Carlos zanón

CARLOS ZANÓN

“No sé por qué, pero los náufragos Siempre tenemos una caja de cartón bajo la cama, Donde guardamos toda la lluvia caída, Y las cartas que nunca nos atrevemos a enviar”

El sabor de tu boca borracha

DADES BIOGRÀFIQUES Carlos Zanón va néixer a Barcelona l’1 de maig de 1966. És advocat però en l’actualitat diu dedicar a aquesta activitat un 20% del seu temps. Ell es defineix com a poeta, encara que és un autor polifacètic. El 1981 va publicar els seus primers poemes i des de llavors ha continuat fent‐ho regularment.

Va guanyar el primer premi al Certamen de conte Plaza Janés el 1986 amb Gorda i l’Accésit de poesia del mateix certamen amb Fuí una noche triste. El 1989 va publicar el llibre de poemes El sabor de tu boca borracha i el 1990 va ser finalista del Premi Nacional de Poesia de Irún amb el llibre En el parque de los osos. El 1996 publicà Ilusiones y sueños de 10.000 maletas i el 2001 En el parque de los osos. El 2004 va rebre el Premi Valencia de Poesia amb Algunas maneras de olvidar a Gengis Khan.

El 2010 publicà Tictac tictac i el 2012 edità l’Antologia poètica Yo vivía aquí (1989‐ 2012) a l’editorial Playas de Ákaba.

El 1991 va col∙laborar en dos peces teatrals Avorrit i Rosie en el muntatge de “SI SI SI TI VI ZRI” a càrrec de Flux Teatre i ha estat guionista de diversos curts i el 1996, amb Núria Villazán, de Erase una vez Juan Marsé per a la productora Alea.

És component i lletrista del grup musical “Alicia golpea” i ha publicat llibres de temàtica musical Bee Gees: la importancia de ser un grupo pop (Ed. Júcar, 1998) i De Ville: El hombre a quien Rosita robó el televisor (Ed. Milenio, 2003), a més del relat curt Elvis Presley, Rey del Universo, amb el que va obtenir el segon premi de narrativa Epson del 2001.

Ha fet de crític literari a la revista Ajoblanco i al diari Avui; articulista en la revista musical Ruta66 i també ha col∙laborat al Pais digital, El Periódico de Catalunya i El Cultural.

Ha col.laborat amb poemes i narracions en les següents publicacions: Turia, La Poesia, Señor Hidalgo, Aullido, Última, Poiesis, Alora, Batarro, Àrea Poética, Arrabal i Abama.

El 2008 va publicar la primera novel∙la, Nadie ama a un hombre bueno i l’any següent Tarde, mal y nunca, la seva primera obra de gènere negre amb la que va guanyar el Premi Brigada 21 a la millor novel∙la negra de l’any i quedà finalista del Memorial Silverio Cañada de la Setmana Negra de Gijón. El 2012 ha publicat una altra novel∙la del gènere No llames a casa, per la que ha obtingut el premi de novel∙la de Valencia negra del 2013 i que aviat podrem veure a la gran pantalla de la mà del director Daniel Calparsoro. Totes dues transcorren a Barcelona, però la ciutat que descriu Zanón no és la Barcelona dels turistes, és un lloc marginal, com els personatges que desenvolupen la trama, envoltats de drogues, alcohol i pobresa.

RESSENYA DE LES SEVES NOVEL∙LES

Nadie ama a un hombre bueno. Girona: Quadrivium, 2008

Martin, el protagonista de la novel∙la, és una d’aquestes persones que han arribat a l’edat madura havent confós l’eterna joventut amb l’infantilisme. Va de conquesta en conquesta sense adornar‐se que en cada una d’elles fracassa una mica més.

També té una filla, i una “ex”, i una feina, però la vida se li’n va al darrere d’aquesta carnisseria que sempre és l’amor (parafrasejant a Pavese, com fa l’autor). A la seva vida hi ha diverses dones, cadascuna amb la seva pròpia dosi de patiment a l’esquena.

Tarde , mal y nunca. Barcelona : Saymon, DL 2009

Aquesta és la història d’Epi. I del seu compare, Tanveer Hussein.

I del germà d’Epi, Àlex, que sent veus i veu el Sant Crist amagat a bars i lavabos. I de Tiffany Brisette, reina exiliada amb les celles tatuades. I també, encara que menys, del barri on estan tots atrapats. El primer cop que Epi decideix existir ho fa matant Tanveer. No volia escandalitzar el món ni cridar l’atenció. Ni tan sols volia ser violent. Només volia recuperar la dona que s’escapolia de les seves mans. Estava segur que si matava a qui li havia robat el seu amor, ella tornaria i tot tornaria a ser com abans. Mentre Àlex busca el seu germà pel barri, les hores passen. La policia busca, no sap ben bé a qui ni perquè. De fet, tots els personatges corren uns rere els altres en aquesta novel∙la de ritme trepidant, per arribar tard, malament, i no trobar mai el que buscaven.

No llames a casa. Barcelona: RBA, 2012

“No val la pena entrar en el vell i suat debat de si parlem o no d’una novel∙la negra. No hi ha investigació, no hi ha detectius ni policies. No hi ha vampiresses ni homes seduïts. Hi ha la violència necessària dels perdedors, dels qui no tenen res, ni tan sols aspiracions. Si Goodis, si Thompson, si el millor Cain són novel∙la negra, No llames a casa, també. Perquè la música que acompanya la seva lectura és el ressò dels grans narradors, dels que són capaços d’entregar‐nos una potent novel∙la amb material que en mans d’algú altre seria pura vulgaritat. És una brillant novel∙la escrita a partir de materials de desballestament. És una novel∙la que passa a Barcelona però no és una novel∙la local. Les timbes de cartes d’aquesta novel∙la les podria signar Julián Ibáñez, però també podria situar‐se a Dorchester o a qualsevol barri de Paris. Bruno, Raquel, Cristian, Merche, Gero i Max són personatges de Zanón, però també de Masimo Carlotto o Ken Bruen. Els seus afanys, les misèries morals, són universals. No busquin que cap d’ells els generi empatia. No el trobaran. No importa. Seguirà llegint, amb lleugeres sorpreses fins a arribar al final. Un final inesperat i sorprenent. Un final gens habitual en la narrativa espanyola.

Aquesta és una novel∙la fàcil de llegir, però difícil d’oblidar. Paraula de llibreter.”

Paco Camarasa

Yo fui Johnny Thunders. Barcelona: RBA, 2014 Francis, Mr Frankie decideix tornar a casa, d’on va marxar perseguint un somni de triomf i rock’n roll que el va dur a tocar amb la punta dels dits una fama tòxica i efímera. Ara, Francis torna per deixar enrera la misèria i les drogues. Però el seu barri són runes per on encara transiten el seu pare, la seva mitja germana, la primera nòvia i algun antic amic. Ell vol començar de nou i fer les coses ben fetes. El problema són les dreceres, les cançons de tres minuts, la impossibilitat d’oblidar qui va ser i qui volia ser. És una novel∙la vibrant, traspassada de la poesia dels perdedors, que retrata una Barcelona poblada de personatges que busquen desesperadament una oportunitat que els permeti ser algú.

DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA

Poesia

• El Sabor de tu boca borracha. Barcelona : Nínfula, 1991. P 834 Zan • Ilusiones y sueños de 10.000 maletas. Madrid : Libertarias/Prodhufi, 1996. P 834 Zan • En el parque de los osos. [Málaga] : Ayuntamiento de Málaga, Área de Cultura, 2001.

P 834 Zan • Algunas maneras de olvidar a Gengis Khan . Madrid : Hiperión, 2004. P 834 Zan • Tictac tictac. Barcelona : Carena, 2010. P 834 Zan • Yo vivía aquí : 1989‐2012. [Viladecans] : Playa de Ákaba, 2012. P 834 Zan

Assaig

• The Bee Gees : la importancia de ser un grupo pop. Madrid : Júcar, 1998. 78(Bee) Zan • Willy DeVille : el hombre a quien Rosita robó el televisor. Lleida : Milenio, 2003.

78(DeV) Zan

Novel∙les

• Nadie ama un hombre bueno. Girona: Quadrivium, 2008. N Zan • Tarde, mal y nunca. Barcelona : Saymon, DL 2009. N Zan • No llames a casa. Barcelona : RBA, 2012. N Zan • Yo fui Johnny Thunders. Barcelona: RBA, 2014. N Zan

WEBGRAFIA

•

Web de l’autor

•

Entrevista a El Pais