BIBLIOTECA CAN PEDRALS
DESEMBRE 2021
Club de lectura LLEGIR EL TEATRE Prostitución, d'Andrés Lima i Albert Boronat Francesc Viñas
Professor de literatura
20 de desembre 2021 Teatre Auditori de Granollers
L'obra L'obra teatral Prostitución és fruit de la col·laboració entre Albert Boronat, dramaturg, i Andrés Lima que exerceix la funció de director, actor i autor. El material de base són treballs teòrics, estudis sociològics però, sobretot, l'aportació de diverses dones que han exercit la prostitució i que expliquen la seva vida. Un dels aspectes a destacar de l'obra és que aporta diferents visions sobre la prostitució femenina ja sigui com una transacció degradant i violenta; com una defensa de l'estatus de puta amb tots els drets i deures o com una manera de guanyar-se la vida a la qual la persona que es prostitueix no hi vol renunciar; també inclou la prostitució masculina amb la figura del chapero o gigolo. Alhora tracta la comercialització del sexe des de la perspectiva de l'home que paga i que acostuma a tenir un perfil despòtic. Prostitución conté denúncia social però sense ser moralitzant, és un crit a favor de les dones. Des de l'escenari s'interpela al públic i això dona vivesa a l'espetacle.
Resum de la sessió Segons Francesc Viñas, els anys 90 van estar marcats, històrica i ideològicament, pel neoliberalisme. El benestar a Europa va entrar en decadència i una conseqüència d'això és que el tema social passa a ser més important. El dinamitzador fa un repàs històric del concepte de realisme. El realisme actual no és com el del segle XIX, amb Txékhov i la ferida social al capdavant. Al segle XXI s'entra en aquesta ferida a la recerca de les múltiples causes que l'han provocada. El realisme i el naturalisme del segle XIX tenien com objectiu la versemblança màxima amb la realitat. El naturalisme, especialment, posava el focus en el determinisme social -les condicions socials, l'herència genètica, la situació econòmica, etc. Després del realisme vingué el teatre simbolista i la importància deixa d'estar en allò què els passa als personatges i es desplaça cap a les sensacions i els sentiments. A continuació, aparagué el teatre de l'absurd i, finalment, l'anomenat realisme del segle XX. Un dels pares del teatre d'aquest segle va ser Bertolt Brecht, ell va proposar el distanciament o estranyament a fi que l'espectador enlloc d'identificar-se emocionalment amb els personatges es veiés obligat a pensar. Un altre nom important va ser Erwin Piscator, ideòleg del teatre polític i social de denúncia. Piscator als anys 60 comença amb el teatre documental. El teatre documental o testimoni utilitza els documents per subratllat una ideologia; aquest teatre va a les fonts d'informació més immediates (fragments de documents, etc.). Malgrat tot, no és un realisme fotogràfic sinó una recreació. El procés de dramatització d'aquest material que no és fàcil perquè els actors no reciten un text sinó que diuen les paraules d'un fet real. Hi ha uns tallers i debats constants on participa tot l'equip però amb la guia d'una autoria i/o direcció. El resultat és la suma de diversos elements a partir dels materials que es toquen a la realitat.
Recursos L'òpera dels tres rals de Kurt Weill i Bertolt Brecht Aquesta òpera amb lletra de Bertolt Brecht i música de Kurt Weill és una adaptació de la ballad opera anglesa The Beggars Opera de John Gay. L'objectiu de Brecht era crear una obra antiromàntica i antiburgesa on el públic no s'identifiqués amb els personatges o l'acció. Brecht construeix l'obra al voltant d'uns personatges, captaires i altres figures marginals, amb una intenció irònica. Kurt Weill rear un estil musical que barreja jazz i ritmes populars. A la sessió escoltem un fragment, el de Jenny y los piratas cantat per Massiel.
Encara hi ha algú al bosc d'Anna Maria Ricart Un altre exemple de teatre documental és Encara hi ha algú al bosc d'Anna Maria Ricart. L'obra parla del conflicte dels Balcans i parteix de diversos materials recopilats: conferències, reportatges, etc. Una altra obra d'aquest tipus de teatre és 20 de novembre de Lars Norén sobre un noi alemany que va anunciar per internet que destruiria la seva escola i mataria els seus companys i professors. Mostres més properes són Ruz-Bárcenas d'Alberto Sanjuan i el col·lectiu Animalia o el Camargate que parla dels negocis de Jordi Pujol Ferrusola.
Biblioteques de Granollers