Activitats Novetats
Bar Tercera entrega d’aquest còmic, que va començar quan l’Addidas va caure en un pou que la va portar a un estrany món subterrani, amb uns monstres d’evocació mitològica que mouen estranyes màquines. Deliciosa història que barreja la fantasia infantil amb una lectura adulta, cosa que permet que qualsevol gaudexi d’aquesta història, que va creixent volum a volum. WazemWazem-Peeters
Teléfono: 93-630-97-60 Fax: 93-630-97-58 b.st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques-santboi.org
Tomo 3–Como en los westerns
El 9º arte: cien años de cómic
El ilusionista
Enciclopèdia de 6 DVD que recorre detalladament els 100 primers anys de la història del còmic tenint en compte diversos aspectes que envolten el novè art. Tècniques de dibuix, estils, personatges, autors, revistes i editorials són tractats per tal de reflectir tant com la història ha marcat fermament el còmic al llarg dels anys com la petjada peculiar que el còmic ha deixat en la història.
Neil Burger A principis del segle XX un famós il·lusionista atreu els espectadors vienesos amb els seus espectacles de màgia i il·lusionisme. La seva fama arriba al príncep de l’Imperi Austrohongarès, que acaba sospitant d’un possible frau de l’artista i encarrega a un policia fer-ne un seguiment que no descobreix el que acabarà sent el projecte més ambiciós del mag.
Alfabets de futur
Hivern Dilluns de 16 a 21 h Dimarts a divendres de 10 a 21 h Dissabte de 11 a 19 h Estiu (juliol i agost) Dilluns, dimecres i divendres de 16 a 21 h Dimarts i dijous de 10 a 21 h Tancat: diumenges i festius 24 i 31 de desembre
Feliu Ventura Després de la col·laboració amb Lluís Llach amb el disc Que no s’apague la llum, el cantautor de Xàtiva tornà en solitari amb el disc Alfabets de futur i aquest any ha guanyat tots els premis Enderrock 2006 del públic en cançó d’autor. Seguint amb el so acústic i lletres intimistes que caracteritzen el músic, aquesta obra ha permès a l’autor mantenir-se durant setmanes en el punt més alt dels discos més venuts en català.
Diaris
Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat Pl. Montserrat Roig, 1 (L’Olivera) Tel. 93 652 95 85 - Fax 93 630 61 88 A/e: santboi@cpnl.cat – http://www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya
Idees per passar l’estona en línia: Portals de jocs en català http://www.llengcat.com/jocs.htm http://www.cpnl.cat/jocs/ Jocs infantils d’arreu del món http://jocsinfantils.cat/ Portal de festes http://www.festes.org/index.php L’hora de l’esbarjo http://campus.uab.es/~2081569/index.htm Endevinalles http://www.xtec.es/~jhoms1/endavi01.htm
4RATLLES Butlletí de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer
Exposicions Fotografia Guies
KOMA
Baldiri Aleu 6-8 08830 Sant Boi de Llobregat
Contes
Internet Jocs Lectura Música Novetats Ofimàtica
Núm. 10
NovembreNovembre - Desembre 2007
CiènciaCiència-ficció " Heus ací una breu definició de quasi tota la ciència-ficció: és una especulació realista al voltant d'uns possibles esdeveniments futurs, que es basa d'una manera sòlida en un coneixement adequat del món real, passat i present, i en una profunda comprensió del mètode científic. Per fer que la definició serveixi per a tota la ciènciaficció (en lloc de per a quasi tota) n'hi ha prou a mb el imin a r la para u la "fu tu r".
Robert A. Heinlein
Segons alguns estudiosos del gènere, la primera novel·la novel la pròpiament classificable com a ciència-ficció és Frankenstein (1818) de Mary Shelley, pel fet que és una obra que explora les conseqüències que una novetat científica pot provocar en un determinat context social.
Préstec
Solé i Camardons, Camardons Jordi
Revistes
Les Paraules del futur: llengües i comunicació en la ciència-ficció
Suggeriments Tertúlies Usuaris Viatges Wi-fi Contingut: Ciència— ficció Les millors novel·les de ciència-ficció Estils Còmic i ciència-ficció: dibuixant un futur imaginari Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat
Sunshine. Dir. Daniel Boyle
La ciència-ficció sorgeix en el món de la literatura, però aquesta temàtica s’ha incorporat també a d’altres mitjans com cinema, teatre, televisió, ràdio, còmics i, fins i tot, la poesia. També es troben temàtiques de ciència-ficció en els jocs de simulació estratègica o en els de rol, ja siguin de tauler o d’ordinador. Lògicament, per les característiques dels mitjans audiovisuals, domina l’atenció a la imatge i a l’estètica i, sovint, això significa abandonar la riquesa d’idees, característica fonamental del gènere en el vessant literari. Les narracions curtes (short stories) mostren la vitalitat de la ciència-ficció perquè permeten l’exposició condensada d’idees especulatives. Als anys cinquanta, les millors narracions curtes publicades en revistes es van unir fent servir un procediment de muntatge característic de la ciència ficció que s’anomena fix-up. Exemples famosos de fix-up són la sèrie Fundació, el llibre Jo, robot d’Isaac Asimov i també Dune de Frank Herbert.
Farenheit 451 Novetats Per passar l’estona en línia
Per saber-ne més: Barceló García, García Miquel
La ciència-ficció
Tradicionalment, la ciència-ficció clàssica havia estat de gènere masculí... La majoria dels autors i lectors eren nois o homes, i és prou coneguda , almenys abans dels anys vuitanta, la quasi obligació de les autores de dissimular el seu nom sota pseudònims masculins, des d’Andre Norton fins a C. J. Cherryh. Això ha canviat. La incorporació d’un munt de lectores s’ha fet notar en l’aparició d’autores que han aportat novetats als continguts habituals. Barceló, Miquel On va la ciència-ficció? Dins: La ciència-ficció al segle XXI Serra d'or. -- Núm. 559-560 (jul.ag. 2006) p. 39-57
EXPOSICIÓ
Ciència — ficció Una mirada al futur
Del 10 de desembre al 7 de gener A la Biblioteca