada dels fusellers de muntanya.
P
SOLÉ, Miquel. 1714, fineixi la nació amb glòria...: els fets i les conseqüències. Barcanova, 2014. Aquest text narra els fets més significatius de la Guerra de Successió i ens ajuda a entendre aquest episodi transcendental i les seves conseqüències per al futur de la història de Catalunya.
Sabies que... A Anglaterra la decisió de firmar el Tractat d’Utrecht va donar lloc a un encès debat parlamentari en contra del govern conservador per haver abandonat els catalans amb qui havien signat el Pacte de Gènova? Aquest corrent crític queda palès en una de les publicacions anònimes que van aparèixer a Londres, en què s’elogiava l’heroisme dels catalans. Font: <http://www.gencat.cat/diada/cat/efemeride_utrecht.htm>
P
The Deplorable history of the catalans = La Història deplorable dels catalans. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1991.
-5-
VIDA I SOCIETAT A L’ENTORN DEL 1714 Barcelona, cap i casal de Catalunya, era el 1700 una ciutat pròspera, activa i tumultuosa. Els seus aproximadament 40.000 habitants movien una economia caracteritzada per la diversitat productiva, el comerç i l’exportació, i per l’auge de les activitats terciàries i de l’oci. Font: Barcelona 1714: els gravats de la Guerra de Successió.
P
GARCIA i ESPUCHE, Albert. Barcelona 1700. Empúries, 2010. Complet estudi sobre la ciutat de Barcelona i la societat que l’habitava al segle XVIII.
P
FÀBREGA, Jaume. La cuina del 1714: història i receptes. Barcelona, Viena, 2014. Recull del saber gastronòmic de l’època, amb una interessant introducció històrica i una recopilació de receptes a l’abast de tothom.
1714 Tres segles de músiques de resistència. 440 Clàssica, núm. 17 (abrilmaig 2014) [Número monogràfic] + 2 CD (1714. Món de guerres) Número especial on, en col·laboració amb el Museu de la Música, analitza des de les diverses vessants i lectures el context històric, els sons de la vida quaotidiana al segle XVIII, la propaganda cantada dels dos bàndols, l’arribada de l’òpera a Catalunya, les ferides de l’exili i el record de la guerra en l’imaginari col·lectiu. També trobem el doble CD de l’òpera 1714. Món de guerres.
PR
-6-
Constitutions y altres drets de Catalunya: compilats P en virtut del capitol de cort LXXXII [...] del Rey D. Philip IV [...] celebradas en la ciutat de Barcelona, any MDCCII ... . Joan Pau Marti y Joseph Llopis, 1704. [Fons patrimonial] Tercera i darrera compilació de les Constitucions i altres drets de Catalunya vigents abans de la caiguda de Barcelona i l’entrada en vigor del Decret de Nova Planta on s’aboleixen part de les lleis i llibertats de Catalunya.
Què eren les Constitucions? Les Constitucions eren les normes legislatives de major rang al Principat i només podien ser modificades per les Corts. La seva aprovació es feia de manera pactada entre el rei i els braços o estaments. Regien la vida pública i privada a Catalunya i garantien els drets individuals i col·lectius dels catalans. Aquestes lleis eren en el seu moment les més avançades d’Europa. Font: <http://ca.wikipedia.org/wiki/Constitucions_catalanes>
-7-
SETGE DE BARCELONA “El juliol de 1713 es va iniciar el setge més ferotge que hagi patit mai Barcelona. Les tropes de Felip V van encerclar la ciutat i, davant la resistència heroica dels barcelonins, van assetjar-la més d’un any, fins a la fatídica derrota de l’11 de setembre de 1714. Bombes, conspiracions, batalles, fam, revoltes i escaramusses van alterar la vida d’una ciutat festiva i oberta, abocada de cop als efectes més negres de la guerra.” Barcelona 1714: testimonis d’una ciutat assetjada.
PR
“414 dies de setge”. Sàpiens, núm. 147 (setembre 2014). [Número monogràfic] Diferents reportatges que descriuen aspectes cabdals del setge.
P
Barcelona 1714: testimonis d’una ciutat assetjada. Angle: Ajuntament de Barcelona, 2014. La memòria del setge a partir de cartes, dietaris i cròniques dels seus protagonistes.
PR
GARCIA i ESPUCHE, Albert. Una societat assetjada: Barcelona 1713-1714. Empúries, 2014. Més de 400 documents notarials recopilats per l’autor, li permeten explicar-nos com era la vida dels barcelonins durant el setge.
PR
HERNÀNDEZ, Franscesc Xavier. Els exèrcits de Catalunya: 1713/1714: uniformes, equipaments i organització. Dalmau, 2007. Aquest és un exhaustiu treball sobre la tècnica, els uniformes, les accions militars, les armes,... dels exèrcits catalans.
PR
PONGILUPPI, Guillem H. 1714: el setge de Barcelona. Angle, 2012. Extraordinària reconstrucció visual de la guerra que va marcar el destí de Catalunya.
-8-
P
PUIG BORDERA, Eduard. La resistència catalana: Barcelona 1713-1714. Eumo, 2014. Llibre imprescindible per entendre què va passar a Barcelona entre el juliol de 1713, quan Catalunya va decidir resistir a ultrança, i l’11 de setembre de 1714. Anàlisi del setge, els debats sobre si calia resistir o rendir-se, el bloqueig, la repressió borbònica...
P
SANTPERE i MIQUEL, Salvador. Fin de la nación catalana. Tipografía l’Avenç, Barcelona, 1905, p.225-226.
Sabies que... Barcelona tenia una milícia gremial, la Coronela, organitzada seguint la tradició d’autodefensa de la ciutat. Estava formada per companyies integrades per professionals d’un o més gremis. Aquest cos, encapçalat per Rafael Casanova, va liderar la defensa de la ciutat després que els exèrcits aliats la deixessin abandonada. Font: 1714: el setge de Barcelona.
Carta de Lluís XIV de França al seu nét Felip V “Marly, 21 d’agost de 1713 Bloquear á Barcelona sin sitiarla parece muy conveniente al estado presente de las cosas; y como no ha de ser socorrida por nadie, tarde ó temprano la someteréis. Os dejo con el mayor gusto los 16 batallones y los 15 escuadrones que de mis tropas están en el ejército que manda el Duque de Pópuli.”
-9-
QUI ÉS QUI A LA GUERRA DE SUCCESSIÓ En un conflicte tan llarg i complex com la Guerra de Successió, tant en el bàndol austriacista com al borbònic hi participen o s’hi veuen involucrades persones de tota mena i de més o menys importància. Conèixer la vida i els fets de moltes d’elles ens ajuda a tenir una visió molt més rica i completa del que va passar. P
BARNIOL i BOIXADER, Florenci. Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713): família i trajectòria d’un dirigent de la Guerra de Successió. Ajuntament de les Masies de Roda, 2007. Complet estudi sobre Bac de Roda. L’obra es divideix en tres parts: família i trajectòria, patrimoni i projecció social i literària.
PR
GABANCHO, Patrícia. Les dones del 1714. Columna, 2014. En aquest llibre-reportatge es dóna veu i s’homenatja a sis dones que van participar en la defensa de Barcelona durant la Guerra de Successió.
PR
SERRA, Francesc. Els herois del 1714: els defensors de Catalunya. Base, 2013. L’historiador rescata de l’anonimat més d’un centenar de biografies dels lluitadors per les llibertats del poble català.
Sabies que... En tots dos bàndols es van utilitzar malnoms per referir-se als seguidors d’un partidari i d’un altre? Eren anomenats BOTIFLERS els seguidors de Felip V a Catalunya i a València. Encara ara aquesta paraula designa als qui col·laboren amb els enemics de Catalunya. Eren anomenats VIGATANS als partidaris de Carles d’Àustria per ser la plana de Vic un dels llocs on es va iniciar el moviment antiborbònic. A València se’ls anomenava MAULETS. Font: <http://ca.wikipedia.org/wiki/Botifler>
- 10 -
VALLÈS ORIENTAL, ELS FETS A CASA NOSTRA El Vallès va viure i va partir una guerra que fou mundial, que va ser civil en el context hispànic i que va tenir a Catalunya la resistència final. Entre la zona dels vigatans —els primers disposats a lluitar contra un rei francès per defensar les llibertats— i la ciutat de Barcelona —seu de les institucions catalanes, de la cort del rei Carles III i del setge que marcaria el final de la guerra— austriacistes i filipistes maldaven per controlar un territori estratègic. Font: DANTÍ i RIU, Jaume [Del text de l’exposició Terra i guerra. El Vallès 1705-1714.].
P
CIURANS i VINYETA, Xavier. Els Masferrer: estudi d’una nissaga benestant del Vallès. Ajuntament de Montornès del Vallès: Abadia de Montserrat, 2010. Treball d’investigació sobre la família Masferrer. Gràcies a aquesta investigació es pot reconstruir la biografia de l’oïdor reial de la Diputació del General de Catalunya, Francesc de Perpinyà Sala i Sasala.
DANTÍ i RIU, Jaume. Els Perpinyà, austriacistes granollerins. Vallesos, núm. 2 (tardor-hivern 2011), p.118-121. Article que analitza una de les famílies amb més renom de Granollers durant la Guerra de Successió, els Perpinyà.
PR
Sabies que... Carles d’Àustria, que arribaria a ser una de les persones més poderoses de tot Europa, va fer nit a Granollers el dia 30 de gener del 1710 a casa dels Perpinyà? I que la vila li va organitzar una rebuda i un àpat esplèndids? Font: DANTÍ i RIUS, Jaume. Els Perpinyà: austriacistes granollerins. Vallesos, núm. 2 (tardor-hivern 2011), p.118-121.
Per saber-ne més... Et recomanem l’exposició Terra i guerra. El Vallès 1705-1714 que es pot visitar al Museu de Granollers fins el diumenge 16 de novembre del 2014. <http://www.museugranollers.org >
- 11 -
DESPRÉS DE LA DESFETA “Des del punt de vista polític, l’Onze de Setembre va comportar la destrucció d’aquelles institucions pròpies, l’assimilació de l’estructura administrativa i econòmica de Catalunya a la de Castella, la repressió violenta de tots els novells dels catalans que s’havien compromès en la resistència contra els exèrcits de Felip V i, en un altre sentit, també l’inici de la lluita dels catalans per recobrar la seva identitat.”
PR
SOBREQUÉS I CALLICÓ, Jaume. L’Onze de Setembre i Catalunya: guerra, resistència i repressió. Recull de documents originals publicats entre 1713 i 1718 precedits d’una introducció que ens situa dins del context històric en què van ser escrits.
PR
CAMPS i ARBOIX, Joaquim de. El Decret de Nova Planta. Dalmau, 2005. El Decret de Nova Planta promulgat per Felip V el 16 de gener del 1716 va abolir les lleis i llibertats catalanes, implantar les lleis de Castella i l’absolutisme borbònic. Una panoràmica d’aquest període històric i un comentari exhaustiu sobre el Decret.
PR
TORRAS i RIBÉ, Josep M. Felip V contra Catalunya: testimonis d’una repressió sistemàtica: 1713-1715. Dalmau, 2005. Estudi sobre les operacions militars i polítiques ordenades per Felip V per aconseguir la derrota i sotmetiment de Catalunya.
P
ROURA AULINAS, Lluís. Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta. Eumo, 2006. Anàlisi de la voluntat de subjecció de Catalunya per part de les autoritats borbòniques durant el S. XVIII i la resistència de la societat catalana a la nova estructura política.
P
LLUCH, Ernest. La Catalunya vençuda del segle XVIII: foscors i clarors de la Il·lustració. Edicions 62, 1996. L’autor ens apropa a conèixer com va ser el segle XVIII en una Catalunya doblegada.
Per saber-ne més... Si vols consultar l’edició original del Decret de Nova Planta, pots fer-ho a partir de la versió facsímil en format reduït al següent document:
P
FONT i SOLSONA, Josep Notes històriques sobre el Decret de Nova Planta Libr. F. Puig i Alfonso, 1933 [Fons patrimonial]
- 12 -
DE DERROTA A COMMEMORACIÓ. 300 ANYS DE CONFLICTE “En aquest context, emergeixen dues funcions fonamentals del Tricentenari: promoure la memòria dels orígens i les causes del present a través de fets clau de la nostra història, per una banda, i, per l’altra, aprofitar la commemoració per suscitar un debat sobre el nostre present i futur col·lectius.” Font: <http://www. Rta1714.cat/tricentenari/>
P
ALBAREDA i SALVADÓ, Joaquim. Catalunya, nació d’Europa. 1714-2014. Enciclopèdia Catalana, 2013. Obra historiogràfica en tres volums que mostra la configuració del poble català a partir de l’evolució dels fets i de les idees al llarg dels darrers tres-cents anys. I indaga en el futur de Catalunya com a poble, a partir del context actual.
PR
ANGUERA, Pere. L’Onze de Setembre, història de la diada (1886-1938). Centre d’Història Contemporània de Catalunya: Abadia de Montserrat, 2008. Detallada i exhaustiva anàlisi del procés de la formació i el desenvolupament de la Diada.
P
RIERA i VIADER, Sebastià. Onze de Setembre: Història de la commemoració de la Diada a Barcelona. Efados: Ajuntament de Barcelona, 2013. Estudi sobre l’origen i l’evolució de la celebració de la Diada Nacional a la capital catalana fins a l’actualitat.
Per saber-ne més... Si vols més informació sobre els espais, les celebracions i els monuments relacionats amb l’Onze de Setembre pots consultar el següent llibre: P
BALCELLS, Albert Llocs de memòria dels catalans Proa, 2008
- 13 -
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ EN LA FICCIÓ LITERÀRIA PR
BELL-LLOC, Maria de. Vigatans i botiflers. Barcanova, 1992. Edició amb una introducció històrica i nombroses notes lèxiques i literàries de la novel·la de Maria de Bell-lloc (pseudònim de Pilar Maspons) de 1878 i que tracta sobre diversos fets de la Guerra de Successió.
P
BOSCH, Alfred. 1714. Columna, 2008. Trilogia èpica que condueix al moment tràgic i memorable de l’Onze de Setembre. Set de rei, Sota la pell del diable i Toc de vespres conviden a reviure la guerra, la conspiració i l’intriga de la Guerra de Successió.
PR
CLOTET, Jaume; MONTSERRAT, David de. Lliures o morts. Columna, 2012. Novel·la sobre la vida d’Ermengol Amill, coronel d’un regiment de fusellers de muntanya (miquelets), en què descriu tant els camps de batalla com els despatxos de les cancelleries europees.
P
DEFOE, Daniel. El capità Carleton: un militar anglès a la Catalunya del 1714. La Mansarda, 2013. Novel·la d’aventures i intrigues ambientada en la Catalunya del 1713, on trobem grans observacions sobre els costums locals, l’heroïcitat dels catalans i les forces aliades vers l’exèrcit borbònic de Felip V.
PR
MARTÍN, Andreu. Cicatrius de 1714. Bromera, 2013. Andreu Martín vol apropar als joves aquest fet tant important per comprendre la nostra història a través d’una novel·la plena d’acció i aventures.
P
MATA, Jordi. 1714: entre dos focs. Edicions 62, 2014. Rigorosa recreació dels fets històrics que van precedir a la batalla de l’Onze de Setembre.
MATA, Jordi. Un cadàver exquisit. Edicions 62, 2008. Jordi Mata reflecteix amb fidelitat i rigor els fets i l’ambient dels anys previs a la Guerra de Successió i a la derrota del 1714.
PR
- 14 -
PR
PIÑOL, Cels. 1714 baluard. Panini Comics, 2014. Còmic que repassa la fictícia història de com un fuseller de muntanya va poder salvar el penó de Santa Eulàlia de Barcelona.
PR
SÁNCHEZ PIÑOL, Albert. Victus: Barcelona 1714. La Campana, 2013. Biografia fictícia de Martí Zuviria escrita des del seu exili a Viena, en què es descriuen diversos escenaris i batalles de la Guerra de Successió, però amb especial interès sobre el setge de Barcelona.
PR
VILLATORO, Vicenç. La dona a la finestra: el Born, 10 de setembre de 1714. Edicions 62, 2005. Villatoro recrea la vigília de l’Onze de Setembre a través d’una narració tranquil·la, però vibrant i compromesa. Reflexiona al voltant de la gran tragèdia que va suposar aquest capítol fonamental de la nostra història.
- 15 -
L’ONZE DE SETEMBRE EXPLICAT ALS INFANTS P
BALDÓ, Estel. L’auca de la Diada. Barcanova, 2013. Aquest conte acosta als més petits de la casa el que representa la celebració de l’Onze de Setembre a través d’un text ple de rodolins i en lletra de pal i lligada.
PR
CABRÉ, Joan. La història que en Roc Pons no coneixia. La Galera, 2003. Conte que relata la fantàstica història d’en Roc Pons, un noi que viatja en el temps fins al 1714.
P
DONAT, Marc. 1714: l’última bandera. Beascoa, 2014. Conte que relata la història del Setge de Barcelona amb el fil conductor de la bandera de la Creu de Sant Jordi.
PR
GARCIA i QUERA, Oriol. Barcelona 1706-1714: dietari d’un adroguer. Ajuntament de Barcelona, DL 2013. Història explicada en forma de dietari personal d’un adroguer de la ciutat de Barcelona durant la Guerra de Successió. Explicada en català, castellà i anglès.
PR
GARCIA i QUERA, Oriol. Barcelona 1714: l’onze de setembre. Casals, 2007. Còmic sobre la Guerra de Successió i, molt especialment, el setge de Barcelona del 1713-1714.
PR
JIMÉNEZ TORREGROSA, Lorena. 1714: trons, canons i un estel = 1714: thunder, cannons and a kite. Generalitat de Catalunya, 2014. Llibre bilingüe (català/anglès) on descobrim la història de dos infants, en Francesc —un nen que viu al 1714— i en Cesc —un nen que viu a l’actualitat—.
R
OBIOLS, Anna: SUBIRANA, Joan. El maletí malgirbat i la llibreta vella. Una història de la Guerra de Successió. Ajuntament de Vic, 2014 Un conte que explica les vivències del frare Manuel Soler i el seu ajudant Bernat en els principals escenaris de conflicte bèl·lic durant la Guerra de Successió a Catalunya.
- 16 -
P
PALACÍN, Adelina. Una Diada al Born. Eumo, 2014. En Pau i la Laia són els protagonistes d’aquest conte on ens explicaran per què celebrem la Diada i d’on ve aquesta festa. Il·lustrat per la Pilarín Bayés.
P
Petita història de Rafael Casanova i l’Onze de Setembre. Mediterrània, 2002. Relat de la Guerra de Successió i com s’ha celebrat l’Onze de Setembre al llarg de la història. Il·lustrat per la Pilarín Bayés.
R
SIERRA i FABRA, Jordi. 1714. La Galera, 2013. Jordi Sierra recita un poema patriòtic recordant la Guerra de Successió.
P
VERGÉS, Oriol. El cant dels ocells: l’11 de setembre de 1714. La Galera, 2004. Conte basat en aquesta cançó tradicional catalana, símbol de pau i llibertat arreu del món des que Pau Casals va interpretarla durant una conferència a la seu de les Nacions Unides.
- 17 -
CRONOLOGIA DELS FETS 1700 1 de novembre. Mor Carles II.
12 de novembre. Felip d’Anjou (Felip V) és proclamat rei de la monarquia hispànica.
1701 7 de setembre. Formació de la Gran Aliança de la Haia.
3 d’octubre. Felip V jura les Constitucions del Principat de Catalunya i convoca les Corts.
1705 3 de maig. Aixecament militar austriacista a Catalunya.
20 de juny. Tractat de Gènova. Tractat d’aliança entre Catalunya i Anglaterra.
28 de novembre. Carles d’Àustria jura les Constitucions de Catalunya.
1707 25 d’abril. Batalla d’Almansa. 1713 juliol. Pau d’Utrecht entre Regne Unit, Portugal, Països Baixos i França i la monarquia hispànica.
6 de juliol. Catalunya declara la “Guerra a Ultrança”.
25 de juliol. Inici del setge borbònic de Barcelona de 1713-1714.
1714 6 de juliol. Arriba a Catalunya Berwick amb l’Exèrcit Francès Continental.
11 de setembre. Batalla de l’11 de setembre de 1714.
12 de setembre. Berwick accepta atorgar les Capitulacions.
15 de setembre. Supressió del Consell de Cent i de la Coronela.
16 de setembre. Supressió de la Generalitat.
18 de setembre. Capitulacions de la Guarnició de Cardona.
1715 2 de juliol. Capitulacions del Regne de Mallorca. 1716 16 de gener. Promulgació del Decret de Nova Planta de la Reial Audiència. 1725 7 de juny. Tractat de Viena. Fi de la Guerra de Successió. Font: <http://www.11setembre1714.org/cronos.html>.
- 18 -
1714 - 2014 Per commemorar el Tricentenari del 1714, any de la caiguda de Barcelona i de Catalunya, diferents organismes, entitats i institucions han creat un seguit de llocs web per tal de donar a conèixer aquesta part de la nostra història. Destaquem: El Born Centre Cultural <http://elborncentrecultural.bcn.cat/> Museu Virtual de la Guerra de Successió (1702–1714) <http://www.guerradesuccessio.cat/> Ruta 1714. Generalitat de Catalunya <http://www.ruta1714.cat/> Tricentenari Granollers <http://www.granollers.cat/tricentenari> Tricentenari Barcelona <http://tricentenari.bcn.cat/> Tricentenari Generalitat de Catalunya <http://tricentenari.gencat.cat/ca>
- 19 -
Biblioteca Can Pedrals Espí i Grau, 2 Tel. 93 879 30 91 bcp@ajuntament.granollers.cat Matí: de dimarts a dissabte, de 9.30 h a 14 h Tarda: de dilluns a divendres, de 15.30 h a 20 h Dissabte, de 9.30 h a 14 h Biblioteca Roca Umbert Enric Prat de la Riba, 77 Tel. 93 860 44 50 bru@ajuntament.granollers.cat Matí: dimecres i divendres, de 10 h a 14 h Tarda: de dilluns a divendres, de 15 h a 20 h Dissabte, de 15.30 h a 20 h
Dibuix portada: Rebeca Font
Més informació a: bibliotecavirtual.diba.cat www.granollers.cat www.rocaumbert.cat wp.granollers.cat/lablletresimatges