Guia lectura Sándor Márai

PROPERA TERTÚLIA DIMECRES 2 DE JULIOL 18:30H

L'última trobada és un dels últims grans redescobriments de la literatura europea del segle XX. Publicat per primer cop el 1942, aquest clàssic de la literatura hongaresa ha obtingut a Itàlia un èxit insòlit, que s'ha escampat ràpidament per tot Europa. Sándor Márai ens situa en plena decadència de l'imperi austro­hongarès, en un castell al peu dels Carpats, que en temps passats havia acollit soirées elegants i que els anys han convertit en el simple refugi d'un noble. Dos homes, que de joves havien estat amics inseparables, s'hi citen després de quaranta­un anys de no veure's. Un ha passat molt temps a l'Extrem Orient; l'altre no s'ha mogut de la seva propietat. Però tots dos han viscut esperant aquest retrobament i comparteixen un secret d'una força singular.

Sándor Márai (Kassa, Hongria, 1900- San Diego 1989) Nascut el 1900 a Kassa, Hongria (actualment Kosice, Eslovàquia) es va suïcidar en el seu exili als Estats Units el 21 de febrer de 1989. Narrador, periodista i assagista hongarès, va ser un dels prosistes més vigorosos del període d'entreguerres. Nascut en una família de la burgesia benestant d'origen saxó, a l'Hongria septentrional, va cursar estudis universitaris a Budapest i en algunes universitats alemanyes. En tornar al seu país, es va dedicar al periodisme, va realitzar alguns viatges a l'estranger i, després d'intentar escriure algunes obres poètiques, va començar a publicar les seves primeres proses (breus apunts de viatge, assajos i contes) i més endavant les seves primeres novel∙les, que van obtenir un èxit immediat, assegurat per la seva preparació cultural, per la seva postura lleument crítica respecte a la burgesia d'on procedia, i per l'atenta adopció de les primeres influències freudianes. Paral∙lelament, va analitzar a fons, d'una banda, el pes de les identitats burgeses a l'interior de la família i les crisis que comporta aquesta situació, i per altra banda, el perill de ruptura d'aquest ambient a causa de la influència cada vegada més gran dels interessos econòmics. Tot això el va conduir a defensar a ultrança els ideals ètico­socials en què s'havia educat, i que estaven amenaçats pel desordre de les "hordes bàrbares". La seva postura inequívocament antinazi es va reflectir en el seu comportament exemplar en els moments més dramàtics. Se'l podria comparar amb el seu coetani Thomas Mann, semblant a ell en molts aspectes. Ja en les seves primeres obres es troben reflexions intel∙lectuals, desenvolupades amb una tècnica gairebé periodística. Entre elles destaquen les novel∙les gairebé autobiogràfiques Csutora (que significa "cantimplora", però que és el nom d'un gos), de 1932, i Les confessions d'un burgès (1934). També, de 1936, Divorci a Buda, i de 1940, L'amant de Bolzano, que narra una aventura imaginària de

Giacomo Casanova a Bolzano, a més de diversos llibres de contes i de poemes. El 1948, després de passar dos anys a Suïssa, va decidir emigrar a Itàlia, on va residir principalment a Salern. Més tard, va alternar temporades a Nova York, Itàlia i Londres. El resultat dels seus dos anys d'estada a Itàlia són Encanteri a Itaca, de 1952, seguida, el 1958, d'El retorn d'Ulisses, ambdues dedicades a l'heroi homèric; Terra, terra, llibre de memòries i reflexions (1972).

Trencat el vincle amb els lectors, va continuar però escrivint en hongarès, però es va prohibir la publicació dels seus llibres al seu país, l'únic on podia ser llegit, i va acabar per ser per a molts hongaresos un personatge del passat. Entre les seves obres, recentment recuperades en diversos països d'Europa, on s'ha convertit en best­seller, es troben, a més de les ja esmentades, Els ofesos (1947), La germana (1946), La sang de Sant Genaro (1965), L'herència d'Eszter (1939), L'última trobada (1942), La dona justa (1941), Els rebels (1930), L'estranya (1934). Va escriure també brillants diaris de postguerra i llibres de viatges.

Després d'un periple per diverses ciutats europees, es va instal∙lar a Califòrnia (San Diego), on es va suïcidar poc abans de la caiguda del mur de Berlín. © Frases de Sándor Márai • Només obtens alguna cosa dels llibres si ets capaç de posar alguna cosa teva en el que estès llegint.

• El desig de ser diferent del que ets és la tragèdia més gran amb què el destí pot castigar una persona.

• Intento servir els altres, el que per a mi constitueix l'únic sentit de la vida.

• Hi ha alguna cosa pitjor que la mort, pitjor que el patiment ... i és quan un perd l'amor propi.

• L'home fa seu un lloc no només amb el pic i la pala, sinó també amb el que pensa a picar i palejar.

TERTÚLIES ANTERIORS 2013 HELEN GARNER, LA

HABITACIÓN DE INVITADOS;

VÍCTOR

ÁRBOL, LA TRISTEZA DEL SAMURAI; MONTSE BANEGAS, DOBLES PARELLES; TRUMAN CAPOTE, A SANG FREDA. DAVID SEDARIS, MI VIDA EN ROSE. JORDI PUNTÍ, MALETES PERDUDES. MILAN KUNDERA, LA IGNORÀNCIA; JOAN SALES, INCERTA GLÒRIA; BALTASAR PORCEL, CAVALLS CAP A LA FOSCA; SÍLVIA ALCÀNTARA, OLOR DE COLÒNIA; MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN, O CÉSAR O NADA DEL

2014 JOHN IRVING, UNA DONA DIFÍCIL; CARLOS ZANÓN, NO LLAMES A CASA; EMILY BRONTË, CUMBRES BORRASCOSAS; CHRISTOPHER ISHERWOOD, ADÉU A BERLÍN; GIORGIO BASSANI, EL JARDÍ DELS FINZI­CONTINI; DORIS LESSING, LA GRIETA

BIBLIOTECA JORDI RUBIÓ I BALAGUER Baldiri Aleu, 6­8 08830 Sant Boi de Llobregat Telèfon: 936 309 760 Fax: 936 309 758 b.st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques­santboi.org www.culturasantboi.cat

HORARI Dilluns, de 15 a 21h De dimarts a divendres, de 9 a 21h Dissabtes, d'11 a 19h Horari d'estiu (juliol i agost) De dilluns a dijous, de 14 a 21h Divendres, de 9 a 16h Tancat: diumenges i festius, Setmana Santa de Dijous Sant a Dilluns de Pasqua, desembre del 24 al 31 Horari de mati de 9 a 16h 23 de juny i 5 de gener

TERTÚLIES LITERÀRIES 2013