Biblioteca Montserrat Abelló Comtes de Bell-lloc, 192-200 08028 Barcelona Tel. 932221198 A/e. b.barcelona.mab@diba.cat www.barcelona.cat/bibmontserratabello www.facebook.com/bibmontserratabello https://issuu.com/bibmontserratabello Horari Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte
10 a 14 i 16 a 21 h 10 a 21 h 10 a 21 h 10 a 14 i de 16 a 21 h 10 a 14 h i 16 a 20 h 10 a 14 h i de 16 a 20
Més informació www.bcn.cat/biblioteques Visita el nostre bloc de recomanacions del fons de Biblioteques de Barcelona http://bibarnabloc.cat
INNOVACIÓ SOCIAL
La innovació social és un nou concepte que consisteix en el desenvolupament de les capacitats i habilitats de les persones, tant a nivell individual com col·lectiu, i de les organitzacions dels sector empresarial i no lucratiu per tal de contribuir a la creació d’un món més just i sostenible. Mitjançant noves idees i propostes (productes, serveis i models), es vol satisfer d’una forma eficient les necessitats socials dels ciutadans i crear noves relacions de col·laboració. Aquests canvis socials es produeixen, principalment, en tres àmbits que es complementen: el territori, la qualitat de vida dels seus habitants, juntament amb les condicions de treball.
CORNELLA, Alfons. La alquimia de la innovación: reloaded. Barcelona: Deusto, 2007. 156 p. 658.01 Cor Aquest títol conté les experiències i idees dels seus creadors, l’Alfons Cornella i l’Antoni Flores, on tracten els aspectes principals que conformen la innovació i com fer-la possible davant els nous reptes d’un mercat cada vegada més competitiu i globalitzat.
Segon trimestre 2018
Bibliografia ALABERT LÓPEZ, Marc. Innovació, proximitat i serveis al municipi: el model Dipsalut. Girona: Documenta Universitaria, 2011. 90 p. 614 Ala Anàlisi i reflexió sobre com l’administració pública pot donar resposta a les necessitats reals des d’una visió innovadora i eficient. Avui, Dipsalut és un referent en l’àmbit de la protecció i de la promoció de la salut a les comarques gironines, però també ho és com a model de gestió i, com a tal, pot servir d’exemple per a altres serveis i experiències de l’administració.
DOMINGO SORIANO, Carlos. El viaje de la innovación: la guía definitiva para innovar con éxito. Barcelona: Gestión 2000, 2013. 178 p. 658.5 Dom En l’actualitat, pocs temes són tant recurrents als titulars dels mitjans de comunicació com la innovació. Però, a la vegada, de pocs es parla amb tant desconeixement. Sabríem explicar que és, en realitat, la innovació?. Creació, invenció, projectes exitosos o econòmicament rentables?. L’autor ens dona les claus necessàries per entendre, aplicar i desenvolupar amb èxit aquells que projectes que volem dur a terme.
LIETAERT, Matthieu. Homo cooperans 2.0: por una economía colaborativa desde el cooperativismo. Barcelona: Icaria, 2017. 135 p. 334 Lie Des de l’Homo Habilis, que va aparèixer fa dos milions d’anys, l’home sempre ha buscat cooperar amb els seus semblats. En el segle XX, híper individualista, el Homo consumens va aparèixer de cop en les nostres regions... El resultat va ser devastador: en menys d’un segle, va destruir el seu habitat com mai ho havia fet cap dels seus predecessors, portant-lo cap a una inexorable extinció.
RAYA DÍEZ, Esther. Trabajo social, derechos humanos e innovación social. Cizur Menor: Thomson Reuters Aranzadi, 2016. 375 p. 361 Ray El treball social és una disciplina i una professió basada en la relació d’ajuda. Enfonsa les seves arrels en la recerca de respostes als problemes i les necessitats socials, com una pràctica organitzada i tecnificada, que supera els plantejaments caritatius de la filantropia i promou l’extensió dels drets de la ciutadania cap els col·lectius més vulnerables de la societat.
SLEE, Tom. Lo tuyo es mío: contra la economía colaborativa. Barcelona: Taurus, 2016. 270 p. 339 Sle L’economia col·laborativa porta a terme les més dures pràctiques del lliure mercat a àrees de les nostres vides prèviament protegides, i ofereix l’oportunitat a unes poques persones d’enriquir-se perjudicant a la seva comunitat i obligant a individus vulnerables a assumir riscos insostenibles. Aquesta investigació exemples demostra llenguatge amigable confiança i compartir més obscura.
repleta de dades i com darrere d’un basat en idees de s’amaga una realitat
Emprendimiento, innovación y RSC en el trabajo social. Madrid: Grupo 5, 2016. 128 p. 361 Emp Com agents de canvi i transformació social, el treball social i els treballadors socials tenen l’oportunitat de desenvolupar les seves competències emprenent nous projectes d’innovació social. Aquests han de comptar amb les empreses, i les entitats i institucions públiques i privades encarregades de donar resposta a les necessitats i els problemes socials mitjançant la innovació i la responsabilitat social.
Innovación social y políticas urbanas en España: experiencias significativas en las grandes ciudades. Barcelona: Icaria, 2015. 375 p. 711.4 Inn Aquest és un llibre de com les grans ciutats espanyoles fan front a la crisi i al canvi de cicle. Les agendes urbanes s’han fet més plurals i complexes, i les polítiques urbanes tenen avui dia una major extensió. Ja no és suficient amb l’urbanisme per tractar els problemes urbans.
Retos jurídicos de la economía colaborativa en el contexto digita. Cizur Menor: Thomson Reuters Aranzadi, 2016. 677 p. 347 Ret L’expressió “Economia col·laborativa” fa referència als nous models de negoci on les activitats es realitzen per mitjà de les plataformes de col·laboració sorgides gràcies als avenços de la tecnologia de la informació. Els autors del llibre reflexionen sobre aquests nous models econòmics, sobre l’oportunitat de regular els nous mercats des de la perspectiva del dret de la competència, el dret laboral o del dret fiscal.
La regulación de la economía colaborativa: Airbnb, BlaBlaCar, Uber y otras plataformas. Valencia: Tirant lo Blanch, 2017. 401 p. 347.7 Reg
Smart city: hacia la gestión inteligente. Barcelona: Marcombo, 2013. 182 p. 711.4 Sma
Airbnb, BlaBlaCar, Uber i altres plataformes electròniques estan transformant no únicament els mercats d’allotjament i transport, sinó més enllà, la forma en la qual consumim i treballem. Acaba de néixer una nova forma d’organització industrial en la que nous prestadors, sovint no professionals, poden comercialitzar els seus serveis de forma senzilla i segura gràcies al servei de mediació de les plataformes electròniques.
El desenvolupament de l’economia mundial ha arribat a un punt en el que es fa necessari un replantejament profund, no únicament de les formes productives de les empreses o de la concepció de les línies de negoci, sinó també dels models de gestió de les ciutats. El creixement i l’evolució de les seves necessitats, obliga a les ciutats a aplicar diferents solucions per la gestió dels seus recursos. El concepte de Smart City neix com idea global de la gestió dels recursos d’una ciutat dirigits a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.