Guia lectura Terenci Moix

PROPERA TERTÚLIA DIMECRES 5 DE NOVEMBRE 18:30

Publicada l'any 1969, El dia que va morir Marilyn, és un enorme retaule de la vida barcelonina dels anys trenta i la Guerra Civil a través de la memòria. Aquesta segona novel∙la de Terenci, després de les Onades a una roca deserta, suposaren la crònica d'una revelació anunciada. No en va uns anys més tard, "a l'època gloriosa de la seva arravatada carrera en català", per dir­ho en paraules del seu amic Josep Maria Benet i Jornet –Papitu en boca de Terenci– la revista Serra d'Or va fer una enquesta a una vintena de crítics per tal que escollissin els millors títols literaris apareguts entre 1964 i 1970. I la millor de tots aquells anys, segons onze dels vint crítics consultats fou El dia que va morir Marilyn. Els crítics no eren qualsevol cosa: Josep M. Castellet, Miquel Dolç, Pere Gimferrer, Domènec Guansé, Gonçal Lloveras, Joaquim Marco, Joaquim Molas, Francesc Rodón, Josep Romeu i Figueras, Maurici Serrahima i Emili Teixidor. www.escriptors.cat/

Terenci Moix (Barcelona 1942-2003) Nom amb què fou conegut l’escriptor Ramon Moix i Messeguer.

De formació anàrquica, treballà en tota mena d’oficis. Residí a Londres (1964­66). Es donà a conèixer amb La torre dels vicis capitals (1968, premi Víctor Català). Obtingué el premi Josep Pla amb Onades sobre una roca deserta (1969) i, el 1970, el premi de la Crítica de Serra d’Or amb El dia que va morir Marilyn. La seva aportació es caracteritzà per la incorporació dels valors pop, de la mitologia, els estereotips i les narratives procedents del cinema, la revaloració del melodrama i la imaginativa sadomasoquista a través de la literatura dels còmics, que a Món mascle (1971) portà fins als límits. Més tard publicà Siro o la increada consciència de la raça (1972, premis Prudenci Bertrana i Crítica de Serra d’Or), Sadístic, esperpèntic, i àdhuc metafísic (1976, premi Joan Estelrich), i el recull de contes L’imperi sodomita i altres històries herètiques (1976), al qual seguiren Lilí Barcelona i altres travestís (1978) i Assassinar amb l’amor (1979), que recull alguns contes ja publicats a La torre dels vicis capitals i altres de mutilats o prohibits per la censura. Obtingué el premi Ramon Llull (1992) i la Lletra d’Or (1993) amb El sexe dels àngels (1992), sàtira dels cercles intel∙lectuals catalans dels anys seixanta. El 1996 aparegué una nova versió d'El dia que va morir Marilyn, revisada i completada amb els fragments prohibits per la censura franquista.

Col∙laborà en diaris i revistes, principalment amb cròniques de viatges, recollides després a Terenci del Nil. Viatge sentimental a Egipte (1971), Terenci als USA (1974) i reuní entrevistes a Preguntar no és ofendre (1975). En castellà escriví, entre d’altres, Los cómics, arte para el consumo y formas “pop” (1968), El sadismo de nuestra infancia (1969),

Hollywood Stories. Sólo para amantes de mitos (1972), Sufrir de amores (1995) i Mis inmortales del cine, en quatre volums (1996), les novel∙les Nuestro virgen de los mártires (1982), Amami Alfredo (1984), No digas que fue un sueño (1986, premi Planeta), La herida de la esfinge (1991), El amargo don de la belleza (1996, premi Fernando Lara), Venus Bonaparte (1994), La noche no es hermosa: textos de Eros (1994), Mujercísimas (1995), El amargo don de la belleza (1997), Chulas y famosas, o bien, la venganza de Eróstratos (1999) i El arpista ciego (2002), com també els volums autobiogràfics El peso de la paja (1990), El beso de Peter Pan (1993) i Extraño en el paraíso (1998). En teatre és autor de Tartan dels micos contra l’estreta de l’Eixampla, col∙laborà amb J.M. Benet i Jornet (Quan la ràdio parlava de Franco, 1980) i féu una notable versió catalana de Hamlet a més d’altres versions i guions per a la televisió (Salomé, La dama de les Camèlies, Mare i fill S.L., etc.). L’any 2002 l’ajuntament de Barcelona li atorgà la Medalla d’Or al Mèrit Artístic i el 2005 tingué lloc la primera edició dels Premis Internacionals TerenciMoix a la millor trajectòria professional en arts escèniques, cinema i literatura i al millor llibre de l’any. © http://www.enciclopedia.cat/ Considerada per la crítica com una gran revelació i un manifest generacional inestimable, El dia que va morir Marilyn, és un retaule de la vida barcelonina a través de la memòria. L'itinerari vital dels protagonistes, dos nois que tenien vint anys el 1962, desenvolupa un calidoscopi format pels seus records d'infantesa i adolescència ­el cinema, els tebeos, l'educació religiosa­, enfrontats al record dels seus pares sobre la Barcelona dels anys trenta i la Guerra Civil. L'autor va fer una revisió rigurosa de l'obra l'any 1996 i reconstruí els trossos que va tallar la censura franquista en el seu moment.

TERTÚLIES ANTERIORS 2013 HELEN GARNER, LA HABITACIÓN DE INVITADOS; VÍCTOR DEL ÁRBOL, LA TRISTEZA DEL SAMURAI; MONTSE BANEGAS, DOBLES PARELLES; TRUMAN CAPOTE, A SANG FREDA. DAVID SEDARIS, MI VIDA EN ROSE. JORDI PUNTÍ, MALETES PERDUDES. MILAN KUNDERA, LA IGNORÀNCIA; JOAN SALES, INCERTA GLÒRIA; BALTASAR PORCEL, CAVALLS CAP A LA FOSCA; SÍLVIA ALCÀNTARA, OLOR DE COLÒNIA; MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN, O CÉSAR O NADA

2014 JOHN IRVING, UNA DONA DIFÍCIL; CARLOS ZANÓN, NO LLAMES A CASA; EMILY BRONTË, CUMBRES BORRASCOSAS; CHRISTOPHER ISHERWOOD, ADÉU A BERLÍN; GEORGIO BASSANI, EL JARDÍ DELS FINZI­CONTINI, DORIS LESSING, LA GRIETA; SÁNDOR MÁRAI L'ÚLTIMA TROBADA; ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL, VICTUS; EULÀLIA SARIOLA, EL MÓN PER UN FORAT;

BIBLIOTECA JORDI RUBIÓ I BALAGUER

Baldiri Aleu, 6­8 08830 Sant Boi de Llobregat Telèfon: 936 309 760 Fax: 936 309 758 b.st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques­santboi.org www.culturasantboi.cat

HORARI

• Dilluns, de 15 a 21h • De dimarts a divendres, de 9 a 21h • Dissabtes, d'11 a 19h Horari d'estiu

• De dilluns a dijous, de 14 a 21h •Divendres, de 9 a 16h Tancat

• Diumenges i festius • Setmana Santa de Dijous Sant a Dilluns de Pasqua

• Desembre del 24 al 31 Horari especial de matí de 9 a 16h

23 de juny i 5 de gener

TERTÚLIES LITERÀRIES 2014