4RATLLES N. 22

Activitats

NOVETATS SALA ÀUDIOS

Baldiri Aleu 6-8 08830 Sant Boi de Llobregat Teléfono: 93-630-97-60 Fax: 93-630-97-58 B.st.boillo.jrb@diba.es www.biblioteques-santboi.org

El Ojo del fotógrafo: composición y diseño para crear mejores fotografías digitales. Michael Freeman

Contes

El primer llibre que aborda la composició i el disseny en fotografia digital. Com trobar les millors oportunitats fotogràfiques a traves de l’anàlisi de situacions i llocs. Ens mostra de quina manera qualsevol pot desenvolupar l’habilitat per a captar excel·lents fotografies digitals. Explora tots els enfocaments tradicionals de la composició i el disseny i s’endinsa en tècniques digitals que utilitzen noves tecnologies per ampliar les possibilitats del mitjà sense comprometre la visió del fotògraf.

Diaris

El arte de hacer tarjetas en un fin de semana: ideas, sugerencias y proyectos prácticos. Jain Suckling 20 originals projectes per a fer targetes amb dissenys diferents i per a diverses ocasions com batejos, aniversaris, casaments, estrena d’una casa... Utilitza diferents tècniques des de les tradicionals a les modernes, i inclou fotografies pas a pas i del resultat final i consells útils dels professionals.

SALA INFANTIL

L’Òscar i en Fiu, de Theo de Marcousin. Il·lustracions Il lustracions de Michael Dudok de Wit. Còmic.

L’Òscar viatga pel desert amb els pares. Un dia es perd i comença una sorprenent aventura que li farà valorar l’amistat, la ima- ginació... i l’aigua!

L’Oleguer i el clan de les Llunes Grises, de Dolors García. Il·lustracions Il lustracions de Rosa Sández. Conte per a nois d’11 a 13 anys.

Història de l’Oleguer, un noi somiador que al llegir un llibre es fica a dins i coneix un món de fantasia i éssers màgics.

Hivern Dilluns de 15 a 21 h Dimarts a divendres de 9 a 21 h Dissabte de 11 a 19 h Estiu (juliol i agost) Dilluns a divendres de 14 a 21 h Tancat: diumenges i festius 24 i 31 de desembre

Bar

Fotografia Guies Internet Jocs

Música Novetats Ofimàtica Préstec Revistes Suggeriments Tertúlies Usuaris

na Losantos. Còmic.

Aventurera, innocent i divertida, la Rita és la més petita de la família i viu en un castell ple de misteri... i de sorpreses!

Wi-fi

Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat Pl. Montserrat Roig, 1 (L’Olivera) Tel. 93 652 95 85 - Fax 93 630 61 88 A/e: santboi@cpnl.cat — http://www.cpnl.cat/ xarxa/cnleramprunya/

NovembreNovembre - Decembre 2009

[Cartellisme i la Fira de la Puríssima 2oo9] Aquest serà el cartell que anunciarà la 63a Fira de la Puríssima.

Des de sempre s’ha cuidat molt la imatge corporativa de la Fira (va començar al 1932), i des de fa uns anys els cartells anunciants els dissenyen artistes de renom, com: Roser Capdevila, Pilarín Bayés, Phillip Stanton i la firma Kukuxumusu.

Ara en aquesta nova edició que tindrà lloc com cada any els propers 6, 7 i 8 de desembre, desembre el cartell ha estat dissenyat per la il·lustradora francesa Rébecca Dautremer autora d’il·lustracions en contes infantils i llibres com

El gegant dels ocells, Enamorados, Princesas olvidadas o desconocidas, entre molts altres; que podreu trobar a les nostres biblioteques.

Com ja sabeu, la Fira Comercial té com a principal objectiu posar en contacte expositors i visitants per promoure l'exhibició i venda de tota mena d'articles, serveis i productes del comerç i la indústria.

D'altra banda, la Fira també és un espai cultural i social on els visitants passegen per descobrir cada any noves experiències i participar en diferents activitats.

No falteu a la propera edició!!!

Aquí teniu algunes de les il·lustracions tan boniques de la Rébecca Dautremer:

Contingut: Cartellisme i la Fira de la Puríssima 2009 Història del Cartellisme

I aquí alguns dels cartells de les edicions anteriors, endevines qui els ha fet?: Novetats

A la pàgina web que us recomanem tot seguit (http://www20.gencat.cat/portal/site/ Llengcat) podeu trobar tota la informació que necessiteu sobre aquests certificats oficials de català: tipus, dates de la convocatòria de proves, procés d’inscripció, resultats, equivalències i acreditació de coneixements de català. Tingueu present que les inscripcions són normalment a principis d’any (gener-febrer del 2010) i que les proves se solen realitzar cap al maig.

Núm. 22

Lectura

Viatges

A banda d’assistir a classe, una altra opció per aconseguir un certificat oficial és presentar-se a les proves anuals que organitza la Secretaria de Política Lingüística.

Butlletí de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

Exposicions

Vet aquí la Rita!, de Marta Balaguer. Il·lustracions Il lustracions de Cristi-

Certificats oficials de català

4RATLLES

Certificats oficials de català

Página 2

[HiSTÒRIA DEL CARTELLISME] O fim àtic OO Ofim fim fimàtic àtic àtica aa a

Página 3

Núm. 22

Ramón Casas i Carbó Ramón Casas va ser un dels precursors del cartellisme artístic a Catalunya. Les seves realitzacions van incorporar una visió europea i moderna, en la qual la figura femenina adquireix una singular importància.

El cartellisme té els seus orígens en la segona meitat del segle XIX. Els cartells en les façanes, les plaques esmaltades, les columnes publicitàries, els homes anunci, els carruatges amb cartells, els aparadors dels grans magatzems..., tots aquests elements van convertir els carrers de finals del segle XIX en el mitjà publicitari per excel·lència.

El 3 de desembre de 1896 la Sala Parés va celebrar la primera exposició de cartells d'artistes estrangers, amb obres de Tolouse-Lautrec, Chéret, Léfèvre, Hardy, Price o Robertson. L'exposició va tenir molt èxit i a partir d'aquest moment els industrials i comerciants catalans deixen de tenir recels referent a l'ús del cartell.

Alguns dels autors de l'època són pintors de renom com Manet, Toulouse-Lautrec o Chéret(considerat l’inventor del cartell) i es van sentir fascinats pel cartell com nou mitjà publicitari. A Espanya: Riquer i Ramón Casas són els màxims exponents del cartellisme publicitari modernista.

El cartell a Europa Durant el 1890, en plena Belle Epoque a França, l'afició pel cartell estava en plena floració. El 1891, el primer que va fer en Toulouse-Lautrec's, "Moulin Rouge", va elevar l'estat del cartell a la categoria d'art.

Després de l'etapa fundacional de Cheret, en el període 1896-1914, els cartells van ser predominantment l'obra de pintors, pel que es van sotmetre a les lleis i cànons de les Belles Arts, i es va convertir en el moviment decoratiu internacional de l’art fins a la Primera Guerra Mundial.

El període 1914-18 va ser decisiu en la història del cartellisme, doncs la Primera Guerra es va convertir en un potent estímul perquè els poders públics utilitzessin aquest mitjà en les seves campanyes de allistament i en la seva funció de inculcació patriòtica i de desqualificació de l’enemic.

Els anys vint van suposar una verdadera revolució, ja que va passar de ser una activitat pròpia dels pintors a ser obra dels nous dissenyadors gràfics, uns professionals sorgits de l'experiència racionalista de la Bauhaus alemanya en el camp de les arts aplicades. El cartell deixava de ser considerat un producte artístic per convertir-se en un mitjà tècnic comunicatiu, seria a partir de llavors un producte dels enginyers de les emocions, orientat racionalment cap a la persuasió social.

El 1925 a l’exposició d’Arts Decoratives a París, va sorgir un nou moviment decoratiu l’Art Deco, que al igual que l’anterior Art Noveau es va estendre ràpidament per tota Europa. Els artistes Federico Seneca i Giuseppe Riccobaldi a Itàlia, Ludwig Hohlwein a Alemanya, Pieter Hofman a Holanda, Otto Morach i Herbert Matter a Suïssa, E. McKnight Kauffer a Anglaterra, i Francisco Gali a Espanya.

El cartell a Catalunya A Catalunya el cartellisme es va introduir de la mà de diferents dibuixants, entre ells Ramón Casas, Alexandre de Riquer, Lidom Navarrès, Llaverias, Josep Pascó (decorador de la residència de Ramón Casas en el Passeig de Gràcia de Barcelona), Adrià Gual.

Ramón Casas es descobreix com un artista imprescindible i amb un estil personal caracteritzat per un dibuix sintètic i realista proper a les propostes de Tolouse-Lautrec i Steilen. En els seus treballs sintetitza el que han de contenir els cartells publicitaris: composició senzilla, amb una línia expressiva que tanca grans masses de colors brillants destacant sobre un fons de color uniforme.

El seu primer cartell ho va realitzar per a la taverna modernista "Els Quatre Gats" de la qual era fundador.

Alexandre de Riquer En 1896, Riquer realitza el primer cartell català modern, per a l'Exposició d'Arts i Indústries promogut per l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment, entre aquesta data i 1902, realitza altra vintena de cartells. Amb el temps crea una escola de grafisme, destacant els seus cartells i ex-libris. il·lustrant nombrosos llibres i revistes.

Al 1897 presenta un cartell per al Saló del Pedal que reflecteix un simbolisme molt refinat d'una gran elegància quant a la idea i quant a la seva realització. Tant ell com Casas i Gual usen freqüentment com element central la figura femenina acompanyada habitualment de formes corbes, molt pròpies del modernisme, al costat de representacions d'elements naturals, bàsicament vegetals.

Els motius que apareixen en els cartells, estan a més caracteritzats per una imatge de vitalitat que exalta la joventut, la vida, la representació del positiu: el sol naixent, l’alegria. S'ha considerat tradicionalment que l'obra cartellística de Riquer estava influenciada per l'obra del checo Alphonse Mucha, però més recentment, s’ha considera molt més evident la influència dels cartellistes belgues Edmond Meunier i PrivatLivemont.

El cartell avui dia Durant les dues guerres mundials el cartell va esdevenir una manera de fer propaganda, de fet la guerra va resultar la campanya publicitària més gran fins ara (recaptació de diners, allistaments ...).

Passada la Primera Guerra les noves realitats van ser expressades millor en els moviments moderns de l'art del Cubisme, Futurisme, Dada i de l'Expressionisme, que tindrien una influència profunda en el disseny gràfic.

Amb la Segona Guerra el cartell va compartir protagonisme amb la ràdio i la impressió (offset), i l'ús del cartell va declinar en la majoria dels països mentre que la televisió i el cinema es van convertir en els protagonistes de la difusió de missatges.

Els cartells del segle XX i actuals: