Biblioteca Montserrat Abelló Comtes de Bell-lloc, 192-200 08028 Barcelona Tel. 932221198 A/e. b.barcelona.mab@diba.cat www.barcelona.cat/bibmontserratabello www.facebook.com/bibmontserratabello https://issuu.com/bibmontserratabello Horari Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte
10 a 14 i 16 a 21 h 10 a 21 h 10 a 21 h 10 a 14 i de 16 a 21 h 10 a 14 h i 16 a 20 h 10 a 14 h i de 16 a 20
Més informació www.bcn.cat/biblioteques Visita el nostre bloc de recomanacions del fons de Biblioteques de Barcelona http://bibarnabloc.cat
Jules Verne: Literatura d’anticipació
Si alguna vegada un personatge científic havia esdevingut protagonista en obres de ficció va ser, segurament, de la mà de Jules Verne (1828-1905). L’autor, d’origen burgès, es va inspirar per escriure la seva obra principalment en revistes científiques i en la seva extensa biblioteca, que no pas en vivències personals. De fet, l’autor va influir en nombrosos personatges posteriors a la seva època, amb el lema “tot el que una persona pot imaginar, altres poden fer-ho realitat”. És considerat, juntament amb H.G.Wells, el pare de la ciència ficció, tot i que, en aquell moment se n’anomenava literatura d’anticipació. Realment, Verne esdevindria la font d’inspiració d’alguns inventors del passat que van materialitzar molts dels vehicles, maquinàries i gestes, presents a les obres d’aquest autor. Primer trimestre 2018
Bibliografia Obres de Jules Verne VERNE, Jules. París en el siglo XX. Barcelona: Planeta, 1995.N Ver En aquesta novel·la Verne parla d’una gran xarxa internacional de comunicacions. La descriu com alguna cosa semblant a un telègraf mundial, que connectaria diferents llocs amb l’objectiu de compartir informació. En llegir aquesta descripció ens ve al cap la gran xarxa
VERNE, Jules. Veinte mil leguas de viaje submarino. Barcelona: Penguin, 2016. JN Ver Isaac Peral va crear el submarí elèctric el 1888. El va idear com un arma de tracció elèctrica que circulava per sota del mar. La idea era gairebé idèntica al Nautilus, el submarí que Verne va descriure 18 anys abans en la seva novel·la Vint mil llegües de viatge submarí. El descens a les profunditats marines constituïa un somni de la humanitat, que Verne va aconseguir materialitzar. En la mateixa obra, el capità Nemo des del submarí Nautilus pren una fotografia del fons marí. Fins passats 20 anys això no va esdevenir possible, i va succeir el 1899 gràcies a Louis Boutan, pioner de la fotografia subaquàtica. Amb l’ajuda del seu germà van construir una gran càmera amb un objectiu lluminós i, afegint algunes millores tècniques a aquest primer prototip, van obtenir les primeres instantànies realitzades a més de 50 metres de profunditat. Verne també es va anticipar en aquesta obra amb elements com la caça submarina i la navegació subpolar, atorgant un paper protagonista a l’electricitat. VERNE, Jules. Cinco semanas en globo. Madrid: Anaya, 2016. JN Ver Aquesta obra és tot un tractat sobre els globus aerostàtics. Per arribar a la lluna, Verne era partidari de crear grans màquines que pesessin més que l’aire. A la seva època ja existien els globus, però Verne va exercir influència sobre homes com Santos Dumont que va accelerar la creació d’avions. Dumont, inspirat en Verne, va ser el primer home a volar, el 1906 amb un giny amb motor dissenyat per ell mateix. A més a més, davant la impossibilitat de pilotar i mirar el rellotge, Cartier va inventar el rellotge de polsera.
en majúscules: Internet. El llibre explica la història d’un jove que viu en una ciutat amb gratacels de vidre, trens d’alta velocitat i cotxes de gas. L’editor de Verne, considerant el to massa pessimista de l’obra, va rebutjar publicar-la i no va veure la llum fins el 1994.
VERNE, Jules. De la tierra a la luna. Madrid. Anaya, 2014. JN Ver
Altres consideracions En aquesta guia era necessari fer menció a H.G. Wells, considerat com l’altre precursor de la ciència ficció juntament amb Verne. Les seves novel·les, així com les d’aquest últim, van ser font d’inspiració per Wernhern Von Braun, enginyer aeroespacial i un dels grans dissenyadors de coets del segle XX.
L’any 1865, any en què es va escriure aquesta obra, Verne ja somiava amb trepitjar aquest satèl·lit. 100 anys abans que l’Apol·lo 11 arribés a la lluna l’autor ja ens donava el lloc de partida d’aquesta fita, el cap Cañaveral, i el d’aterratge, l’Oceà Pacífic. Verne va calcular un cost de 12 milions de dòlars i finalment en va costar 14. Estem davant del quart tripulant de l’Apol·lo 11.
WELLS, H.G. Els Primers homes a la lluna. Barcelona. Empúries, 1987. JN Well En aquesta obra, escrita l’any 1901, l’home ha conquerit la lluna. Molt trobem en aquesta ocasió de l’anticipació científica de la que estem fent menció. En aquest cas, però, en un sentit que va molt més enllà d’allò estrictament tècnic, ja que posa de relleu les possibilitats d’un univers relatiu, sorprenent i encara per conquerir.
VERNE, Jules. La esfinge de los hielos. Madrid. Anaya, 1992. JN Ver Els protagonistes d’aquesta novel·la, escrita l’any 1897, arriben amb vaixell a l’Antàrtida. Alguns anys després Schackleton aconseguiria arribar al punt més al sud del planeta.
Bibliografi a Si voleu saber més de Jules Verne i la seva obra: SALABERT, Miguel. Jules Verne, ese desconocido. Madrid: Alianza, cop. 2005. 92 (Ver) (Sal)