PROPERA TERTÚLIA
DIMECRES 3 de JUNY 18:30h
Cada nou llibre d'Alice Munro és un esdeveniment i una sorpresa. En aquest que acaba de publicar, l'escriptora adverteix: "Les quatre peces finals d'aquest llibre no són ben bé contes. Formen una unitat a part, autobiogràfica, en el fons, per bé que no sempre del tot fidel als fets. Em penso que són les primeres i les darreres paraules -i les més íntimes- que he de dir sobre la meva vida". I les altres peces? Les altres avancen de dret cap al misteri contingut en el més petit fragment de qualsevol vida. Cap als corrents irracionals que determinen les accions dels personatges més sensats. Cap a la perplexitat -i l'excitació- que significa formar part de la vida: tot això, Alice Munro ho diu com si fossin "les primeres i les darreres paraules" -les que sospesa, amb tot el seu talent i des d'una maduresa prodigiosa, una de les escriptores gegants de la nostra època. www.clubeditor.cat/autor/munro
ALICE MUNRO (Wingham, Canadà 1931) Alice Munro, nascuda el 1931 en una zona rural de la província d'Ontàrio, va publicar el seu primer conte l'any 1950 i, al cap de divuit anys, el seu primer volum, Dance of the Happy Shades. Casada dues vegades i mare de quatre filles, ha experimentat i escrit tot el que significa constrènyer la vida pròpia dins la vida familiar. La seva obra, construïda gairebé tota en forma de relats ("Veig la vida com peces separades que no acaben d'encaixar mai"), ha estat guardonada el 2013 amb el Nobel de Literatura.
Alice Munro per Dolors Udina Rebre una trucada de la Maria Bohigas dient “tenim una altra Munro per traduir” em va fer saltar de la cadira. Tornava a tenir al davant el repte que havia enfrontat ja dues vegades, amb Massa felicitat (2010) iOdi, amistat, festeig, amor, matrimoni (2011). En tots dos casos m’hi havia hagut d’escarrassar: traduir els contes de la Munro és com obrir-se camí per un terreny ple de mines però un cop acabada la feina queda la sensació d’haver viscut una experiència literària; d’haver-se-la guanyat a pols, de fet. Amb la traducció d’Estimada vida, s’han repetit els moments de desesperació davant la incapacitat reiterada d’esbrinar el sentit d’algunes frases (¡quina manera més enrevessada que té de dir les coses!) i davant la dificultat que es presentava a cada moment d’encabir tota la informació que transmetia l’original en una sola frase, però també s’ha repetit la satisfacció de tenir entre mans un llibre important. A partir d’un moment de la vida d’uns personatges –un matrimoni que s’acomiada per uns dies, una noia que arriba a un hospital de tuberculosos al camp, un home que abans d’arribar a l’estació decideix saltar del tren per canviar el rumb de la seva vida, una parella que discuteix com ha d’enfrontar la mort–, Alice Munro tira del fil de la història avançant i retrocedint, mai d’una manera evident, i presenta situacions i moments que van conformant la vida dels personatges. El lector acompanya l’autora en aquest viatge en ziga-zaga ple de canvis de sentit i, quan acaba cada relat –sempre amb una frase o un paràgraf curt que sembla preludiar-ne la continuació–, té la necessitat de tornar al començament perquè molts detalls que li havien semblat trivials o passatgers adquireixen llavors plena importància. Hi ha autors que t’acompanyen mentre els tradueixes, que et van donant copets a l’esquena i et diuen “endavant!, vas pel bon camí”. No és, ni de
bon tros, el cas d’Alice Munro, que més aviat sembla que t’empenyi sense pietat dins d’un bosc espès pel qual t’has d’anar obrint pas frase a frase i paraula a paraula. Amb aquest seu anar endavant i endarrere de la vida dels personatges, una sintaxi marcadament peculiar i la concentració d’informació de diferents èpoques que acumula en un sol paràgraf, el traductor se’n veu un bull per esclarir el camí i anar triant els temps verbals que corresponen i ordenant les paraules per fer el text entenedor en català. Sempre tinc la sensació, traduint Munro, que ella escriu la història a raig, que aboca pel broc gros tota la informació que vol donar; vet aquí que, per dir el mateix en català, el broc pel qual raja la història és més estret i cal reescriure el relat de dalt a baix. És clar que traduir sempre consisteix en això, però en aquest cas sempre em fa l’efecte d’haver hagut de regirar tot l’edifici després d’aterrar-lo per arribar a construir una casa equivalent. Quan has traduït un autor –i més d’una vegada–, és molt difícil ser imparcial, passes a formar part del seu equip per sempre més, com si diguéssim, i per tant no sé quina sensació em produiria Alice Munro com a simple lectora (una de les coses que més em cridava l’atenció quan vaig començar a traduir era la superficialitat amb què llegia, la quantitat de coses que podia passar per alt sense conseqüències), però havent experimentat les històries des de dins, havent-les reescrit pensant com podria escriure una hipotètica Alice Munro catalana, hi ha uns quants relats que sento que formen part del meu bagatge vital i que tinc sempre presents. Tots els relats d’Alice Munro estan inspirats per la memòria: partint d’una observació feta a la vida real, s’endinsen en la ficció. A Estimada vida hi ha afegit quatre peces autobiogràfiques que, tal com diu, “són les primeres i les darreres paraules que he de dir sobre la meva vida”. En aquests textos finals, on parla d’experiències de la seva infància, innocents però pertorbadores, Munro deixa de banda la ficció i explica les coses com recorda que van ser. Quan les traduïa, vaig trobar aquestes peces estremidores, i tornen a estremir-me cada cop que les rellegeixo. Només espero, amb tot l’egoisme del món, que no es tracti del darrer llibre d’Alice Munro, malgrat els seus vuitanta-dos anys, per poder tornar a traduir-la. clubeditor.blogspot.com.es/2013/03/alice-munro-per-dolors-udina.html
TERTÚLIES ANTERIORS
2014 JOHN IRVING, UNA DONA DIFÍCIL; CARLOS ZANÓN, NO LLAMES A CASA; EMILYBRONTË, CUMBRES BORRASCOSAS; CHRISTOPHER ISHERWOOD, ADÈU A
BERLÍN; GEORGIO BASSANI, EL JARDÍ DELS FINZI-CONTINI; DORIS LESSING,
LA GRIETA; SÁNDOR MÁRAI, L’ÚLTIMA TROBADA; ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL, VICTUS; EULÀLIA SARIOLA, EL MÓN PER UN FORAT; TERENCI MOIX, EL DIA VA MORIR
MARYLIN; JULIAN BARNES, EL PERFECCIONISTA A LA CUINA
2015 IGNACIO MARTÍNEZ DE PISÓN, LA TERNURA DEL DRAGÓN; SONIA MARTÍN ALBÀ, MALDITA SEA; CARME MARTÍ, UN CEL DE PLOM; JOHN LANCHESTER, CAPITAL;
WINESBURG, OHIO, SHERWOOD ANDERSON;
BIBLIOTECA
HORARI
JORDI RUBIÓ I BALAGUER
• Dilluns, de 15 a 21h • De dimarts a divendres, de 9 a 21h • Dissabtes, d'11 a 19h Horari d'estiu
Baldiri Aleu, 6-8 08830 Sant Boi de Llobregat Telèfon: 936 309 760 Fax: 936 309 758 b.st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques-santboi.org www.culturasantboi.cat
•De dilluns a dijous, de 14 a 21h •Divendres, de 9 a 16h Tancat • Diumenges i festius • Setmana Santa de Dijous Sant a Dilluns de Pasqua • Desembre del 24 al 31 Horari especial de matí de 9 a 16h 23 de juny i 5 de gener
TERTÚLIES LITERÀRIES 2015