Memòria 2012

MEMÒRIA 2012 Biblioteca Vallcarca i els Penitents – M. Antonieta Cot

1. LES PRINCIPALS LÍNIES DE TREBALL DEL 2012. DESTACATS El primer any de funcionament de la biblioteca, oberta al públic el 10 d’octubre de 2011, ha estat de coneixement del nostre entorn i del públic al qual devem el servei que oferim. Ha estat, també, un any d’autoconeixement com a equip en el qual hem anat encaixant les capacitats i habilitats individuals en l’organització de les tasques a desenvolupar, per anar assolint els objectius finals de la biblioteca: donar un bon servei als usuaris, millorar la col·lecció, donar a conèixer la biblioteca al barri, projectar la biblioteca com a centre divulgador de la música i crear sinergies que propiciïn la col·laboració amb diferents agents del barri i de la ciutat en projectes d’interès comú. Les línies de treball del Pla d’Acció 2012 varen ser: 1- La biblioteca pública, porta d’accés a la cultura: s’han posat en funcionament 3 clubs de lectura (un per a adults i dos infantils). S’ha impulsat la divulgació musical en el programa d’activitats de la biblioteca: Cicle Blues and Roll, col·laboració amb l’Escola-Taller de Blues de Barcelona i la Fundació Catalana Jazz Clàssic. Creació de la col·lecció local i millora de la col·lecció en general. Realització de dues activitats l’any al voltant del centre d’interès d’Hàbits saludables. 2- La biblioteca pública i la cohesió social. S’ha contactat amb la Fundació Ronald-Mc Conald, Parc Sanitari Pere Virgili (programa Nascuts per Llegir) i amb la Clínica Geriàtrica Solarium. 3- La biblioteca pública com a espai d’aprenentatge. S’ha iniciat la participació en el projecte PontBiblioEscola i el programa de visites escolars. S’ha promogut l’alfabetització informacional entre la Gent Gran tot oferint els cursos de formació Aula digital als nous socis. 4- La biblioteca pública al servei dels usuaris. S’ha dinamitzat activament l’àrea infantil: s’han realitzat tallers a càrrec del personal de la biblioteca, diversos centres d’interès, i s’ha dotat el fons de videojocs. S’ha posat en funcionament un servei de “Desiderates Express” per als usuaris. S’ha facilitat l’ús de la sala d’actes a altres agents del territorio i s’ha creat una “Normativa d’Utilització i Cessió de les sales” de la biblioteca. 5- La comunicació amb els usuaris. S’ha portat a terme una difusió activa de les activitats i la col·lecció a través del Facebook, l’aplicatiu mesbiblioteques, la web, les pantalles informatives i els canals que posa al nostre abast el Districte (Twitter, web). S’ha fet arribar la informació de les activitats musicals als llocs i agents de la ciutat relacionats amb la música negra. 6- La cooperació i la participació com a valors. Hem col·laborat amb les biblioteques de Gràcia, les escoles del barri, el PIAD-Gràcia, el CAP Vallcarca-St. Gervasi i les entitats relacionades amb el món del jazz i el blues. 7- Procediments i recursos. S’ha implementant un sistema d’organització de temps i tasques compartit per tot l’equip (gestió de l’agenda electrònica, Outlook com a gestor de tasques). S’ha realitzat un seguiment mensual del Pla d’Acció anual i s’han elaborat manuals de procediments de les diferents àrees i serveis. La Memòria 2012 és un resum de l’activitat de la Biblioteca al llarg de l’any, de la qual destaquem els següents punts: - Serveis generals: la cultura de l’organització es recolza en valors claus de la prestació dels serveis com la millora continua, la qualitat i el tracte proper amb l’usuari. La baixa incidència de queixes per part dels usuaris, constaten la bona acceptació del servei. No obstant, s’hauria de millorar la connexió a la línia telefònica. Tenim una baixa velocitat de connexió de les línies ADSL, degut a la distància de la central de Telefònica que dóna servei al barri on està ubicada la biblioteca. Aquest fet afecta la rapidesa en la gestió del programari Millennium, a les cerques que es realitzen a Internet i als OPAC’s de la biblioteca.

- Col·lecció documental: presenta deficiències donades, en part, per una incidència en la provisió del lot fundacional per part de la Gerència de Serveis Bibliotecaris de la Diputació de Barcelona (GSB). Els buits documentals són nombrosos tot i que el Consorci de Biblioteques de Barcelona (CBB) ens va dotar d’un petit pressupost extraordinari a finals d’any. Els pressupostos a la baixa pel que respecta a la provisió de fons, no han contribuït a poder equiparar la nostra col·lecció a altres biblioteques del mateix mòdul. - Biblioteca i entorn - Biblioteca i escola: la biblioteca està envoltada de centres educatius, el que ha propiciat una bona rebuda i un gran interès pel programa de visites escolars. Al febrer vam iniciar les visites escolars i ens vam afegir al projecte Pont-Bibliotescola que porten a terme, des de fa anys, les biblioteques de Gràcia. S’han iniciat dos clubs de lectura infantils de periodicitat mensual amb dues escoles i les activitats infantils es fan arribar a tots els centres. La proximitat al Parc Sanitari Pere Virgili ha facilitat la col·laboració i la posada en funcionament del programa Nascuts per Llegir amb l’àrea de pediatria. - Alfabetització informacional (Espais multimèdia – Internet – altres recursos): els cursos d’alfabetització informacional han tingut una acollida immillorable, sobretot entre la gent gran. Arrel d’aquest fet, vam demanar al CBB si la biblioteca podria esdevenir Antena Cibernàrium però es va desestimar aquesta petició per el moment. - Organització interna – treball en xarxa: les biblioteques de Gràcia hem treballat conjuntament el repartiment equilibrat de visites escolars. S’ha actualitzat periòdicament l’inventari de llocs de treball i tasques. S’ha implementat un sistema de gestió de la feina a través del gestor de tasques de l’Outlook i l’agenda electrònica. S’ha posat a l’abast de tot l’equip, el calendari de direcció i el calendari d’activitats de la biblioteca. El Pla d’Acció anual s’ha buidat segons responsabilitats, per tal que cada treballador traspassi la informació sobre els seus objectius i tasques. S’ha obert un document d’Excel que recull els temes que, qualsevol membre de la plantilla suggereix per a comentar en les reunions setmanals d’equip: un total de 29 temes proposats des de maig de 2012. - Imatge i comunicació: hem actualitzat diàriament el Facebook de la biblioteca amb recomanacions i les activitats programades, hem millorat els continguts inicials de la pàgina web de la biblioteca, hem utilitzat el newsletter Mésbiblioteques per difondre les activitats d’adults i, mensualment, hem enviat la programació d’activitats al Departament de Comunicació del Districte que ens ha fet ressò a través dels seus propis canals (Twitter i pàgina web del Districte). * Projecte destacat de l’any: el centre d’interès de jazz i blues com a motor principal de les activitats d’adults: En el desenvolupament del projecte ha estat fonamental el suport rebut per part del Consorci de Biblioteques de Barcelona i del Districte de Gràcia que, a través de pressupostos específics, ens han permès programar 15 activitats musicals. L’acolliment rebut per part dels usuaris ha estat immillorable, el que possibilita continuar el projecte de difusió musical amb més seguretat i més empenta. Si durant els dos darrers mesos de 2011 vam realitzar els primers contactes amb associacions relacionades amb la música afroamericana, aquest 2012 ha servit per portar a la pràctica una estreta col·laboració en la programació d’activitats: 6 d’elles realitzades conjuntament amb l’Escola-Taller de Blues de Barcelona i 2 amb la Fundació Catalana Jazz Clàssic. Aquesta col·laboració s’ha recolzat, també, en una difusió activa dels dos cicles d’activitats, un a la primavera i l’altre a la tardor, per part de les dos entitats així com d’altres agents vinculats amb el món musical de la ciutat. Les activitats al voltant de la difusió musical donen a conèixer la Biblioteca tant al barri i al Districte com a la resta de la ciutat. Les activitats relacionades amb el centre d’interès en jazz i blues projecten la biblioteca, la diferencien i la singularitzen proporcionant-li una identitat pròpia. Apostem perquè la Biblioteca esdevingui el centre de referència de la ciutat pel que fa a la difusió d’aquests gèneres musicals des d’una vessant divulgadora. Les aliances i col·laboracions amb el món del jazz i del blues ens obriran al públic que vol aproparse a la música per aprendre a apreciar-la i gaudir-ne amb més coneixement.

2. RECURSOS 2.1. COL·LECCIÓ -

Fons per habitant (a partir de la població assignada a la biblioteca) Fons total

Població assignada

Docs / habitant

19.487

41.089

2011

2012

% creixement

9.638 3.540 2.882 331 30 76 285 27 1.222 0 17.700

9.993 4.079 3.375 1.627 46 163 133 25 1.673 0 19.487

4 15 17 391 53 114 -53 -7 37 0 10

2011

2012

118

Catalogació per suports i edats

2011

2012

Llibre DVD CD Altres TOTAL

17 4 89 0 110

30 0 46 0 76

76 -100 -48 0 -31

2012

Evolució del total de la col·lecció: Configuració col·lecció

Fons general Fons infantil Música i cinema Revistes Col·lecció local Petits lectors Referència Magatzem Fons especial Fons mòbil TOTAL

Nombre capçaleres publicacions periòdiques (diaris i revistes)

% respecte el total de la col·lecció

51 21 17 8 0,2 0,8 0,6 0,1 9 0

Catalogació per suports i edats:

Evolució: adquisició i expurg, creixement i decreixement

Índex de creixement del fons Índex de renovació del fons Ingrés de donatius

2011 0,1 0,1 366

2012 0,03 0,09 352

% -70 -10 -4

Càlcul de l’índex de creixement del fons = (altes – baixes) / fons inicial 1787-1134/18035= 0,03 Càlcul de l’índex de renovació de fons = Altes / fons final 1787/ 19487= 0,09

Comentaris: 1-Lot fundacional GSB: al febrer de 2012 vam finalitzar l’inventari del nostre fons inicial donant de baixa els 732 documents que s’havien localitzat a la nostra biblioteca però que mai vam arribar a tenir. Aquesta incidència ja s’havia comunicat a la GSB que no ens va compensar amb una partida extra de pressupost o amb fons extra. L’inventari del nostre fons va treure a la llum buits de col·lecció importants. Donat que estem vivint una època de retallades pressupostàries, no podem cobrir aquests buits de forma immediata. Estimem que trigarem entre 3 i 5 anys per poder tenir un fons documental satisfactori, si les partides pressupostàries es mantenen. 2- Creixement del fons: el fons de la biblioteca no s’ha incrementat significativament, només les següents seccions sí presenten un creiexement destacable: - Petits Lectors: La GSB va proveir amb una partida de 300€, per a la compra de fons de petits lectors, a les biblioteques que participem del programa Nascuts per Llegir. Aquest tipus de llibre és una de les mancances del fons infantil de la biblioteca. -Col·lecció local: inicialment la biblioteca no disposava de cap document de col·lecció local. Durant els dos darrers mesos del 2011, i al llarg del 2012, es van anar incorporant documents a través del pressupost de “fons bibliogràfic i manteniment” i de donacions efectuades per altres biblioteques. -Revistes: l’augment notori el 2012 es deu, simplement, al creixement en el nombre d’exemplars donats d’alta al catàleg. Al 2011 no teníem fons retrospectiu (d’altres anys). 4- Col·lecció Local: a partir de març de març de 2012 comptem amb la política de col·lecció local, que ens facilita els criteris i la gestió del nostre fons, tot i que són pocs els documents que s’editen en relació a la nostra àrea d’influència. Aquest any vam intentar adquirir un llibre sobre el barri de Penitents, realitzat per una veïna, però al tractar-se d’una autoedició i no tenir distribució comercial, de moment no ha estat possible aconseguir un exemplar del mateix. 5-Fons exclòs de préstec: com es pot veure a l’”Evolució del total de la col·lecció”, els documents localitzats a “Referència” i a “Magatzem” s’han vist reduïts significativament. Això ve donat per la política de col·lecció de la biblioteca: optem per posar a l’abast dels usuaris el major nombre possible de documents (inclosos bona part dels tradicionalment exclosos com diccionaris i enciclopèdies) i optem per guardar al 5

magatzem només els duplicats de llibres que creguem que no cal tenir disponibles a sala.

Fons especialitzat. Evolució.

Ingrés docs. Centre d’interès “Hàbits saludables”. Total docs. Centre d’interès “Hàbits saludables”. % Centre d’interès “Hàbits saludables” respecte el total de la col·lecció.

Ingrés docs. Centre d’interès “Jazz i blues”. Total docs. Centre d’interès “Jazz i blues”. % Centre d’interès “Jazz i blues”. respecte el total de la col·lecció. Fons total: 19.487

2011

2012

104

0,5

2011

2012

205

245

466

687

Comentaris: La biblioteca no compte amb cap especialització però té dos centres d’interès principals: “Hàbits saludables” i “Jazz i blues”. Aquest últim és el que té més protagonisme, ja que bona part de les activitats que es realitzen a la biblioteca giren entorn a la seva difusió. Tot i no tenir especialització, hem cregut interessant posar les dades relacionades amb les col·leccions d’aquests dos centres d’interès per poder seguir la seva evolució, progressivament en el temps. -Els nostres proveïdors per als centres d’interès han estat: Tatarana-Disco 100: per a Jazz i blues. Laie: per a Hàbits Saludables. Valorem molt positivament ambdós proveïdors.

Centres d’interès (cal llistar-los tots) Jazz i Blues Hàbits saludables Iniciats abans 2012 Oposicions Pares i Mares Francisco González Ledesma: a través de Paco Camarasa de la Llibreria NegrayCriminal ens vam informar que l’escriptor Francisco González Ledesma va Nous 2012 viure, amb la seva família, en la mateixa ubicació que la biblioteca fins l’any 1974. El dia 7 de febrer, la dona de l’escriptor i una de les seves filles, van donar a la 6

biblioteca 19 dels seus títols. A partir del 16 de març varem crear un centre d’interès permanent a la secció de novel·la amb les obres de l’autor i també varem posar, a disposició dels usuaris, un dossier biogràfic i bibliogràfic per a la seva consulta. Aquest centre d’interès es va nodrint amb nous títols que van completant la seva bibliografia.

Comentaris: -Hem realitzat els següents centres d’interès temporals per donar a conèixer i dinamitzar el nostre fons: Sala d’adults: un total de 23: 75 anys de la mort d’Unamuno, Cinema mut: el silenci és art, Novel·la negra, Antoni Tàpies, Losers, Camina vigilant la teva esquena, Saló Internacional del Còmic de Barcelona, Temps de decisions, Festival Cinema d’Autor de Barcelona, Brasil, Philip Roth: Premi Príncipe de Asturias, Ray Bradbury: Mart està de dol, Viatge al llarg de la vida, Any Sales, Calders i Tísner, Festival de Blues de Barcelona, No te’n vagis de vacances sense un llibre, Lectures per nivells en diferents idiomes, Tenir temps per viure millor, Festival In-edit Beefeter, Saló del Manga, Envelliment i teràpies naturals, Va de premis (nacionals i de la crítica), Un Nadal amb Marilyn. Sala infantil: un total d’11 : Cuina, Detectius, Carnestoltes, Jazz i Blues, Una primavera de dracs, Poesia, Dia de la música, Bona revetlla: arriba l’estiu!, Tornada al col·le, La tardor i la Castanyada, Lectures de Nadal.

2.2. INFRASTRUCTURES -

Millores realitzades a l’edifici i principals temes pendents La Biblioteca es va inaugurar el 10 d’octubre de 2011 i alguns temes van restar pendents de solucionar abans que finalitzés l’any (recollits a la memòria 2011). D’aquests temes, l’any 2012 encara resten per solucionar pel Districte de Gràcia: - Filtració d’aigua pel pati interior de connexió (Constructora) - Temes relacionats amb l’accessibilitat de persones discapacitades, segons informe elaborat per Núria Cardona el 20 de juliol de 2011, Tècnica per a les persones amb discapacitat (Institut Municipal de Persones amb Discapacitat). Altres incidències relacionades amb l’edifici que resten pendents de solució són: - Provisió de claus de rearmament dels polsadors de les alarmes de foc. - Filtració d’aigua per la façana exterior que provoca grans taques d’humitat a les escales laterals de la biblioteca. La constructora Novantia va avaluar aquesta incidència com de “problema estructural” . La seva resolució s’estima de cost elevat. - Canvi del comptador d’aigua que es troba a l’exterior de la 7

biblioteca, a peu de carrer i sota terra, tapat amb una arqueta d’acer. S’ha de facilitar l’accés al comptador als tècnics d’Aigües de Barcelona per tal que puguin fer la lectura i les comprovacions pertinents de les instal·lacions. Manquen frontisses amb amortidor integrat per tal que al tancar les portes no es donin cops tan forts que provoquin soroll. Cal un ganxo per tal que els operaris de l’empresa de neteja puguin penjar-se al netejar els vidres de difícil accés (mesura de seguretat).

Les millores realitzades i principals incidències que han estat resoltes les podem dividir en dos grups: 1-Les incidències relacionades amb la provisió de mobiliari per part del proveïdor LASTER. Accions realitzades: -canvi de 8 calaixos extraïbles i de 2 calaixos fixes defectuosos dels mobles de CD/DVD. -lliurament de material compensatori pel gruix del material dels sobres de les taules d’interior de mida inferior a l’estipulada al plec de mobiliari. El material compensatori lliurat va ser: 1 expositor de llibres i 1 buc infantil de cd’s. -lliurament d’una cisalla nova. -canvi d’una taula defectuosa. -canvi de model d’expositors petits de metacrilat que no es corresponia amb l’ús necessari per a la biblioteca. 2- Incidències resoltes pel Districte. Accions realitzades: -Instal·lació de polsadors a l’ascensor que diferencien la baixada de la pujada. -Solucionada avaria amb el micròfon de l’equip d’àudio “Optimus”. -Recanvi d’una peça de la façana exterior que es va trencar probablement per un acte vandàlic. -Alguns trams de llum es van fixar per evitar dependre del sensor de moviment del sistema. Hi havien usuaris asseguts llegint i el sensor al no detectar moviment apagava els llums. Aquests trams es troben a totes les plantes de la biblioteca. -Es va fixar la barana del lavabo de discapacitats/dones de la primera planta que havia estat arrencada de la paret. -Es van substituir les 8 saboneres dels lavabos per altres antioxidants. -Es va realitzar la connexió del sistema d’anell magnètic a la sala d’actes. Les incidències que vam comunicar al Consorci de Biblioteques de Barcelona a través de l’aplicatiu corresponent, al llarg del 2012, van ser: - Filtració d’aigua per la façana exterior que provoca grans taques d’humitat a les escales laterals de la biblioteca. La constructora Novantia va avaluar aquesta incidència com de “problema estructural”. - Avaria amb el micròfon de l’equip d’àudio “Optimus”.

Estat de conservació i manteniment Valorem molt positivament el sistema de manteniment de l’edifici que el Districte de Gràcia té activat. Mensualment, la Biblioteca envia per correu electrònic al Cap de Projectes d’Obres i Manteniment del Districte de Gràcia, el resum d’incidències pendents de solucionar. Periòdicament (aproximadament, cada quinze dies), una brigada s’apropa a la biblioteca i soluciona els temes pendents. Per altra banda, quan hem tingut alguna incidència d’urgent resolució, el Districte ha actuat ràpida i diligentment. - Un tema tangencial en relació a l’edifici és l’existència d’una plaga de Psychoda o mosca d’urinari que es va donar als lavabos i al quart dels diferencials de les llum de la planta -1. A petició del Districte, l’Agència de Salut Pública va enviar un tècnic de control de plagues per inspeccionar la zona afectada i va proposar les mesures correctores adequades que la Biblioteca, a través de l’empresa de neteja, va portar a terme. - Altres intervencions: 23 incidències relacionades amb l’equip informàtic, resoltes per Osiatis. 4 peticions resoltes per Osiatis.

2.3. RECURSOS HUMANS Anàlisi general dels canvis i incidències rellevants -

Canvis organitzatius i mobilitat: -

A partir del dia 14 de març de 2012, la bibliotecària es va traslladar a treballar a un altre centre. A partir del 26 de març varem comptar amb una nova bibliotecària. A partir de l’1 d’octubre de 2012, la personal de suport es va traslladar a una altra biblioteca. No es va cobrir el seu lloc de treball amb altre/a treballador/a. El nombre de persones que integren la plantilla, a partir d’aquest moment, és de 6.

La mobilitat d’aquestes dues treballadores va suposar canvis organitzatius en l’equip: - reassignació de tasques a la nova bibliotecària; - les tasques de la personal de suport van ser distribuïdes entre tot l’equip.

Formació. Accions formatives per part de Consorci / a iniciativa privada dels treballadors (en horari laboral)

Número cursos Personal que hi ha assistit

2011 10 5

2012 21 5

% 110 0

2.4. RECURSOS ECONÒMICS Tancament econòmic de l’any. Comentaris: - Pressupost que el Consorci de Biblioteques ha assignat a l’adquisició de fons és de 16.500 €. A finals d’any, però, el Consorci ens va proveir d’un pressupost extra de 2000€ per compensar el dèficit que té la nostra biblioteca respecte a d’altres biblioteques del mateix mòdul. Aquest dèficit es tradueix en buits de col·lecció significatius i un nombre de documents inferior al que hauríem de comptar. Hem de tenir present que, al lot fundacional de la biblioteca que la Gerència de Serveis de Biblioteques (GSB) de la Diputació de Barcelona ens va assignar, li restaven 732 documents que, per un error en la distribució, no es se’ns van lliurar. Aquesta mancança no es va compensar amb altres llibres o amb pressupost extra per part de la GSB. Creiem que el pressupost assignat pel Consorci de Biblioteques per a la compra de fons hauria d’haver estat superior. Quant a la GSB, hauríem d’haver estat compensats per l’error en l’assignació del lot fundacional. -

Aportacions que la Gerència de Serveis de Biblioteques ha fet a través del Departament de Gestió de la Col·lecció al llarg del 2012: 21.758,27 €. El total del fons documental inclou la valoració de tots els exemplars adquirits per la GSB i la valoració dels exemplars adquirits per SAB (Sistema d’Adquisició Bibliotecària) de la Generalitat de Catalunya. -Pressupost per a material fungible (Districte): 92,17 € . La Biblioteca no compta amb una partida de pressupost fixada prèviament pel Districte. Les demandes de material es fan un semestralment en funció de les mancances o necessitats. Creiem que seria més adequat disposar d’una partida específica assignada a principis d’any de cara a facilitar-nos la gestió i en benefici de la transparència. -Pressupost per a material d’oficina (Consorci): Les aportacions han estat les següents: Material oficina (paper, talonaris, butlletes..):346,52€ ; Material informàtic (tintes impressora):1.415,81€; Material tècnic (bandes magnètiques, folre...):772,53€. Total: 2.534,86€. - Aportacions que la GSB de la Diputació de Barcelona ha realitzat a través de la Unitat de Distribució i Magatzem del Servei de Coordinació Bibliotecària: 772,99 €. - Manteniment de l’edifici (Districte): no disposem de dades relacionades amb aquest pressupost. Seria interessant poder conèixer aquesta dada per poder contrastar-la amb les altres biblioteques del Districte i fer un seguiment anual de la despesa.

-Activitats territorials (Districte i Consorci): El Districte de Gràcia va destinar 1.070€ per a la realització d’activitats relacionades amb el centre d’interès de jazz i blues de la biblioteca. Valorem molt positivament aquest pressupost amb el qual es van poder portar a terme 7 activitats. El Consorci de Biblioteques va destinar a la biblioteca un total de 893€ per a la realització de 4 activitats (una d’elles desenvolupada en 3 sessions) relacionades amb el centre d’interès de jazz i blues. Aquestes partides han permès impulsar el projecte de divulgació musical que ens ha projectat com a biblioteca on la música té un paper rellevant en la seva programació. La gestió de les activitats territorials corre a càrrec de la Biblioteca. A les activitats territorials se’ls hauria de sumar el pressupost destinat pel Consorci de Biblioteques a hores del conte, activitats d’adults, cursos de l’Aula Digital i sessions de club de lectura. No disposem de dades relacionades amb la despesa total d’aquestes activitats. La biblioteca va assumir la realització de 2 clubs de lectura mensuals per a infants al llarg del curs, 3 tallers infantils i 4 hores del conte (2 d’elles a la Casa Ronald McDonald), a càrrec del personal de la biblioteca. El cost d’aquestes activitats va ser de 0€.

3. ANÀLISI DELS PROGRAMES I SERVEIS

3.1. GENERALS DE XARXA / BÀSICS 3.1.1. INFORMACIÓ I CONSULTA Les biblioteques que feu recollida d’indicadors del servei d’Informació, referiu-los aquí Comentaris: Les consultes realitzades pels usuaris de la biblioteca es realitzen in situ, a través del correu electrònic i del telèfon. El gruix de les consultes es poden respondre al mateix moment o durant el mateix dia. No hem recollit indicadors del servei d’informació.

3.1.2. PRÉSTEC Documents prestats per dia de servei. Docs. prestats / dia servei Indicar dia punta de la setmana

2011 209

2012 197

El dia de la setmana amb més afluència de públic és el dijous a la tarda, seguit del dimarts a la tarda.

Documents prestats per hora de servei i treballador. 2011 2012 Docs. prestats hora servei / treballador

Indicar hora/es punta

% -6

5,2

% 4

L’hora punta és dóna entre les 18h i les 19h.

Préstecs per document disponible Préstecs per document “prestable”

2011

2012

0,82

266

Càlcul dels préstecs per document = total docs. prestats/total fons “prestable”

Comentaris: La comparativa entre 2011 i 2012 és relativa ja que la biblioteca es va inaugurar el 10 d’octubre de 2011. Haurem d’esperar l’any 2014 per tal de poder realitzar una comparativa més ajustada dels indicadors. Del document Dades per a l’avaluació del servei bibliotecari 2012 extraiem algunes dades interessants a tenir en compte en relació al servei de préstec: 1.Respecte el 2011 mantenim un públic majoritàriament jove. El grup d’usuaris que utilitza més el servei de préstec són els infants entre 5 i 14 anys. El segon grup d’usuaris que utilitzen més aquest servei són els -

adults d’edats compreses entre 25 i 39 anys. 2.Destaquem alguns indicadors que ens situen per sobre de la mitjana de les biblioteques del nostre mateix mòdul (P2): - Préstecs per document. - Préstecs per visita. - Préstecs per usuari inscrit. - Préstecs per usuari que ha fet ús del servei de préstec. 3.Préstec interbibliotecari: continuem demanant a altres biblioteques més documents que no pas els que servim. Això és una dada que continua apuntant que la nostra col·lecció encara presenta buits importants i que ha de millorar.

3.1.3. INTERNET (integra totes les modalitats d’accés i formació) Accés a Internet Nombre d’ordinadors disponibles àrea infantil Nombre d’ordinadors disponibles adults (excepte EEMM) Nombre d’ordinadors disponibles a l’Espai Multimèdia TOTAL

2011

2012

2011 697 1550

2012 3087 7625

% 343 392

2247

10712

377

4494

21424

377

2011 690

2012 3694

% 435

Usos d’Internet Usos Àrea infantil Usos adults Usos Internet des dels Espais Multimèdia o Internet i + TOTAL Servei Wi-Fi Nombre de sessions

Cursos Internet i Multimèdia

Nombre de cursos Activitats fetes des dels Nombre places ordinadors d’ús públic ofertades Assistents Nombre de cursos Activitats fetes des del Espais Nombre places Multimèdia ofertades Assistents

2011

2012

1150

550

1150

467

5738

Comentaris: La comparativa entre 2011 i 2012 és relativa ja la biblioteca es va inaugurar el 10 d’octubre de 2011. Haurem d’esperar l’any 2014 per tal de poder realitzar una comparativa més ajustada dels indicadors entre anys complets. Durant el 2012 es van realitzar cursos d’alfabetització digital emmarcats dins de 3 programes diferents: - l’Aula Digital: cursos programats a iniciativa del Consorci de Biblioteques de Barcelona. - Càpsules Formatives: cursos programats a iniciativa del Districte de Gràcia. - Programa Connecta’t: cursos programats a iniciativa del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) amb la col·laboració de Càrites Diocesana. El gruix de cursos oferts i realitzats a la biblioteca s’inclouen dins el programa Aula Digital que el Consorci de Biblioteques realitza a les biblioteques de la ciutat, excepte 10 del Programa Connecta’t i 7 cursos que va programar el Districte de Gràcia: les Càpsules Formatives, durant els mesos de gener i febrer. Els cursos d’alfabetització digital de les Càpsules Formatives eren de dos tipus: Informàtica bàsica i cerca bàsica a Internet. Tot i que aquests tipus de curs tenen molta acceptació a la nostra biblioteca quan es programen a través de l’Aula Digital, les Càpsules Formatives van comptar amb una participació baixa deguda a dues raons: 1a- La difusió es va fer amb poc marge de temps. El Districte va lliurar la informació dels cursos amb poca antelació. 2a- La inscripció als cursos no era senzilla: els interessats no es podien apuntar directament a la nostra biblioteca, sinó que havien de trucar a un número de telèfon mòbil del Districte. Per altra banda, el 16 d’octubre de 2012 es va iniciar el Programa Connecta’t, un programa de cerca activa de feina impulsat pel SOC amb la col·laboració de Càrites Diocesana. La Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya va demanar a Biblioteques de Barcelona poder utilitzar alguns EEMM de les Biblioteques de la ciutat per a poder dur a terme aquest programa. La nostra biblioteca va ser un d’aquests centres. El programa va tenir una durada de 2 mesos i mig (1 d'octubre a 14 de desembre) i s'impartien dos tipus de tallers (A i B): •

•

Modalitat A: "Introducció a l'entorn informàtic" (15 hores), orientat a: o Adquirir competències mínimes en l'àmbit informàtic o Elaborar un document de text o Crear i fer servir un compte de correu electrònic o Navegar per Internet. Modalitat B: "Eines per a la recerca de feina" (10 hores), orientat a aplicar les competències digitals bàsiques a la recerca de feina: o Elaborar el currículum vitae i carta de presentació o Realitzar una cerca de feina mitjançant portals d'ocupació a Internet, com ara Feina Activa.

La biblioteca va realitzar un total de 10 cursos en horari de matí de 10 a 14h (3h de curs i 1h de suport) - De les dues Memòries d’Activitat facilitades per l’empresa Tecniber5, responsable dels cursos de l’Aula Digital, destaquem els següents punts: - Som la segona biblioteca que té la mitjana de participants per curs més alta. - La valoració, per parts dels assistents, de tots els cursos realitzats a la biblioteca es situa per sobre del 8 en tots els aspectes: assoliment d’objectius, organització del 14

curs, resultats del curs i professorat. Els cursos més valorats són els d’Iniciació a la informàtica, Internet i Introducció als processadors de textos.

3.1.4. FORMACIÓ D’USUARIS i VISITES PROFESSIONALS

Visites escolars (ensenyament obligatori) Visites escoles d’adults Visites professionals (bibliotecaris, arquitectes...) Formació ús catàleg Altres

2011

2012

2400

682

1264

Sessions

0 0 0

0 0 1

0 0 -

Assistents

Sessions

0 0 0 0

Sessions Assistents Sessions Assistents

Assistents Sessions Assistents

Comentaris: La biblioteca va començar a realitzar visites escolars al febrer, transcorreguts 3 mesos de l’obertura del centre, un cop l’equip va preparar tots els materials necessaris per portar-les a terme. Les escoles que han participant del programa de visites escolars han estat: Escola Josep Maria de Sagarra, Escola Gravi, Escola Frederic Mistral, Escola Projecte, Escola Mare de Déu de Montserrat i Escola Mare Nostrum. La major part de visites escolars han estat amb grups de primària i només 4 visites de grups d’ESO. Tot i haver establert contacte amb l’IES Vall d’Hebron i ofert el programa de visites als seus professors, no vam rebre cap resposta per part seva. Les escoles bressol, durant aquest 2012, tampoc han sol·licitat la realització de cap visita. - La biblioteca va participar, a partir de l’abril, del programa Pontbiblioescola de les biblioteques de Gràcia que té com a objectiu la formació en la cerca especialitzada d’informació als alumnes de 5è de primària. La biblioteca va realitzar un total de 6 visites escolars del Pontbiblioescola. Cal destacar el treball de cooperació que les biblioteques de Gràcia vam realitzar al voltant de les visites escolars: - Repartiment dels centres educatius per àrees d’influència per tal d’assegurar un repartiment equilibrat en la realització de les visites. - Varem consensuar el programa de visites escolars entre totes les biblioteques per tal d’homogeneïtzar els continguts i oferir un programa el més estandaritzat possible, tot i tenint en compte alguna particularitat pròpia de cada biblioteca. - Vam acordar el termini durant el qual les escoles podrien sol·licitar les visites escolars del programa Pontbiblioescola a les biblioteques referents segons el nou repartiment de centres en funció de l’àrea 15

d’influència. Vam realitzar una campanya informativa a les escoles sobre el repartiment de centres educatius i el pla de formació de visites escolars. Visites professionals: el 21 de febrer van visitar la biblioteca la professora Maite Comalat i 4 alumnes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació que realitzaven el Practicum. El motiu de la visita era conèixer, des de l’experiència de la direcció, com s’organitzava la biblioteca, el seu funcionament com a equipament integrat en una Xarxa Urbana, entre d’altres aspectes tècnics i, conèixer de primer mà la trajectòria professional i l’experiència personal relacionada amb la professió de la direcció de la biblioteca.

3.1.5. PROGRAMES CULTURALS I DE FOMENT DE LA LECTURA

Activitats infantils (i familiars) Activitats adults Clubs de lectura

Sessions Assistents Sessions Assistents Sessions Assistents

2011 5 209 2 45 0 0

2012 25 903 28 590 20 315

% 400 332 1300 1211 -

Comentaris: Vam començar a programar el club de lectura obert a partir de gener de 2012. De les 28 activitats d’adults que varem realitzar, 15 van ser de divulgació musical al voltant del nostre centre d’interès de jazz i blues. Quant a les activitats infantils, 18 van ser hores del conte i 6 van ser tallers. Els tallers es van realitzar pel personal de la biblioteca, excepte un que va ser programat des del Consorci de Biblioteques. Destaquem també l’inici, a l’octubre, d’una activitat d’extensió bibliotecària que realitzem a la Casa Ronald McDonald per a les famílies que s’allotgen durant el temps que algun dels seus familiars ha de rebre tractament a l’Hospital de la Vall d’Hebron. La responsable de la nostra sala infantil, va portar a terme 2 hores del conte: una a l’octubre amb motiu de la Castanyada i una al desembre, per Nadal.

4. PÚBLIC I INSTRUMENTS DE COMUNICACIÓ 4.1. PÚBLIC (VISITES) −

Visites Població assignada Visites Relació visites / població assignada

−

2012 41.089 61.771 1,5

% -0,6 242 275

Visites de la biblioteca per dia de servei 2011 291

2012 245

% -16

Visites de la biblioteca per hora de servei 2011 Visites / hora servei 46

2012 38

% -17

Visites / dia servei

2011 41.370 18.057 0,4

Usuaris amb carnet Població assignada Usuaris totals amb carnet Percentatge usuaris amb carnet respecte població assignada

2011 41.370 922

2012 41.089 1.686

% -0,6 83

2,2

4,1

194

149

0,18

0,4

122

(carnets*100/població assignada)

Usuaris amb carnet d’origen no espanyol Percentatge d’usuaris d’origen no espanyol respecte total usuaris amb carnet Nous usuaris amb carnet Nous carnets

−

2011 922

Préstecs en relació a les visites de la biblioteca 2011 Visites biblioteca 18.057 Documents prestats 12.958 Percentatge préstecs respecte 72 visites

2012 738

% -20

2012 61.771 49.627

% 242 283

(Préstecs*100/visites)

−

Usos d’Internet en relació a les visites de la biblioteca 2011 2012 Visites biblioteca 18.057 61.771 Usos Internet (cal incloure WiFi, 2.937 14.409 Espais Multimèdia i Internet i +)

Percentatge usos Internet respecte visites

% 242 391 44

(usos Internet*100/visites)

Comentaris: La comparativa entre 2011 i 2012 és relativa ja que la biblioteca es va inaugurar el 10 d’octubre de 2011. Haurem d’esperar l’any 2014 per tal de poder realitzar una comparativa més ajustada dels indicadors. És difícil extreure conclusions al comparar entre dos anys, d’un dels quals només tenim 3 mesos d’activitat. No obstant, podem destacar de les dades el següent: - La població assignada ha baixat però han augmentat els usuaris amb carnet respecte a la població i els préstecs en relació a les visites. Els nostres usuaris fan més us del servei de préstec, no són usuaris esporàdics. Els que venen acostumen a utilitzar aquest servei. - Ha baixat el nombre de nous carnets respecte el 2011, el que considerem dins el que és habitual en nous equipaments. Veiem que durant els 3 primers mesos d’obertura del 2011 el nombre de carnets és superior al nombre de carnets emesos durant el 2012. Per poder veure l’evolució, caldrà esperar el 2014 quan comparem dades entre els dos darrers anys amb un funcionament normalitzat i a un any complet. A diferència de les altres biblioteques del Districte, la nostra compte amb un baix nombre d’usuaris procedents d’altres nacionalitats diferents a l’espanyola destacant, entre aquests, els que procedeixen de països llatinoamericans però a gran distància del nombre total d’usuaris amb nacionalitat espanyola.

4.2. RELACIONS AMB ALTRES ENTITATS El paper de la biblioteca com a equipament inserit en una xarxa territorial (barri, districte, propi edifici...); associacions i entitats amb les que col·labora; projectes fets en col·laboració i valoració qualitativa. Al llarg del 2012 s’han mantingut les relacions de cooperació amb diferents agents educatius, culturals i socials, tot just iniciades durant els primers mesos d’activitat de la biblioteca al 2011 i es van iniciar d’altres. Aquest és el balanç de l’any: -

Escola Josep Maria de Sagarra: la col·laboració amb aquest centre s’articula a través de dos activitats: un club de lectura i les visites escolars. El club de lectura té periodicitat mensual i hi participen alumnes de 5è de primària. Es van realitzar 1 presentació del club als alumnes i un total de 4 tertúlies. El club de lectura és conduït per la responsable de la sala infantil de la biblioteca. La biblioteca també va prestar a l’escola 5 lots de llibres per a una activitat de lectura en veu alta que es realitza en el centre educatiu. L’escola va realitzar a la biblioteca un total de 2 visites escolars amb alumnes de 5è que participaven del programa Pontbiblioescola.

Escola Gravi: la col·laboració entre centre educatiu i biblioteca es realitza a través de 3 línies: club de lectura infantil, visites escolars i cessió d’espais. El club de lectura té periodicitat mensual i hi van participar alumnes de 5è i 6è de primària. Es van realitzar 2 presentacions del club als alumnes dels diferents grups i un total de 4 tertúlies (2 amb 5è i 2 amb 6è). L’escola va realitzar a la biblioteca un total de 10 visites escolars, 4 de les quals s’incloïen dins el programa Pontbiblioescola. L’escola va sol·licitar 12 cessions de la sala d’actes de la biblioteca per a realitzar diferents activitats com: obres de teatre, passis de documentals, conferències i presentació de treballs de recerca. Totes elles van ser autoritzades.

Altres escoles que van participar en el programa de visites escolars: Escola Frederic Mistral, Escola Projecte, Escola Mare de Déu de Montserrat i Escola Mare Nostrum.

PIAD Gràcia (Punt d’Informació i Atenció a les Dones): amb el PIAD vam col·laborar a través de 2 vies: la cessió d’espais i la programació d’una activitat. La biblioteca va acordar amb el PIAD 8 sessions del seu espai de suport per a la realització d’un taller d’autoestima per a dones. Ambdós centres vam col·laborar en la realització del “Taller d’arteteràpia per a dones” que es portar a terme al juliol a la biblioteca.

CAP Vallcarca-St. Gervasi: El 2012 La Biblioteca Jaume Fuster deixava de realitzar en col·laboració amb el CAP Larrard, el programa Nascuts per Llegir i ens feia la proposta de continuar nosaltres amb el projecte en col·laboració amb el CAP Vallcarca-St. Gervasi. El 6 de febrer vam iniciar el contacte amb Marta Roig responsable del Programa Nascuts per Llegir. El 16 de febrer, la responsable de l’àrea infantil de la biblioteca, la direcció de la mateixa i Marta Roig ens reuníem amb l’equip de pediatria del CAP per explicar el projecte Nascuts. L’equip de pediatria va rebre amb entusiasme el projecte i vam consolidar la col·laboració. Durant el mes de març vam preparar materials i habilitar una petita secció al CAP i el 16 d’abril vam començar la primera de les activitats del Nascuts a través del Programa d’activitats Primeres Passes del Consorci de Biblioteques. L’equip de pediatria proporciona a les famílies que visiten a la consulta, informació sobre el projecte “Nascuts per Llegir” i sobre les activitats del Primeres Passes que es porten a terme a la biblioteca. La biblioteca envia al CAP la programació d’activitats del Primeres Passes i periòdicament reposa el petit fons de llibres de la secció que tenim habilitada a l’àrea de pediatria del CAP.

Espai Jove La Fontana: al gener vam contactar amb ells per conèixer l’equipament, estudiar possibles vies de col·laboració de cara al 2013 i canalitzar la difusió de les nostres activitats. -Dones Comunicadores de Gràcia: vam autoritzar a aquesta entitat 4 cessions d’espai per a un curs sobre el manteniment del seu bloc: http://comunicadoresambgracia.com/ -Associació Datecuenta: Associació sense ànim de lucre que gestionen diferents projectes relacionats amb la comunicació i el periodisme lliure des d’una òptica social i reivindicativa. L’Associació va realitzar una exposició de fotografia sobre gent grant, del 4 al 29 de maig, titulada “El camino que otros marcaron” . Les fotografies es van imprimir en una lona que es va penjar a una banda de la façana de la biblioteca. - Fundación Infantil Ronald McDonald España. Casa Barcelona: des de l’octubre de 2012, i seguint el calendari festiu, la responsable de la sala infantil de la biblioteca es desplaça a la Casa per explicar contes als nens i les seves famílies. - Escola-Taller de Blues de Barcelona: El 12 de gener iniciàvem oficialment la nostra col·laboració amb la xerrada sobre “Dames del blues: circ i vodevil” a càrrec de la cantant Big Mama, classe oberta del “Curs d’Aproximació al blues intèrpret a intèrpret” que l’Escola va realitzar setmanalment a la biblioteca de gener a desembre. En total es van realitzar 20 cessions de la sala d’actes per a la realització d’aquest curs. També vam programar conjuntament 6 activitats relacionades amb la divulgació del blues que es van realitzar a la biblioteca. L’Escola-Taller de Blues també col·labora activament en la difusió de les activitats sobre jazz i blues que la biblioteca programa periòdicament, a través del seu Facebook i bloc. -Fundació Catalana Jazz Clàssic: vam programar conjuntament 2 activitats relacionades amb la divulgació del jazz. La Fundació també col·labora en la difusió de les activitats musicals que programa la biblioteca. -Consorci per a la Normalització Lingüística: amb el CNL vam acordar 13 sessions de l’espai de suport de la biblioteca per a la realització del Curs de Català Nivell B. -Associació de Veïns de Sant Genís dels Agudells: Vam realitzar una reunió amb els responsables de l’associació de veïns en la qual vam parlar de col·laborar en la difusió de les activitats programades per ambdues parts.

Quant a les col·laboracions institucionals que s’han portat a terme, han estat: -Consorci de Biblioteques: 5 cessions d’espai de l’Espai Multimèdia per a la realització de 2 cursos de formació per al personal de les Biblioteques de Barcelona: Curs d’atenció a l’usuari en anglès i Curs de GIMP. -

Districte de Gràcia: 1 cessió de la sala d’actes per a la Comissió de Cultura i 1 cessió sala d’actes per a Consell de Barri.

Tècnica de barri Vallcarca-Els Penitents: es van realitzar 31 cessions de l’espai de suport a la tècnica de barri per atendre les consultes dels veïns.

Biblioteques de Gràcia: al llarg de l’any els responsables de les biblioteques de Gràcia i els responsable de les àrees infantils ens hem trobat per consensuar el mapa de centres educatius i acordar el repartiment equilibrat de les visites escolars segons àrees d’influència.

4.3. INSTRUMENTS DE COMUNICACIÓ Anàlisi i valoració dels instruments utilitzats per comunicar els serveis i programes de la biblioteca. −

Usos mitjans virtuals de comunicació Visites WEB Fans FACEBOOK a 31 desembre 2012 (es pot consultar a estadístiques de la pàgina de la biblioteca)

2011 7.020

2012 30.975

% 341

184

104

Canals de comunicació amb els usuaris: IRIS (bústia de suggeriments i queixes) 2011 2012 % Nombre de queixes 2 3 50 Nombre de consultes Nombre desiderates 0 18 Comentaris: Al llarg del 2012 vam rebre 18 suggeriments de compra (desiderates), dels quals es van servir 16 i 2 es van desestimar.

Butlletí electrònic Mésbiblioteques Butlletins enviats Mitjana adreces/tramesa

2011 1 341

2012 18 467

% 1700 37

* Mitjana adreces / tramesa 2011: 341 / 1= 341 * Mitjana adreces / tramesa 2012: 8399 / 18 = 467

El 2012, la biblioteca ha tingut 918 usuaris subscrits al butlletí electrònic Mésbiblioteques. La biblioteca té també un compte a Issuu però la pàgina no dóna estadístiques d’ús del 2012 ni del 2011. -

Materials editats propis A banda dels cartells que realitzem des de la biblioteca per a la difusió de cada activitat, el CBB va editar un fullet del Cicle musical Blues and Roll que vam realitzar d’abril a juny. Per al cicle d’activitats musicals que vam realitzar durant els mesos d’octubre a novembre, la biblioteca va autoeditar un fulletó especial: Bluejazz. 20

Per la seva banda, l’Escola-Taller de Blues de Barcelona va editar amb la col·laboració de la biblioteca un fulletó del Curs d’Aproximació al Blues: intèrpret a intèrpret. Aquest fulletó el vam posar a disposició dels usuaris de la biblioteca. * Altres materials editats per la biblioteca per tal de difondre el fons i les novetats són: Bebop i Lula: Butlletí que recull les novetats de la biblioteca, activitats programades i recomanacions de llibres, cinema i cd's. Números publicats: 4. Paràgrafs: revista amb ressenyes de les novetats de novel·la més destacades. Números publicats: 4. Comi-X: butlletí amb ressenyes de les novetats de còmic arribades a la biblioteca. Números publicats: 2. Pel·lícules VIP: butlletí que recull les novetats de cinema. Números publicats: 6. Tots aquests butlletins estan disponibles a l’Issuu de la Biblioteca: http://issuu.com/bibpenitents * Guies de lectura editades: - Losers: una altra forma de guanyar. - Època d’examens... i de grans decisions. - Brasil. - In-Edit: Cinema documental musical. - Un Nadal amb Marilyn, a la Filmoteca i a les biblioteques de Gràcia. * Dossiers: - Fons especial Francisco Gonzàlez Ledesma. * Altres publicacions: - Guia de viodeojocs 2013. - Viure al barri i Districte de Gràcia: La biblioteca, al llarg del 2012, va realitzar una prospecció de la nostra àrea d’influència, així com del Districte de Gràcia. Aquesta feina va donar com a resultat aquests dos documents que hem posat també en lliure accés per a la consulta dels usuaris. -

Presència als mitjans Les activitats del Cicle Blues and Roll van aparèixer a l’Anuario del Blues 2012 editat per la Societat de Blues de Barcelona. Les activitats programades per la biblioteca relacionades amb el centre d’interès de jazz i blues són difoses pels següents mitjans digitals: web Hora del Blues, Facebook Lluís Souto i bloc Litres de Blues, Facebook del Festival de Blues de Barcelona, bloc de l’Associació Capibola Blues i BCNSwing. La publicació digital Totgratuït també va fer ressò de les nostres activitats: http://totgratuit.blogspot.com.es/2012/04/dimarts-17-dabril.html Ràdio Gràcia va entrevistar a la directora de la biblioteca, el dia 15 de març, sobre el Cicle musical Blues and Roll. BTV (Barcelona Televisió) va entrevistar a la directora de la biblioteca sobre l’augment d’usos de préstec i del servei que prestem les biblioteques des de la crisi.

Presentació d’experiències de la biblioteca (o generals de la xarxa) a Jornades i Congressos. La biblioteca va fer una presentació de l’activitat de la biblioteca a la Comissió de Cultura realitzada pel Districte de Gràcia en el nostre equipament el dia 7 de març. La biblioteca va publicar 3 notícies al Tauler d’Anuncis del Consorci de Biblioteques: Elvis i Muddy Waters estan vius (sobre el 1r Cicle Blues and Roll), El curiós cas de l’escriptor que vivia en una casa situada al límit de la Ronda de Dalt (sobre la creació del centre d’interès dedicat a l’escriptor Francisco González Ledesma) i De Penitents a Mississippi: un any “On the Road” (balanç de les activitats musicals realitzades al llarg de l’any). 21

A més dels canals de comunicació habituals de Biblioteques de Barcelona com són l’Agenda trimestral i els diferents programes de butxaca editats pel Consorci, la biblioteca ha informat de la seva activitat mitjançant altres canals: - Departament de Comunicació del Districte: mensualment s’envia la programació d’activitats. El Departament de Comunicació n’ha fet difusió a través del Twitter i la web del Districte de Gràcia. -Plafons: la biblioteca manté plafons actualitzats amb les novetats i els cartells de les diferents activitats que es programen.

5. CONCLUSIONS I PROPOSTES DE FUTUR Bàsicament aquest apartat ha de servir per situar les línies d’actuació i objectius de futur que permetin desenvolupar el Pla d’Acció de la biblioteca a mig termini La valoració general d’aquest primer any de funcionament ha estat molt positiva. Destaquem els següents aspectes: -

integració de la biblioteca en el territori: hem rebut una bona acollida per part dels veïns i veïnes. Especialment les famílies amb nens petits participen activament de les activitats infantils que la biblioteca programa periòdicament i sovint han transmès, al personal de la biblioteca, la seva satisfacció. La biblioteca ha iniciat col·laboracions amb el CAP-Vallcarca-St.Gervasi, PIAD Gràcia i Casa Ronald McDonald, amb els quals ha portat a terme diferents activitats. Les escoles del barri també han acollit positivament el programa de visites escolars i les activitats que porta a terme la biblioteca. La relació amb les escoles és fluïda, sobretot amb l’Escola Josep Maria de Sagarra i l’Escola Gravi. L’emplaçament on es situa la biblioteca, tocant el Districte d’Horta-Guinardó i el de Sarrià-St. Gervasi afavoreix que veïns d’aquests Districtes es desplacin fins la nostra biblioteca i en facin ús.

integració de la biblioteca a la xarxa de Districte: la relació amb la resta de biblioteques del Districte és estreta i la comunicació fluïda. Hem col·laborat en un tema bàsic com era el repartiment equilibrat de visites escolars en el territori i es mantenen obertes altres possibles vies de treball a desenvolupar a mig termini.

relacions amb el Districte: el Districte de Gràcia ha atès totes les demandes d’informació i ha donat resposta efectiva als diferents temes sobre els quals hem demanat el seu suport: incidències i avaries relacionades amb el manteniment de l’edifici, demandes de material, pressupost per a activitats i difusió de les activitats de la biblioteca. Valorem molt positivament el feed-fack que hem tingut al llarg de l’any. Només un tema ha quedat pendent de solucionar: la tramesa d’informacions en suport paper que edita el Districte o altres equipaments i d’una part del material d’oficina que el Districte ens proveeix. La biblioteca no disposa de servei de missatgeria i el Districte no ha habilitat cap sistema per fer-nos arribar aquestes informacions i material que, de moment, no ens arriben.

difusió musical com a eix principal de la programació d’activitats: Els dos cicles que la biblioteca ha tirat endavant sobre música d’arrels afroamericanes han confirmat que existeix un públic interessat en les activitats musicals. Durant aquest primer any hem establert col·laboracions amb diferents associacions relacionades amb el jazz i el blues, que han fet ressò de la nostra programació i amb les quals hem tirat endavant algunes de les activitats. Les activitats musicals ens donen a conèixer més enllà dels barri i del Districte. Valorem positivament aquest fet, ja que és una forma d’obrir el barri a la ciutat, projectant-lo més enllà del seu territori.

baixa conflictivitat: la biblioteca ha tingut un nombre molt baix de queixes per part dels usuaris molt baix. Per altra banda i, a diferència d’altres equipaments del Districte, no es donen habitualment situacions conflictives amb usuaris ni tampoc s’han donat robatoris entre el públic que freqüenta la biblioteca. És per aquest motiu que, durant el 2012, la biblioteca no ha participat de la “Taula de treball de cohesió social” que bimensualment reuneix a les direccions de les biblioteques de Gràcia, juntament amb els responsables de l’ORC de Mossos d’Esquadra i els treballadors socials (Serveis Socials i Servei d’Inserció Social Heura).

Tots aquests aspectes positius han facilitat la gestió de l’equipament durant el primer any i, ara, la biblioteca té el repte de continuar desenvolupant sinergies favorables. Els principals reptes que té per assolir la biblioteca són els següents: -

Afermar les aliances creades i propiciar d’altres. Contactar amb els responsables de les biblioteques escolars dels centres educatius i difondre les activitats de la biblioteca a la resta d’equipaments de la nostra àrea, són dos de les línies prioritàries a desenvolupar al llarg del proper any. També hem d’ampliar els contactes amb especialistes de l’àmbit del jazz i del blues que puguin col·laborar en la realització d’activitats i en la difusió de les mateixes.

Millorar la col·lecció: la dotació inicial del fons va ser insuficient i el pressupost per a la dotació de fons, condicionat per l’actual crisi econòmica. Aquestes dos fets, situen la nostra col·lecció en una situació de desavantatge respecte d’altres biblioteques del mateix mòdul. Al llarg de l’any hem intentat cobrir els buits documentals més prioritaris, no obstant, la biblioteca ha de treballar en els propers anys per crear una col·lecció bàsica on estiguin ben representats tots els autors claus i obres fonamentals en les diferents àrees del coneixement, sense perdre de vista el tret diferencial i els hits editorials.

Mantenir com a eix central de la programació les activitats al voltant de la música afroamericana: per poder continuar oferint els cicles musicals és imprescindible comptar amb pressupost per a activitats que fins ara, el Districte i el Consorci de Biblioteques ens han proporcionat expressament.

Esdevenir un dels centres de referència sobre divulgació musical a la ciutat. Les aliances amb diferents protagonistes de l’escena musical barcelonina i una programació periòdica d’activitats musicals, seran claus per aconseguir aquest objectiu.

Participar dels projectes de xarxa a nivell de Districte: continuar la col·laboració estreta en projectes específics amb la resta de biblioteques de Districte i en projectes promoguts des d’altres instàncies (Districte, associacions, entitats...).

Millorar la gestió interna de la informació: en la nostra feina diària gestionem una gran quantitat d’informació que hem d’organitzar de manera que ens permeti realitzar amb més eficàcia les nostres tasques, evitant la dispersió i l’obsolescència. Una gestió eficient de la informació incidirà en un millor control dels processos de feina, ens ajudarà a identificar errors i contribuirà en el desenvolupament d’una cultura organitzacional basada en la qualitat.