LA GENERACIÓ BEAT Segons Bruce Cook, autor de La generación beat, la paraula beat significa "copejat, frustrat, esgotat" (pàg. 4). El seu origen es remunta a la fi del segle XIX a la Nord-Amèrica de l'oest. Durant els anys 40, els músics de jazz la van rescatar i d'aquest ambient de carrer i slang ho va prendre Jack Kerouac (la figura més important del moviment) per expressar alguna cosa que surava en l'ambient de l'època, la sensació que el sistema tradicional de valors havia deixat de fer-los servei. La prosperitat que es produeix després de la Gran Depressió dels anys 30 crea una nova classe social: la classe mitja, que gaudeix d'un comportament radicalment nou i massiu. Les característiques d'aquest grup històricament original són el consumisme inconscient i abusiu, el fanatisme religiós, l'egoisme institucionalitzat per un liberalisme econòmic radical, els rígids rols familiars i socials en contradicció amb la repetida defensa de la llibertat (que resulta ser només empresarial) i un agressiu i gens sofisticat instint de supervivència com autèntic motor de la gegantina maquinària nord-americana. Aquest últim provoca un sentiment de temor generalitzat en la societat que desemboca en fenòmens com el macarthisme, el conformisme ceg amb els valors imperants i l'hostilitat latent que rebutja amb feresa tot el que és diferent desqualificant-lo de sospitós. Els joves de la Generació Beat van reaccionar profundament a aquesta bulímica forma de vida mitjançant un existencialisme vitalista (a diferència de l'europeu) basat en l'espontaneïtat, l'ímpetu creatiu, la denúncia social i un art amb un fons autobiogràfic i explosiu que sorgeix d'una formació autodidacta en molts casos. L'objectiu que es proposa aquest corrent social subterrani és trobar un autèntic camí cap a la saviesa. La primera vegada que s'usa el terme és a la novel·la de John Clellon Holmes, Go, publicada el 1952, però no és fins a l'aparició de On the Road, la novel·la escrita en un rotllo de paper continu per Kerouac, que s'inicia el moviment beat al 1957.
Els tres principals representants són Jack Kerouac, Allen Ginsberg i William Burroughs. BIBLIOGRAFIA seva que tenim a la biblioteca: Jack Kerouac. En el camino. Anagrama, 2008. Los vagabundos del Dharma. Anagrama, 2000. Los subterráneos. Anagrama, 2012. La vanidad de los Duluoz. Anagrama, 2007. The Dharma Bums. Penguin Books, 2000. On the Road (The original Scroll). Penguin, 2008. Allen Ginsberg. Aullido y otros poemas. Visor, 2002. William Burroughs. El almuerzo desnudo. Anagrama, 2007.
Junky. Penguin Books, 2008. En altres biblioteques: -Lawrence Ferlinghetti. El Amor en los días de furia. Ollero & Ramos, 1998. ¿Qué es la poesía? Edicions de l'Eixample, 2010. -Gregory Corso. El Feliz cumpleaños de la muerte. Visor, 2008. Gasolina y la vestal de la calle Brattle. Huacanamo, cop. 2010. Mindfield : new & selected poems. Thunder's Mouth Press, cop. 1989. -Neal Cassady. El Primer tercio y otros escritos. Anagrama, 2006. -Diane Di Prima. Memorias de una beatnik. Muchnik, 1999. Altres llibres i una pel·lícula relacionats amb el tema dels que disposem: -Bruce Cook. La generación beat. Ariel, 2011, -Joyce Johnson. Personajes secundarios. Libros del Asteroide, 2008. -David Cronenberg. El Almuerzo desnudo. Avalon, DL 2007.
Adreça: Pg. Vall d'Hebron, 65-69 08035 Barcelona Contacte: Tel. 93 211 23 51 Fax. 93 211 91 58 Correu electrònic. b.barcelona.pe@diba.cat Web. www.bcn.cat/bibpenitents Horari: Matí: dm./dj./dv./ds de 10 a 14 h.
Tarda: dl./dm./dc./dj./dv. de 16:00 a 20:30h.