Recull poètic Poema de primavera

Page 1

LA VEU DEL POETA

Poema de primavera Recull de poemes de diferents autors DIMECRES 16 DE MARÇ

Amb la presentació del llibre de DÉBORAH AUQUÉ


De rosis nascentibus AUSONIO (fragments)

Erraba yo por las entreveradas sendas de los regados huertos, por querer inhalarme de tan precioso día. (1)

Vi gozar del esmero de Pesto las rosaledas, de rocío cubiertas a la reciente salida de Lucífero. (2)

Era el instante en que las yemas de las flores se abrieran casi a un tiempo. Lozanea ésta, tocada con ceñida corola; los delicados pétalos de aquélla matiza la roja púrpura; ésta despunta su primer capullo y hace visible la rosácea frente; otra iba desplegando su manto recogido desde la cabeza esforzándose en ser admirada por sus hojas. Sin demora manifestó la espléndida sonrisa de su cáliz, dejando al descubierto los apretados granos de azafrán oculto. (3)

Me admiraba la presura del rapto por la vida tan fugaz y el que envejecen las rosas mientras nacen. Y he aquí que, mientras hablo, ha caído la roja cabellera de una flor rutilante y la tierra brilla de su rubor cubierta. Tantas bellezas, tantos nacimientos y múltiples mudanzas los muestra el mismo día y el mismo día los agosta. (5)

Natura, nos quejamos porque es breve la gracia de las flores: los dones que brindas a los ojos arrebatas al punto. Cuanto dura un día, tanto dura la vida de las rosas;


a ellas, en plena adolescencia, la vejez, tan unida, las oprime. A la que contempló nacer hace un instante el dorado Lucífero a esta misma vio anciana al volver por la tarde. Por suerte, aunque haya de morir en pocos días prolonga al sucederse ella misma a su vida. (6)

Disfruta, muchacha, de las rosas, mientras nueva es la flor y la pubertad nueva, y ten presente que vuela tu edad con similar presura. (7)

Soneto XXIII

GARCILASO DE LA VEGA

En tanto que de rosa y azucena se muestra la color en vuestro gesto, y que vuestro mirar ardiente, honesto, enciende al corazón y lo refrena; y en tanto que el cabello, que en la vena del oro se escogió, con vuelo presto, por el hermoso cuello blanco, enhiesto, el viento mueve, esparce y desordena; coged de vuestra alegre primavera el dulce fruto, antes que el tiempo airado cubra de nieve la hermosa cumbre. Marchitará la rosa el viento helado, todo lo mudará la edad ligera, por no hacer mudanza en su costumbre.


Soneto CLXVI. LUIS DE GÓNGORA Mientras por competir con tu cabello Oro bruñido al sol relumbra en vano, Mientras con menosprecio en medio el llano Mira tu blanca frente al lilio bello; Mientras a cada labio, por cogello, Siguen más ojos que al clavel temprano, Y mientras triunfa con desdén lozano Del luciente cristal tu gentil cuello, Goza cuello, cabello, labio y frente, Antes que lo que fue en tu edad dorada Oro, lilio, clavel, cristal luciente, No sólo en plata o vïola troncada Se vuelva, más tú y ello juntamente En tierra, en humo, en polvo, en sombra, en nada.

Sonet per a Elena PIERRE DE RONSARD A l’entrada de fosc, quan ja sereu molt vella, seguda prop del foc, debanant i filant, direu, cantant mos versos i tota tremolant: «Ronsard em festejava al temps que jo era bella.» Llavors no tindreu cap serventa ni donzella devora vós, damunt la feina dormitant, que al brogit del meu nom no es vagi despertant beneint vostre nom d’eterna meravella.


Jo seré davall terra, i, fantasma sense os, per les ombres murtroses cercaré el meu repòs; vós sereu vora el foc una vella arrupida enyorant les amors que vàreu menysprear. Viviu, si em voleu creure, no espereu a demà; colliu ja des d’avui les roses de la vida.

La Fageda d’en Jordà. JOAN MARAGALL

Saps on és la fageda d'en Jordà? Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i profond com mai cap més n'hagis trobat al món: un verd com d'aigua endins, profond i clar; el verd de la fageda d'en Jordà. El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi a poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud: s'atura, i no sent res, i està perdut. Li agafa un dolç oblit de tot lo món en el silenci d'aquell lloc profond, i no pensa en sortir, o hi pensa en va: és pres de la fageda d'en Jordà, presoner del silenci i la verdor. Oh companyia! Oh deslliurant presó!


Cuando aviven. KONSTANTINOS KAVAFIS Procura custodiarlas, poeta, aunque sean pocas las que se detienen. De tu mundo amoroso las visiones. Ponlas, entre veladuras, en tus frases. Procura retenerlas, poeta, cuando aviven en tu mente por la noche o en el resplandor del mediodía.

Fui. KONSTANTINOS KAVAFIS Me desaté. Me abandoné del todo y fui. Hacia los placeres, que medio reales, medio imaginados en mi cerebro estaban, fui en noche iluminada. Y bebí licores fuertes, como los que beben los temerarios de la voluptuosidad.

Aigües de primavera. JOSEP CARNER Aigües de la primavera que degoten pels jardins, posades damunt les branques, les gotes es tornen brins. Al cor d'una trista fotja tremolen els cels divins. S'acuita la neu a fondre's i baixa torrent endins; la fressa de les escumes, com mou el fullam dels pins!


Com sotgen, les flors novelles! Com dringuen aquests matins! Al riu de les aigües noves diuen que hi ha tres remolins: ”L’un molia or i plata, l’altre perles i robins, l’altre l’amor de les dames que captiven els fadrins”.

Cançó després de la pluja. BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL El vent juga amb el molí i amb la rosa desclosa. Matinet matí, no ballis amb la calitja. A l’escarabat bum bum les ales li frisen. Les flors de la perera riuen i riuen. Una mica de cel blau, una mica mica. El núvol empeny el núvol i llisca que llisca. Qui puja la muntanya? El caragol que treu banya. El sol s’encén i s’apaga, albó, romaní, argelaga. El sol s’apaga i s’encén, farigola, romeguer.


El sol és aquí, entre la rosa i el molí. Matinet matí, les bruixes es pentinen. El sol és aquí. Ai! Que es menja la calitja!

Cançó de la rosa de paper VICENÇ ANDRES ESTELLES

Ella tenia una rosa, una rosa de paper, d’un paper vell de diari, d’un diari groc del temps. Ella volia una rosa, i un dia se la va fer. Ella tenia una rosa, una rosa de paper. Passaren hivern i estiu, la primavera també, també passà la tardor, dies de pluja i vent. I ella tenia la rosa, una rosa de paper. Va morir qualsevol dia i l’enterraren després.


Però al carrer on vivia, però en el poble on visqué, les mans del poble es passaven una rosa de paper. I circulava la rosa, però molt secretament. I de mà en mà s’hi passaven una rosa de paper. El poble creia altra volta i ningú no va saber què tenia aquella rosa, una rosa de paper. Fins que un dia d’aquells dies va manar l’ajuntament que fos cremada la rosa, perquè allò ja estava bé. Varen regirar les cases: la rosa no aparegué. Va haver interrogatoris; ningú no en sabia res. Però com una consigna, circula secretament de mà en mà, per tot el poble, una rosa de paper.


Perquè has vingut. JOAN SALVAT PAPASSEIT Perquè has vingut han florit els lilàs i han dit llur joia envejosa a les roses: mireu la noia que us guanya l'esclat, bella i pubilla, i és bruna de rostre. De tant que és jove enamora el seu pas -qui no la sap quan la veu s'enamora. Perquè has vingut ara torno a estimar: diré el teu nom i el cantarà l'alosa.

La calle Pandrossou. JAIME GIL DE BIEDMA

Bienamadas imágenes de Atenas En el barrio de Plaka, junto a Monastiraki, una calle vulgar con muchas tiendas. Si alguno que me quiere alguna vez va a Grecia y pasa por allí, sobre todo en verano, que me encomiende a ella. Era un lunes de agosto después de un año atroz, recién llegado. Me acuerdo que de pronto amé la vida, porque la calle olía a cocina y a cuero de zapatos.


Primavera. MIQUEL MARTÍ I POL Heus ací: Una oreneta, la primera, ha arribat al poble. I l'home que treballa al camp, i la noia que passa pel pont, i el vell que seu en un marge, fora vila, i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques tenen la sort de veure una mica de cel han sabut la notícia. L'oreneta ha volat, una mica indecisa, ran mateix de l'aigua del riu, s'ha enfilat pont amunt, ha travessat, xisclant, la plaça i s'ha perdut pels carrers en silenci. I la mestressa que torna de comprar ho ha dit als vailets de l'escola, i aquests, a les dones que renten al safareig públic, i elles ho han cridat a l'home que empeny un carretó pel carrer, i l'home ho ha repetit qui sap les vegades i n'ha fet una cançó al ritme feixuc de la roda. Heus ací el que diu: La primavera ha arribat al poble.


Collige, virgo, rosas. LUIS ALBERTO DE CUENCA Niña, arranca las rosas, no esperes a mañana. Córtalas a destajo, desaforadamente, sin pararte a pensar si son malas o buenas. Que no quede ni una. Púlele los rosales que encuentres a tu paso y deja las espinas para tus compañeras de colegio. Disfruta de la luz y del oro mientras puedas y rinde tu belleza a ese dios rechoncho y melancólico que va por los jardines instilando veneno. Goza labios y lengua, machácate de gusto con quien se deje y no permitas que el otoño te pille con la piel reseca y sin un hombre (por lo menos) comiéndote las hechuras del alma. Y que la negra muerte te quite lo bailado.

La hora. JUANA DE IBARBOUROU Tómame ahora que aún es temprano y que llevo dalias nuevas en la mano. Tómame ahora que aún es sombría esta taciturna cabellera mía. Ahora que tengo la carne olorosa y los ojos limpios y la piel de rosa. Ahora que calza mi planta ligera la sandalia viva de la primavera. Ahora que en mis labios repica la risa como una campana sacudida aprisa.


Después..., ¡ah, yo sé que ya nada de eso más tarde tendré! Que entonces inútil será tu deseo, como ofrenda puesta sobre un mausoleo. ¡Tómame ahora que aún es temprano y que tengo rica de nardos la mano! Hoy, y no más tarde. Antes que anochezca y se vuelva mustia la corola fresca. Hoy, y no mañana. ¡Oh amante! ¿no ves que la enredadera crecerá ciprés?

Cançó. CLEMENTINA ARDERIU

Tintada de verd, primavera! La rosa ja és en presència; la rosa ja és, meravella!, esquinça la son i batega; només cal un nom per bandera.


Resignación. SAFO

Vosotras cuidad, hijas, de los dones hermosos de las Musas de fragante regazo, y de la vibrante lira compañera del canto. Pero mi piel que antes fue tan suave la sometió ya la vejez y blancos se han vuelto mis negros cabellos de antaño. Pesado se ha hecho mi ánimo, y no me sostienen las rodillas que otro tiempo fueron tan ágiles como corzas en la danza. De eso me lamento día tras día. ¿Pero qué puedo hacer? Cuando se es humano, no es posible dejar de envejecer. De Titono, en efecto, contaban que la Aurora de brazos de rosa, inflamada de amor, lo raptó para llevarlo al confín de la tierra porque era bello y joven. Mas de igual modo a él con el tiempo lo atrapó la grisácea vejez, aun teniendo una esposa divina.


Heura III. MARIA MERCÈ MARÇAL Heura que m’envaeixes el ventre i la follia! Freu entre el cel i l’aigua, ennuvolat de foc. T’estimo: sóc la pluja que amara l’enderroc d’on, tenaç, s’obre un fruit amb colors d’alegria. Heura que véns de mar. Freu amb l’ona a ple brull. L’estrall tot just et frega la pell: la vida es bada. Per tu, jo seré el sol i la lluna granada i una casa sense urc amb celler, pou i trull. L’hort foscant de l’atzar que esbatana les portes a peu pla i que convida a la festa dels lilàs. La tendresa que estrena balcó i cel de domàs. El bleix que aviva en dansa d’aram les fulles mortes. L’olivera i el cep. Bòbila, farga i era. I el gresol d’on treu flama el vol de la quimera.

Pétalo, sépalo y espina. EMILY DICKINSON Pétalo, sépalo y espina Cualquier mañana de verano — Redoma de Rocío—Alguna Abeja — Una Brisa—un revuelo en los árboles — ¡Y yo soy una Rosa!


PRÒXIMA TERTÚLIA 20 d’abril a les 18 h José Herrera Riverola. Entre la piel y el alma

Presentació de llibre

BIBLIOTECA

HORARI

JORDI RUBIÓ I BALAGUER

• Dilluns, de 15 a 21h • De dimarts a divendres, de 9 a 21h • Dissabtes, d'11 a 19h Horari d'estiu

Baldiri Aleu, 6-8 08830 Sant Boi de Llobregat Telèfon: 936 309 760 Fax: 936 309 758 b.st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques-santboi.org www.culturasantboi.cat

•De dilluns a dijous, de 14 a 21h •Divendres, de 9 a 16h Tancat • Diumenges i festius • Setmana Santa de Dijous Sant a Dilluns de Pasqua • Desembre del 24 al 31 Horari especial de matí de 9 a 16h 23 de juny i 5 de gener

TERTÚLIES POÈTIQUES 2016


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.