Biblioteca Montserrat Abelló Comtes de Bell-lloc, 192-200 08014 Barcelona Tel. 932221198 A/e. b.barcelona.mab@diba.cat
Més informació www.bcn.cat/biblioteques Visita el nostre bloc de recomanacions del fons de Biblioteques de Barcelona
FONS ASIMOV
Horari
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte
10 a 14 i 16 a 21 h 10 a 21 h 10 a 21 h 10 a 14 i de 16 a 21 h 10 a 14 h i 16 a 20 h 10 a 14 h i de 16 a 20 h
Horari d’estiu (24 de juny al 24 de setembre) dissabtes tarda tancat.
http://bibarnabloc.cat www.barcelona.cat/ bibmontserratabello www.facebook.com/ bibmontserratabello
GUIA de lectura
8
1
“OPERACIÓ ASIMOV”. CIÈNCIA-FICCIÓ A LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES
POHL, Frederick. La Llegada de los gatos cuánticos. Barcelona: Ediciones B, 1987 Divertida novel·la de ciència ficció sobre els universos paral·lels escrita por Frederik Pohl el 1986. En aquesta novel·la, un sorprenent avenç de la física quàntica ha fet volar pels aires les fronteres entre universos paral·lels, convertint la història en un caos quan aquests mons alternatius entren en col·lisió. Els protagonistes d’aquesta singular novel·la tenen els seus múltiples "jos" en els diferents mons alternatius. El caos es produeix quan les persones d’aquest univers es troben amb els seus altres jo, que haguessin pogut existir si les decisions preses o les experiències viscudes haguessin estat diferents.
La fundació Asimov ha presentat la iniciativa consistent en la selecció, recopilació i donació d’un fons bibliogràfic d’obres de ciència-ficció per a la seva exposició i accés públic a la biblioteca Montserrat Abelló, convertint-la així en un referent que serveixi de model i estímul per a la resta de biblioteques públiques. Amb aquesta iniciativa es pretén promoure la creació i el manteniment de seccions específiques i representatives de literatura de ciència-ficció a les biblioteques públiques, apropant així a la ciutadania aquest gènere literari que ja forma part de la història del pensament humà. Sempre amb l’objectiu d’aconseguir que la proposta tingui la major
ASIMOV, Isaac. Yo, Robot. Barcelona: Edhasa, 1983
difusió i incidència, pretenem que l’Operació Asimov sigui tan participativa com sigui possible i inclogui des de les grans editorials que
Publicada per primera vegada el 1950, quan l’electrònica digital estava fent els primers passos, Yo, robot va resultar una obra visionària amb una gran influència en tota la ciència ficció posterior i fins i tot en el desenvolupament de la robòtica. Amb aquest llibre Isaac Asimov va establir per primera vegada les lleis fonamentals de la robòtica, que després es farien servir per a plantejar interrogants que s’endinsen en els camps de l’ètica i la psicologia. Mitjançant d’una sèrie d’històries connectades a través de la robo psicòloga Susan Calvin, en les que apareixen tot tipus de màquines intel·ligents , Asimov inventa uns robots cada cop més perfectes, que arriben a convertir-se en un repte per als seus creadors.
publiquen literatura de ciència-ficció fins a les persones particulars aficionades al gènere, passant per les editorials i les llibreries especialitzades i, no cal dir-ho, pel conjunt d’autors i autores d’aquest gènere. A través d’una campanya de comunicació s’han convidat uns i altres a contribuir, en la mesura de les seves possibilitats, a completar el fons bibliogràfic proposat a través de donacions de títols dels seus catàlegs, les seves existències o col·leccions particulars.
2
7
CLARKE, Arthur C. En las profundidades. Barcelona: Ultramar, 1989
EL FONS BIBLIOGRÀFIC
Aquesta novel·la ens recrea una Terra futurista, on els nostres oceans i la seva fauna marina juguen un paper decisiu per a la supervivència de la Humanitat. La història de Walter Franklin (el protagonista), està estructurada en tres parts: L’Aprenent, El Guardià i El Buròcrata. A la primera part trobem en Walter que després d’un accident veu com la seva vida canvia radicalment a nivell professional i personal: quan es trasllada a la terra, es veu forçat a separar-se de la seva família. A la segona part, el nostre protagonista ja és un membre més de l’èlit de la organització de la Terra. I a la tercera i última part se’ns presenta a un Walter convertit en tot un peix gros de l’organització.
“Tenint sempre present la pretensió divulgativa d’aquesta iniciativa orientada al gran públic, el fons bibliogràfic pretén ser representatiu: el lector que vulgui apropar-se i introduir-se en la ciència-ficció podrà trobar-hi no només les obres i autors que es poden considerar “clàssics indiscutibles”, sinó una mostra prou àmplia i representativa de títols i autors al llarg de la història del gènere fins a les tendències actuals.
Amb aquest objectiu, hem elaborat una llista amb més de 500 títols perquè serveixi de guia i marc de referència. Hem elaborat aquesta llista a partir de diverses obres de referència sobre el gènere de la ciènciaficció.
HERBERT, Frank. La Peste blanca. Madrid:
Per al procés de donació de títols i per atendre qualsevol dubte o consulta relacionada amb l’Operació: Asimov us podeu posar en contacte amb nosaltres per mitjà de l’adreça electrònica següent: » operacionasimov@fundacionasimov.org”
Ultramar, 1983 Un biòleg molecular embogeix després de perdre la seva família en un atemptat terrorista. Decideix que tota la humanitat ha de patir tant com ell, i crea un arma biològica dissenyada expressament per a matar només
Text extret i modificat de: https://fundacionasimov.org/wp-content/ uploads/2019/10/info-CAT.pdf
les dones. Aquest fet provoca una epidèmia mundial que fa que la vida a la Terra s’enfronti a l’extinció total. Les poques dones que sobreviuen són tancades en reserves ocultes, mentre que metges i científics emprenen una frenètica carrera per tal de revertir la situació. L’anarquia i la violència consumeixen el planeta.
6
3
HERBERT, Frank. Acervo, 1977
Barcelona:
SILVERBERG, Robert. Muero por dentro. Barcelona: Martínez Roca, 1987
Dune: una obra mestra unànimement reconeguda com la millor saga de ciència ficció de tots els temps. Arrakis: un planeta desèrtic on l’aigua és el bé més preuat i on plorar els morts es el símbol de màxima abundància. Paul Atreides: un adolescent marcat per un destí singular, dotat d’estranys poders. Els Harkonnen: personificació de les intrigues que rodegen l’Imperi Galàctic, busquen obtenir el control sobre Arrakis per a disposar de la melange, una espècie preciosa i un dels béns més preuats de l’univers. Els Fremen: éssers lliures que han convertit Dune en la seva llar: se senten orgullosos del seu passat i temorosos del seu futur.
Aquesta novel·la és alhora retrat i anàlisi dels sentiments d’un telèpata que observa, desconcertat, la pèrdua de la seva habilitat, que ell anomena “poder". Aquest poder i la seva pèrdua són objecte d’una sèrie de sentiments encontrats per part del nostre protagonista: d’una banda, la possible pèrdua de les seves habilitats l’aterra, ja que implica la privació de la seva identitat; i d’una altra, aquesta mateixa peculiaritat el separa de la resta de persones vulgars, que ell constantment deprecia. En aquesta obra podem veure un relat retrospectiu on s’alternen present i passat. La novel·la ens ofereix abundant material per a que reflexionem sobre la incomunicació, la soledat i la incomprensió.
ASIMOV, Isaac. Bruguera, 1984
HALDEMAN, Joe. Paz interminable. Barcelona: Ediciones B, 2000
Fundación.
Dune.
Barcelona:
Una col·lecció de cinc relats curts que conformen el primer volum de la trilogia Les Fundacions. L’home s’ha dispersat pels planetes de la galàxia. La capital de l’Imperi és Trantor, centre de totes les intrigues i símbol de la corrupció imperial. La ment pensant de Hari Seldon preveu l’enfonsament de l’Imperi i el retorn a la barbàrie per diversos mil·lennis. Seldon decideix crear dues Fundacions, situades a cadascun dels extrems de la galàxia, per tal de reduir aquest futur període de barbàrie tant com es pugui. Aquest és el primer títol de la tetralogia de les fundacions, una de les més importants dins el gènere de la ciència ficció.
A la Terra, el Primer Món ha aconseguit arribar a un benestar sense precedents mitjançant la nano tecnologia, en especial amb l’anomenada nanofragua, una màquina que aconsegueix tot el que un desitja, sempre que disposi de les matèries primeres. El Tercer Món només accedeix a aquesta màquina a canvi de seguir una política dòcil i amistosa.
4
5