Llegir és un accelerador de vida. La bona literatura és la veritat de les veritats. Entrevista amb Jordi Nadal, director de Plataforma Editorial Diuen que, de vegades, una persona no torna a ser la mateixa després de llegir un bon llibre, o el llibre adequat. El que ens espera en el futur ja va succeir en el passat, i tot això està en els llibres. Sense ells estem perduts. A través dels llibres podem acostar-nos a les respostes que busquem. Sobre aquest fonament treballem biblioteques, llibreries, escriptors, editors, i partir d’aquí s’enlaira la torre del coneixement gràcies als Lectors, en majúscula. Ens han acompanyat, fidels, al llarg del temps. Temps lluminosos, però també foscos, quan han estat perseguits, cremats. Recordem la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo. Així s’inicien les guerres, quan s’elimina qualsevol referència al coneixement que et podria lliurar d’elles. Precisament ara es produeix uns dels períodes més complicats en la Història recent, i, moltes persones hauran de lluitar en plena tempesta en un viatge de final incert. Hem volgut conversar amb un d’aquests supervivents perquè ens expliqui què sent, i com enfrontar aquesta crisi mundial sense precedents. Jordi Nadal (Lliçà d'Amunt, Barcelona, 1962) és llicenciat en filologia germànica. Sent una passió i un respecte reverencial cap a la lectura, fonament de la cultura, on reconeix que resideix una part important de la nostra salvació com a persones. Va començar la seva carrera a l’editorial Vicens Vives i va continuar a Herder, Edhasa, Cercle de Lectors, Random House, Planeta Agostini, Paidós i Plaza & Janés. Nadal és un empresari compromès, gestor intel·ligent, definit pels seus amics com un editor singular, director humanista, lleial i amb una sensibilitat especial per fer feliços els altres. Entre d'altres escrits és autor de “Tot tan a prop” (Poliedre, 2005), “El teu nom” (Almuzara, 2008), “El paradís interior” (Plataforma, 2011), i “Libroterapia” (Plataforma, 2017), alguns d'ells traduïts a diversos idiomes. Col·labora a La Vanguardia i participa setmanalment en el programa sobre llibres: “Aquí, amb Josep Cuní”, de la Cadena Ser. L’any 2007 va fundar Plataforma Editorial, que ara mateix compta amb més de 800 llibres publicats, entre els quals n’hi ha de 14 autors que han estat Premi Nobel. Nadal segueix treballant per defensar el seu somni, autodefinit com "un orfebre del seu destí". La seva tasca continua a bord d'aquest Endurance, conduït per un capità que conjuga la fe i un envejable optimisme i capacitat analítica. — Què creus que hem oblidat com a societat, ja no sé si dir com a éssers humans, per estar com estem en aquesta crisi sense precedents? I, de què ens tornarem a oblidar quan tot això passi? La capacitat de sorprendre’ns. La capacitat de sentir il·lusió. Hem perdut la infantesa. Hem perdut la innocència. Hem perdut la capacitat d’escoltar amb
atenció l’admonició de León Felipe (“que nada se convierta en callo”). Ens tornarem a oblidar de tot, perquè no aprenem mai. Per això la història es repeteix.
— Com estàs vivint tu, com a director de Plataforma Editorial, tota aquesta situació? Amb tensió, cansament, preocupació, por. Però vaig llegir de nano “Asterix i los Normandos” i he aprés a dominar la por. A més a més, si Vicente Aleixandre deia “Hacer es vivir más” jo dic, a la meva manera, i abans d’haver llegit això, “fer em fa”. — Ets lector de sempre? Quants llibres portes llegits? Des de 1978, quan tenia 16 anys, faig una fitxa de cada llibre que llegeixo, vaig per la 1.913. — Què és per a tu la lectura? I la bona literatura? És la manera d’entendre el món, d’interrogar-me, de buscar, d’emocionarme, d’entendre, de dubtar.... és el regal de donar-me la intensitat de la vida. Llegir és un accelerador de vida. La bona literatura és la veritat de les veritats. — Pot un llibre canviar l'estat d'ànim, ajudar a conèixer la pròpia realitat, saber que un no està sol? Pot, potser, donar claus per a ser millor persona i ser menys ignorant? Un bon llibre et deixa sempre trasbalsat, commogut, o més sòlidament assentat a la terra. Un bon llibre et pot commoure. Hi ha hagut un moment, llegint “HHhH”, de Laurent Binet on el cor se’m va accelerar de tensió. I molt, molts, molts llibres m’han commogut fins al moll de l’os. Tots els de Camus i, per citar un altre, “Stoner” de John Williams. — Explica’ns com comença la teva vocació i què la manté. Vas fundar Plataforma Editorial l’any 2007, en plena crisi, com va començar aquesta arriscada aventura editorial. He llegit que va ser en un garatge? Havia treballat i estudiat a Espanya, Alemanya, EEUU i als 45 anys vaig sortir d’una editorial gran i volia muntar una gran editorial. Bromes i joc de paraules a part, volia tenir la meva editorial, on realitzar el meu somni. A finals d’abril vaig sortir d’una empresa, el maig vaig pensar què faria. El juny vaig parlar amb possibles socis, el juliol vaig constituir la societat, el l d’agost vaig llogar
local, el setembre gent i el l d’octubre van sortir els meus quatre primers llibres. El novembre del 2007, “Sonrisas de Bombai” va esdevenir el primer best seller de l’editorial. Editorial on, per cert, dues de les seves quatre primeres apostes contenien la paraula “vida” al títol. Editorial que, des del primer dia va dir que el lema era “llibres amb autenticitat i sentit”. — Què és per tu el talent narratiu? La capacitat de dir una veritat personal transcendint la teva pròpia vida. Arribar a l’universal des del particular. — Objectivament, dóna la sensació que treballes en un territori tan apassionant com competitiu. Cajal deia que els seus enemics "li esculpien". I Cela va dedicar un dels seus llibres als seus enemics, ja que gràcies a ells, afirmava, va arribar on va arribar. En el teu camí has trobat més amics que enemics, però em pregunto: com evites l'hostilitat? Quan em mori, els meus amics suposo que estaran tristos. Quan em mori els meus enemics estaran contents. I d’aquí a que em mori no penso fer res per convèncer als indecisos. Està en la natura de l’escorpí picar. No es poden evitar els enemics. — Un dels objectius del teu llibre “Libroterapia” és ajudar en les directrius d’empreses a ser millors persones. Què és el que posa en conflicte dirigir una gran empresa amb la qualitat d’humanitat? El conflicte més gran ve de tenir en primer o segon lloc els interessos o els principis. En funció de què posis primer, ets una mena de persona o una altra. Per dir-ho ras i curt; cal ser ambiciós, però no cobdiciós. — Quina opinió et mereix l’obra d’Stefan Zweig? Ara la seva estimada Europa torna a estar amenaçada. Potser sempre ho ha estat? Zweig és la clau de volta de Mitteleuropa. Allò que s’entén tant bé llegint “La Marcha de Radeztky” de Josepph Roth (o “El Puente sobre el Rio Drina” d’Andric). Era, a més a més, jueu. Llest, mittleeurpeà i lúcid. Tenia, per dirho clarament, la benedicció de tenir mala peça al teler. La lucidesa és una mutació letal. — Sobre Albert Camus afirmes que no es pot viure igual després de la seva lectura. "Davant l'absurd de tota situació injusta, la resposta sempre és la lluita". Què ha suposat per a tu, i el teu ofici, l'obra d'aquest home solitari i solidari?
Saber què es el què haig de fer i assumir que estaré sol. — Josep Pla i la perfecció dels matissos. Grandiós Pla. Si em permets et cito: "Passió pel detall de la mirada que interpreta i comenta la història del gran i el petit". Necessari per connectar amb la realitat, veritat? Sense Pla, la vida seria més avorrida. Ens ha regalat els adjectius més precisos, divertits, enginyosos i profunds que hagi llegit mai. — Ralph Waldo Emerson. "L'home veritablement gran és aquell que enmig de la multitud manté amb absoluta gallardia la independència de la soledat". L'individualisme, a l’americà, és recomanable per triomfar? Si, però l’eficiència et fa perdre matisos. Que no era el cas d’Emerson, Emerson conté tot lo bo dels grans EEUU, perquè, quan ho són, són grandissims. — Ambició sí, cobdícia no. Contra la vanitat, com suggeriria la lectura que fas d'Elias Canetti. I també cert ímpetu, "actua com no tornaries a actuar". Què és ser empresari per a tu i on és el risc? Ser empresari és fer i dir el què vols fer i, sobretot, com ho vols fer, ser empresari és una meravella, que porta maldecaps, que porta avantatges, que porta intensitat. Ser empresari et col·loca un punt per amunt dels opinadors professionals que mai han fet res més enllà d’opinar. És a dir, dels tertulians. Tots els oficis tenen parts boniques i lletges, però per a mi és millor ser empresari que tertulià. — Has dit en una entrevista que "anem de pressa perquè fugim de nosaltres mateixos". I sols citar la frase de Fernando Valverde "llibres no tenen pressa". Definiries la pressa com la gran malaltia d'aquest segle? Viure amb lentitud, com defensava Josep Pla, què et suggereix? Vaig editar “El descubrimiento de la lentitud” de Nadolny perquè és una obra mestre. Emerson de nou “quan llisques sobre una capa de gel prima, la salvació és la velocitat”. Així anem. — Què és el que necessitem llegir en aquests dies? I què és el que no hem de llegir? Coses autèntiques, que donin esperança, o que no la donin però t’ensenyin a dubtar, a estimar, a desitjar... a entendre. Coses que et commoguin i t’ampliïn
el registre de la mirada. No hem de llegir el fals, l’oportunista, el mediocre o el vulgar. — Què es necessita por assolir l’impossible? És a dir, els somnis. La convicció íntima de que valen la pena, surtin o no. — Deia Simon Leys, a qui cites en l'obra, que "entre dos cirurgians el que hagi llegit Txékhov serà millor persona i per tant millor cirurgià". Ho confirmes? Clar, perquè el que estimi a Txékhov no només tractarà el problema del meu cos, entendrà que té la meva vida i els seus somnis i frustracions. Em mirarà amb una mirada més amplia. — La pandèmia ha afectat d’una manera brutal als nostres grans. A Plataforma Editorial sempre hi ha hagut un record per tots ells i que agraeixo, a títol personal. Et demanaria una reflexió sobre el drama que estan vivint. La solitud al final de la vida és la pitjor desgràcia. A més a més, molta gent ha mort sola, I molta gent, per sort, ha tingut la companyia de grans cuidadors. A ells, la meva gratitud. — Què creus que passarà en aquest incert futur? A qui pertany aquest futur? Als valents, de ple dret. Als ignorants (com sempre, malauradament). A la gent amb mirada amorosa, sempre. A la gent forta que té el sentit de la vida. — Què vas sentir quan la teva filla petita et va dir "ja sé llegir"? Que la meva missió a la vida ja s’havia complert. Que l’essencial ja estava fet. — Quin missatge ens donaries a tots els que estem vinculats al món dels llibres? Que de la mateixa manera que no puc demostrar científicament que existeixi l’ànima, sé que en tenim. I que els llibres alimenten la meva ànima, la de tot lector, amb somnis, desitjos, passions, dubtes, i voluntat d’entendre. Els llibres milloren les nostres vides.