Guia lectura John Irving

PROPERA TERTÚLIA DIMECRES 8 DE GENER 18:30h

Una dona difícil és un tríptic sobre la vida de Ruth Cole. La novel∙la s'obre l'estiu de 1958, quan la Ruth tan sols té quatre anys i viu a l'ombra de la separació imminent dels seus pares i els fantasmes dels germans morts. La retrobem al cap de trenta anys, convertida en una novel∙lista de renom però insatisfeta. El tríptic es tanca el 1995, quan la Ruth, vídua i mare, està a punt d'enamorar­se per primera vegada. A Una dona difícil John Irving ha tornat a sorprendre els lectors amb una història còmica i pertorbadora alhora, sobre els dimonis familiars i la necessitat de trobar la redempció personal.

Nostàlgia del passat i desencant del present, record o voluntat d’oblidar, dues dicotomies fonamentals que apareixen en aquesta magnífica novel∙la on John Irving reprodueix una galeria molt àmplia de sentiments i conductes humanes. Personatges impecablement traçats a través de frases rotundes, situacions que tenen categoria de símbols o fragments de vida que passen a formar part perdurable de la memòria.

John Irving (Exester, New Hampshire, 1942-) Divorciats els seus pares abans de néixer ell, en tornar­se a casar la seva mare li donà el cognom del padrastre.

Estudià a la universitat de Pittsburgh, i posteriorment a la de Viena i viatjà per Europa. En tornar als EUA, el 1965 es graduà a la universitat de Nova Hampshire, i el 1967 obtingué un màster de belles arts a la universitat d'Iowa. Aquest any fou contractat com a professor adjunt d’anglès del Windham College de Vermont i, el 1975, del Mount Holyoke College de Massachusetts, fins el 1980, moment en el qual es dedicà a escriure com a ocupació principal.

Les seves tres primeres novel∙les, [Libertad para los osos], Setting Free the Bears (1968), The Water­Method Man (1972) i The 158­Pound Marriage (1974) foren ben acollides per la crítica però la recepció del públic fou més aviat discreta. La publicació de The World According to Garp, [El món segons Garp] (1978), guardonat amb el National Book Award l’any 1980), el convertí en un dels autors més aclamats tant als Estats Units com internacionalment, consideració que, en conjunt, ha mantingut amb les novel∙les posteriors: The Hotel New Hampshire (1981), The Cider House Rules, [Las normas de la casa de la sidra] (1985), A Prayer for Owen Meaney, [Una oración por Owen] (1989), A Son of the Circus, [Un hijo del circo] (1994), Trying to Save Piggy Sneed (1996), A Widow for One Year (1998), The Fourth Hand, [La quarta mà](2001), Until I Find You, [Fins que et trobi] (2005), Last Night in Twisted River, [L'última nit a Twisted River] (2009). La seva última novel∙la és In one person, [En primera persona], (2013) Les seves obres giren al voltant de les vides de personatges tocats per alguna fatalitat del destí que els converteix en marginats, i contra la qual s’esforcen a lluitar, amb resultats sovint tragicòmics. Tot i que de temàtica diversa i estructura totalment fictícia, hi apareixen elements recurrents de base autobiogràfica, entre els quals l’orfenesa (de pare), el món de nova Anglaterra i la lluita, esport al qual es dedicà de manera semiprofessional. És també autor de The Imaginary Girlfriend, [La núvia imaginària] (1995), de

caràcter autobiogràfic, del recull de memòries, contes i assaigs Trying to Save Piggy Sneed (1996) i del llibre per a infants A Sound Like Someone Trying Not to Make a Sound (2004), i ha escrit els guions de les adaptacions de les seves novel∙les The World According to Garp (1982), de G. Roy Hill, The Hotel New Hampshire (1984), de T. Richardson, Simon Birch (1998, adaptació de A Prayer for Owen Meany ), de M.S. Johnson, The Cider House Rules (1999), de L. Hallström, pel qual guanyà l’Oscar al millor guió l’any 2000, i The Door in the Floor (2004, adaptació de A Widow for One Year ), de T. Williams.

Xavier Serrahima. John Irving (s’explica) a la Biblioteca Jaume Fuster.

[13.04.2013] [fragments] «Penso en la història —prossegueix—, sé quina serà la trama, sé quins seran els personatges, sé com tothom es coneixerà, sé qui neix, qui mor, en quin capítol… Tinc un mapa, i no el duc a la pràctica fins que s’ha construït tot al meu cap. Per a aquest llibre[En una sola persona], vaig esperar gairebé nou anys abans de començar a escriure. En el cas de L’última nit a Twisted River, vaig esperar­ne vint. »D’entre tots els que es van composant al meu cap, trio aquell llibre amb què em sento més segur amb cada frase al final. No només amb la darrera, sinó les deu o dotze finals. Com més sé sobre el final, més segur em sento que la novel∙la està més madura per escriure­la. Quan la començo, no vull pensar en el que succeirà, només vull pensar en quina serà la veu, l’escriptura, com hauria de ser el llenguatge; atès que sé exactament com vull que soni el final de la història, no vull sonar de la mateixa manera massa aviat. Només vull saber com sonarà la meva veu: serena, calmada, interioritzada, melancòlica, tots aquests matisos. »Semblo molt segur perquè, tenint­les com les tinc al meu cap, per a mi totes són històries antigues, històries amb què he viscut com si fos una infantesa; una infantesa que revisites constantment. Quan ho saps tot sobre una novel•la, que ha conviscut en tu vuit o nou anys dins teu, ho saps tot sobre els personatges. »Amb En una sola persona, no només volia escriure sobre les minories sexuals, sobre un noi gai o una noia lesbiana, sinó que volia escriure sobre les minories dins de les minories. Ningú no confia en un bisexual, ni els heterosexuals ni els homosexuals. Per a la major part dels homosexuals de la meva edat, un bisexual és un covard amb un peu encara dins de l’armari, esperant que en surti del tot. Senten una condescendència envers d’ells.»

«Jo no sóc un bon candidat per parlar del futur de la novel∙la. Si ara tingués 21 anys, no sé si n’escriuria. No tant per les mateixes novel∙les, sinó perquè la gent ja no és capaç de concentrar­ se durant el temps que exigeix llegir­ne una —especialment una de les meves. Per això, si en tingués 21 —i en tinc 71—, potser escriuria teatre. Potser tornaria al meu primer amor, abans de la novel∙la: al teatre. http://www.nuvol.com/tag/john­irving/

TERTÚLIES ANTERIORS 2012 VICENTE CORACHÁN, UN CADÁVER

PARA UN DETECTIVE;

ENTRE HORAS: EL JOSÉ LUIS SAMPEDRO, LA SONRISA ETRUSCA; ALAN BENNETT, UNA LECTORA POC CORRENT; CIÓ LERMA, QUI T'HAVIA DIT QUE L'AIGUA DEL MAR ERA DOLÇA?; GRAHAM GREENE, EL NOSTRE HOME A L'HAVANA; THOMAS MANN, LA MUNTANYA MÀGICA; PATRICK MODIANO, EN EL CAFÈ DE LA JOVENTUT PERDUDA; CARME RIERA, L'ESTIU DE L'ANGLÈS; ELIZABETH STROUT, OLIVE KITTERIDGE DESAFÍO DE LA NARRATIVA FEMENINA;

2013 HELEN GARNER, LA

HABITACIÓN DE INVITADOS;

VÍCTOR

ÁRBOL, LA TRISTEZA DEL SAMURAI; MONTSE BANEGAS, DOBLES PARELLES; TRUMAN CAPOTE, A SANG FREDA. DAVID SEDARIS, MI VIDA EN ROSE. JORDI PUNTÍ, MALETES PERDUDES. MILAN KUNDERA, LA IGNORÀNCIA; JOAN SALES, INCERTA GLÒRIA; BALTASAR PORCEL, CAVALLS CAP A LA FOSCA; SÍLVIA ALCÀNTARA, OLOR DE COLÒNIA; MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN, O CÉSAR O NADA DEL

HORARI

BIBLIOTECA JORDI RUBIÓ I BALAGUER Baldiri Aleu, 6­8 08830 Sant Boi de Llobregat Telèfon: 936 309 760 Fax: 936 309 758 b.st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques­santboi.org www.culturasantboi.cat

Dilluns, de 15 a 21h De dimarts a divendres de 9 a 21h Dissabte, d'11 a 19h HORARI D'ESTIU (JULIOL I AGOST)

De dilluns a divendres de 14 a 21h Tancat: diumenges i festius, 5 de gener, Setmana Santa de Dijous Sant a Dilluns de Pasqua, 23 de juny, i del 24 al 31 de desembre

TERTÚLIES LITERÀRIES 2013