Joan oliver dossier amb colla de sabadell by Biblioteca Sant Antoni joan oliver

JOAN OLIVER, PERE QUART

DOSSIER INFORMATIU I BIBLIOGRAFIA

SUMARI EL PERSONATGE: JOAN OLIVER ..................................................... 3 JOAN OLIVER I PERE QUART : L’OBRA ..................................................... 5 LA COLLA DE SABADELL ...................................................... 8 ELS ACTIVISTES PRINCIPALS ...................................................... 10 ALTRES COMPONENTS ...................................................... 11 LA FUNDACIÓ LA MIRADA ...................................................... 14 EL MARQUET DE LA ROCA ...................................................... 15 LLIBRES DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR A LA BIBLIOTECA SANT ANTONI‐JOAN OLIVER ...................................................... 17 LLIBRES SOBRE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR A LA BIBLIOTECA SANT ANTONI‐JOAN OLIVER .......................................................19 LLIBRES DE L’AUTOR QUE PODEU CONSULTAR A D’ALTRES BIBLIOTEQUES ....................................................... 20 LLIBRES SOBRE L’AUTOR DISPONIBLES A D’ALTRES BIBLIOTEQUES ....................................................... 22 RECURSOS WEB ON PODEU TROBAR MÉS INFORMACIÓ ....................................................... 23

EL PERSONATGE: JOAN OLIVER

Joan Oliver i Sallarès va néixer el 29 de novembre de 1899 en el si d’una destacada família burgesa de Sabadell (el seu besavi patern va ser precisament un dels fundadors de la Caixa d’Estalvis de Sabadell) en la que ocupava el quart lloc d’onze germans i del que va ser l’únic supervivent. D’aquí prendrà el seu pseudònim de Pere Quart, que farà servir per la seva obra poètica. Va estudiar la carrera de Dret i va viatjar per Europa. El 1919 va formar, amb el novel∙lista Francesc Trabal i el poeta Armand Obiols (pseudònim de Joan Prat), el “Grup de Sabadell”, un conjunt d’autors que s’uneixen per escriure literatura iconoclasta avantguardista i humorística. Aquest grup mateix es fa càrrec el 1923 del Diari de Sabadell, del qual Oliver en serà el director i on emprarà pseudònims diversos, com Feliu Camp de la Sang, Florentí Carvallà Cot, i Joan Pendonista, Orella dreta, entre altres. També col∙labora a altres diaris, com La Veu de Catalunya, La Publicitat, Mirador o La Revista de Catalunya. El 1925, el Grup de Sabadell funda l’editorial La Mirada que, a més d’editar les pròpies obres, publica autors de la nomenada de Carner, Pla, Rovira i Virgili o Riba, totalitzant 18 volums i fullets. Amb la Guerra Civil, Oliver es compromet a fons amb el bàndol republicà. Esdevé president de l’Agrupació d’Escriptors Catalans (filial de la UGT), cap de publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, cofundador, cap de publicacions de la Institució de les Lletres catalanes, i autor de la lletra i l’himne de l’Exèrcit Popular Català, a més de col∙laborar amb altres revistes i amb emissions radiofòniques. Al final de la guerra, s’encarrega de l’evacuació dels intel∙lectuals compromesos i ell mateix fuig a França, on restarà un any i des d’on farà el salt a Buenos Aires i el mateix 1940 a Santiago de Xile, on viurà 8 anys. Aquí a Xile col∙laborarà amb la revista Catalunya, editada des de l’Argentina, i amb Germanor, des del propi Xile, i amb Xavier Benguerel fundarà la col∙lecció El pi de les tres branques, on editarà llibres propis i d’altres amb 3

grans noms de la literatura catalana. Mentre viu a Xile també segueix treballant com a traductor i periodista, i col∙labora amb la ràdio de l’ambaixada anglesa al país. El 1948 torna a Catalunya i és detingut pel seu passat republicà, a més de trobar‐se el patrimoni familiar devastat, el passaport retingut (fins el 1977) i la mort de la seva dona. Passarà dos mesos i mig a la presó Model, el que no el privarà de seguir produint en llengua catalana: el 1951 rebrà el Premi del President de la República Francesa als Jocs Florals de París per la seva traducció d’El Misantrop, de Molière. Tanmateix, sobreviu vora 3 anys traduint novel∙les pèssimes en castellà, i el 1950 es casa amb Eulàlia Serra. Fins els anys 60, seguirà publicant obres i traduint, mostrant‐se com a enemic actiu del franquisme. Se’l multarà i detindrà en diverses ocasions per participar en actes i manifestacions de signe contrari al règim. El 1964 passa a treballar com a director literari de l’editorial Ayma on dirigí les Edicions Proa i la col∙lecció A tot vent. Després de la mort de Franco, continuarà essent crític amb els polítics catalans i la democràcia, i mostrant‐se cada cop més com a independentista i contrari a l’autonomia concedida des de Madrid, així com a la Monarquia. Va ser membre i soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en llengua catalana i el 1970 rebé el Premi d’Honor de les lletres Catalanes i el 1979 el Ciutat de Barcelona. Però el 1982 rebutjarà la Creu de Sant Jordi de la Generalitat; encara que sí va acceptar, l’any anterior a Sabadell, la medalla d’Honor de la Ciutat. Mor el 18 de juny de 1986 a Barcelona i és enterrat a la seva Sabadell nadiua.

JOAN OLIVER I PERE QUART: L’OBRA Joan Oliver fou comediògraf, poeta, prosista, traductor i periodista, i és considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle XX. La seva aportació a la literatura catalana s’ha considerat exemple de llenguatge rigorós, imaginatiu i creador, i manté una postura crítica permanent contra el poder polític i el conformisme social, amb una ironia propera al sarcasme. La seva tasca com a traductor no és en absolut menyspreable, adaptant al català textos de Bernard Shaw, Beckett, Goldoni, Brecht, Molière, o Txèkhov, entre d’altres. Publica el seu primer llibre el 1928, Una tragèdia a Lil∙liput, una sàtira de la societat burgesa del moment, i l’any següent debuta com a dramaturg amb Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet, a la que va seguir Lluna de mel. El 1934 publica el seu primer poema sota, com dèiem, el pseudònim de Pere Quart, titulat Les decapitacions, on ja apunta el seu estil iconoclasta, satíric i humorístic. Aquest pseudònim ja l’havia emprat per escriure articles contra la dictadura de Primo de Rivera, i prové del seu segon nom de baptisme i d’ésser el quart fill de la seva mare. El 1935 publica la seva primera obra important de teatre: Cataclisme. Continua el 1936 amb Allò que tal vegada s’esdevingué, on desmitifica les estructures familiars tradicionals i el món de la religió. Del 1937 són Bestiari, llibre de poemes epigramàtics irònics pel que va rebre el premi Joaquim Folguera de poesia, Contraban (cinc narracions) i Cambrera nova, una petita obra de teatre. La Guerra Civil de 1936‐1939 suposa un canvi en l’obra de Joan Oliver. Si fins aleshores el seu estil encara es mou dins el noucentisme, ara es decantarà cap al realisme, amb un paper rellevant per a la història viscuda. En són exemples obres com Oda a Barcelona (1936), nacionalista i revolucionària o La fam (1938), Premi de Teatre Català, on planteja els problemes de la revolució que no porta a una societat més justa i que fou Premi del Teatre Català de la Comèdia. També estrena L’emboscat i La fi d’en

Cagalàstics, peces en un acte, avui perdudes. El 1938 també escriu l’obra El comte Arnau, amb Xavier Benguerel. A l’exili no abandona la seva producció en català. Hi estrena L’amor deixa el camí ral i el 1947 publica el llibre de poemes Saló de Tardor, intent de poesia elegíaca, amb múltiples tocs d’ombra i de mort, fidel reflex del seu estat anímic pel que passava al seu país. Ja de retorn, publica el 1956 Terra de naufragis, llibre de poemes que rebrà el premi Ossa menor 1955, Epístola d’alta mar i les obres teatrals Ball robat i Primera representació (estrenades el 1958 i 1959 respectivament), i recollides amb Una drecera en el volum Tres comèdies, de 1960. Una Drecera s’estrenarà com a La gran pietat, i resultarà un gran fracàs. El seu llibre de poemes Vacances pagades (1960), una de les seves obres més conegudes i considerada una fita del realisme històric català, rebrà els Premis Àusias Marc de 1959 i Lletra d’or de 1961. Els anys seixanta serà la seva millor època de producció, amb una literatura catalana que remunta de la seva crisi i una enorme acceptació de les seves obres per part del públic. A més, Martí de Riquer el col∙loca com a redactor en cap del Diccionario Bompiani de Autores Literarios. El 1962 publica 12 aiguaforts de Granyer i el 1963 recopila tots els seus poemes publicats, més alguns d’inèdits, a Obra poètica i tota la seva narrativa a Biografia de Lot i altres proses. Del 1968 és el llibre de poemes Circumstàncies, i del 1970 Tros de paper, col∙lecció d’articles de crítica de costums, irònica i moralitzant, barrejada amb records personals, apareguts a Serra d’Or.

Una de les darreres imatges de Joan Oliver

El 1975 fou editat el primer volum d’Obra completa, però la seva obra poètica continuà amb Quatre mil mots i Teatre original, el 1977, i Poesia empírica (1981). Alguns dels seus poemes han estat musicats per cantautors com Lluís Llach (Corrandes de l’exili), Joan Manuel Serrat (Infants), Raimon o Ovidi Montllor. Posteriorment a la seva mort, es va editar un darrer volum de poesia, Refugi de versos (1987), que agrupa poemes escrits entre 1917 i 1985. El 1999 es va fer el mateix amb el volum Obra en prosa.

LA COLLA DE SABADELL O GRUP DE LA MIRADA Armand Obiols, Joan Oliver i Francesc Trabal, alguns de la Colla

La Colla de Sabadell o Grup de La Mirada fou una agrupació de gent jove fundada l'any 1917 a l'entorn de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, amb l'objectiu de renovar la vida cultural de la seva ciutat i —a un nivell més ampli— de Catalunya. En formaven part artistes i escriptors com Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, Lluís Parcerisa, Antoni Vila Arrufat, Josep M. Trabal i Benessat, Miquel Carreras i Joan Garriga, entre altres. El màxim impulsor en va ser Francesc Trabal. L’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell estava dividida aleshores entre l'academicisme vuitcentista de la generació rectora i el progressiu apropament dels joves a l'ideari noucentista que irradiava Barcelona. Des de la plataforma de Belles Arts, i en contacte amb la universitat, la premsa i la cultura barcelonines, varen projectar damunt la ciutat el seu esperit de revolta i un ideal de modernitat cosmopolita que es van traduir molt aviat en l'humor provocatiu i l'activisme cultural que van caracteritzar el grup al llarg dels anys vint, fins a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera. L'humor que va practicar la Colla de Sabadell era un humor absurd i gratuït, corrosiu i desmitificador dels valors culturals establerts per una societat —la sabadellenca de primers de segle— tancada i endarrerida. Era un humor molt proper a les primeres avantguardes europees, especialment als dadaistes, amb els quals compartien un mateix activisme provocador i una estètica de la transgressió molt semblants.

Tanmateix, si els dadaistes van adoptar una actitud negativista davant la cultura i els valors de la societat europea, que havien entrat en crisi arran de la Primera Guerra Mundial, la Colla de Sabadell, en canvi, s'havia fet seu l'ideal regenerador de la Catalunya‐ciutat amb què la burgesia catalana, a l'estil del que des del Romanticisme havien fet els diversos pobles europeus, intentava bastir una cultura nacional, moderna i cosmopolita que ajudés a vertebrar el país. Una cultura que al continent havia sofert la desmoralització i el descrèdit bèl∙lics i contra la qual s'havien rebel∙lat les avantguardes, mentre que aquí, a Catalunya, era tot just una promesa de futur. El grup va publicar també un full dominical de caire satíric anomenat La Fulla Salau i va organitzar nombroses lectures i tertúlies que van comptar amb la presència d'alguns dels intel∙lectuals més destacats del moment com Josep Carner o Carles Riba. Degut a això, l'empresa més important del grup va ser la fundació d' edicions La Mirada, l'any 1925, que després esdevingué a formar part d'Edicions Proa amb el nom de Col∙lecció La Mirada. Com ja ha quedat apuntat, el Grup de Sabadell es va desenvolupant al llarg dels anys 20 com un nucli unitari, amb un model de cultura molt concret, que no dubtarà a atacar‐ne d’altres. Respon així, com ja ha exposat J. M. Balaguer, a la idea que el que cal a la cultura catalana és «la defensa d’uns models concrets, en les apostes de grup, la col∙laboració entre nuclis d’escriptors i crítics, en definitiva cal la creació de “capelletes”» D’aquí els seus enfrontaments oberts no sols amb els poetes jocfloralistes de Sabadell, sinó també amb altres prohoms de les lletres catalanes del moment que, al seu torn, també se les tenien entre ells. Utilitzen els seus articles plens de retòrica e ironia per a menysprear i deixar clar que el model cultural i estètic que ells defensen, com per exemple López Picó, no té res a veure amb el que reivindica el Grup de Sabadell.

Els activistes principals de la Colla Francesc Trabal i Benessat (Sabadell, 1899 – Santiago de Xile, 1957) Periodista i novel∙lista, la seva obra destaca per l'audàcia dels plantejaments narratius, l'humor i la sensualitat. Fou redactor en cap del Diari de Sabadell i col∙laborà en La Veu de Catalunya, La Publicitat, Mirador, Meridià, D'Ací i d'Allà… S'estrenà amb L'any que ve (1925), llibre d'acudits il∙lustrats, prologat per Josep Carner, que encetava les Edicions La Mirada, on també publicà la primera novel∙la, L'home que es va perdre (1929), i Judita (1930). I, successivament, Quo vadis, Sánchez? (1931), Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon (1933) i Vals (Premi Crexells 1936). Els mediocres (1929) és l'única incursió al teatre, que s'estrenà el 1931. Durant la guerra, a Barcelona, fou membre actiu de l'Agrupació d'Escriptors Catalans, secretari de la Institució de les Lletres Catalanes i organitzador del Servei de Biblioteques del Front. Exiliat a França, gràcies a les seves coneixences, gestionà per a un nombrós grup d'escriptors el refugi de Roissy‐en‐Brie. El desembre de 1939 s'embarcava en el Florida cap a Santiago de Xile, en un camí sense retorn. Armand Obiols (Sabadell, 1904 – Viena, 1971) Poeta, crític literari i periodista, Joan Prat i Esteve adoptà el pseudònim d'Armand Obiols amb la publicació dels primers poemes a la premsa, el 1919. De molt jove fou corresponsal de La Veu de Catalunya amb unes cròniques que signava White i publicà articles de crítica al Diari de Sabadell i a La Publicitat. A mitjan anys 20 s'havia creat un

gran prestigi intel∙lectual i tenia fama de crític dur i exigent. A principis del 1929 hagué de plegar la secció "Buirac" del diari La Nau, perquè la consideraren excessivament mordaç. La Mirada anuncià durant dos anys la imminent aparició de Deucalió, llibre de poesia de tradició simbolista, d'una maduresa precoç, que acabà desestimant, eternament insatisfet de la seva obra de creació. Amb la República mantenia un segon editorial a La Publicitat i, militant d'Acció Catalana, es revelà com un excel∙lent orador. En esclatar la Guerra Civil Espanyola participà activament en l'Agrupació d'Escriptors i el Servei de Biblioteques del Front i fou cap de redacció de la Revista de Catalunya. El 1939 s'exilià a França i estigué a Roissy‐en‐Brie. Amb l'ocupació nazi fou internat en un camp prop de Bordeus. A la fi de la guerra europea entrà de traductor a l'ONU, primer a París i a Ginebra, i després a la IAEA (Agència Internacional d'Energia Atòmica), que també depenia de les Nacions Unides, a Viena.

Altres components Antoni Vila Arrufat (Sabadell, 1894 – (Barcelona, 1989) Pintor, gravador i muralista. S'inicià amb el seu pare, Joan Vila Cinca, i a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis. Estudià a Llotja el 1911, en ple esclat del Noucentisme, i a la Real Academia de San Fernando de Madrid. El 1919 anà pensionat a París i el 1923 viatjà per Itàlia, d'on retornà molt influït pels prerenaixentistes. La seva obra, entre realisme i noucentisme, se centrà aleshores en la figura, que, en formar família el 1928, derivà aviat cap a les maternitats. Durant els anys trenta, participà activament en la vida barcelonina i obtingué nombrosos guardons a Barcelona, Madrid, Venècia o Berlín. En esclatar la Guerra Civil Espanyola es retirà a Sant Sebastià de Montmajor. En la llarga postguerra espanyola s'orientà cap a la pintura mural religiosa.

Lluís Parcerisa i Serra (Rubí, 1896 – Barcelona, 1989) Va entrar molt jove al Diari de Sabadell de corrector de galerades i després fou redactor d'esports. Ben aviat, però, es revelà com a humorista amb unes cròniques molt personals, entre l'absurd i el costumisme, que enlluernaren Oliver i Trabal. Va ser el gran gestor de l'Associació de Música. En morir el seu pare, va haver de deixar els estudis de Medicina i entrà a treballar a la Federació Catalana de Futbol, feina que l'ocupà tota la vida professional. Josep M. Trabal i Benessat (Sabadell, 1897 – Valparaíso, 1981) Advocat, escriptor i dibuixant. Col∙laborà en diverses publicacions com a caricaturista amb el pseudònim de Tramuntana. Cal remarcar la seva col∙laboració en l'extraordinari Almanac del Diari de Sabadell de 1928. El 1919 exposà a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Col∙laborà estretament en la gestió de l'Associació de Música. S'exilià a França amb el grup de Roissy‐en‐Brie i, amb l'ocupació alemanya, s'embarcà en el Florida cap a Xile. Ricard Marlet i Saret (Sabadell, 1896 – Matadepera, 1976) Dibuixant, pintor i xilògraf especialitzat en la tècnica del gravat al boix, en la qual excel∙lí. Va ser professor de dibuix a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis i a l'Escola Sant Lluc. Durant la guerra va fer classes de treballs manuals a l'Institut‐Escola creat per la Generalitat de Catalunya per reprendre l'ensenyament en el caos generat per l'aixecament militar del 1936. Dissenyà llibres i el logotip de La Mirada i va il∙lustrar molts dels programes de l'Associació de Música. Els seus boixos donaven un toc d'elegància noucentista als pulcres impresos de la casa Sallent, amb la qual col∙laborà molts anys. El 1936 s'instal∙là definitivament a Matadepera, on feia anys que estiuejava.

Miquel Carreras i Costajussà (Sabadell, 1905 – Térmens de Segre, 1938) Pensador, filòsof i escriptor, era un home dotat d'una poderosa intel∙ligència. Als 23 anys ja s'havia llicenciat en dret, Filosofia i Lletres i Història, i, entre clàssiques i modernes, coneixia una desena de llengües. Publicà nombrosos articles al Diari de Sabadell i a diverses publicacions locals. Col∙laborava en La Veu de Catalunya, on escrivia sobre filosofia, dret, història, art i literatura. Fruit de la recerca a l'Arxiu Històric, va escriure Línies d'història ciutadana (1930) i Elements d'història de Sabadell (1932), editat per l'ajuntament republicà com a text per a les escoles. El 1928 havia estat nomenat cronista i arxiver de la ciutat. Però la seva gran obra de creació és un recull d'aforismes i pensaments, Conceptes i dites de Martí Rialp, que donà a l'estampa el juny de 1938, un parell de mesos abans de morir al front, molt probablement, assassinat. Joan Garriga i Manich (Sabadell, 1902 – Bellaterra, 1996) Llicenciat en Farmàcia, dibuixant, pintor i crític d'art, activitat que exercí amb el pseudònim de Joan David. Va fer la primera exposició a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell el 1922. De jove col∙laborà en la premsa barcelonina i ocasionalment compartí amb Armand Obiols corresponsal a La Veu de Catalunya. Va ser fundador i director de Paraules, revista d'arts i lletres apareguda el 1922, en què van col∙laborar Armand Obiols i Salvat Papasseit. Participà en l'Almanac de les Arts de 1924, com a crític i com a il∙lustrador amb el pseudònim de Flao. La Fundació La Mirada de Sabadell està especialitzada en el seu estudi i en la publicació de les obres dels seus component.

LA FUNDACIÓ LA MIRADA La Fundació La Mirada es va constituir el maig de 1989 a Sabadell. Els seus objectius eren promoure la investigació, l'estudi i la difusió de la literatura i les arts plàstiques, en el període comprès entre final del XIX i la Segona Guerra Mundial, preferentment en la zona de Sabadell i el Vallès. En aquest sentit, les activitats de la Fundació se centren, primerament, en l'edició de textos originals encara inèdits o dispersos a diaris i revistes d'època i, en segon lloc, en la reedició crítica d'obres actualment introbables i desconegudes del gran públic. Igualment, la Fundació s'encarrega de recollir i divulgar material gràfic, de documentació o de creació, en l'àmbit de les arts plàstiques, com a complement imprescindible per a l'estudi de l'època D'altra banda, la Fundació col∙labora amb entitats públiques o privades dipositàries de material d'investigació que ateny els objectius fundacionals, com ara arxius, museus, hemeroteques, biblioteques, col∙leccions privades i altres, en la divulgació de catàlegs, inventaris i índexs temàtics i onomàstics. Alhora, ha establert contactes amb les institucions acadèmiques, nacionals i estrangeres, per tal d'estimular l'orientació de tesis i treballs d'investigació cap al període i l'àmbit esmentats. La Fundació ha estès també les seves activitats editorials fins a períodes històrics més recents i ha incidit en els heterodoxos que han estat marginats dels circuits culturals establerts i, per tant, han restat fora de l'abast del gran públic. La Fundació va iniciar les activitats editorials amb la represa de la col∙lecció Ragtime — encetada el 1984 sota els auspicis editorials de l'Ajuntament de Sabadell—, dedicada prioritàriament a La Colla de Sabadell o Grup de La Mirada.

EL MARQUET DE LA ROCA. SANT LLORENÇ SAVALL

El Marquet de la Roca, a Sant Llorenç Savall

Fundada el 1917, la Colla de Sabadell és recordada pel seu humor corrosiu i absurd, que qüestionava les convencions socials i l'apropava a les avantguardes europees del moment pel seu esperit provocador. Un dels punts de trobada de la Colla de Sabadell (o grup de La Mirada) era el Marquet de les Roques, un casa d'estiueig / castell neoromàntic emplaçat a Sant Llorenç de Savall, envoltat dels cims de Montcau, Rocamur, els Emprius i les Fogueroses, dissenyat per l'arquitecte Batllevell al final del segle XIX i aixecat sobre un antic mas del començament del segle XIII i propietat de la família de Joan Oliver. L'estrany és que, en un escenari com aquest, la Colla no emulés a Mary Shelley, Lord Byron i Polidori escrivint relats gòtics “a lo sabadellenc”, i es decantés per l'humor absurd i el fantàstic. Actualment equipament cultural i museu literari, s'hi duen a terme activitats lúdiques i culturals, especialment de caire infantil i familiar. S'hi pot obtenir informació sobre l'espai protegit. És gestionat per Taller de Natura, Ciència i Tècnica l'Obrador de 15

Sabadell. Disposa d'una àmplia zona d'aparcament per a cotxes i, a un quilòmetre, d'un per a autorcars. L'equipament compta amb un ampli pati amb font per a tota mena d'activitats i d'una gran era i d’una amplia sala d’exposicions. Us convidem a visitar l'exposició permanent 'La Colla de Sabadell: entre el noucentisme i l'avantguarda' instal∙lada a la Sala d’exposicions de les instal∙lacions del Marquet de les Roques. A l'equipament s'ha incorporat una nova instal∙lació, la Pallissa, que pot acollir diverses activitats pedagògiques, exposicions a l’aire lliure i nombroses activitats de lleure.

LLIBRES DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR A LA BIBLIOTECA SANT ANTONI‐JOAN OLIVER -

BENGUEREL, Xavier. Xavier Benguerel / Joan Oliver, epistolari. Barcelona: Proa, 1999. ISBN 84‐8256‐528‐1. N 833 Ben

OLIVER, Joan. Allò que tal vegada s’esdevingué. Barcelona: Proa, 2008. ISBN 978‐84‐8437‐431‐2. T 833 Oli.

OLIVER, Joan. Ball robat. Barcelona: Proa, 2006. ISBN 84‐8437‐816‐0. T 833 Oli.

OLIVER, Joan. Ball robat seguit d’Escena d’alcova : el relat que originà la comèdia de Joan Oliver. Barcelona: La Magrana, 1997. ISBN 84‐7410‐884‐5. T 833 Oli.

OLIVER, Joan. La Fam. Barcelona: Proa, 2004. ISBN 84‐8437‐523‐4 T 833 Oli.

‐ OLIVER, Joan. Marines, soledats, cartes a Conxita Riera. Sabadell: Fundació La Mirada, 2000. ISBN 84‐921323‐7‐X. N 833 Oli. ‐ OLIVER, Joan. Noticia biogràfica d’Armand Obiols. Sabadell: Fundació La Mirada, 1999. ISBN 84‐921323‐5‐3. 92(Obi) Oli. -

OLIVER, Joan. Obra en prosa. Barcelona: Proa, 1999. ISBN 84‐7739‐107‐6. N 833 Oli.

OLIVER, Joan. Pigmalió : Adaptació lliure de l’obra de Bernard Shaw. Barcelona: Edicions 62, 2006. ISBN 84‐297‐ 4223‐9. T 833 Oli.

OLIVER, Joan. Teatre de guerra i revolució de Joan Oliver. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institució de les Lletres Catalanes, 1999. ISBN 84‐393‐4980‐7. T 833 Oli.

OLIVER, Joan. Teatre original. Barcelona: Proa, 1999. ISBN 84‐209‐7232‐0. T 833 Oli.

OLIVER, Joan. Temps, records. Sabadell: Fundació La Mirada, 1991. ISBN 84‐ 604‐0082‐4. 92(Oli) Oli.

QUART, Pere. Antologia bufa. Barcelona: Proa, 2002. ISBN 84‐8437‐078‐X. P 833 Qua.

QUART, Pere. Bestiari. Barcelona: Proa, 1999. ISBN 84‐8437‐918‐3.

P 833 Qua.

QUART, Pere. Les Decapitacions. Madrid: Bruño, 1993. ISBN 84‐216‐1471‐1. P 833 Qua.

QUART, Pere. Pingüí. Barcelona: Cruïlla, 2004. ISBN 84‐661‐0919‐6.

IP 833 Qua.

QUART, Pere. Poemes escollits. Barcelona: Edicions 62, 1986. ISBN 84‐297‐ 1994‐6. P 833 Qua.

QUART, Pere. Quatre mil mots. Barcelona: Proa, 1984. ISBN 84‐7588‐030‐4. P 833 Qua.

QUART, Pere. Refugi de versos : poemes esparsos i inèdits. Barcelona: Proa, 1987. P 833 Qua.

QUART, Pere. Saló de tardor. Barcelona: Proa, 1985. ISBN 84‐7588‐078‐9. P 833 Qua.

QUART, Pere. Terra de naufragis. Barcelona: Proa. 1985. ISBN 84‐7588‐079‐7. P 833 Qua.

QUART, Pere. Vacances pagades. Barcelona: Proa, 2007. ISBN 84‐ 8256‐033‐5. P 833 Qua.

Versions de teatre. Barcelona: Proa, 1990. ISBN 84‐7739‐108‐4.

T 80 Ver.

LLIBRES SOBRE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR A LA BIBLIOTECA SANT ANTONI‐JOAN OLIVER -

GIBERT I PUJOL, Miquel Maria. El teatre de Joan Oliver. Barcelona: Institut del Teatre. Diputació de Barcelona, 1998. ISBN 84‐7794‐580‐2. 833.3(Oli) Gib

Joan Oliver “Pere Quart” : centenari (1899‐1999). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Institució de les Lletres Catalanes, 1999. ISBN 84‐393‐5015‐5. 833.3 (Oli) Joa.

RIERA, Ignasi. El meu oncle Pere Quart, materials per a un retrat. Barcelona: La Campana, 1992. ISBN 84‐86491‐56‐8. 833.3(Qua) Rie.

LLIBRES DE L’AUTOR QUE PODEU CONSULTAR A D’ALTRES BIBLIOTEQUES -

23 poemes inèdits de Pere Quart. Barcelona: Taller de Plàstica de l’Arc, 1980. P 833 23 P.

OLIVER, Joan. El 20‐N a Catalunya : els catalans i els últims dies del franquisme. Barcelona: Planeta, 2000. ISBN 84‐08‐03614‐9. 9(46.71)”19” Oli.

OLIVER, Joan. El 30 d’abril. Barcelona: Teatre Lliure, 1987. T 833 Oli.

OLIVER, Joan. Antologia. Barcelona: Barcanova, 1993. ISBN 84‐7533‐955‐7. T 833 Oli.

OLIVER, Joan. Biografia de Lot i altres proses. Barcelona: La Magrana, 1993. ISBN 84‐7410‐648‐6. N Oli.

OLIVER, Joan. Contraban. Barcelona: La Rosa dels vents. 1937. N Oli.

OLIVER, Joan. En aquest món tan proterviós : a propòsit de Diari 1973. Sabadell: Els dies, 1976. 92(For) Oli.

OLIVER, Joan. Francesc Trabal, recordat. Sabadell: Fundació La Mirada, 1999. ISBN 84‐921323‐6‐1. 92(Tra) Oli

OLIVER, Joan. Joan Oliver, Pere Calders. Barcelona: Laia, 1984. ISBN 84‐7222‐ 159‐8. N 833 Oli.

OLIVER, Joan. Joc de cartes : 1948‐1984. Barcelona: Edicions 62, 1988. ISBN 84‐ 297‐2846‐5. N 833 Oli.

OLIVER, Joan. Teatre original. Barcelona: Proa, 1999. ISBN 84‐8256‐849‐3. T 833 Oli.

OLIVER, Joan. Una tragèdia a Lil∙liput. Sabadell: La Mirada, 1928.

N Oli.

OLIVER, Joan. Tres comèdies. Barcelona: Selecta, 1960. T 833 Oli.

OLIVER, Joan. Tres contes. Sabadell: Fundació La Mirada, 2002. ISBN 84‐ 921323‐9‐6. N Oli.

OLIVER, Joan. Tros de paper. Esplugues de Llobregat: Ariel, 1970.

N Oli.

QUART, Pere. Antologia. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1996. ISBN 84‐ 7794‐441‐5. P 833 Qua.

QUART, Pere. Circumstàncies. Barcelona: Proa, 1987. ISBN 84‐7588‐188‐2. P 833 Qua.

QUART, Pere. Els millors poemes. Barcelona: Proa, 1998. ISBN 84‐8256‐585‐0. P 833 Qua.

QUART, Pere. Obra de Pere Quart. Barcelona: Fontanella, 1963. P 833 Qua.

QUART, Pere. Obra poètica. Barcelona: Proa, 1999. ISBN 84‐ 8256‐850‐7. P 833 Qua.

QUART, Pere. Poesia empírica. Barcelona: Proa, 1982. ISBN 84‐ 209‐8021‐8. P 833 Qua.

QUART, Pere. Poesia i prosa. Barcelona: Edicions 62, 1984. ISBN 84‐7530‐609‐8. P 833 Qua.

LLIBRES SOBRE L’AUTOR DISPONIBLES A D’ALTRES BIBLIOTEQUES -

CASALS i GARCIA, Lluís. Joan Oliver i la "Colla Sabadell”. Sabadell : Fundació Bosch y Cardellach, 1981. 92(Oli) Cas

La Colla de Sabadell : entre el Noucentisme i l’Avantguarda : [catàleg de l’exposició]. Sabadell: Fundació La Mirada, 2002. 9(46.71Sab) Col

DALMASES, Antoni. L’Obra poètica de Pere Quart. Sabadell: Il∙lustre Col∙legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències. Delegació de Sabadell, 1980. 833.3(Qua) Dal.

FERRATER MORA, Josep. De Joan Oliver a Pere Quart. Barcelona: Edicions 62, 1969. 833.3(Oli) De J.

MARRUGAT, Jordi. “Armand Obiols i la configuració del Grup de Sabadell (1918‐ 1928)”. Dins Marges núm. 85 (primavera 2008), p. 17‐51. Barcelona: Curial, 1974. R 80 Mar

Obiols, Armand. Cartes a Mercè Rodoreda. Sabadell : Fundació La Mirada, 2010. 92(Obi) Obi

Obiols, Armand. Buirac. [Sabadell] : Fundació La Mirada, 1996. N 833 Obi

Obiols, Armand. Mirall antic i altres poemes. Ajuntament de Sabadell, DL 1988. P 833 Obi

PUIG MOLIST, Carme. Les col∙laboracions de Joan Oliver al Diari de Sabadell 1923‐1928. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2001. ISBN 84‐8415‐281‐2. 833.3(Oli) Pui.

Trabal, Francesc. L'Any que ve. [Sabadell] : La Mirada, 1925. 741.5 Tra

Trabal, Francesc. L'Home que es va perdre. Barcelona : Quaderns Crema, 1982. N Tra

TURULL, Antoni. Pere Quart, poeta del nostre temps. Barcelona: Edicions 62, 1984. ISBN 84‐297‐2203‐3. 833.3(Qua) Tur.

RECURSOS WEB ON PODEU TROBAR MÉS INFORMACIÓ -

A media voz

Catàleg on podreu trobar documents relacionats amb la Colla i els seus membres. Tant documents dels propis membres com articles de tercers.

Enciclopèdia electrònica on podrem trobar informació sobre La Fundació la Mirada.

Enciclopèdia electrònica on podrem trobar informació biogràfica tant de la Colla de Sabadell com dels seus integrants

Escriptors . Cat

Informació biogràfica de Francesc Trabal i de la creació i evolució de la Fundació la Mirada. Recull també un article publicat al dirari “Avui” fen referència a les característiques de l’obra de Francesc Trabal

Joan Manel Serrat

Mallorca Web

Sabadell . Cat

Universitat Oberta de Catalunya

Web de Revistes Catalanes amb Accés Obert, on podrem accedir a un estudi sobre Armand Obiols i la Colla de Sabadell

Wikipèdia (en castellà) Wikipèdia (en català)

Dossier elaborat per la Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver, juliol de 2013