El Graffiti
Rosenthaler Straße 39 – Berlin, 29/10/2012
GRAFFITI
Introducció Definició de la paraula graffiti: grafit. [probablement de l'it. graffito, íd.]
Inscripció o dibuix fet en una paret, un monument, etc. IEC (Institut d’Estudis Catalans) 1. graffiti, graffito.→ grafito. Con el sentido de ‘inscripción o dibujo hecho en una pared’, es una adaptación de la voz italiana graffito, popularizada en español a través del inglés. Aunque menos usada que graffiti, es la forma más correcta desde el punto de vista etimológico. 2. El uso frecuente del plural italiano graffiti ha dado lugar a que en español se emplee la adaptación graffiti con sentido singular.
Inscripcions de l’època romana en el temple de File, Egipte: "B.MURE STULTUS EST" Aquí, atesa la forma més popular i acceptada de la paraula, sempre farem servir graffiti, i graffiter per a designar l’escriptor, la persona que fa graffitis. En llenguatge de carrer, graffiti és el resultat de pintar a les parets, els trens, les persianes d’establiments o les tanques, amb l’objectiu d’expressar idees i emocions de tot tipus, reivindicar, denunciar, dur a terme actes vandàlics o simplement donar a conèixer l’obra d’ algú. Pot ser un missatge escrit, una imatge pintada o una barreja d’ambdues coses. És una forma d’expressió lliure i efímera, ja que la seva exposició a l’aire lliure i la neteja per part dels serveis públics de les ciutats, fan que molts romanguin poc temps després de fer‐los. Diferents grups socials, expressen mitjançant les seves formes creatives la percepció urbana. El grafitti és una de les manifestacions més populars de l’art de carrer. Segons alguns escriptors, el graffiti és guerrilla urbana, lluita contra tot el que hi ha establert; és la llibertat d’expressió en estat pur, més enllà de les normes, més enllà de les lleis, del que es pot i no es pot fer, es reinventa i entra a museus, galeries, centres i fires d’art,
2
ha creat un moviment underground que s’ha estès arreu del món i, per fi, ha trobat espai dins l’art contemporani. El graffiti és més que una experiència visual, també és una experiència temporal i espacial. Hi ha un conjunt de condicions, localització, moment, influència social, esdeveniments polítics, culturals i personals, que coincideixen en un moment en el temps i que defineixen allò que la peça artística transmetrà a l’espectador. Aquestes condicions, que no són observades explícitament, s’amaguen darrere d’un graffiti i són plasmades espontàniament mitjançant un esprai o un retolador sobre una paret, un mur o semblant i amb l’ús de lletres, paraules o dibuixos.
Història El terme graffiti és imprecís i s’utilitza, acadèmicament, per a designar certes manifestacions de la vida quotidiana romana. Les inscripcions trobades en alguns murs pompeians daten del segle II, a la Domus Aurea de Neró (54‐68) i a la vila d’ Adriano, entre les quals es troben els latrinalia, inscripcions fetes a l’espai de les latrines, que han estat qualificats com a graffiti per arqueòlegs i historiadors. L’ accepció actual més acceptada del terme graffiti, com a cas nominatiu plural del terme llatí graffitus, s’atribueix als investigadors que, des de molt aviat i principalment a la ciutat de Nova York, van estudiar el fenomen de les pintures fetes als vagons del metro i a les parets dels barris marginals d’aquesta ciutat. En l’època contemporània, els primers coneixements que es tenen dels graffiti es remunten al 1888, a la ciutat de Londres, després d’un assassinat atribuït a Jack l’ Esbudellador. La policia va trobar‐hi un davantal tacat de sang , i una nota a la paret escrita amb sang que deia: «The Juwes are the men that will not be blamed for nothing». Es va interpretar de diferents maneres, sobretot per la paraula Juwes, que va pensar que era una versió incorrecta de Jews (jueus), amb la qual cosa la traducció podia haver estat: “Els homes jueus no seran els homes que seran acusats sense motiu”. Per por a que la inscripció augmentés l’antisemitisme, el comissari de policia la va fer esborrar. Quan les tropes nord‐americanes van entrar a Tunísia, el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, en la Campanya del nord d'Àfrica, van veure per primera vegada el graffiti: Kilroy was here (Kilroy va
3
ser aquí). Tant en els seus avançaments per Itàlia, com per França i finalment a Alemanya, van tornar a trobar una vegada i una altra aquest graffiti. Mai no es va saber res sobre l'autor, es creu que pertanyia a un soldat d’una unitat d' Ohio. Els anys 50, després de la mort de Charlie Bird Parker, el gran músic de jazz, la cançó Bird Lives (Bird viu) es va pintar als murs de molts clubs de jazz als Estats Units, en particular a Nova York, però va ser efímer, i segurament no va tenir l’ impacte que havia tingut Kilroy. La naturalesa de Nova York com a ciutat industrial parteix d’un gran procés que culmina amb la reindustrialització massiva durant el període 1941‐45. Això va generar una massa de població obrera important, provinent de zones rurals i d’altres països, que no havien desenvolupat estructures socials prèvies per apaivagar l’efecte del xoc amb la nova cultura urbana. Es va concentrar en zones antigues i degradades de la ciutat, i d’aquesta forma van néixer els guetos, autèntiques comunitats tancades, en els quals el desenvolupament cultural de les pautes heretades prendria un rumb peculiar i de contestació a la discriminació i a la pobresa. L’època en què el graffiti apareix a Nova York, presenta les característiques bàsiques d’una economia en ple procés de terciarització, les polítiques socials minven el paper estatal en el manteniment de l’assistència social i educativa en el context dels guetos, i els converteix en ciutats internes, allunyades definitivament de les pautes culturals i socials anglosaxones establertes com a oficials. S’ha de tenir en compte a l’hora de considerar la cultura hip – hop, en general, i el graffiti com a forma d’expressió cultural, l’ origen ètnic dels seus creadors: els joves negres i llatinoamericans van ser els primers artistes de graffiti. El suport escollit per a una peça de graffiti havia de tenir unes condicions imprescindibles per desenvolupar la major part possible del potencial expressiu. Molt sovint, els graffitis eren produïts en zones molt delimitades entre si, generalment als afores de les grans ciutats. Aquests focus de concentració de graffitis, aplegaven característiques en funció de la seva capacitat d’exhibició, de cara al mateix espai públic urbà, així com la possibilitat que la zona donés cabuda a un nombre més elevat de peces, és a dir, la capacitat física per oferir suports adients. Aquestes característiques serien les següents: Gran visibilitat, espai públic exposat a la vista de qualsevol ciutadà; molt trànsit rodat, zones igualment exposades , però en aquest cas per a espectadors mòbils (vies ràpides, autopistes, rodalia d’estacions de trens, passos de ferrocarril,
4
etc.), gran quantitat de murs aïllats, parets d’edificis lliures d’ ús comú, amb escassa vigilància i que permetin la continuïtat de creació d’obres en el temps i l’espai; accessibilitat física. De tots maneres, no es pot parlar d’una planificació exacta del desenvolupament territorial de les zones graffiti. Hi ha zones relativament amagades de la mirada del no iniciat, que s’han de conèixer expressament per poder accedir‐hi. L’any 1960, un noi anomenat Cornbread, de Filadèlfia, va començar a pintar amb tags les parets de la seva ciutat per cridar l’atenció d’una noia que li agradava. Ell va definir el paper del bombing i del getting up. Aviat, tot això es va tornar per a ell una missió a temps complet. El que feia va sortir enregistrat a la premsa negra i es va crear una retroalimentació entre ambdues parts. De tant en tant, els periodistes suggerien a Cornbread que fes alguna cosa especial, per exemple quan li van dir que pintés un tag a l’avió dels Jackson Five quan aterrés a Filadèlfia. Ho va fer i la premsa ho va publicar. En aquesta ciutat va néixer una subcultura amb estil propi. Cornbread va deixar de pintar el 1972. A finals dels anys 60, un jove de Washington Heights, un barri de Nova York, anomenat Demetrius, va començar a escriure amb un pseudònim , Taki, i amb el número del carrer on vivia, 183, a les parets, les marquesines dels autobusos, i sobretot , a les estacions de metro de tot Manhattan. Treballava de missatger i durant els trajectes va començar a estampar el seu tag, dins i fora dels vagons. Juntament amb ell van aparèixer, Tree 127, Julio 204, Cay 161, Junior 161 o Eddie 181, tots ells graffiters de la part superior de l’oest de Manhattan. El mateix va passar al Bronx amb Lee 163, primer graffiter que va escriure les lletres juntes , per així convertir la firma en un logo. Altres graffiters amb el mateix estil van ser; Els, Strak, Sud, Safe, Smoke, Eras i Jeal. A Brooklyn va néixer el grup The Ex Vandals, amb artistes com Snake 1, Stitch 1, Dino Nod, Lazar i Wicked Gary. També van guanyar fama durant aquesta dècada les primeres dones: Eva 62, Barbara 62 i Michele 62. Tots aquests van tenir un paper tan o més significatiu que els col∙legues de Manhattan. Durant els anys 70, aquesta pràctica es va desenvolupar més àmpliament amb incorporació d’imatges de la
5
iconografia popular, com personatges de còmic o dibuixos animats. Aquests anys es coneixen com l’ Era pionera , ja que el graffiti va tenir girs substancials d’estil i popularitat. Amb la incorporació d’aquestes imatges neixen les master pieces, que a més de diferenciar els grans mestres del principiants, amplia de forma considerable la mida de les obres. El primer graffiter que va utilitzar bubble letters, va ser SuperKool 223. Va treure la idea de les bafarades dels còmics, les línies tancades que contenen els diàlegs o pensaments dels personatges. El nom, per això, li va posar el 1972, Phase 2, un graffiter del Bronx. D’aquest estil de lletres va crear, posteriorment, més variacions, obrint el camí a altres graffiters que van continuar desenvolupant les bubble letters. Els Ex Vandals van cobrir Brooklyn i la resta de la ciutat. Amb posterioritat van néixer els throw up, que tal com indica el seu nom, són peces espontànies i fetes de manera ràpida. L’any 1973, es van canviar els Redbirds d’ IRT, els clàssics trens vermells de la dècada dels 70, per noves flotes de trens platejats amb una franja blava. Això va donar esperança de creixement als graffiters. Es va pintar la primera peça en 3D. L’autor va ser Pistol 1, a qui va seguir Flint 707. El llegendari graffiter de Brooklyn va superar tothom fent una obra amb lletres tridimensionals que omplien tot el lateral d’un vagó, de dalt a baix i d’esquerra a dreta. Aquesta tècnica es va anomenar whole car. A partir d’aquest moment, molts escriptors no es conformaven a pintar un sol vagó i van sorgir els cucs o married couple, equivalents a dos vagons sencers. En alguns cercles, el graffiti es comença a considerar art. El 1974, el periodista Richard Goldstein va escriure un article en una revista de Nova York que parlava del grup, amb fotos incloses, de Phase 2, Nova, Snake 1 i Stay High 149. Va llançar a la fama tota una generació de graffiters. Obra mestra de Phase 2. Nova York. 1973Æ El 1975, hi havia tres graffiters que es disputaven el títol de rei: Temp 169 , Los fsk i Nose. Ara, el graffiter havia de “matar” el carrer, els trens, pintar‐los i bombardejar‐los de la finestra cap avall, omplir les línies senceres amb els seus throw ups. 6
L’any 1977, l’emissora de televisió ABC, va mostrar com viatjaven els trens pintats del metro novaiorquès. Peces de Diablo i Pnut 2, Lee i The Fabulous Five. L’any següent , la ciutat veu aparèixer una nova i gran tanda de graffiters: Part 1, Chain 3, Kool 131, Padre, ADrock, Fed 2, Tean, Kade. A continuació, apareixen grups de gran qualitat: TDS, TMT, UA, CIA, TSF, TMT, Mafia, i altres graffiters com Smily 149, Skull 2, Seen, Pjay, Duster, Dondi, NOC 167, COS 207, Zephyr, Repel, Flin Top, G‐IZ, OE3, P13, SOE, PEO, Crime 79, Baby 168 i Babbid, entre d’altres. Però, l’època d’esplendor no dura eternament, i, a començament dels 80, l’ Autoritat Metropolitana del Transport de Nova York comença una lluita acarnissada contra el graffiti. Es van instal∙lar tanques a les cotxeres dels vagons, van utilitzar una pintura més resistent i van augmentar la vigilància. Tot això va fer disminuir la quantitat de graffitis. Molts graffiters van buscar altres alternatives, entre les quals emigrar a Europa per donar a conèixer aquesta subcultura. També va contribuir al declivi del writing el “crack”, que va arribar a la Gran Poma envoltat de violència. Es van promulgar lleis que restringien la venda de pintura als joves i s’obligava els comerciants a guardar‐ la amb clau.
Aerosol en Valparaíso, Chile Æ A mitjans dels 80, arriba la fase de supervivència. Quan tot sembla perdut i ningú hi veu els tags, throw ups, ni la resta d’elements, apareix un heroi que rescata el graffiti, el moviment hip‐hop. Els writers són acompanyats per breakers i Mc’s. Per la mateixa època, sorgeix el moviment europeu. Aquesta extensió fins a Europa, té més relació amb processos globals relacionats amb altres manifestacions culturals com, la literatura, el cinema i el còmic, que s’havien introduït als circuits culturals europeus de dels anys seixanta i setanta. Aquestes manifestacions s’engloben convencionalment en el que es va anomenar underground. Corrents artístics, com el pop‐art, van tenir un ressò molt important en galeries i exposicions europees, i en alguns aspectes, determinats autors de prestigi als circuits comercials, com Andy Warhol, van ajudar que el graffiti fos conegut a l’altra banda de l’Atlàntic. Comencen les gires d’escriptors americans i l’art s’instal∙la als carrers; s’editen les primeres revistes de graffiti en color i apareixen infinitat de pàgines a Internet que recullen fotografies, textos, reportatges i entrevistes.
7
Això, i la proliferació dels graffiti a la televisió, a festivals o en portades de discos, fa que aquest art de carrer es consolidi a pesar de l’esforç de les autoritats per fer‐lo desaparèixer. Un dels graffiters més coneguts del metro de Nova York va ser en SAMO. SAMO va néixer a Brooklyn, Nova York, el 22 de desembre de 1960. El 1977 va començar, amb Al Diaz, en el món del graffiti pintant vagons de metro i per zones del Soho, a on proliferaven les galeries d’art. SAMO són les sigles de sigles de same old shit, literalment, “la mateixa merda vella.” Sense formació artística, però relacionat amb grups de música rap i el break dance, va passar amb el seu veritable nom, Jean‐ Michel Basquiat, a formar part comercial de les galeries d'art, on va dur a terme pintures gràfiques amb símbols populars americans i icones del carrer. Va aconseguir fama i un cert reconeixement de la crítica que van definir la seva pintura com una «combinació de l'art de De Kooning i dels gargots pintats al metro novaiorquès». Va col∙laborar amb Andy Warhol, i algunes de les seves obres han estat exposades al MOMA. El 10 de febrer de 1985, Basquiat apareix a la portada de la revista dominical New York Times, i es converteix en el primer artista plàstic negre que apareixia en la primera plana. Un altre pintor reconegut, pertanyent als practicants del graffiti art del metro, va ser Keith Haring, amb figures de ferms resseguiments, primer de color negre i després amb colors vius. La seva gran capacitat gràfica el va portar a participar en nombroses exposicions i biennals d'art. Han estat diversos pintors els que, en algun moment de la seva trajectòria pictòrica, han utilitzat el graffiti com a tècnica en els seus quadres. Entre ells va destacar el francès Jean Dubuffet. En la seva versatilitat de produccions, va emprar el graffiti art per donar textures diverses a algunes de les seves pintures. Antoni Tàpies també ho va emprar en les obres Assemblatge (1972) i Mur (1991). Naturalment, a cap de les obres d'aquests dos autors ha estat utilitzat el graffiti com a art efímer. L’art ha influït directament en moltes obres de graffiti. S’han representat les famoses sopes Campbell de Warhol, el Guernica de Picasso i obres de Dalí, Leonardo da Vinci, Van Gogh o Giacometti.
8
El graffiti a Espanya Grafit inspirat en l'obra de Dalí. Barberà del Vallès Æ El graffiti evoluciona a diferents ciutats, partint dels Flecheros de Madrid o els Cultures de la Trepa (Stencil o plantilla) de Barcelona. Els graffiti d’estil hip‐ hop van començar a tenir entitat pròpia l’any 1985. El que sorgeix de manera espontània, com a procés de creació artística, no té, en els seus començaments cap més intenció que la de pintar. Representaven un col∙lectiu de joves graffiters. Van desenvolupar un estil autòcton deslligat totalment del moviment original del graffiti novaiorquès. Molts d’aquests graffiters no tenien la filosofia hip‐hop, eren heavies, rockers o simplement no pertanyien a cap tribu urbana, en contra del que passaria a començament dels 90, en què el moviment estava més lligat al rap i, en general, al moviment hip‐hop. Els Flecheros utilitzaven retoladors Edding, tubs de betum Kanfort i els pots de pintura en esprai que es feien servir als tallers mecànics. Durant els anys de permissivitat legal, veure algú pintant al carrer es percep més, com una cosa excèntrica o generosa que no pas com una agressió. Pintar graffitis es va convertir en una subcultura instal∙lada entre un grup de joves que hi veien la fórmula per construir la seva personalitat dins d’un grup.
Muelle. Madrid. Anys 80 Æ Si parlem del precursor, de la persona més representativa, hem de parlar de Muelle (Juan Carlos Argüello, 1966‐1995), pioner del graffiti espanyol. El sobrenom li venia de l’escola. En aquella època, es va construir una bicicleta amb un moll gegant d’amortidor de moto. Va dissenyar un dibuix d'un moll acabat en una fletxa, i una lletra R emmarcada en un cercle. L’any 1985 va enregistrar el logotip a la propietat industrial per tenir els drets d’autor. Mai va estar lligat a cap marca o establiment comercial. Els diners per comprar retoladors i aerosols sortien de la seva butxaca. Va interposar plets a un parell d’agències publicitàries per haver plagiat part del seu logo, fins i tot va denunciar l’Ajuntament de Madrid per una il∙lustració a la revista Villa
9
de Madrid, que reproduïa la seva marca. Pràcticament, tot el que va pintar va ser netejat per operaris de l’ajuntament. Al començament només feia simples tags , després va començar a ombrejar amb colors o amb dimensions de profunditat, la qual cosa l’apropava a l’estètica del graffiti novaiorquès. Els anys de pràctica li van proporcionar principis ètics sòlids, es va concentrar en superfícies molt visibles, parets de solars o tanques publicitàries, defugia llocs d’interès cultural o natural, el preocupava, fins i tot, el fet que els aerosols que feia servir acabessin amb la capa d’ozó. <‐‐ Muelle. Madrid. Anys 80 L’any 1992 va deixar de pintar. Deia que el seu discurs s’havia esgotat. Els graffiters havien col∙lapsat els vagons del metro i les parets de molts carrers , la influència del hip‐ hop, del rap i la cultura urbana novaiorquesa era la més estesa i havia estat assimilada pels nous artistes. Juan Carlos Argüello va morir el dia 1 de juny del 1995, víctima d’un càncer fulminant que va acabar amb la seva vida en només quatre mesos. Tenia 29 anys, i afortunadament mai no va veure com la seva pintada favorita, i potser la més coneguda, la que va fer a dalt d’una torre d’aigua a Campamento, era aniquilada. De Muelle només queda un graffiti al carrer, concretament el del carrer Montera 30 de Madrid. Des de fa temps s’ha organitzat un grup anomenat Plataforma por la declaración de la firma de Muelle como bien de interés cultural (BIC). N’hii ha d’altres a locals tancats com, El Penta o La Vía Láctea. Muelle el van seguir, Rafita, Glub, Tfón, Max 501, Blek “La Rata”, o Remebe, tots amb la mateixa filosofia de graffiti definida pel respecte als monuments i llocs artístics. Es caracteritzaven, a més, pel fet d’engreixar els tags afegint‐hi marges, brillantors i ombres per fer‐los destacar. A Móstoles, Alcorcón i Torrejón de Ardoz, va sorgir un grup d’escriptors que seguien les directrius estètiques del graffiti novaiorquès, el col∙lectiu QSC (Quick Silver Crew). Hi havia un parell de paràmetres que els diferenciaven del graffiti madrileny: per una banda, la recerca constant d’innovacions estilístiques en els tags i pintades, per una altra el suport, ja que principalment pintaven els vagons dels trens.
10
Un altre grup molt actiu era CZB. Pintaven pels voltants del metro de Pacífic i Vallecas, o els CEX, que ho feien a l’avinguda de l’ Aviació. A Barcelona, la cultura graffiti es va dur a terme de manera independent i paral∙lela als autòctons de Madrid i rodalia. A començament dels 80, un grup d’artistes pintava grans peces abstractes i simbòliques, els Rinos. Una característica de la seva obra eren les dianes o cercles en blanc i negre, amb les quals pintaven Barcelona i els voltants. La fórmula creativa més utilitzada va ser la plantilla o stencil, que a Barcelona es va anomenar “trepes”.
Mural por Owen. Kram. Malakkai. Jloca. Eledu 2012 / Poble‐sec El grup Trepax va ser un dels més actius i pioners en la utilització de plantilles, juntament amb PN+A. Les plantilles representaven icones televisives, socials i polítiques, en actituds iròniques, missatges iconogràfics que van arribar a ser una autèntica plaga a la ciutat. L’arribada i l’èxit del hip ‐ hop, a finals dels 80, va provocar que molts escriptors combinessin les plantilles amb el graffiti. Col∙lectius com, SN, The Demonz Art (TDA), Mafia2 (M2) i Dynamic Foot Rockers(DFR), van bombardejar el metro de Barcelona i els vagons i andanes dels trens de Rodalies i van crear autèntiques guerres de graffitis a carrers i places.
Fàbrica Can Ricart (Barcelona)
11
Van seguir‐los els crew com, The Bad Crew (TBC), Rock City (RC) o Mega Herzios 3 (MH3). Entre l’any 1988 i començaments dels 90, el món del graffiti a Barcelona anava en ascens. Durant aquest període, hi havia molta gent que, no només pintava a la mateixa ciutat, també ho feia als voltants d’on vivia: l’Hospitalet, Sant Boi i barris com El Raval, Sants, el Poble sec o el Poble Nou. Alacant va ser una de les ciutats espanyoles amb més presència de graffiti durant els anys 80. Els crew, Crazy Beat i Tom Rock, i els escriptors Loco 13 i Kami van ser els noms més destacats i actius, sempre relacionats amb l’estètica hiphopera i influenciats pels treballs novaiorquesos. València, molt influenciada pel break dance, també va tenir artistes pioners com, el grup Colt ArtistCrew (CAC), Jaco o Apilio, tot i que el col∙lectiu que més va bombardejar i pintar murals va ser Defcon X. El Triangle d’Or constituït per Madrid, Barcelona i Alacant, a partir del qual es va generar un gran impuls, va contribuir al desenvolupament del grafitti a altres ciutats com València; Sevilla, amb Madrid Freeze Rockers ; Saragossa, amb Zippo ; Palma de Mallorca, amb Zeta, Suso33, Glub i Kool Nase i Ova, Lleida, amb Crudel i Girona. L’ escena femenina dins del grafitti ha merescut un capítol a part amb noms com Shy, o Musa, de Barcelona; Queen de Girona; Terra i Wendy, de Madrid.
Inupié. Estil escombreria. Barcelona. Anys 90 Æ La temàtica política i social, inexistent en les peces dels 80, comença a aparèixer de manera explícita durant la dècada dels 90. El graffiti es converteix en una plataforma per a difondre missatges relacionats amb moviments veïnals, alternatius, polítics. Els suports més buscats van ser, els metros, els trens, els baixos de les façanes, les tanques publicitàries i els murs dels polígons industrials.
12
<‐‐La Plasta de Suso33. Madrid 200?. El graffiti va proliferar tant que les autoritats van endurir‐ne les lleis, les brigades municipals de neteja es van convertir en una realitat que influiria negativament en la seva consolidació. Es col∙locaven càmeres de vigilància, tanques protegides i pintures anti‐ graffiti. Aquestes mesures repressives van complicar l’actuació al carrer. A mitjan anys 90, els graffiters autòctons comencen a desaparèixer i, només queden actius nous grups que cerquen altres formes d’expandir l’art, mitjançant fanzines, festivals o grans murals autoritzats. Entre 1993 i 1995 es fa el pas a una segona fase, la industrial. Hi trobem els primers treballs de Suso33 i del barceloní Kapi, dos noms que serien clau per al graffiti a Espanya. En els anys posteriors, la seva obra situa el nostre país en un lloc destacat a Europa. Suso 33 és el precursor del graffiti iconogràfic, i el més gran exponent del livepainting a Espanya. Els treballs de Suso 33, formen part del fons de museus i de col∙leccions públiques i privades. També ha fet exposicions a CAIXAFORUM, Thyssen‐Bornemisza, ARTIUM, CAAM o al Museu d’Art Contemporani de Bucarest.
Durant els anys 1994 i 1996, el graffiti pren un impuls nou, sobretot gràcies al grup CPV, i a l’aparició d’un fenomen empresarial i artístic anomenat Efecte Montana. El 1994, Jordi Rubio, relacionat amb el món empresarial de les pintures, decideix obrir un negoci, juntament amb Miquel Galea, centrat en la venda d’esprais, el nom comercial del qual seria Montana Colors. Volien crear esprais específics per pintar graffitis, amb una gamma molt amplia de colors, preus ajustats i vàlvules noves per pintar de forma brillant, com mai abans no s’havia fet al nostre país. Els escriptors espanyols van començar a demanar els seus productes, fins al punt que travessen les fronteres, i un any més tard es començaven a vendre a França, Alemanya, Suïssa i Itàlia. Actualment, és el líder internacional del sector. Ven, a banda d’esprais, retoladors i tot tipus de marxandatge. A més, publica llibres des de les
13
dotze botigues que té arreu del món, (des de Buenos Aires fins a Sevilla, passant per Mont‐real), anomenades Montana Shop & Gallery, i promociona el treball d’artistes urbans amb exposicions i esdeveniments diversos. L’any 2000, el graffiti revifa gràcies a Internet i a l’aparició d’estudis i fanzines sobre el tema. Les autoritats municipals es tornen més obertes i, fins i tot alguns ajuntaments, com el de Leganés, comencen a valorar‐lo. L’any 2006, la ciutat abans esmentada, obre el primer museu urbà del graffiti a la Comunitat de Madrid. Arriba el post‐graffiti. Aquest corrent està marcat per uns aspectes bàsics: el poder de la documentació d’aquesta obra, i aconseguir que la societat la conegui. Les obres de carrer són més icòniques, simbòliques, influenciades per un missatge polític o social. El post‐graffiti té un missatge i pretén que l’espectador tracti de desxifrar‐lo, ofereix un jeroglífic al vianant. El concepte de barri desapareix, el barri és la xarxa. Aquests artistes urbans fan peces amb un grau més alt d’abstracció. El mercat de l’art (galeries, col∙leccionistes, museus), comença a fixar‐se en aquestes obres. L’any 2008, un esdeveniment posa en el punt de mira a diversos artistes nacionals, que fa molts anys que treballen a Madrid i Barcelona. La Tate Modern de Londres organitza la primera gran exposició d’aquest tipus. El nom de la mostra és, Street Art, i hi participen artistes internacionals com; Blu, JR, Nunca, Os Gemeos, Faile i l’espanyol Sixeart. Sixeart Æ Paral∙lelament, als voltants de la Tate, s’organitza The street art walking tour. En aquest tour estan convidats 3TTMan, Spok, Nano 4814, Eltono i Núria Mora. Amb això es confirma que els creadors urbans espanyols són part imprescindible de l’univers mundial de l’ street art. Hi ha un crew, The Sikopats (TSK), que actualment està entre els millors de Barcelona i Espanya dins l’art de pintar trens. Entre els seus membres trobem; Amigo, Rocki, Vino, Blue, Rioga, Cent, Trojan i Egno. 14
També han fet treballs en diferent ciutats com París, Berlín, Viena , Praga o Brussel∙les. Les seves obres es poden veure, a part dels trens, a parets de diferents llocs. <‐‐ Vino
Noves tendències Sempre buscant el màxim. Actualment trobem una sèrie d’artistes que van innovant pel que fa a tècniques. Un d’ells és Peter Preffington, que ha sortit de la norma i ha fet obres increïbles. Juga amb les peces creant paraules, utilitzant els espais negatius entre diferents capes. Aquests graffitis poden arribar a tenir fins a sis paraules, poden contenir un missatge o embolicar més la lectura. En definitiva, un trencaclosques fet mural. Thomas Lamadieu ha capgirat l’art de carrer. Els espais que creen els murs, les façanes i les teulades de París, han inspirat aquest artista per fer una feina, que combina fotografia i il∙lustració, en un exercici de creativitat bestial i una tècnica anomenada Sky Art, que està reconeguda a mig món. Els seus dibuixos cobren vida, fins al punt que treuen sentit a la fotografia en si mateixa per crear un nou espai com a únic protagonista, el seu art. L’ anomenat 3D Graffiti es fa normalment al terra, tot i que també en podem trobarlos a les parets. Un dels representants més destacats és Julian Beever, artista anglès, conegut pels treballs a les voreres i carrers d’Anglaterra, Alemanya, Austràlia, els Estats Units i Bèlgica, on viu actualment. La principal característica de la seva obra és el domini de la perspectiva, els dibuixos estan deformats però, de manera que els proporciona un aspecte tridimensional molt cridaner quan es miren des del lloc adient. El resultat és espectacular.
15
Un altre artista reconegut és Kurt Wenner (Estats Units), arquitecte que va treballar a la NASA com a il∙lustrador científic. Ho va deixar per estudiar art. Es va inclinar per l’art figuratiu neoclàssic, la qual cosa el va ajudar a desenvolupar el seu estil particular. Transforma el paviment urbà en una tela sobre la qual plasma meravelloses escenes mitològiques, futuristes, al∙legòriques i fins i tot surrealistes.
Tècniques, procediments i materials Fases d’execució Després de triar l’emplaçament, arriben al lloc proveïts de menjar i refrescos (normalment no prenen alcohol mentre fan les obres), i el material suficient. Solen començar d’esquerra a dreta, com en l’ordre de l’escriptura convencional, encara que això no és una norma fixa. Marcatge: és la fase inicial de l’execució de la peça, l’esbós. Només s’utilitza un color i es tracen totes les línies, incloses les zones d’ombrejat, el fons, etc. Primer farcit Després del marcatge es du a terme un primer farcit amb colors plans, que servirà per a la distribució primària dels colors. Segon farcit Es procedeix a una segona distribució del color. En aquesta fase es tenen molt més en compte els efectes d’harmonia i de contrastos cromàtics. Ombrejat i difuminat L’ombrejat és la quarta fase i la més treballada. L’únic mètode que permet controlar el fluix de la pintura, és la perícia amb la qual controla la força amb què pressiona el cap i la distància a la qual el 16
manté del suport. El degradat es considera una feina difícil, el contrast de tènues i suaus degradats amb contorns rotunds a figures i lletres, atorga al graffiti bona part del seu atractiu visual i de la seva estètica particular. Perfilat Un cop acabat l’ombrejat , es perfilen les diferents parts de la peça, lletres, elements secundaris, personatges, etc. Aquesta fase ve representada per un toc personal, dedicatòries, missatges, advertències. La firma sols integrar‐se a la peça, amb la qual cosa en forma part orgànica.
Trets comuns Tota obra de graffiti, independentment de l’estil o grau de complexitat, té per norma general una sèrie de trets comuns: La forma pròpia de la peça; per dir‐ho d’alguna manera, la seva ànima. El farcit, visible o no, és a dir, un marge de lletres en color, en una paret blanca, tindria com a farcit de la lletra el mateix blanc. El marge, que defineix la forma de la lletra. Visible en un wild style o, a vegades invisible en un estil 3D. El fons, que molts cops és la mateixa paret. El núvol, pla de color darrere les lletres, però que no envolta tota la superfície. Power line: línia exterior al contorn que, generalment, serveix per separar la peça del fons. Brillantor: línies que dins el farcit de la lletra van enganxades o semienganxades al marge exterior.
17
Espurneig: pot formar part, o no, de la brillantor, i intenta imitar un centelleig de llum. Rematades: són petits adorns que no defineixen la forma de la lletra, però si que l’estilitzen, la compensen o la fan més estable. Connexions: són formes que uneixen algunes parts de la lletra amb altres, però no en formen part. Fletxes: n’hi ha de molts tipus. A vegades formen part de la mateixa lletra, i d’altres només són un element aïllat o en forma d’adorn. També poden sortir de les connexions o de les rematades i formant part del fons. Firma de l’autor: ja que a vegades el que posa a la peça no és el seu nom, és una frase o paraula, per la qual cosa l’estampa per donar a conèixer l’autoria. Inscripcions que complementen la peça, com grups al qual pertanyen, dedicatòries. Es fan a manera de tag o formant un subconjunt de lletres més modest que el principal. Materials Se sap que els primers utensilis per dibuixar als vagons del metro van ser pinzells i pots de pintura, fins que es va descobrir l’ esprai (aerosol). Retoladors Els primers marcadors eren petits, Edding 2000, de pocs mil∙límetres de gruix i punta rodona, fins que es va instaurar el Pilot de punta quadrada d’1x 1 centímetres. Amb el pas del temps han aparegut retoladors de tempera, amb la qual cosa, a més de tenir una gamma més àmplia de colors, cobreixen les superfícies fosques, d’aquesta forma hi ha més espais susceptibles de ser atacats. S’anomenen Posca, ja que la marca més coneguda té aquest nom. Tenen un sistema de motlles i una bola barrejadora, atès que els materials que conté són més espessos que la tinta i se n’ha d’assegurar la fluïdesa. El gruix també ha anat canviant, s’han generat condicions més àmplies per a l’execució de tags. Arriben els Ultra Wide o espàtula, que augmenta fins als 4 cm. Haze, un vell escriptor novaiorquès, s’hi va especialitzar. L’últim invent del mercat ha estat el Biggie, amb una punta d’un gruix de 5x1 cm.
18
Els escriptors, en la seva recerca de l’ “encara més”, utilitzen esponges impregnades de tinta. El resultat són traços tan grans com la mida de l’esponja. També es va buscar que la tinta fos indeleble. L’any 1998 va arribar d’ Itàlia la temuda tinta Inferno. Originàriament es va utilitzar per a tintar sabates i pells i va substituir la tradicional Industrial, que era més negra però molt més fàcil d’eliminar. Els escriptors van carregar els retoladors amb la tinta Inferno, la principal característica de la qual era que penetrava en els porus de les superfícies més polides, ocasionant, en alguns casos, la impossible eliminació total de la pintada. El negre original es tornava gris. Aerosols És, sense cap mena de dubte, la tècnica per excel∙lència del graffiti. Les raons són, la gran quantitat de colors, ja barrejats i la relativa netedat i facilitat en utilitzar‐los. Aquests avantatges són el fruit dels primers que es van fer servir, que tècnicament eren molt pobres. Encara que ens centrarem més en el cas espanyol, citarem algunes marques dels inicis del writing a Nova York, per la seva importància: els genuïns Krylon, els Rust‐Oleum o els Red‐ Devil, en són els més destacats. A Espanya, durant els anys 80, destacava la marca Novelty, que es podia trobar a les botigues de barri, drogueries, etc. Però els pots eren massa grans, envasos de 200 ml i 400 ml, per la qual cosa es va començar a utilitzar la marca Duplix, que era especial per a cotxes i es trobava en grans magatzems i botigues especialitzades. Però era més aigualida i no cobria tant, ja que estava pensada per fer retocs i no superfícies grans. La marca Pictex era molt econòmica, però molt espessa i sovint costava de treure. A començament dels 90, la mítica Spray Color era millorada per Felton Spray. Es va inventar la manera de barrejar els colors passant la pintura d’un esprai a un altre. S’escalfava el gas d’un dels pots i s’en refredava el d’un altre, es treia dels difusors el punt pel qual sortia la pintura i als nous orificis s’ introduïen els dos extrems d’un tub de tinta d’un bolígraf Bic; s’inseria cada punta en el pot corresponent, pressionant a la vegada, el pot d’aire calent duia la pintura fins l’altre i així es barrejaven tots dos i se n’ obtenia un de tercer. Pels volts de l’any 1992, es produeix un canvi important a Barcelona: dos escriptors, Moocki i Kapi, obren Game Over, la primera botiga al nostre país especialitzada en graffiti. Van començar a vendre Felton, i posteriorment es va començar a sentir la marca Montana, líder actual, no només a Espanya sinó a tot el món. Aquesta marca està conscienciada que els consumidors més habituals són els graffiters, i 19
això els ha portat a fer millores, tant en la qualitat de la pintura, com en el disseny dels pots i dels accessoris. Podríem destacar altres marques europees com, CRC, Sparvar, Belton o Molotov. Quant als difusors, trobem dos tipus de caps, mascle i femella, que tenen diferents característiques pel que fa al traç, prim o gruixut, net o difús, rodó o direccional. Altres mètodes Hi ha elements alternatius com els ratlladors (pedres o bugies), per a vidres, els tornavisos per a planxes, rodets i brotxes amb pintura plàstica, àcids que desgasten el vidre de forma permanent i, fins i tot, guixos i espelmes, fins arribar a la més tolerant de les noves tendències, els adhesius i els cartells. Es comencen a utilitzar adhesius com a suport ràpid i efectiu. Amb l’aparició dels dissenys d’escriptors en cartells, es va fer un salt a formats cada vegada més grans. Una altra vessant a la qual han arribat alguns escriptors de graffiti són les intervencions urbanes. Tal com el seu nom indica, fan al∙lusió a la col∙locació d’elements que interactuen amb el paisatge urbà. Els materials i les formes són variats, siluetes de paper enganxades sobre senyals de trànsit, plantilles pintades amb esprai sobre una paret, encunys de cartró ploma enganxats a qualsevol superfície, formes amb pinzell i pintura directament sobre el terra urbà, rajoles petites amb formes de mosaic i un munt de tècniques alternatives als retoladors i als aerosols.
20
Alguns dels GRAFITERS més famosos Cornbread Si ens preguntem per l’ inici del graffiti, la majoria de gent assenyala Nova York. Però, realment, l'origen és aquest. El graffiti va néixer a Filadèlfia el 1960. Els diaris li donaven més i més fama. Un dia van començar a aparèixer pintades sobre la mort de Cornbread i la gent va creure que realment era mort, però va ser un altre cop seu per aconseguir més èxit. Les drogues i els anys li van crear ferides, i el 1972 deixa de pintar. Actualment, s'ha fet un documental sobre la seva vida anomenat Cry of the city, the legend of Cornbread, en què ell mateix ho explica tot sobre aquells anys Taki 183 (Demetrius) No va ser el primer graffiter, però sí el primer escriptor reconegut quan, l’any 1971, el New York Times va publicar un article sobre ell. Tags. Nueva York. Años 70Æ Es va fer molt conegut, ja que pintava pertot arreu. L’any 1989, va parlar en una entrevista, de la seva jubilació com a graffiter vàndal. Les seves paraules van ser: “Tant aviat com aconsegueixi alguna cosa més productiva a la meva vida, pararé”. Finalment, va aconseguir ser empresari, es va casar, es va comprar una casa i va tenir un fill. El mes de maig de 2009 es va llençar la pàgina web oficial.
21
Seen (Richard Mirando) Conegut com a Seen, va néixer l’any 1961 al Bronx (Nova York). Va ser un dels artistes de graffiti més coneguts del món, considerat una llegenda i, sovint, anomenat El padrí del graffiti (Seen, The Godfather of Graffiti). Va començar pintant al metro de Nova York l’any 1973 el seu crew, United Artist (UA). De seguida es va guanyar la bona reputació fent whole cars, plens de colors, juntament amb Pjay, Duster, Sin i el seu germà Mad. T‐KID També conegut com a Terrible T‐KID 170, va ser artista del Bronx . Va començar els anys 70 fent tags amb el nom de King 13. Era membre d’un grup anomenat els Bronx Enchanters, els quals marcaven el territori escrivint a les parets i penjant unes sabatilles Converse de color vermell als pals de la llum. També pertanyia al grup els Renegades, de Harlem, a on T‐KID va aprendre a pintar trens. Cope 2 (Fernando Carlo) Artista de grafiti del South Bronx, Nova York. Especialment reconegut per la seva experiència en el graffiti de Nova York, per usar el wild style i els throw ups. El seu crew s’anomena Kings Destroy. Va entrar en contacte amb el món del graffiti gràcies al seu cosí Caos, considerat el millor graffiter de tot el Bronx. La influència del seu cosí va aconseguir que Cope2 arribés a ser un dels millors graffiters de l'actualitat, encara que en una entrevista, va afirmar que ell mai no podrà ser millor que el seu mestre Caos.
22
Banksy Va néixer a Bristol (el Regne Unit), probablement el 1975. És un artista de carrer conegut a tot el món. Els seus graffiti fets amb trepa (tècnica coneguda com pochoir), són molt coneguts a Londres, encara que ha fet algunes obres a d'altres ciutats com Los Angeles. S'esforça per mantenir el seu nom ocult, i els seus llibres els publica com a Robin Banksy. La premsa suposa que el seu nom real és semblant, però podria tractar‐se d'una broma per la seva similitud amb l'expressió robing banks (robant bancs). Banksy utilitza tàctiques de comunicació‐ guerrilla i d'Adbusters (el nom original és AB Coasters Media Formation), organització anticapitalista que du a terme un atac als mitjans de comunicació i a la filosofia consumista que ells promouen. L’objectiu és utilitzar la publicitat com un mitjà de comunicació de idees, i compensar així la manipulació que exerceix la publicitat sobre la societat. Amb aquest mètode sol modificar motius i fotografies conegudes. No obstant això, també ha acceptat encàrrecs per a obres benèfiques (per exemple, d'organitzacions com Greenpeace) i per a firmes comercials com Puma i MTV. Ven quadres, de fins a 25.000 lliures, a circuits comercials o a la galeria del seu agent, Steve Lazarides. Un joc d’ obres de Banksy es va vendre a la casa de subhastes Sotheby's per 50.400 lliures. Això l’ha portat a ser acusat de venut per altres artistes i activistes. L’ agost de 2005, Banksy va pintar murals sobre el Mur de Cisjordània, construït per Israel als territoris ocupats (concretament a Betlem, Ramala i Abu Dis), combinant diverses tècniques. Banksy va presentar la seva primera pel∙lícula‐ documental al festival de Sundance i a la Berlinale de 2010 titulada Exit through the gift shop. És un documental sobre la vida de l'home que enregistrava en vídeo les accions del propi Banksy. La pel∙lícula va tenir una bona rebuda per part de la crítica i l'any 2011 va ser nominat com a millor documental als Oscar i BAFTA de l'any. El maig de 2012, la seva coneguda obra, Parachuting rat, pintada a Melbourne, va ser destruïda, accidentalment, quan uns obrers estaven instal∙lant unes canonades. A més dels seus graffitis ha penjat, sense autorització, obres seves en alguns museus. La seva obra està fortament influïda per Blek le rat.
23
Shepard Fairey
Va néixer a Charleston el 15 de febrer de 1970. És conegut amb el nom d’Obey Giant. Artista i dissenyador gràfic dels Estats Units, és famós pels seus dissenys, que prenen elements del cartellisme de propaganda política de mitjans del segle XX. Va ser un dels primers artistes que va utilitzar la tècnica d’ adhesius com a intervenció de carrer. Inclou lemes com "Pensa i crea, imprimeix i destrueix", que barregen allò subversiu amb l'entreteniment. La seva temàtica i la seva estètica vénen a ser, sovint, una barreja entre caricatura i revival de la propaganda política, les idees situacionistes i les revolucions estèticofilosòfiques de la dècada del 60, l'art de finals de 1990 i començaments del present segle XXI. La seva situació com a artista és controvertida: manté treballs de disseny gràfic i publicitat amb grans marques per un costat, i s’enfronta a detencions en diversos països per vandalisme urbà amb les seves intervencions, la qual cosa el destaca com un representant marcat entre la discussió sobre el paper de l'artista i la seva ideologia en el moment present de la història de les societats capitalistes. Reivindica l'espai públic com a espai principal per a la vida artística i cultural, i proposa una crítica a l'hegemonia estètica i presencial de la publicitat, encapçalada per les grans corporacions financeres. Ha saltat a la fama per una campanya escampada per tota la ciutat, sense bases ni objectius reals, més que per la reproducció d'una figura, pel mitjà en si mateix. El seu retrat de Barack Obama amb la llegenda «Hope» va ser utilitzat per l'actual president dels Estats Units durant la seva campanya presidencial. 24
Blek le Rat Xavier Prou, més conegut pel nom artístic Blek le Rat, és un artista de graffiti parisenc (1951) que després d'aprendre la tècnica de «pochoir» (plantilla), a l'Escola de Belles Arts, influït per l’ estergit propagandístic de Mussolini i el graffiti que va veure al metro en un viatge a Nova York, plasmà als carrers de París la seva obra des de 1983. Després de dibuixar amb aquesta tècnica tancs de guerra, rates, figures humanes... per tota la ciutat, la fama li va arribar quan es va exposar la seva obra al centre Georges Pompidou, considerat un dels museus d'art modern més importants del món. Banksy va dir d’ell: “Cada vegada que crec que he pintat alguna cosa lleugerament original, m'adono que Blek le Rat ho va fer millor, solament vint anys abans.» Futura 2000 (Leonard McGurr) Dissenyador i artista de Nova York, que en els seus començaments va ser un dels artistes de graffiti més coneguts. El seu estil es caracteritza per ser un dels primers a pintar graffiti sota una estètica de pintura abstracta, més enllà de fer lletres, i per crear dissenys futuristes i d'inspiració espacial combinant pintura difuminada de diferents colors amb traços fins i ràpids. Va començar a pintar al metro de Nova York a principis de la dècada dels 70, i el seu treball es va fer mundialment famós gràcies al llibre Spraycan Art i diferents documentals com Style Wars. Actualment és dissenyador i artista de galeria, ha fet portades de discos de Clash. Recentment, ha col∙laborat com a dissenyador per a marques de roba com, Subware, Phillie, Blunt, Nike, o GFS. Hi trobareu molta més informació a la bibliografia web.
25
Termes relacionats amb el món del graffiti B‐boys: Seguidors del hip‐hop o qualsevol persona relacionada, encara que no practiqui cap dels seus elements. Bench: Estació en la qual els writers es reuneixen per observar els trens. Black book: Llibre a on l’escriptor enregistra els seus treballs. Conté fotografies i esbossos. Block letters: Lletres molt llegibles, semblants als rètols; molt gruixudes i amb farcits senzills de mida molt grossa, pensades per ser llegides fàcilment a distàncies llargues i en un espai curt de temps. Bombing: Bombardejar, pintar el nom pertot arreu. Breakers: Ballarins de breakdance. Bubble letters: Lletres bombolla. Més gruixudes, arrodonides. Van tenir variants com la Phasemagotical fantàstica, envoltades per estrelles; la Bombolla ennuvolada, envoltada d’una forma semblant a un núvol; el Tauler d’escacs, lletres bombolla ombrejades; la Bombolla gegant, lletres bombolla desproporcionadament més grosses de la part inferior; el Raig exquisit, lletres bombolla tortes i ratllades. Buff: Eliminació dels treballs de writing. Cap, fat cap i skinnycap: Són algunes de les broquetes que s'utilitzen per pintar grafits. La fat fa un traç ample, la skinny fa un traç fi i controlable; també n’hi ha d’altres variants. Characters: Personatges que van aparèixer, principalment, per acompanyar les lletres. Actualment, hi ha escriptors que basen la seva obra només en la creació de personatges. Crews: Colles, grups de graffiters, skating, breakdance, etc. Crossing out: Acte en què un writer utilitza el nom d’un altre. Dirty: (estil escombraries): Originari de França, té en Honet un dels
26
màxims exponents, per l’antiguitat de les seves obres. Està basat en la transgressió dels elements formals del graffiti, és a dir, desdibuixant, creant formes “incorrectes”, deformitats, colors, en principi, repel∙lents, lletjos i genera un estil brut. A Espanya destaquem Inupié (Pie), que afegeix uns elements i uns colors a les lletres a través dels quals es pot arribar a pensar que és un escriptor novell. Escriptor: Persona que pinta graffiti. Flick: Fotografia d’un graffiti. Getting up: Deixar‐se veure. Graffiti organic: Nom arbitrari per designar un estil relativament nou. Les lletres adquireixen un caràcter propi i adopten formes d’objectes, fusionant així el dibuix de lletres tradicionals del graffiti amb complements, com personatges o objectes. Icones: Es podrien considerar una derivació del personatge. Normalment són més esquemàtiques i fàcils d’executar. És més fàcil recordar una icona que un nom. Busquen l’originalitat i l ’impacte. Una de les icones més conegudes és la de l’escriptor madrileny Suso 33 i la seva famosa pasta de pintura, representada per una taca personalitzada amb ulls i boca, que adopta diferents formes i colors. També n’ és representativa la mà de Nami, a Barcelona, a on també destaca el Xumet negre. Master pieces: Obres mestres. Mc’s: Cantants de rap. Model Pastel (3D): Aquest estil va néixer a Europa. Busca crear un efecte de tridimensionalitat a les lletres. És molt efectista i s’aconsegueix tant, per l’ús del color, com per la forma de les lletres, creant perspectiva o canviant‐ne l’angle de visió. Té un caràcter menys espontani i més artístic. Hi destaquen Daim i Loomit, d’Alemanya. Power line: Línia que s'utilitza per contornejar el grafit quan està acabat.
27
Style wars: Guerres d’estil. Competitivitat feroç, però no violenta, entre escriptors. Van començar a embellir els tags perquè no passessin desapercebuts entremig de la gran barreja de pintades, que en aquell temps omplien els vagons del metro i les parets de les ciutats. Tag: Signatura. És l’element més baix a l’escala de complexitat, a causa de la relativa senzillesa i el temps escàs emprat per executar‐la. És la base del graffiti. Taker o llanterna: Retolador amb punta ampla usat com a dispositiu per signar el mobiliari urbà. Throw up: “Vomitats”, peces de realització ràpida. Lletres de poc disseny, la finalitat de les quals era quantitat i no pas qualitat (s’intentaven farcir amb la mínima quantitat de pintura possible). Va guanyar molts adeptes, que van aconseguir dissenys impactants amb un temps mínim d’execució. Va ser l’estil més utilitzat al metro novaiorquès durant els anys 80. Toy: Novell. Whole car: Vagó sencer, pintat totalment. Wild style: Estil salvatge, de complexitat artística; lletres que comencen a ser difícils d’entendre. Genuí de la part sud del Bronx. A part de les lletres, es poden apreciar floritures i formes purament estilístiques que no en formen part: connexions de cercles, semicercles, espirals i, per damunt de tot, l’element més característic i la icona universal del graffiti: les fletxes, en totes les seves variants. Aquestes peces sovint són en 3D, formes considerades com les més complicades de graffiti.
<‐‐Ces. 3D con diseño Wild style. Nueva York. Años 90. Writing: Escriure, pintar a parets i vagons.
28
Blogs, webs i galeries d’art urbà Espanya
Aerovicio
Graffiti dels anys 90 a Barcelona: Dae, Wem y Ceo. http://aerovicio.atwebpages.com/
Art urbà a Mataró Grup d'alumnes de 4t d' ESO de l'escola Freta de Mataró que presenten el treball de recerca sobre l'Art Urbà a Mataró. http://arturbamataro.blogspot.com.es
Barcelona graffiti 28 blogs de graffiti i un munt de fotografies i informació de graffiti dels barris de Barcelona. http://ciutatdelsprodigis.blogspot.com.es/
Barcelona Graffiti Street Art Graffiti i art urbà a Barcelona. Aquí gaudiràs de l’escena artística de carrer de Barcelona. http://bombcelona.es/
Base Elements Galeria d’art urbà al barri gòtic de Barcelona. http://baseelements.blogspot.com.es/
Boamistura Web d’un col∙lectiu d’artistes madrilenys. www.boamistura.com
Borondo Pintura plàstica i aerosol. www.borondo.tk
29
DesOrdes Creativas Festival d’art al carrer a Galícia. http://certamedesordescreativas.blogspot.com.es/
Dosjotas Artista urbà de Madrid. Esprai sobre llambordes, manipulació de cartells. www.dosjotas.org
Dr. Hofmann Nascut a Lleó. Un dels artistes urbans i graffiters més veterans que encara treballa al carrer, principalment a Madrid i Barcelona. www.drhofmann.org
Edjinn Artista de Barcelona. Peces ferotges, en moviment, personatges violents propers a la iconografia del còmic. www.edjinn.com
Escrito el la pared Espai web convertit en referència. Blog d’art urbà de Madrid, Espanya, Europa,etc. www.escritoenlapared.com
Finerats Pàgina web de la revista gratuïta del mateix nom. Promociona i difon obres d’artistes urbans, graffiters i il∙lustradors. Es distribueix a Barcelona, Madrid, Londres i Milà. http://www.finerats.com
Graffiti Garage Pàgina web amb molta informació sobre graffiti i graffiters. http://www.graffitigarage.com
Graffiti old school Madrid Pàgina amb història del graffiti a Madrid. Inclou entrevistes i fotos de tags, murs, metros... http://www.iespana.es/madridoldschool/
30
Muelle (Pioner del grafitti espanyol). Galeria de Juan Carlos Argüello "Muelle" a Flickr. Antonio Carmona rinde homenaje a Juan Carlos Argüello "Muelle" por el 15º Aniversario de su muerte. YouTube. Programa "Crónicas urbanas ‐ Mi firma en las paredes"» (en castellà). RTVE.
Nuria Mora L’artista urbana més important que treballa a Madrid. www.nuriamora.com
Positivos Portal de Hip Hop en general, encara que amb molt de graffiti, entrevistes, exhibicions, articles i revistes de graffiti. http://www.positivos.com/
Street Art Map Blog amb molta informació sobre graffiti i graffiters de tot el món. http://www.streetartmap.com.ar/blog/
Todoelcolor. Cultura del aerosol Graffiti, concursos, notícies, escriptors, videos, etc. www.todoelcolor.cl
Urbanario Lloc web amb tota la teoria sobre la història de l’art urbà. http://www.urbanario.es
ValladolidWebMusical Aquesta pàgina recull la història del graffiti i molt més. http://www.valladolidwebmusical.org/expos/cerebros/liquidos.htm
Velvet Liga Informació en espanyol i anglès sobre art urbà i graffitis de tot el món. Inclou videos cedits per artistes. www.velvetliga.com
31
Zona Graffitis Pàgina sobre el món del graffiti amb diversos apartats, fotos, enllaços, webs de Hip‐ Hop, etc. http://www.zonagraffitis.com/
Resta del món
3TTMan
Pàgina oficial d’aquest artista francès. www.3ttman.com
Art crimes Ampli portal de graffiti a on es poden veure peces i murals d’ escriptors i crews de tot el planeta. Destaca l’ ampli menú de seccions de ciutats nord‐ americanes de las quals es coneix molt poc. http://www.graffiti.org/
Arte callejero Pàgina mexicana amb notícies d’artistes urbans i graffiters internacionals. Amb especial atenció als hispans. http://www.arteycallejero.com/
Banksy Diferents pàgines que ens parlen i ens mostren obres de l’artista. http://www.banksy.co.uk/ http://www.smithsonianmag.com/arts‐culture http://www.imdb.com/name/nm2612991/ http://www.youtube.com/user/banksyfilm http://www.cnnexpansion.com/fotogalerias/2013/04/17/el‐arte‐callejero‐de‐ banksy
Bates i Great Pàgina compartida per aquests dos mítics artistes de graffiti de Dinamarca, amb seccions separades de peces, esbossos , descàrregues i dissenys exclusius. http://www.greatbates.com/
32
Blek le Rat Web del mític artista francès. http://blekmyvibe.free.fr/
Blek le Rat (Antiga pàgina web) http://bleklerat.free.fr
Blu Un dels artistes actuals més important. Va protagonitzar una acció molt sonada que va tenir lloc durant el Nadal de 2007, l’atac simbòlic al mur construït per Israel per aïllar els territoris palestins. http://www.blublu.org
Can 2 Pàgina personal de l’escriptor alemany. Amb un original i acurat disseny ens presenta les seves peces, murals, etc. També disposa de botiga online amb dissenys personalitzats. http://www.cantwo.de/
Cinquecollective Exemples de L’Art de Shepard Fairey. http://cinquecollective.com/lang
Cornbread Pàgina oficial del pioner del graffiti. http://www.graffitiartistcornbread.com
Ekosystem Interessant galeria d’imatges de graffiters i artistes urbans de tot el món. Inclou un apartat de blogs. http://home.ekosystem.org
FatCap Pàgina amb informació de gran quantitat de crews. http://www.fatcap.com/crews
33
Graffiti shop Botiga sobre el món del graffiti. Llibres, materials, etc. http://www.graffitishop.net
JR Pàgina sobre aquest artista que fa uns muntatges increïbles amb fotografies integrant‐ les en el paisatge urbà. www.jr‐art.net
Kent Pàgina personal d’aquest escriptor de graffiti alemany, amb un disseny molt treballat i nombroses seccions: murs, esbossos... http://www.klarkkent.de/
La Piztola Col∙lectiu d’artistes mexicans que utilitzen, sobretot, plantilles (stencil). lapiztola.blogspot.com.es
Miss Van Pàgina web d’una de les graffiteres més importants d’Europa. http://www.missvan.com/
Obey Giant Pàgina d’aquest artista de Los Ángeles que ha omplert mig món amb els seus cartells, sortint a videojocs, clips, pel∙lícules i fins i tot als Simpsons. http://www.obeygiant.com/
Pure Graffiti Més fotos i informació sobre graffiters. www.puregraffiti.com/
Seen Pàgina personal d’aquest mític escriptor de graffiti novaiorquès dels anys 70, que segueix actiu avui dia. També inclou treballs de tatuatge fets per ell mateix. htpp://www.seenworld.com/
34
Street Art Utopia En aquesta pàgina estan representats un munt d’artistes i de col∙lectius dedicats a l’art de carrer. Es poden veure els treballs que realitzen, hi ha moltes fotografies que es revisen mensualment i també ho podeu seguir per Facebook, Twitter i Pinterest. Hi ha graffiti espectaculars. http://www.streetartutopia.com/
Style Wars The original Hip‐ Hop documentary http://www.stylewars.com/screenings
Subway out laws Molts graffiti “old school” en trens i parets, catalogats per seccions: tags, throw ups, outlines, entrevistes... http://www.subwayoutlaws.com/
Taki 183 Primer graffiter reconegut. Hi trobareu obres, videos, etc http://taki183.net/
Urban discipline Pàgina que recull el treball d’aquesta exposició col∙lectiva d’ escriptors de graffiti i la feina en altres disciplines com poden ser disseny, il∙lustració, art... Escriptors de tots els racons del planeta. Inclou pàgines personals de molts d’ells. http://www.urbandiscipline.de/
Vandal Voyeur Blog amb molt bona documentació gràfica sobre accions de tot tipus, principalment als carrers europeus. http://vandalvoyeur.wordpress.com/
Wooster Collective Referència a Internet en art urbà de tot el món. Publica posts amb imatges, vídeos, articles sobre graffiti i qualsevol celebració d’art al carrer arreu del món. http://www.woostercollective.com 35
Bibliografia Bou, Louis. Ultimate street art : a celebration of graffiti and urban art. Sant Adrià de Besòs : Monsa, 2009. 75.05 Bou Campos, Cristian. 1,000 ideas for graffiti and street art. Barcelona [etc.] : Maomao [etc.], 2010. 75.05 Cam Campos, Cristian. Graffiti : de la A a la Z. [Barcelona] : Huaitan, 2010. Campos, Cristian. Graffiti and urban art : pieces, tags, stencils and stickers. Barcelona : Project, 2011. Castleman, Craig. Los Graffiti. Madrid : Hermann Blume, 1987. Cooper, Martha. Subway Art. London : Thames and Hudson, 1984. Diego, Jesús de. Graffiti : la palabra y la imagen : un estudio de expresión en las culturas urbanas en el fin del siglo XX. Barcelona : Los Libros de la frontera, 2000. Ganz, Nicholas. Graffiti : arte urbano de los cinco continentes. Barcelona : Gili, 2010. Ganz, Nicholas. Graffiti mujer : arte urbano de los cinco continentes. Barcelona : Gili, 2006. Gavin, Francesca. Creatividad en la calle : nuevo arte underground. Barcelona : Blume, 2008. 7.036.8 Gav GÓMEZ SOTO, Jorge. Yo conocí a Muelle. Ediciones SM, 2010. Puig Torres, Rosa. Barcelona 1000 graffitis. Barcelona [etc.]: Gili, 2005. Suárez, Mario. Los Nombres esenciales del arte urbano y del graffiti español. Barcelona [etc.] : Lunwerg, 2011. Trespass : historia del arte urbano no oficial. Colonia : Taschen, 2010.
Walde, Claudia. Alfabeto graffiti. Barcelona : Gustavo Gili, 2011.
DVD Exit through the gift shop, a Banksy film. Madrid : Avalon, 2010 OCTUBRE 2013
36