5
Café Español
Avinguda del Paral·lel, 64 L’antic Café Español va ser famós per les tertúlies polítiques que s’hi feien amb figures com la del líder anarquista Salvador Seguí. Possiblement, va ser en aquest local on va adquirir el sobrenom del Noi del Sucre, pel costum que tenia de menjar terrossos de sucre abans de prendre’s el cafè. 6
La Tranquilidad
Avinguda del Paral·lel, 69 Un dels bars amb més renom entre el moviment llibertari, La Tranquilidad, va ser enderrocat en la dècada dels anys quaranta. Durant els anys vint i els anys trenta va ser lloc de trobada d’anarquistes, com ara Buenaventura Durruti i els seus camarades, i va funcionar com a hospital de campanya durant els combats del 19 i 20 juliol de 1936. 7
El Molino
Als anys vint, el local estava controlat pels Sindicats Lliures, una organització sindical i criminal fundada per la patronal per combatre l’hegemonia de la CNT i enfrontar-s’hi violentament. El 1939, el que fins aleshores era el Moulin Rouge va passar a dir-se El Molino. Ni la llengua francesa ni la paraula rouge (roig) eren ja tolerades pel règim. 8
La col·lectivització de la indústria de l’entreteniment
L’estiu de 1936, el sector de la indústria de l’entreteniment de la CNT va col·lectivitzar tots els cinemes i teatres de Barcelona, inclosos els del Paral·lel. 9
Refugi 307
Carrer Nou de la Rambla, 175 El Refugi 307 és un dels refugis antiaeris més ben conservats de Barcelona. Té prop de 400 metres de túnels amb sostre voltat que originàriament estaven il·luminats amb llums d’oli. Té tres entrades i capacitat per a 2.000 persones. El refugi disposava d’una infermeria, una font, lavabos separats per a homes i dones, i una sala per als infants. El refugi va ser descobert per la historiadora Valerie Powles. Les visites s’organitzen a través del MUHBA. 10
Col·lectivitzacions del Sindicat de la Fusta
Església i rectoria de Santa Madrona, al carrer de Tapioles, 10 Una de les col·lectivitzacions industrials més reeixides durant la revolució va ser la duta a terme pel Sindicat de la Fusta de la CNT, establert principalment al Poble-sec. El sindicat va aconseguir el control de tota la cadena de producció: des de la tala d’arbres al Pirineu fins a les botigues de mobles de Barcelona. Alguns tallers, petits i perillosos, van tancar i se’n van obrir de més grans, com el de l’església de Santa Madrona. El Consell Econòmic de la Fusta Socialitzada es va instal·lar a la rectoria de l’església. 11
Centre d’Esquerra Republicana al Poble-sec
Carrer de Tapioles, 27 Esquerra Republicana de Catalunya va ser fundada el 19 de març de 1931. Dos anys després es va establir al Poble-sec, al carrer de Tapioles. L’estiu de 1936, el Castell de Montjuïc va ser ocupat per milícies d’Esquerra Republicana. 12
Dispensari municipal de Santa Madrona
Carrer del Roser, 15 Les clíniques municipals van tenir un paper clau durant la guerra, especialment a partir de 1937, quan els bombardejos i la fam van començar a fer estralls a la ciutat. Una situació que va empitjorar amb l’arribada de centenars de milers de refugiats. Segons un inventari del 1937, el dispensari del carrer del Roser tenia tres infermeries, una cambra d’esterilització i una sala de cures. 13
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc és una presència fosca en la memòria col·lectiva, ja que va servir com a lloc de repressió i tortura i ha estat utilitzat per bombardejar la ciutat diverses vegades al llarg de la història. Durant la guerra, el Castell va ser utilitzat pel bàndol republicà com a presó política i militar i s’hi van dur a terme 256 execucions. A començaments de 1939 es va convertir en una peça clau de la maquinària de repressió i terror del règim de Franco. Als anys quaranta s’hi van dur a terme algunes execucions —entre les quals la de Lluís Companys— tot i que la major part d’afusellaments van tenir lloc al Camp de la Bota, on avui hi ha situat el Fòrum. 16
Biblioteca Poble-sec – Francesc Boix
Carrer de Blai, 34 Originàriament, l’edifici funcionava com a escola religiosa, però va ser cremat durant la Setmana Tràgica. A l’inici de la Guerra Civil, va ser utilitzat com a centre de reclutament dels primers milicians, i durant la resta de la guerra, la CNT-FAI va ocupar l’edifici. A partir de 1939, i durant la dictadura, l’edifici va ser la seu de la Falange del Poble-sec.
La Guerra Civil i el moviment obrer al Poble-sec i Montjuïc
MNAC
El Museu Nacional d’Art de Catalunya té una secció interessant d’obres de la Guerra Civil que inclou cartells originals, pintures i fotografies. Una de les obres més emblemàtiques és Cap de Montserrat cridant (1942), una escultura que representa la imatge d’una pagesa catalana, la seva cara plena de dolor, ràbia, angoixa i terror. 17
Fundació Miró
La Fundació Miró té diverses obres de Miró relacionades amb la Guerra Civil, com ara Home i dona davant un munt d’excrements. Pintada el 1935, l’obra expressa l’angoixa de l’artista davant la tempesta que planava sobre Espanya. A la mateixa sala hi ha una còpia original del famós Aidez l’Espagne, que Miró va fer perquè fos venut al pavelló de la República espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937. Una altra obra interessant és Font de mercuri, d’Alexander Calder, encarregada originàriament per al pavelló. També forma part de la col·lecció permanent el tríptic L’esperança del condemnat a mort, que Miró va pintar el 1973 en al·lusió a l’execució de Salvador Puig Antich. 18
Placa commemorativa en homenatge als barris de barraques
A l’entrada del nou Jardí Botànic La muntanya de Montjuïc va concentrar un gran nombre de barraques al llarg del segle xx. Gran part del terreny era propietat privada, i els inquilins de les barraques les llogaven a propietaris corruptes. Les barraques van ocupar una part important de la muntanya fins als anys setanta, època en què va culminar el procés de demolició d’aquests nuclis. 19
Estadi Olímpic Lluís Companys
El matí del 19 de juliol de 1936, Lluís Companys havia de fer el discurs inaugural de l’Olimpíada Popular, la resposta internacional i antifeixista de Catalunya als Jocs Olímpics oficials, que aquell any se celebraren al Berlín de Hitler. L’Olimpíada Popular es va haver de cancel·lar a causa de l’inici de la Guerra Civil. 20
Cementiri de Montjuïc
El cementiri de Montjuïc acull un gran nombre de tombes de personalitats relacionades amb el moviment obrer, el republicanisme, la Guerra Civil i el franquisme, com ara Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Layret, Francesc Macià, Buenaventura Durruti i Salvador Puig Antich. A les oficines del cementiri, hi trobareu mapes a disposició dels visitants. Vegeu la informació sobre el Fossar de la Pedrera que hi ha a continuació. 21
Fossar de la Pedrera
El Fossar de la Pedrera és la fossa comuna on hi ha enterrades les víctimes del règim de Franco a Barcelona. Més de 1.700 persones van ser sepultades aquí entre 1939 i 1951 després de ser executades, la major part al Camp de la Bota. A més de les columnes amb els noms de les víctimes i la tomba de Lluís Companys, hi ha monuments en homenatge als brigadistes internacionals austríacs i jueus, els maçons, el PSUC, la CNT i els maquis espanyols, entre d’altres. S’hi entra a través del cementiri de Montjuïc.
Placa a Francesc Boix
Carrer de Margarit, 17 Al número 17 del carrer de Margarit hi ha una placa on hi diu: «En aquest edifici va néixer Francesc Boix i Campo (Barcelona, 1920 - París, 1951). Fotògraf, lluitador contra el feixisme, presoner a Mauthausen i únic espanyol cridat a declarar al Tribunal de Nuremberg contra la cúpula militar del III Reich». Treballant com a presoner al laboratori fotogràfic de l’SS a Mauthausen, Boix va fer en secret còpies de fotografies fetes per l’SS. Avui dia, aquestes fotos representen l’arxiu fotogràfic més gran de l’Holocaust i la barbàrie nazi. 14
15
Fotografies: Arxiu Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona Textos: Nick Lloyd
1
Les Tres Xemeneies (La Canadenca)
La central elèctrica La Canadenca va ser l’origen d’una de les accions més destacables de la història de la classe obrera a Europa: una vaga general a Barcelona que va durar 44 dies. Tot i que inicialment va semblar que la CNT havia sortit triomfadora de la vaga, la victòria no va durar gaire. 2
El combat contra el cop militar de 1936
Avinguda del Paral·lel amb la ronda de Sant Pau La cruïlla entre el Paral·lel i la ronda de Sant Pau va ser l’escenari d’un combat clau el 19 de juliol de 1936, quan els treballadors, molts dels quals membres del Sindicat de la Fusta de la CNT del Poble-sec i del Raval, van aconseguir aturar l’avanç d’una gran columna militar. Les marques de bales, probablement dels enfrontaments del juliol, es poden veure clarament a la façana de l’edifici de La Caixa que dona al Paral·lel, cantonada amb el carrer d’en Fontrodona. 3
El bombardeig de març de 1937
Carrer de la Creu dels Molers amb el carrer d’Anníbal El Poble-sec va ser durament bombardejat durant la Guerra Civil. La primera incursió aèria sobre Barcelona, el 16 de març de 1937, va castigar la Barceloneta i el Poble-sec. Les primeres bombes van caure als números 68 i 72 del carrer de la Creu dels Molers i al número 17 del carrer d’Anníbal. Sis persones van morir i trenta-nou van quedar ferides. 4
El bombardeig de març de 1938
Ronda de Sant Pau, 2 El 17 de març de 1938 va tenir lloc un dels atacs aeris més tràgics, quan una bomba va impactar en un autobús a la cantonada del Paral·lel amb la ronda de Sant Pau. Els danys causats per la metralla encara es poden apreciar al número 2 de la ronda de Sant Pau.
El bombardeig de març de 1938
El combat contra el cop militar de 1936
4 La col·lectivització de la indústria de l’entreteniment
Café Español Les Tres Xemeneies (La Canadenca)
5
2 El Molino
6
8
1
7
Col·lectivitzacions del Sindicat de la Fusta
La Tranquilidad
10 Placa a Francesc Boix
Dispensari municipal de Santa Madrona
13
14
Biblioteca Poble-sec Francesc Boix
12
Fundació Miró Castell de Montjuïc
11
16
17
El Museu Nacional d’Art de Catalunya
Centre d’Esquerra Republicana al Poble-sec
Placa commemorativa en homenatge als barris de barraques
Estadi Olímpic Lluís Companys
El bombardeig de març de 1937
19
3
18
9 Refugi 307 Fossar de la Pedrera Cementiri de Montjuïc
21
La Guerra Civil i el moviment obrer al Poble-sec i Montjuïc
20
15