Autors convidats by Biblioteca Sant Antoni joan oliver

Autors de Gènere negre que ens han visitat... •

Maig de 2011, Qiu Xialong, amb motiu de la Trobada de Clubs de lectura de gènere negre de la Biblioteca Sant Antoni Joan Oliver i la Biblioteca de Montbau Albert Pérez Baró. Es van comentar les obres: Seda roja i El caso Mao. Podeu veure algunes de les fotografies de la trobada.

•

Octubre de 2011, Petros Márkaris, amb motiu de la Trobada de Clubs de lectura de gènere negre. Es van comentar el llibres: L'accionista majoritari i Mort a Istambul.

•

Gener de 2012, Carlos Zanón. Es comenta el llibre Tarde, mal y nunca.

•

Febrer de 2012, Juan Miñana. Es comenta el llibre Hay luz en casa de Publio Fama (al Museu d'arqueologia de Catalunya)

•

Març de 2012, Teresa Solana. Es comenta l'obra Negres tempestes.

•

Abril de 2012, Lluc Oliveras. Es comenta el llibre Confesiones de un gángster de Barcelona, basat en la vida de Dani el Rojo, alias el Millonario, mítico delincuente de la Barcelona underground dels setantes i vuitantes.

•

Maig de 2012, Xavier B. Fernández. Es comenta el llibre El sonido de la noche.

•

Gener de 2013, José Sanclemente. Comentem l'obra Tienes que contarlo. Febrer de 2013, Carlos Zanón. Es comenta el llibre No llames a casa.

Dins el club de gènere negre que organitzem a la biblioteca de Sant Antoni, hem tingut la sort, en algunes sessions, de comptar amb la presència de l’escriptor de la novel∙la que es comentava. I qui millor per parlar d’una obra que el seu autor?. Aquests són:

Autors de gènere negre que ens han visitat... •

Maig de 2011, Qiu Xiaolong, amb motiu de la Trobada de Clubs de lectura de gènere negre de la Biblioteca Sant Antoni Joan Oliver i la Biblioteca de Montbau Pérez Baró. Es van comentar les obres: Seda roja i El caso Mao • Octubre de 2011, Petros Márkaris, amb motiu de la Trobada de Clubs de lectura de gènere negre. Es van comentar el llibres: L'accionista majoritari i Mort a Istambul • Gener de 2012, Carlos Zanón. Es comenta el llibre Tarde, mal y nunca. • Febrer de 2012, Juan Miñana. Es comenta el llibre Hay luz en casa de Publio Fama al Museu d'arqueologia de Catalunya) • Març de 2012, Teresa Solana. Es comenta l'obra Negres tempestes. • Maig de 2012, Xavier B. Fernández. Es comenta el llibre El sonido de la noche. • Gener de 2013, José Sanclemente. Comentem l'obra Tienes que contarlo. • Febrer de 2013, Carlos Zanón. Es comenta el llibre No llames a casa • Abril de 2013, Andreu Martin. Es comenta Jesús en los infiernos • Juny de 2013, Víctor del Arbol. Es comenta La tristeza del samurai • Febrer de 2014, Matías Nespolo. Es comenta Siete formas de matar a un gato

QIU XIAOLONG DADES BIOGRÀFIQUES Qiu Xiaolong, escriptor de novel∙la policíaca, és autor de la sèrie de l’inspector Chen Cao. Va néixer a la ciutat de Xangai (Xina) el 1953. A la universitat es va especialitzar en literatura angloamericana. Va traduir al xinès, entre d’altres, les obres d’autors com Joyce, Faulkner i Conrad. En el 1966, el seu pare va ser una de les moltes víctimes dels guàrdies rojos que participaven en la revolució cultural ordenada per Mao Zedong. Durant aquest període tan cruel de la història xinesa, Qui va haver de romandre bona part del temps tancat a casa per culpa d’una bronquitis. En els breus moments en que sortia al carrer, es va dedicar a la pràctica de Tai Txi en el famós parc Bund de Xangai. El 1988, viatja als Estats Units, gràcies a una beca de la Fundació Ford, per ampliar estudis a la Universitat de Washington, a St Louis, Missouri. Escull aquesta ciutat motivat pel seu entusiasme pel poeta TS Eliot, que va néixer allà. L’any 1989, succeix la revolta de la plaça de Tiananmen en què milers d’estudiants xinenos es van manifestar exigint reformes democràtiques al règim comunista de Deng Xiaping. La resposta del govern no es va fer esperar. Va ordenar la repressió militar dels congregats amb el trist final de milers de morts, ferits i exiliats. Qiu va seguir amb atenció els esdeveniments i es va dedicar a recaptar diners pels estudiants xinesos, fet que va comportar que no pogués tornar a la Xina per tal d’evitar represàlies. Des de llavors resideix a Sant Louis on ensenya literatura a la universitat. Està casat amb Wang Lijun amb qui té una filla de nom Júlia.

RESSENYA DELS LLIBRES DE L’AUTOR Qiu Xiaolong és l'autor de la premiada sèrie de l’ inspector Chen Cao que inclou els següents llibres traduïts al castellà: Muerte de una heroina roja. Córdoba: Almuzara, 2006. Xangai, 1990, l’assassinat de la jove Guan «Hong Ying», una celebritat política i estandart nacional, es converteix en un cas delicat un any després dels esdeveniments de la Plaça Tiananmen. El recent ascendit inspector en cap Chen Cao es mostra poc convençut per la màscara de perfecció de la heroïna roja, entregada a la causa del partit sense marits ni amants. Muerte de una heroína roja és molt més que una història de detectius. Plena de contrastos, és una radiografia subtil de la Xina de la transició, captada a través d’una multitud d’històries particulars i una apassionant immersió en la seva història, cultura, tradició poètica i gastronòmica. Una magnífica iniciació a la Xina d’avui. Cuando el rojo es negro. Córdoba: Almuzara, 2009. L’inspector Chen, de la Policía de Xangai, està temporalment allunyat del Departament. Ara treballa per a un home de negocis que pretén construir un gran complexe residencial, una creació que aconsegueixi evocar el luxe i glamour dels anys 30. Però quan la novel∙lista Yin Lige, antiga membre de la Guàrdia Roja és assassinada al seu apartament després de publicar una obra molt crítica amb el règim imperant, Chen haurà de tornar al servei actiu per col∙laborar amb el seu subaltern, el detectiu Yu, i detindre al culpable. Aquest és un cas que té moltes implicacions polítiques. Qiu Xiaolong torna a crear una trama apassionant, en la que revela amb intens dramatisme fins a quin punt el passat projecta la seva ombra en la vida qüotidiana de la societat xinesa.

El caso Mao. Barcelona: Tusquets, 2011. Encara no s’ha recuperat de la notícia que la seva antiga companya, Ling, s’ha casat, quan l’inspector en cap Chen Cao rep la trucada d’un ministre que l’insta a encarregar‐se, sense demora i personalment, d’una delicada investigació relacionada amb el president Mao. Les autoritats temen que Jiao, la néta d’una actriu que mantingué una «relació especial» amb Mao i fou perseguida durant la Revolució Cultural, hagi heretat algun document que, si sortís a la llum, perjudicaria la figura de Mao, «intocable» encara després de dècades de la seva mort. Jiao acaba de deixar una feina mal pagada com a recepcionista, s’ha traslladat a un luxós habitatge i s’ha integrat en un nou cercle d’amistats que només anhela reviure nostàlgicament els costums i les modes de la daurada Xangai precomunista. Chen haurà d’infiltrar‐se en el cercle, recuperar el comprometedor material –si existeix– i evitar l’escàndol, en un cas trepidant en el qual es barregen la força dels mites, la corrupció de l’èlit política i la història recent de la Xina. El caso de las dos ciudades. Córdoba: Almuzara, 2009. El caso de las dos ciudades és el quart títol de la nissaga que ha fet cèlebre a Xiaolong, i un dels millors. En aquesta ocasió l’inspector Chen Cao, de la policía de Xangai, ha de investigar la corrupció propiciada per les recents reformes econòmiques, que arriba fins a les altes instàncies del Partit Comunista. L’anterior encarregat d’aquesta tasca va ser trobat mort en un prostíbul, després d’ingerir una gran dosi d’una varietat de "viagra xinès". La recerca de Chen el portarà fins els Estats Units al front d’una delegació d’escriptors en visita d’intercanvi cultural, i darrera la pista de Xing Xing, un magnat que va fugir per evitar el seu processament . Chen es veurà embolicat en el seu intent de preservar la seva honradesa professional sota els condicionaments d’un règim repressiu. La novel∙la de Xiaolong és també un feliç tribut a la poesia clàssica xinesa. Chen, que va ser poeta abans que policia, recita diversos poemes en resposta als esdeveniments que es van succeint. El resultat és fascinant per al lector occidental, per la subtilesa de la filosofia oriental que hi ha darrera aquestes cites.

Seda roja. Barcelona: Tusquets, 2010. Un assassí en sèrie observa i amenaça les joves de Shanghai. Els seus crims han creat un gran enrenou a la premsa i entre els ciutadans, sobretot perquè sovint abandona els cadàvers de les seves víctimes enfundades en un vestit molt llampant, vermell i d’estil mandarí. Precisament quan el cas comença a cobrar dimensions alarmants, Chen Cao, l’inspector en cap del Departament de Policía de Xangai, està de permís: acaba de matricular‐se en un màster sobre literatura clàssica xinesa a la Universidad de Xangai. Però en el moment en què l’assassí ataca directament l’equip d’investigadors del Departament, Chen es veu obligat a tornar a la feina i participar en la recerca. Mentre intenta atrapar l’assassí abans que apareguin noves víctimes, anirà descobrint que l’arrel d’aquests assassinats es remunta al tràgic i tumultuós passat recent del país. Visado para Xangai. Córdoba: Almuzara, 2007. Aquest cop, Chen ha d’investigar la misteriosa desaparició de la ballarina Wen Liping, un cas que posa en relleu l’enorme poder de las Tríades xineses. La vigorosa trama policial propicia la radiografía d’un país en plena mutació, a través d’un personatge que ja està a les antologies del gènere: un amant de la literatura que resol enigmes mentre recita proverbis de Confuci i moderna poesia xinesa. L’estil narratiu de Xiaolong ha fet ja les delicies de mils de lectors de tot el món. Malgrat la seva joventut es tracta d’un autor contrastat, el futur del qual s’endevina brillant. També és l'autor de dos llibres de traduccions de poesies, El Tresor dels xinesos poemes d'amor (2003) i Evocació de T'ang (2007), i de la seva pròpia col∙lecció de poemes, Les línies al voltant de la Xina (2003). Qiu ha venut més d'un milió de còpies dels seus llibres que s'han publicat en vint idiomes.

A causa del Doctor Zhivago. Barcelona: SD, 2011. El senyor Ma és arrestat una tarda d’hivern de 1962, acusat de tenir a la seva llibreria una novel∙la estrangera relacionada amb un doctor rus. És acusat de cometre actes contrarevolucionaris i condemnat a trenta anys de presó. Passats vint anys, acabada la Revolució Cultural i mort Mao, el Sr Ma és alliberat. Les autoritats xineses promouen l’activitat econòmica privada, però on podria treballar ell després de tants anys de presó?. Per a sorpresa de tothom, el nou negoci del Sr. Ma, tot i està allunyat dels llibres la literatura, serà tot un èxit.

El crimen del lago. Barcelona: Tusquets, 2012. El cinquè títol de la sèrie de novel∙les de l’inspector en cap Chen Cao , que en aquesta ocasió s’enfrontarà a un cas on s’evidencia el fràgil equilibri entre el creixement econòmic i la contaminació ambiental a la Xina actual. Chen és convidat a passar unes vacances en un selecte complexe vocacional i sanitari destinat als alts càrrecs del Partit, on casualment coneix una enginyera en protecció mediambiental que treballa per a l’empresa química més gran de la ciutat. Per ella descobrirà que el llac, conegut per les seves aigües cristal∙lines, està contaminat per residus tòxics que provenen de les fàbriques de la zona. L’assassinat del director de l’empresa on treballa Shanshan farà que Chen s’involucri en el cas.

DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA •

El caso de las dos ciudades. Almuzara, 2009. N Qui

•

Cuando el rojo es negro. Almuzara, 2009. N Qui

•

Muerte de una heroína roja. Almuzara, 2006. N Qui

•

Seda roja. Tusquets, 2010. N Qui

•

Visado para Shanghai. Almuzara, 2007. N Qui

•

El caso Mao. Barcelona: Tusquets, 2011. N Qui

•

A causa del Doctor Zhivago. Barcelona: SD, 2011. N Qui

•

El crimen del lago. Barcelona: Tusquets, 2013. N Qui

WEBGRAFIA • Web oficial que posa a disposició dels usuaris informació biogràfica i literària sobre l’autor • Wikipèdia posa a disposició dels usuaris una breu biografia de l’autor. • Web de l’editorial Tusquets que edita alguns dels llibres de l’autor • Web de l’editorial Almuzara que edita alguns llibres de l’autor. • Entrevista a l’autor • Trailer de la novela seda roja.

PETROS MÁRKARIS DADES BIOGRÀFIQUES Petros Márkaris va néixer a Istanbul el 1937, de pare armeni i de mare grega. Va estudiar Ciències econòmiques a Grècia, Turquia, Alemanya i Àustria. Més tard es va especialitzar en la cultura alemanya i es va encarregar de la traducció d'autors com Goethe, Bertold Brecht, Thomas Bernhard o Arthur Schnitzler. Va començar la seva trajectòria professional com a escriptor el 1965 amb l’obra de teatre La història d’Ali Retzo. Ha col∙laborat assíduament amb el guardonat cineasta grec Theo Angelopoulos (en el guió de les seves pel.lícules La mirada d’Ulises (1995) i La eternidad y un día) i va ser durant algunes temporades el guionista de la serie televisiva Anatomia d’un crim, un gran èxit televisiu a Grècia. 8

Seguint la tradició d’altres narradors europeus que s’han dedicat al gènere negre, Petros Márkaris presenta en les seves novel∙les una radiografia de la societat grega actual. El protagonista és un veterà inspector de la policia anomenat Kostas Kharitos, que va començar a treballar sota la Dictadura dels Coronels (1974‐76) i encara no s’ha adaptat a les noves idees polítiques. Kharitos ja té una certa edat i molta experiència, així que intenta mantenir una perfil baix davant dels seus “nous superiors”, tot i que en moltes ocasions no és possible. El crim organitzat, la immigració i les grans corporacions són temes recurrents en els llibres de Márkaris. La realitat de la ciutat d’Atenes és l’escenari on es mou amb agilitat el seu protagonista i on transcorren els crims que ell intenta resoldre. Després de desplaçar‐ se, en la seva penúltima novel∙la a la seva ciutat nativa, Istambul, Márkaris torna amb Con el agua al cuello a l’Atenes actual, marcada per la crisi financera, l’atur, les retallades i les manifestacions. El tinent Kharitos és el protagonista d’una serie de novel∙les policíaques com ara: Noticias de la noche (1995), Defensa cerrada (1998), Suicidio perfecto (2003), El caso del teniente Jaritos (Un caso del comisario Jaritos y otros relatos clandestinos) (2005), L’accionista principal (2006), Mort a Istambul (2008) i Con el agua al cuello (2011), tots ells traduïts en diferents idiomes (alemany, italià, francès, anglès, turc, espanyol i català). Entre la seva bibliografia es poden destacar també el llibre de contes Atenes, capital dels Balcans (2004) i la seva participació en nombroses publicacions col∙lectives de contes del gènere negre. Entre el 2008 i el 2009 va ser president del Centre Nacional del Llibre de Grècia (E.KE.BI). Petros Márkaris ha visitat en nombroses ocasions Espanya per participar en la Setmana Negra de Gijón i ha impartit cursos sobre el gènere negre a l’escola d’estiu de la Universitat Complutense de Madrid.

RESSENYA DELS LLIBRES DE L’AUTOR Noticias de la noche. Barcelona : Tusquets, 2008 Poc despreés de l’assassinat d’un matrimoni d’immigrants albanesos, un home, també d’origen albanès confessa que és l’autor del crim. Aquest cas, en aparença tancat, resulta molt més sòrdid i complex quan una periodista especialitzada en successos, Yana Karayorgui es troba també assassinada. Kostas Kharitos, comissari de policia atenenc s’encarrega de la investigació que el durà al descobriment d’una trama de comerç clandestí, molt tèrbola, on es juguen interessos econòmics d’importants organitzacions gregues i albaneses. Defensa cerrada. Barcelona: Ediciones B, 2006 El ric empresari Dinos Kustas, personatge conegut al món de la nit atenesa i propietari d’un restaurant de luxe i diferents clubs, és assassinat una matinada. Segons els primers indicis sembla que ha estat víctima d’una venjança de la màfia. Tanmateix, pel comissari Kostas Kharitos sembla que hi ha alguna cosa que no lliga: quatre trets fets gairebé al aire no semblen obra d’un professional. Kharitos s’endinsarà en el costat més sòrdid de la Grecia contemporània mentre descobreix un fosc entramat de blanqueig de diners i corrupció. La segona novel∙la protagonitzada per Kostas Kharitos recupera la figura d’aquest antiheroi d’idees contundents i políticament incorrectes, i ofereix un retrat de la vida quotidiana d’Atenes, arrasada per la modernització.

Suicidio perfecto. Barcelona: Ediciones B, 2004 Després de sobreviure a un tret en acte de servei, Kharitos arrossega una avorridíssima existència de convalescent lluny de l’enrenou policial. Una nit, mentre mira les notícies a la televisió, una escena l’arranca de la mediocre monotonia en què ha caigut: enmig d’una entrevista, un conegut empresari grec treu una pistola i comet un acte que deixa perplexos a tots els televidents. Per què un home de negocis tan discret i ben considerat realitza un acte tan espectacular? Un Caso del comisario Jaritos y otros relatos clandestinos. Barcelona : Ediciones B, 2006 Nou relats, nou casos policíacs en què es veuen involucrats immigrants albanesos, de països de l’Est o saharians, en què intervenen assassinats, sicaris, vells racistes o cambrers, que es desenvolupen a Atenes, en els prolegòmens de la cita olímpica del 2004. Històries com l’assassinat de tres àrabs als voltants de les instal∙lacions olímpiques o el que comet un cambrer sudanès després de guanyar una travessa, mostren la cara més sòrdida de l’actual societat grega. El accionista mayoritario. Barcelona : Tusquets, 2008 Aquest calorós mes de juny, Kostas Kharitos rep una terrible notícia: el vaixell en el que viatjava cap a l’illa de Creta la seva filla Katerina i el seu xicot per passar les vacances, ha estat assaltat per un grup terrorista. La vida de tots els viatgers està en perill, però els terroristes no diuen res, ni de quina nacionalitat són, ni quines són les seves intencions. Paral∙lelament, a Kharitos li ordenen investigar l’assassinat d’una model publicitària que treballa per a la televisió. Kharitos haurà de lluitar en dos fronts, el món de la publicitat i el del terrorisme internacional, mentre la seva vida familiar està dramàticament afectada.

Mort a Istanbul. Barcelona: Tusquets, 2009 Després del casament de la seva filla Katerina, el comissari Kostas Kharitos decideix agafar‐se uns dies de vaances i viatjar amb Adriani, la seva temperamental dona, a Istanbul, ciutat estretament relacionada amb la història de Grecia. Així doncs, barrejat amb centenars de turistes, Kharitos comença a admirar esglèsies, mesquites i palaus mentre degusta la gastronomia del lloc i discuteix, no només amb la seva dona sinó també amb els membres del grup amb el qual viatja. Kharitos hayrà de treballar colze a colze amb el comissari turc Murat, I anirà internant‐se en la petita comunitat que conformen els grecs que encara, després de l’èxode massiu que van protagonitzar el 1955, romanen a la ciutat.

Con el agua al cuello. Barcelona : Tusquets, 2011 Un calorós diumenge d’estiu del 2010, el comissari Kostas Kharitos gaudeix del casament de la seva filla Katerina, aquesta vegada per la esglèsia i amb fanfarria musical. Al dia següent l’informen de l’assassinat de Nikitas Zisimópulos, antic director de banc. El més estrany d’aquest cas és que la víctima ja tenia poca relació amb el món de les finances i a més, l’han degollat amb una arma tallant, potser una espasa. Aquest macabre assassinat coincideix amb una campanya contra els bancs, animant als ciutadans a que boicotegin a les entitats financeres i no paguin deutes ni hipoteques. Pa, educació, llibertat. Barcelona : Tusquets, 2013 Una nova novel∙la ambientada en la crisi grega. Aquest cop les víctimes són protagonistes de velles lluites contra la dictadura que s’aprofiten del seu pretès prestigi per llaurar cap a casa, són la generació de la Politècnica que quaranta anys després viuen ben establerts. Ara ja estem als prinipis del retorn a la vella moneda, les dracmes, amb l’abandonament o l’expulsió de l’euro i el consegüent daltabaix de l’economia.

DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA

• • • • • • • • • •

L'Accionista principal Lleida: Pagès, 2007 N Mar Mort a Istanbul: [Kostas Kharitos] Barcelona: Tusquets, 2009 N Mar El Accionista mayoritario Barcelona: Tusquets, 2008 N Mar Un Caso del comisario Jaritos y otros relatos clandestinos Barcelona: Ediciones B, 2006 N Mar Defensa cerrada Barcelona [etc.]: Ediciones B, 2001 N Mar Difesa a zona Milano: Bompiani, 2002 NI Mar Muerte en Estambul: [Kostas Jaritos] Barcelona: Tusquets, 2009 N Mar Noticias de la noche Barcelona: Ediciones B, 2006 N Mar Suicidio perfecto Barcelona [etc.]: Ediciones B, 2005 N Mar Pa, educació, llibertat Barcelona : Tusquets, 2013

WEBGRAFIA ♦ ♦ ♦ ♦ ♦

Entrevista feta al diari El País en el 08.07.2001 Entrevista publicada al web La Gangsterera el 08.07.2001 Reportatge publicat al diari digital Informador el 18.07.2010 Reportatge publicat al diari digital El Sur el 14.07.2010 Entrevista al web Avion de Papel el 25.07.2011

CARLOS ZANÓN “No sé por qué, pero los náufragos siempre tenemos una caja de cartón bajo la cama, donde guardamos toda la lluvia caída, y las cartas que nunca nos atrevemos a enviar” El sabor de tu boca borracha

DADES BIOGRÀFIQUES Carlos Zanón va néixer a Barcelona l’1 de maig de 1966. És advocat però en l’actualitat diu dedicar a aquesta activitat un 20% del seu temps. Ell es defineix com a poeta, encara que és un autor polifacètic. El 1981 va publicar els seus primers poemes i des de llavors ha continuat fent‐ho regularment. 14

Va guanyar el primer premi al Certamen de conte Plaza Janés el 1986 amb Gorda i l’Accésit de poesia del mateix certamen amb Fuí una noche triste. El 1989 va publicar el llibre de poemes El sabor de tu boca borracha i el 1990 va ser finalista del Premi Nacional de Poesia de Irún amb el llibre En el parque de los osos. El 1996 publicà Ilusiones y sueños de 10.000 maletas i el 2001 En el parque de los osos. El 2004 va rebre el Premi Valencia de Poesia amb Algunas maneras de olvidar a Gengis Khan. El 2010 publicà Tictac tictac i el 2012 edità l’Antologia poètica Yo vivía aquí (1989‐2012) a l’editorial Playas de Ákaba. El 1991 va col∙laborar en dos peces teatrals Avorrit i Rosie en el muntatge de “SI SI SI TI VI ZRI” a càrrec de Flux Teatre i ha estat guionista de diversos curts i el 1996, amb Núria Villazán, de Erase una vez Juan Marsé per a la productora Alea. És component i lletrista del grup musical “Alicia golpea” i ha publicat llibres de temàtica musical Bee Gees: la importancia de ser un grupo pop (Ed. Júcar, 1998) i De Ville: El hombre a quien Rosita robó el televisor (Ed. Milenio, 2003), a més del relat curt Elvis Presley, Rey del Universo, amb el que va obtenir el segon premi de narrativa Epson del 2001. Ha fet de crític literari a la revista Ajoblanco i al diari Avui; articulista en la revista musical Ruta66 i també ha col∙laborat al Pais digital, El Periódico de Catalunya i El Cultural. Ha col.laborat amb poemes i narracions en les següents publicacions: Turia, La Poesia, Señor Hidalgo, Aullido, Última, Poiesis, Alora, Batarro, Àrea Poética, Arrabal i Abama. El 2008 va publicar la primera novel∙la, Nadie ama a un hombre bueno i l’any següent Tarde, mal y nunca, la seva primera obra de gènere negre amb la que va guanyar el Premi Brigada 21 a la millor novel∙la negra de l’any i quedà finalista del Memorial Silverio Cañada de la Setmana Negra de Gijón. El 2012 ha publicat una altra novel∙la del gènere No llames a casa, per la que ha obtingut el premi de novel∙la de Valencia negra del 2013 i que aviat podrem veure a la gran pantalla de la mà del director Daniel Calparsoro. Totes dues transcorren a Barcelona, però la ciutat que descriu Zanón no és la Barcelona dels turistes, és un lloc marginal, com els personatges que desenvolupen la trama, envoltats de drogues, alcohol i pobresa.

RESSENYA DE LES SEVES NOVEL∙LES Nadie ama a un hombre bueno. Girona: Quadrivium, 2008 Martin, el protagonista de la novel∙la, és una d’aquestes persones que han arribat a l’edat madura havent confós l’eterna joventut amb l’infantilisme. Va de conquesta en conquesta sense adornar‐se que en cada una d’elles fracassa una mica més. També té una filla, i una “ex”, i una feina, però la vida se li’n va al darrere d’aquesta carnisseria que sempre és l’amor (parafrasejant a Pavese, com fa l’autor). A la seva vida hi ha diverses dones, cadascuna amb la seva pròpia dosi de patiment a l’esquena. Tarde , mal y nunca. Barcelona : Saymon, DL 2009 Aquesta és la història d’Epi. I del seu compare, Tanveer Hussein. I del germà d’Epi, Àlex, que sent veus i veu el Sant Crist amagat a bars i lavabos. I de Tiffany Brisette, reina exiliada amb les celles tatuades. I també, encara que menys, del barri on estan tots atrapats. El primer cop que Epi decideix existir ho fa matant Tanveer. No volia escandalitzar el món ni cridar l’atenció. Ni tan sols volia ser violent. Només volia recuperar la dona que s’escapolia de les seves mans. Estava segur que si matava a qui li havia robat el seu amor, ella tornaria i tot tornaria a ser com abans. Mentre Àlex busca el seu germà pel barri, les hores passen. La policia busca, no sap ben bé a qui ni perquè. De fet, tots els personatges corren uns rere els altres en aquesta novel∙la de ritme trepidant, per arribar tard, malament, i no trobar mai el que buscaven.

No llames a casa. Barcelona: RBA, 2012 “No val la pena entrar en el vell i suat debat de si parlem o no d’una novel∙la negra. No hi ha investigació, no hi ha detectius ni policies. No hi ha vampiresses ni homes seduïts. Hi ha la violència necessària dels perdedors, dels qui no tenen res, ni tan sols aspiracions. Si Goodis, si Thompson, si el millor Cain són novel∙la negra, No llames a casa, també. Perquè la música que acompanya la seva lectura és el ressò dels grans narradors, dels que són capaços d’entregar‐nos una potent novel∙la amb material que en mans d’algú altre seria pura vulgaritat. És una brillant novel∙la escrita a partir de materials de desballestament. És una novel∙la que passa a Barcelona però no és una novel∙la local. Les timbes de cartes d’aquesta novel∙la les podria signar Julián Ibáñez, però també podria situar‐se a Dorchester o a qualsevol barri de Paris. Bruno, Raquel, Cristian, Merche, Gero i Max són personatges de Zanón, però també de Masimo Carlotto o Ken Bruen. Els seus afanys, les misèries morals, són universals. No busquin que cap d’ells els generi empatia. No el trobaran. No importa. Seguirà llegint, amb lleugeres sorpreses fins a arribar al final. Un final inesperat i sorprenent. Un final gens habitual en la narrativa espanyola. Aquesta és una novel∙la fàcil de llegir, però difícil d’oblidar. Paraula de llibreter.” Paco Camarasa Yo fui Johnny Thunders. Barcelona: RBA, 2014 Francis, Mr Frankie decideix tornar a casa, d’on va marxar perseguint un somni de triomf i rock’n roll que el va dur a tocar amb la punta dels dits una fama tòxica i efímera. Ara, Francis torna per deixar enrera la misèria i les drogues. Però el seu barri són runes per on encara transiten el seu pare, la seva mitja germana, la primera nòvia i algun antic amic. Ell vol començar de nou i fer les coses ben fetes. El problema són les dreceres, les cançons de tres minuts, la impossibilitat d’oblidar qui va ser i qui volia ser. És una novel∙la vibrant, traspassada de la poesia dels perdedors, que retrata una Barcelona poblada de personatges que busquen desesperadament una oportunitat que els permeti ser algú.

DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA Poesia • El Sabor de tu boca borracha. Barcelona : Nínfula, 1991. P 834 Zan • Ilusiones y sueños de 10.000 maletas. Madrid : Libertarias/Prodhufi, 1996. P 834 Zan • En el parque de los osos. [Málaga] : Ayuntamiento de Málaga, Área de Cultura, 2001. P 834 Zan • Algunas maneras de olvidar a Gengis Khan . Madrid : Hiperión, 2004. P 834 Zan • Tictac tictac. Barcelona : Carena, 2010. P 834 Zan • Yo vivía aquí : 1989‐2012. [Viladecans] : Playa de Ákaba, 2012. P 834 Zan Assaig • The Bee Gees : la importancia de ser un grupo pop. Madrid : Júcar, 1998. 78(Bee) Zan • Willy DeVille : el hombre a quien Rosita robó el televisor. Lleida : Milenio, 2003. 78(DeV) Zan Novel∙les • Nadie ama un hombre bueno. Girona: Quadrivium, 2008. N Zan • Tarde, mal y nunca. Barcelona : Saymon, DL 2009. N Zan • No llames a casa. Barcelona : RBA, 2012. N Zan • Yo fui Johnny Thunders. Barcelona: RBA, 2014. N Zan

WEBGRAFIA • •

Web de l’autor Entrevista a El Pais

JUAN MIÑANA

DADES BIOGRÀFIQUES Va néixer a Barcelona el 1959. Va iniciar la seva carrera literària molt jove, el 1979 amb la publicació de Vespre de festa, escrit en català, en prosa poètica. El 1985 va obtenir el primer i tercer guardó en el premi de relats “Ciudad de San Sebastian”. Als 25 anys va escriure la primera novel∙la, en clau satírica, La Claque, publicada el 1986 per l’editorial Seix Barral, però no va ser fins el 1991 amb la publicació de El Jaquemart, que va obtenir el reconeixement de la crítica i el gran públic. El 1992 va reunir els seus relats en el volum Última sopa de rabo de la tertulia España. El 1996 va publicar la segona novel∙la La playa de Pekin i el 2009 Hay luz en casa de Publio Fama. També ha publicat dues obres d’assaig: Noticias del mundo real (1999) i El mono cansado: reflexiones sobre publicidad (2003). Col∙labora habitualment en premsa escrita i radio i ha fet crítiques de llibres de viatges. RESSENYA DE LES SEVES NOVEL∙LES La Claque. Barcelona: Seix Barral, 1986 Una sàtira sobre una escola de palmeros, ambientada en la Barcelona dels anys de la Exposició Universal de 1888. Els personatges de la novel∙la, massa atordits per poder distingir la realitat de les al∙lucinacions, semblen viure una il∙lusió de progrés similar a la de la Barcelona dels Jocs Olímpics de 1992. 19

El Jaquemart. Barcelona: Seix Barral, 1991 Una ambiciosa recreació de la Barcelona dels s.XVIII, protagonitzada per un rellotger que lluita contra el temps. La pesta assola Barelona en els últims temps del regnat de Felip IV. Bonaventura Deulocrega, mestre en arts i medecina arriba a l’hospital de la Santa Creu disposat a treballar contra l’epidèmia. Allà coneix un personatge enigmàtic i savi, Juan de Ameno, un rellotger del rei que ha demanat asil a les càmeres privades de l’hospital per concebir el que serà el seu darrer projecte: un jaquemart o autòmat de bronze per a la torre de la catedral. La playa de Pekin. Barcelona: Planeta, 1996 Una història contemporània, amb una platja en primer terme, una Barcelona tendre de barris durs i un quadre del pintor Nonell de un paisatge sòrdid titulat La platja de Pekín. És la descripció d’un barri oblidat de Barcelona, una platja prop de l’actual Vila Olímpica on en el segle passat es van instal∙lar unes quantes famílies xineses que havien arribat dels Estats Units per construir el tren entre Barcelona i Mataró. Hay luz en casa de Publio Fama. Barcelona: RBA, 2009 Publio Fama és un jove humil que viu a la Barcino romana. El seu afany de coneixement el porta a assistir a les classes dels patricis d’amagat, i la seva intel∙ligència fa que aprengui més ràpidament que ningú. Això el converteix en el narrador de notícies de la ciutat. L’arribada d’un legionari amb mala reputació a qui lliuren unes terres inútils i gairebé menjades pel mar, fa agitar l’ordre social i inquieta la família patrícia que ostenta el poder local, el que desemboca en un seguit d’actes turbulents dels que Publio serà alhora relator i protagonista.

DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA Narrativa • La Claque. Barcelona: Seix Barral, 1986. N Min • El Jaquemart. Barcelona: Seix Barral, 1991. N Min • La playa de Pekín. Barcelona: Planeta, 1996. N Min • Hay luz en casa de Publio Fama. Barcelona: RBA, 2009. N Min • Última sopa de rabo de la tertulia España. Barcelona: Edhasa, 1992. N Min Assaig • Noticias del mundo real. Barcelona: Tusquets, 1999. N Min WEBGRAFIA • Pàgina a la wikipedia • RDL. Revista de libros. Revista on‐line especialitzada en literatura.n.33 • Articles escrits per l’Autor

TERESA SOLANA DADES BIOGRÀFIQUES Teresa Solana va néixer a Barcelona l’any 1962. Llicenciada en Filosofia i traductora de professió, es va donar a conèixer com a escriptora l’any 2006, quan la seva primera novel∙la, Un crim imperfecte, va assolir un important èxit de crítica i públic i va rebre el premi Brigada 21 a la millor novel∙la negra catalana de l’any. Els dos personatges principals d’aquest llibre, la parella de bessons detectius Eduard i Borja, protagonitzen també la seva següent novel∙la, Drecera al paradís, que es va publicar l’any 2007 i va confirmar Teresa Solana com una de les noves veus més innovadores del gènere policíac actual. La seva particular barreja d’humor, intriga i crítica social assoleix noves fites amb Negres Tempestes, novel∙la guanyadora del Premi Crims de Tinta 2010 i primera aventura de la sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra Norma Forester. També el 2010 va aparèixer el recull de contes Set casos de sang i fetge i una història d’amor I l’any passat va arribar a les llibreries L’hora zen, una nova investigació dels bessons Eduard i Borja, que aquest cop s’hauran d’enfrontar amb una complexa trama relacionada amb el món de les teràpies alternatives.

RESSENYA DE LES SEVES OBRES Un crim imperfecte. Barcelona: Edicions 62, 2007. “El meu germà Borja no es diu Borja. Es diu Pep. Els seus cognoms tampoc no són Masdéu Canals Sáez de Astorga. Tots dos ens diem Martínez, per la banda del pare, i Estivill per la de la mare. És clar que ningú no n’està al corrent que som germans. Germans bessons, per més inri. Per no saber‐ ho ni tant sols ho sap la meva dona”. Tot i que no s’assemblen en res l’Eduard i en Borja són bessons. L’ Eduard és apocat, assenyat i d’esquerres, però ha portat una vida massa convencional que comença a passar‐li factura. El Borja és un home de món, somiatruites i de dretes, que sap com treure profit de les febleses i els assumptes tèrbols dels rics. Després de quinze anys de no veure’s decideixen associar-se per muntar una agència d'assessorament ben peculiar.

Drecera al paradís. Barcelona: Edicions 62, 2007. Marina Dolç, una coneguda escriptora de best‐sellers, és assassinada a l'hotel Ritz de Barcelona en les mateixes circumstàncies que la protagonista de la novel∙la amb la qual acaba de guanyar un important premi. Aquella mateixa nit els mossos s'afanyen a detenir el qui sembla el principal sospitós, l'Amadeu Cabestany, un escriptor torturat i frustrat que ha quedat finalista, però que només compta amb un curiós testimoni de càrrec: un traductor absent amb greus problemes de consciència. L'agent de l'Amadeu, però, està resolta a demostrar la innocència del seu representat i per això demanarà ajut al Borja i l'Eduard, dos germans bessons que han fet de la picaresca el seu ofici i que de tant en tant fan de detectius improvisats al servei de les classes altes. Peixos fora de l'aigua, les delicades situacions que viuran en el si de la societat literària barcelonina els obligaran a desplegar tot el seu enginy per resoldre un cas que paulatinament es va complicant. Despietada i divertida, Drecera al paradís és una sàtira sobre el món literari. Com ja va fer a Un crim imperfecte, Teresa Solana combina l'humor i la novel∙la negra per dibuixar un retrat crític de la societat contemporània, en aquest cas amb els escriptors com a protagonistes

Negres tempestes. Barcelona: La Magrana, 2010. Teresa Solana s’endinsa al passat anarquista de Barcelona amb la novel∙la negra com a coartada i, per primer cop, a través d’un personatge femení com a protagonista: la Norma Fosterer. Aquesta novel∙la rendeix homenatge als anarquistes i als brigadistes internacionals que arribaren a Barcelona durant la Guerra Civil, ja que l’autora va decidir parlar sobre la Memòria Històrica quan el seu escrit va començar a tenir forma. La Norma Fosterer és una senyora “peculiar”, de formació antropològica que decideix ser investigadora d’homicidis. La seva família també és poc convencional, doncs el seu marit és un metge forense, té una filla okupa que en realitat és neboda del seu marit; la seva mare és una hippy, i la seva àvia es va casar amb un brigadista anglès. Ella i el sergent Gabriel Alonso han d’investigar l’assassinat d’un catedràtic d’Història Contemporània, Francesc Parellada, que està vinculat a una coneguda família catalana. S’ocupen del cas, però la investigació amb prou feines avança fins que relacionen la mort de Parellada amb un homicidi succeït un parell de setmanes abans i amb unes memòries en què es descriu el dur clima moral i material de la postguerra espanyola. Set casos de sang i fetge i una història d’amor. Barcelona: Edicions 62, 2010. Amb el mateix to lleuger i proper de les seves obres anteriors, el recull de contes Set casos de sang i fetge i una història d’amor presenta un recorregut per diferents èpoques amb uns lladres i serenos molt originals i divertits: des d’uns fantasmes, que atemorits per uns possibles crims, es converteixen en detectius (La importància dels vincles familiars) fins a un vampir que veu usurpada la seva identitat (El que compta és la intenció) o un homo sapiens que investiga el primer assassí en sèrie de la prehistòria. Els baixos fons del districte vell ‐fa uns anys Barri Xino i avui el Raval‐, no han canviat gaire des del segle XIX i el de les putes continua éssent l’ofici més antic del món, però elles, assassines... mai! (Districte Vè). També de perversos maltractadors (Feina feta no fa destorb) i d’inexperts enxufats n’hi ha hagut tota la vida i potser més dins del món de l’art del segle XX (Natura morta 41). Però la gran incògnita és saber que ens espera el segle XXI, potser un assassí a l’espai? (Rosa d’abril) I després de tants segles de sang, una història d’amor és l’últim cas que clou el llibre, perquè com diu la dita també es pot “morir d’amor”.

La casa de les papallones. Barcelona: La Magrana, 2014‐01‐24 Al jardí d’un antic casalot ocupat del barri barceloní de Vallcarca ha aparegut el cadàver d’una noia. La sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra Norma Forester rep una trucada incòmoda perquè hi vagi de seguida. La investigació porta la Norma a submergir‐se en l’entorn de la víctima: les empreses on va treballar, el marit, la seva millor amiga... La crisi, que ho amara tot, ha convertit un món quotidià en un caldo de cultiu de possibles delictes, on el bé i el mal no es destrien del tot. Però el cas és més delicat del que sembla, i tenint‐hi una filla implicada, la Norma faria bé de no barrejar‐s’hi. I mentrestant, un accident a l’aeroport del Prat amb centenars de morts fa que no pugui comptar amb el seu marit Octavi, que és metge forense i que inesperadament es retroba una antiga amant que li complicarà la vida. L’hora zen: un crim refinat. Barcelona: Edicions 62, 2011 Els germans detectius Borja i Eduard es disposen a rebre al seu despatx d'opereta una clienta molt especial, Teresa Solana, que està escrivint una novel∙la sobre la moda de les teràpies alternatives ambientada a la part alta de Barcelona. Però per un contratemps inesperat els dos germans es veuran embolicats en una conspiració d'espionatge internacional que estarà a punt de costar‐los la vida. Al mateix temps que l'encàrrec de l'escriptora els obliga a freqüentar un exclusiu centre de meditació anomenat L'Hora Zen i a investigar l'enrevessat assassinat d'un metge homeòpata. Borja i Eduard se les hauran de veure amb la CIA, amb un comissari dels Mossos d'Esquadra que els té clissats i amb la seva mateixa incompetència. I, a tot això, per sobreviure a la crisi, el Borja ha decidit fer d'intermediari en una operació de tràfic d'antiguitats... 25

DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA • Un crim imperfecta. Barcelona: Edicions 62, 2007. N Sol • Un crimen imperfecto. Random House Mondadori, 2008. N Sol • Drecera al pardís. Barcelona: Edicions 62, 2007. N Sol • Atajo al paraiso. Barcelona: Grijalbo, 2008. N Sol • Set casos de sang i fetge i una història d’amor. Barcelona: Edicions 62, 2010. N Sol • L’hora zen: un crim refinat. Barcelona: Edicions 62, 2011. N Sol • Negres tempestas. Barcelona: La Magrana, 2010. N Sol WEBGRAFIA • Bloc de negraycriminal • Bloc de la biblioteca Ca n’Altamira a Cerdanyola del Vallès • Avanç editorial: Teresa Solana (comentari sobre la seva manera d’escriure i les seves característiques literàries) 26

XAVIER B. FERNÁNDEZ DADES BIOGRÀFIQUES Va néixer a Barcelona, on resideix actualment i va estudiar Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col∙laborat i col∙labora amb diversos mitjans catalans i llatinoamericans. Ha treballat als diaris 4 Cantons i Diario de Terrassa i a les revistes Ajoblanco, Fotogramas i Vivir en Barcelona entre d’altres. Va formar part del staff de la revista El nuevo cojo, una publicació de Nova York en llengua espanyola, des de quasi els seus inicis fins que es va deixar de publicar. Entre el 2006 i el 2009 va ser redactor en cap de la revista Comercio e industria de la Madera. També ha treballat com a il∙lustrador, dibuixant de story boards, descarregador de camions… Com a escriptor de ficció es va iniciar amb relats curts a la revista Badosa. És autor de les novel∙les Kensington Gardens (Premi Novela de Carretera, 2004), El sonido de la noche, Un trabajo nocturno (Premi Rio Manzanares de novela, 2010) i El amante de la mujer árbol (Premi Fernando Quiñones de novela, 2013). També ha estat guionista de diverses sèries de dibuixos animats per a televisió (Detective Bogey, El patito feo, Bandolero) i de dos curtmetratges (El Foro i Celebración) i ha escrit una obra de teatre en català (Diògenes i Epicuri al parc).

RESSENYA DE LES SEVES OBRES Kensington Gardens. Madrid: Badosa, 2000 Kensington Gardens és la recreació de la fantasia juvenil per excel∙lència: no ser adult, detenir els rellotges i accedir al territori atemporal de l’adolescència perenne, de la trapelleria quotidiana, de l’aventura inesgotable. Mentre observa la col∙lecció de discs dels Clash i escolta el tic‐tac del cocodril que cada cop és més a prop, Wendy, una ex homeless dels carrers londinencs rememora la història que va viure amb Peter, el nen rebel que es va negar a créixer perquè tot adult ha matat un nen, almenys un, i ell no va voler ser el seu propi assassí. Recorda el seu pas per una Terra de Mai Més on traficava amfetamines i va ser membre distingit de la banda dels Nens Perduts, també coneguts com els Fills de Margaret Thatcher. I, sobretot, recorda els somnis de joventut, la rebeldia col∙lectiva encunyada en el “No Future” que acollí la ira d’una generació els sobrevivents de la qual es convertiren en allò que havien rebutjat. El sonido de la noche. Madrid: Martinez Roca, 2010 Eric "Dutch" Heinrichs va ser en un altre temps un prestigiós pianista de jazz. Havia tocat amb Charlie Parker i amb Miles Davis i s’havia emborratxat amb Thelonious Monk i Billie Holiday. Però fa deu anys que no s’asseu a un piano i recorre el món amagant‐se en sòrdids hotels i treballant en vaixells mercants, fugint de Nick “Moby Nick” Pappalardo, el gànster que havia estat amic seu però que, per causa d’una ofensa, li va destrossar les mans i ha posat preu al seu cap. El 23 de novembre de 1959, un dia després que el president Eisenhower aterri a Madrid per reunir‐se amb el general Franco en una trobada històrica, Dutch arriba amb un passaport fals a Barcelona, pensant que li serà fàcil ocultar‐ se i passar desapercebut en aquest petit país europeu empobrit i apartat de la corrent principal de la història on la Màfia no té encara una estructura organitzativa. Per un home negre no és fàcil passar desapercebut a l’Espanya dels anys ‘50 i, a més, Dutch comença a freqüentar el recent inaugurat club Jamborée, el primer local de Barcelona on s’efectuen interpretacions regulars de jazz i allà coneix un jove pianista que es diu Tete i a la Cèlia, una dona amb un passat dramàtic amb qui inicia una relació sentimental. Animat pel Tete, Dutch torna a fer de músic i intenta emprendre una nova vida però els esdeveniments el faran enfrontar‐se al passat del que fuig des de fa tant de temps.

Un trabajo nocturno. Madrid: Calambur, 2010 Un divendres a la nit, a punt d’acabar la jornada laboral, al cap de seguretat de la família Masferré, Ulises Requena, ex policia, ex alcohòlic, ex marit i ex pare, el seu cap li encarrega un treball personal: trobar el seu fill, que s’ha embolicat en assumptes poc clars. Ulises accepta, no tant pel seu cap, sino pels precs de la dona d’aquest. Ulises viurà la seva personal odisea viatjant al cor de les tenebres de la Barcelona fosca i tèrbola del crim organitzat, el tràfec de drogues, la prostitució i el joc il∙legal. El amante de la mujer árbol, que ha estat guardonada recentment amb el premi de novel∙la Fernando Quiñones serà publicada l’abril d’aquest any per Alianza. Narra la història de Liberto, un home a qui els seus ideals de justícia i el seu compromís amb els més desfavorits portarà a la marginació i al més absolut desarrelament i que per sobreviure a la rutina tediosa del geriàtric decideix escriure les seves memòries. La seva història comença quan als setze anys abandona el niu familiar per a participar a la revolta minera a Asturies el 1934 que va ser durament sofocada per l’exèrcit. Per aquest motiu és condemnat a la pressó modelo de Barcelona. Durant la guerra civil espanyola s’enrola a la columna de Durruti i ho acaba perdent tot i exilinant‐se. La seva història finalitza al cor de l’Amazonia, on, unit a la causa dels indis aborígens, conerixerà la dona arbre, un ésser extraordinari que malgrat la seva monstruositat exercirà sobre Liberto una total fascinació.

DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA • •

El sonido de la noche. Madrid: Martinez Roca, 2010. N Fer

•

Capitul 1 de Kensington Garden

Un trabajo nocturno. Madrid: Calambur, 2010. N Fer WEBGRAFIA • Web de l’autor

JOSÉ SANCLEMENTE

DADES BIOGRÀFIQUES Va néixer a Barcelona. És economista i expert en mitjans de comunicació. Ha estat conseller delegat del Grupo Z i conseller d’Antena 3 TV, president de la Asociación de Editores de Diarios Españoles; promotor i fundador del diari ADN i conseller de la Casa Editorial El Tiempo de Bogotá. Actualment és president de Imagina Media i es dedica a l’assessorament d’empreses periodístiques. És soci de Rocaeditorial i membre del Comité assessor del Grup La Información; President de Diario de Prensa digital, i editor de eldiario.es. Viu a Alella (Barcelona) i passa temporades a Nova York. Tienes que contarlo és la seva primera novel∙la. En aquesta obra, escrita en forma de thriller policiac, Sanclemente fa una radiografia de l’actual panorama dels mitjans de comunicació. A l’actualitat, el sector està patint una crisi radical. El febrer del 2012 es va tancar El Público i el desembre del 2011, ADN. Sanclemente considera que la patronal s’està donant per vençuda abans d’hora i que cal lluitar per mantenir un bon nivell en la qualitat del periodisme. Pensa que hi haurà canvis importants en els propers anys dins els grans grups mediàtics. Possiblement es produiran aliances que potser avui no ens esperem. A més, alguns diaris no poden seguir existint perquè no hi ha prou mercat pels més de 170 que hi ha a l’actualitat. Cal que l’empresa periodística sigui independent per tenir credibilitat. Avui això és difícil perquè les empreses periodístiques estan molt endeutades i sotmeses a molts interessos.

RESSENYA DE LES SEVES OBRES Tienes que contarlo. Barcelona: Roca, 2012. En el marc de la crisi del periodisme, la mort d’un professional de la informació posa al descobert com els qui detenten el poder controlen les nostres vides a través de les xarxes socials. L’assassinat del periodista Belarmino Suarez, Krugman, corresponsal a Nova York durant uns quants anys, i el professional més influent del diari El Universal, que pertany al grup de comunicación més gran del Estat espanyol, és investigat per l’inspector Julián Ortega, un policia enemic dels mètodes que utilitza la policia científica. L’inspector es veurà pressionat pel propietari del grup de comunicació i pel govern, que està a pocs mesos de les eleccions. La periodista Leire Castelló, redactora de succesos de l’Universal, és una dona intuïtiva i decidida que acabarà arriscant la seva vida en la investigació de l’assassinat de Krugman. Treballarà en aquest cas amb les limitacions que té un diari en crisi i en plena reestructuració de plantilla, un ambient enrarit on regna el desànim i on el director fa esforços inútils per recuperar els seus lectors mentre l’editor mostra molt poc interès pel diari. No es lo que parece. Barcelona: Roca, 2013

En el context d’una crisi econòmica amb retallades en els serveis bàsics i entre constants protestes al carrer del personal sanitari per la privatització dels hospitals, dels funcionaris de justícia, educació i cents de col∙lectius en general, l’inspector Julián Ortega, de la brigada d’investigació criminal de Barcelona, s’enfrontarà a l’assassinat d’un pretigiós psiquiatra mentre passava consulta a un dels principals banquers del país.

DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA • Tienes que contarlo. Barcelona: Roca, 2012. N San • No es lo que parece. Barcelona: Roca, 2013. N San WEBGRAFIA • Bloc de l’autor. • Entrevista e El Pais 25/5/2012

ANDREU MARTIN DADES BIOGRÀFIQUES Va néixer a Barcelona el 9 de maig de 1949. Llicenciat en Psicologia, encara que mai va exercir professionalment, es va iniciar com a escriptor a la Barcelona dels anys seixanta publicant guions de còmics per a l’editorial Bruguera i des de llavors no ha parat d’escriure. A partir de 1979 comença a ser més conegut per les seves novel∙les de gènere negre, la primera de les quals va ser Apren i calla (1979) i un any més tard, amb Prótesis va guanyar el Premi Círculo del Crimen. Aquesta va ser posteriorment portada a la pantalla per Vicente Aranda amb el títol Fanny Pelopaja (1984). Ja el 1987, amb una considerable collita de novel∙les negres per a adults, col∙labora amb Jaume Rovira, també escriptor de còmics i junts creen al detectiu adolescent Flanagan, de qui s’han publicat fins ara dotze novel∙les. La primera de la nissaga No demanis llobarro fora de temporada va guanyar el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil el 1989. A partir del 2007 ha decrescut la seva producció infantil i juvenil i s’ha centrat més en narracions per a adults, sobre tot dins el gènere negre.

Ha guanyat diversos premis d’importància. A més dels ja esmenats, ha rebut tres cops el Premi Hammet, que es concedeix cada any durant la Setmana Negra de Gijón per la Asociación Internacional de Escritores Policíacos; el 1992 va guanyar el premi alemany Deutsche Krimi Preis. Fins i tot la seva única novel∙la eròtica Espera, ponte así (2001) ha estat guardonada amb el premi La Sonrisa Vertical. El 2011 va rebre de l’Ajuntament de Barcelona el premi Pepe Carvalho, en reconeixement a la qualitat de tota la seva obra. Acaba de rebre el Premi de Novel∙la Ciutat d’Alzira 2014 per Les escopinades dels escarabats (Bromera) que retrata la Barcelona de la crisi des del gènere negre i s’ha publicat en plena celebració del festival BCNegra. DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR A LES BIBLIOTEQUES DE L’EIXAMPLE • Ai, que em faig pipí!. Barcelona : Barcanova, 1994. I** Mar •

Alfagann és Flanagan. Barcelona : Columna, 1997. JN Mar

•

Amb els morts no s'hi juga. Barcelona : Columna, 2004. N Mar

•

L'Amic Malaspina. Barcelona : Columna, 1995. JN Mar

•

Els Amos del paradís. Barcelona : Edebé, 2005. JN Mar

•

Au, emboliquem la troca!. Barcelona : Edebé, 2006. JN Mar

•

Barcelona connection. Barcelona : La Magrana, 1996. N Mar

•

Barcelona tràgica. Barcelona: Ediciones B, 2009. N Mar

•

Bellíssimes persones : no t'apropis a l'assassí, et podria seduir. Barcelona : Barcanova, 2000. N Mar

•

El Blues de la ciutat inversemblant. Barcelona : Edebé, 2009. N Mar

•

El Blues de la setmana més negra. Barcelona : Edebé, 2007. N Mar

•

El Blues del detectiu immortal. Barcelona : Edebé, 2006. N Mar

•

El Bruixot No. Barcelona : Barcanova, 1994. I** Mar

•

Cabaret Pompeya. Barcelona : Edicions 62, 2011. N Mar

•

Els Caçadors de pumes. Barcelona : Columna, 1996. I*** Mar

•

Califòrnia Barbie. Barcelona : Edebé, 2012. JN Mar

•

El Carter truca mil vegades. Barcelona : La Magrana, 2003. JN Mar

•

Cero a la izquierda. Madrid : Anaya, 1997. JN Mar

•

Chats. Alzira : Algar, 2008. JN Mar

•

Cicatrius de 1714. Alzira : Bromera, 2013. JN Mar

•

El Com del crim. Barcelona : Columna, 2011. N Mar

•

Com escric : les regles del joc. Badalona : Ara Llibres, 2012. 80.8 Mar

•

Com vam caçar el monstre de Frankenstein. Barcelona : Columna, 2001. I** Mar

•

Com vam caçar l'Home del Sac. Barcelona : Columna, 2000. I** Mar

•

Com vam caçar l'home‐llop. Barcelona : Columna, 2000. I** Mar

•

Com vam caçar la Cosa del Pantà. Barcelona : Columna, 2001. I** Mar

•

Con los muertos no se juega. Argentina : Umbriel, 2005. N Mar

•

Cop a la Virreina. Barcelona : Rosa dels vents, 2004. N Mar

•

Corpus delicti. Barcelona : Planeta, 2002. N Mar

•

Crims d'aprenent. Barcelona : Timun Mas, 1987. N Mar

•

De tot cor. Alzira : Bromera, 2008. N Mar

•

Deixeu‐me en pau. Barcelona : Columna, 1986. N Mar

•

El Día menos pensado. Barcelona : Verticales de bolsillo, 2008. N Mar

•

El Diablo en el juego de rol. Zaragoza : Edelvives, 2002. JN Mar

•

El Diari vermell del Flanagan. Barcelona : Columna, 2007. JN Mar

•

Drac de paper. Barcelona : La Magrana, 1992. JN Mar

•

Em diuen Tres Catorze. Barcelona : Cruïlla, 2005. JN Mar

•

Emma es "encantadora". Barcelona : Glénat España, 2006‐2008. IC Mar

•

El Eslabón de cristal. Madrid : Anaya, 2010. I*** Mar

•

Espera, ponte así. Madrid : Tusquets, 2005. N Mar

•

Flanagan 007. Madrid : Anaya, 2003. JN Mar

•

Flanagan Blues Band. Barcelona : Columna, 2002. JN Mar

•

Flanagan de luxe. Barcelona : Columna, 2005. JN Mar

•

Flanagan Flashback. Barcelona : Columna, 2009. JN Mar

•

El Gos del senyor Gris Marengo. Barcelona : Barcanova, 1994. I** Mar

•

Gregorio Miedo y Medio. Madrid : Espasa Calpe, 2003. I*** Mar

•

La Guerra dels minúsculs. Barcelona : Cruïlla, 2001. I*** Mar

•

Hat Trick. Barcelona : Edebé, 2008. N Mar

•

Història de mort. Barcelona : Alrevés, 2012. N Mar

•

L'Home que tenia raor. Barcelona : Edicions 62, 1997. N Mar

•

Ideas de bombero. Barcelona : Edebé, 2005. JN Mar

•

Impunidad. Barcelona : Planeta, 2005. N Mar

•

Infern forestal. Barcelona : Molino, 1986. I*** Mar

•

Jesús a l'infern. Barcelona : La Magrana, 1990. N Mar

•

Jesús en los infiernos. Bilbao : Flamma, 2011. N Mar

•

Jo tampoc em dic Flanagan. Barcelona : Columna, 2006. JN Mar

•

Joc de claus. Barcelona : Columna, 2004. N Mar

•

Jutge i part. Barcelona : Columna, 1996. N Mar

•

El Llibre de llum. Barcelona : Columna, 1995. I** Mar

•

La Mare invisible. Barcelona : Barcanova, 1991. I** Mar

•

La Monja que va perdre el cap. Barcelona : Columna, 2005. N Mar

•

Muertos de miedo. Madrid : Espasa Calpe, 2001. I*** Mar

•

El Nen que era molt home. Barcelona : Barcanova, 1992. I** Mar

•

El Nen que sempre deia sí. Barcelona : Barcanova, 1991. I** Mar

•

No demanis llobarro fora de temporada. Barcelona : Columna, 2004. JN Mar

•

No te'n rentis les mans, Flanagan. Barcelona : La Magrana, 1996. JN Mar

•

Només Flanagan. Barcelona : Columna, 2007. JN Mar

•

Piel de policía. Barcelona : Roca, 2006. N Mar

•

Pops en un garatge. Barcelona : Columna, 1995. JN Mar

•

Prótesis. Barcelona : La Otra Orilla, 2007. N Mar

•

Si cal matar, matem. Barcelona : Columna, 2007. N Mar

•

Societat negra. Barcelona : La Magrana, 2013. N Mar

•

El Sueño eterno. Barcelona : Glénat, 2005. C Mar

•

El Tercer de tres. Barcelona : Cruïlla, 2000. JN Mar

•

Tots els detectius es diuen Flanagan. Barcelona : La Magrana, 1996. JN Mar

•

Tres Pi erra. Barcelona : Cruïlla, 1999. JN Mar

•

Tres Pi erre que erre. Madrid : SM, 2000. JN Mar

•

Vampiro a mi pesar. Madrid : Anaya, 1999. JN Mar

•

Els Vampirs no creuen en Flanagans. Barcelona : Columna, 2007. JN Mar

•

El Vell que jugava a matar indis. Barcelona : Cruïlla, 2000. JN Mar

•

El Vendedor de humo. Madrid : Anaya, 2011. I*** Mar

•

Veritats a mitges. Barcelona : Empúries, 2000. JN Mar

•

El Viejo que jugaba a matar indios. Madrid : SM, 1996. JN Mar

•

Visto y no visto. Madrid : Espasa, 2002. I*** Mar

•

Wendy ataca. Alzira : Algar, 2009. JN Mar

•

Xats. Barcelona : Columna, 2005. JN Mar

•

Yo tampoco me llamo Flanagan. Madrid : Anaya, 2006. JN Mar

•

Zero a l'esquerra. Barcelona : La Magrana, 2005. JN Mar

WEBGRAFIA • Web de l’autor • Pàgina a wikipedia • Web de l’associació d’escriptors en llengua catalana • Blog de l’escriptor • Presentació de la darrera novel∙la: Els escarabats no arriben al setè soterrani del pedestal on s’aixeca la meva estàtua 38

VÍCTOR DEL ÁRBOL

DADES BIOGRÀFIQUES Nascut a Barcelona el 1968, és llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Després d’abandonar el seminari va treballar com a mosso d’esquadra durant vint anys, entre el 1992 i el 2012. També col∙laborà durant dos anys al programa radiofònic Catalunya sense barreres (Ràdio Estel. ONCE). El 2006 va guanyar el Premi Tiflos de novel∙la amb El peso de los muertos i va quedar finalista del VII Premi Fernando Lara el 2008 amb El abismo de los sueños (no publicada). El 2011 va publicar La tristeza del samurai, que ha estat un èxit nacional i internacional, s’ha traduït a una desena de llengües i ha rebut diversos premis, entre ells Le Prix du polar Européen 2012 a la millor novel∙la negra europea, atorgat per la publicació francesa Le Point, al Festival de Novel∙la Negra de Lyon, a l’abril del 2013 le Prix QuercyNoir i el juny del mateix any el premi Tormo Negro. Aquest any ha publicat Respirar por la herida. “Soy el hijo mayor de una familia numerosa. Mis padres llegaron a Barcelona cuando todavía no era una ciudad olímpica ni posmoderna. Mi padre fue boxeador, legionario y mil cosas más. Mi madre es una mujer menuda, silenciosa y de una increíble inteligencia emotiva. Ella nos impuso ir cada día a la biblioteca del barrio, para poder trabajar por las tardes limpiando. A los 14 años quise ser misionero, gracias a un sacerdote de barrio, el Pare Adell. Gracias a él ingresé en el seminario diocesano de Nuestra Señora de Montealegre, durante los que son, sin duda, los mejores años de mi vida: de compañeros, de

estudios, de vivencias. Interno, lejos de casa, donde otros veían prisión yo encontré libertad. Me enamoré de una chica, y a los dieciocho años le pregunté a Dios si podría aceptar a un sacerdote incapaz de respetar el celibato. Esa misma pregunta se la hice al rector del Seminario, Monseñor Prats, y la respuesta fue que no, así que abandoné mis estudios y me puse a buscar trabajo. Un día vi a un policía Nacional en la calle. Una madre estaba abofeteando salvajemente a su hijo pequeño. El policía se bajó del patrulla, detuvo a la madre y se sentó en la acera con el niño. Parece ridículo, pero eso me hizo pensar. Quise ser policía, o algo por el estilo. Me gradué como Mosso d'Esquadra en el 92, el año mágico de Barcelona... ¿quién podía dejar de soñar con un futuro mejor? La Escuela, la escolta en el domicilio de Pujol, El Palau de la Generalitat, la Protección de Menores, mil destinos que han ido dejando un cierto poso de desengaño, pero ¿sabe? aún me acuerdo de ese policía nacional, y gracias a él sigo creyendo en mi trabajo al margen de ideologías o políticas que cambian cada cuatro años.” RESSENYA DELS LLIBRES DE L’AUTOR El peso de los muertos. Madrid : Castalia, 2006 Novembre 1945: Nahum Márquez va a morir al patíbul. Novembre 1975: Lucía torna a Barcelona des de l’exili amb les cendres del seu pare i amb els fantasmes que la esclavitzen. Franco agonitza, i amb ell una Espanya que encarna el comissari Ulisses, disposat a una darrera batalla amb la seva pròpia decrepitud, a mans d’una Espanya emergent, la de Gilda i els seus amics que no li deuen res al passat tret de potser, una pàtina de romanticisme. La trobada entre Lucía i el comissari, temuda però inevitable, enfrontarà dos mons, el dels vius i el dels morts que viuen a les seves espatlles. El peso de los muertos és una història sobre la memòria i sobre la manera en que construïm el passat segons ens convè. L’autor, Víctor del Árbol, ha obtingut per aquesta obra el VIII Premio Tiflos de novel∙la.

La tristeza del samurai. Barcelona : Alrevés, 2011 Extremadura 1941 / Barcelona 1981 Dues trames que transcorren de forma paral∙lela; una a Extremadura l’any 1941; l’altra a Barcelona el 1981. Un crim comès durant la postguerra espanyola té conseqüències en tres generacions de la família Alcalá i en aquells que s’han creuat en les seves vides durant quaranta anys. Complots, segrestos, assassinats, tortures, violència masclista, són alguns ingredients d’aquesta novel∙la. Amb un estil descriptiu però no per això lent, l’autor va narrant els fets i de mica en mica es van encreuant els personatges de les dues trames, mentre es va introduint en la psicologia de cadascun d’ells. El resultat és una magnífica novel∙la d’intriga i investigació, de sentiments i rancúnies, d’amor i odi, d’ambició i dolor, d’hipocresia i sobretot de culpa, una lacra que es transmet de generació en generació, on els fills hereten els delictes dels pares i els nets els dels avis. Respirar por la herida. Barcelona : Alrevés, 2013 “L’atzar és també una forma de justícia”, diu un dels personatges de la novel∙la d’aquest autor, que lluny de transitar pel camí fàcil del seu relatiu èxit, obtingut sobretot a França, torna a fer una proposta poc habitual en el panorama narratiu actual. Una estructura clàssica de narració, combinant les diferents històries creuades d’uns personatges que sabem com són pel que fan, però sobre les que l’autor o es resisteix a explicar‐nos les històries que els han dut fins aquí. Han tingut oportunitat de recórrer un altre camí, i potser hi hagi la possibilitat de reiniciar. ¿Podria haver estat d’una altra manera, pot haver‐hi un altre futur?. Novel∙la dura, però on hi ha també lleialtat i principis. Els de les clavegueres, però, al cap i a la fi, principis. No és el Mal qui transita aquesta novel∙la, però les seves pàgines són plenes de maldat i desesperança. Es parla de perversions, de la doble moral dels poderosos, del dolor obsessiu però vivificant de la mort d’un ésser estimat, de supervivència; és a dir, de viure sense seguir vivint. Argelia i la guerra d’alliberació, un besavi nazi de sang jueva, música i tradicions, tallers clandestins de xinesos, pel∙lícules úniques i sexe pagat; pinzellades de color en el retrat de grup, amb la fascinació dels monstres que habiten entre nosaltres. ¿Són veritablement monstres?. Les ferides supuren sempre. No es tanquen fins que el lector tanca el llibre”. Paco Camarasa

DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR A LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA •

El peso de los muertos. Madrid: Castalia, 2006. N Arb

•

La tristeza del samurai. Barcelona: Alrevés, 2011. N Arb

•

Respirar por la herida. Barcelona: Alrevés, 2013

WEBGRAFIA •

Web de l’autor

•

Blog de l’autor

•

Declaracions de l’autor al blog periodista digital el 05/05/2006

•

Web de l’editorial Alrevés. Sinopsi de Respirar por la herida

•

Entrevista. Revista Prótesis. Abril del 2013

•

Entrevista a RTVE. 5/2/2013

Matías Néspolo

DADES BIOGRÀFIQUES

Matías Néspolo va néixer a Buenos Aires el 1975 i es va llicenciar en Lletres a la Universitat de Buenos Aires. A principis del 2001, uns mesos abans de la crisi financera i política del seu país va viatjar a Barcelona i s’hi va quedar. Es dedica, sobretot, al periodisme cultural, encara que també fa altres activitats al voltant de l’escriptura (treballs editorials, classes d’escriptura,...). Ha col∙laborat en diverses revistes literàries: Lateral, Letras Libres, Letra Internacional, Qué leer, etc. Ha coordinat el suplement cultural Tendències de El Mundo de Catalunya. Actualment col∙labora amb aquesta publicació i fa crítiques literàries a la revista Quimera i El Periódico de Cataluña. El 2005 va publicar el seu primer llibre de poemes, Antologia seca de Green Hills (Emboscal). També ha publicat contes que han aparegut en diverses antologies i el 2008 va participar en el polèmic volum d’assaig Odio Barcelona (Melusina). També ha editat, amb la seva germana, Jimena Néspolo, l’antologia La erótica del relato. Escritores de la nueva literatura argentina (Adriana Hidalgo). La seva primera novel∙la, Siete maneras de matar a un gato, ha estat un èxit de la crítica.

RESSENYA DE l’OBRA DE L’AUTOR

Siete maneras de matar a un gato. Barcelona : Los Libros del Lince, DL 2009 És la crònica cruenta de la misèria material i moral dels habitants d’una barriada del sud de Buenos Aires, La Zavaleta, un dels llocs més perillosos de la capital argentina. La primera frase de la novel∙la és el seu títol: “Hay siete formas de matar a un gato”...”pero a la hora de la verdad solo hay dos maneras, por las buenas o a la brava”, diu El Chueco,i segueix la descripció detallada de com es desnuca un gat i es prepara per ser menjat. “Fa una setmana que no menjo carn” diu. Amb aquest inici l’autor ens situa en un univers de violència extrema, on les víctimes no són gats, sinó persones, moltes d’elles adolescents, com els dos protagonistes, el Gringo i el seu colega El Chueco, que roben i maten a canvi de quasi res, nens que es droguen, adults que viuen del tràfic i la prostitució i policies corruptes. El ritme de la novel∙la és ràpid, trepidant, la tensió és constant i el llenguatge tan realista que s’ha inclòs un glosari de termes perque de vegades resulta difícil compendre l’argot dels personatges.

DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR A LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA • Siete maneras de matar a un gato. Barcelona : Los Libros del Lince, DL 2009. N Nes • Seven ways to kill a cat. London : Vintage Books, 2011. NE Nes • Sette modi di ammazzare un gatto. Roma : Socrates, 2012. NI Nes • Sept façons de tuer un chat. Paris : Magnier, 2012. NF Nes

WEBGRAFIA

• • •

Entrevista amb l’autor. Abril 2012 Crítiques de la novel∙la a El Cultural Article a la revista Prótesis

Dossier elaborat el febrer del 2014