Rabindranath Tagore

“El bosc seria molt trist si només cantessin els ocells que millor ho fan”

রবীndনাথ ঠাkর RABINDRANATH TAGORE Calcuta 1861 ‐ Santiniketan 1941

Poeta, filòsof, artista, dramaturg, músic, novel∙lista i compositor.

150 anys del seu naixement

Considerat el més gran poeta indi de tots els temps. Va néixer a Calcuta el 7 de maig de l’any 1861, el petit dels tretze fills supervivents de Debendranath Tagore (1817‐1905) i Sarada Devi (1830‐1875), una família selecta de Calcuta i amant de les arts. El seu germà gran va ser poeta i filòsof, un altre germà va ser el primer membre d'una ètnia índia admès en l'elitista Servei Civil indi. Va ser criat principalment per servents, la mare va morir quan era petit i el pare viatjava molt.

A l'edat d'onze anys inicia amb el seu pare un llarg viatge per l’Índia fins a l’Himàlaia, on va ser educat en història, astronomia , sànscrit, ciència moderna, també va estudiar la poesia de Kālidāsa.

El 1878 viatja a Anglaterra per estudiar a l'escola pública de Brighton i posteriorment va ser admès a la Universitat de Londres.

Abandona Anglaterra al cap d’un any, aquesta exposició a la cultura anglesa i la seva llengua es filtraria en els seus primers passos dins la tradició de la música bengalí per crear nous estils musicals. Tagore no va abraçar mai completament les rígides normes angleses ni l'estricta interpretació de la tradicional religió hindú per part de la seva família en la seva vida o en el seu art, en lloc d’això va escollir el millor d'ambdues esferes d'experiència.

El 1890 es va instal∙lar en el que ara es denomina Bangla Desh i durant sis anys es va dedicar a escriure, en total set volums de poemes, però el més destacat de tot va ser el llenguatge emprat, senzill i assequible al públic, la qual cosa no va agradar gens als intel∙lectuals del seu país. Tagore denunciava el Raj Britànic i donava suport a la independència de l'Índia; en poc temps es va convertir en l’escriptor més important i famós de l’època colonial.

El 9 de desembre de 1883 es va casar amb Mrinalini Devi amb la qual va tenir cinc fills. En aquell moment ja s'havia convertit en el centre d'atenció del món literari amb diverses obres, incloent‐hi un poema llarg adaptat a l'estil Maithili del qual va ser pioner Vidyapati.

La seva reputació es va consolidar amb Bhikharini (1877; "La dona captaire", la primera història curta en Bengalí) i amb amb recopilacions com ara Sandhya Sangit (1882), que inclou el famós poema Nirjharer Svapnabhanga (El crit de la cascada).

L'any 1890 començà a gestionar les propietats familiars de Shelaidaha, una regió en un estuari situada a l'actual Bangla Desh, d’aquest període són Sonar Tari (1894), Chitra (1896) i Katha O Kahini (1900), que acaben de mostrar‐ lo com a poeta a més de com a assagista i escriptor d'obres i d'històries curtes, que reflectian la vida del poble que veia al seu al voltant.

El 1901 va abandonar Shilaidaha i es va traslladar a Santiniketan, població situada a Bengala Occidental, on va posar en funcionament una escola experimental en unes propietats donades pel seu pare, envoltada d'arbres, jardins, i una biblioteca. Aquesta escola, establerta segons la tradicional estructura brahmacharya dels estudiants vivint al costat del seu guru en una comunitat autosuficient, fou un imam per a grups internacionals d'estudiants, artistes, lingüistes i músics. Tagore va dedicar prodigioses quantitats d'energia a obtenir fons per a aquesta

2

escola. Avui la institució és coneguda com Universitat Visva Bharati (en bengalí: িব ভারতী, Índia al món), sota el control del govern indi.

L’any 1905 va morir el seu pare i cap al 1906 també ho van fer la seva dona i dos dels seus fills, això li va causar una gran pena.

En aquells moments ja tenia un gran nombre de seguidors entre els lectors bengalís, i gràcies a les primeres traduccions de les seves obres comença a ser conegut fora del seu país. En resposta a alguns admiradors anglesos va començar a traduir alguns dels seus poemes en vers lliure. El 1912 marxa a Anglaterra per fer‐hir diverses xerrades i per donar a conèixer el seus versos. Va deixar impressionats, entre d'altres, el poeta irlandès William Butler Yeats. Posteriorment aquest autor va escriure el prefaci de la versió anglesa de l'obra de Tagore Gitanjali. L'any 1913 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, pel seu vers profund i sensible, fresc i bell, pel qual, amb habilitat consumada, ha fet del seu pensament poètic, expressat en les seves pròpies paraules angleses, una part de la literatura d'Occident. Va ser el primer asiàtic a conseguir‐lo,

El 1916 va iniciar un seguit de conferències que el van dur al Japó i els Estats Units d'Amèrica, moment en el qual va denunciar el xovinisme nacionalista així com els nacionalismes bel∙ligerants. La seva experiència en aquests països va ser recollida en el seu llibre Japanyatri, i la visita el 1927 a Bali, Java, Kuala Lumpur, Malacca, Penang, Siam i Singapur s'observa en la seva obra Jatri.

L'any 1915 va ser nomenat Cavaller pel rei Jordi V del Regne Unit, però l'any 1919 va renunciar a aquest títol com a protesta per l'acció de l'exèrcit britànic a la matança de Jaliyaanwala Bagh. Al llarg de la seva vida va mantenir múltiples contactes amb altres intel∙lectuals del seu temps. El pensament polític de Tagore es va caracteritzar per una marcada complexitat, va ser molt crític amb l’imperialisme europeu i va donar suport als nacionalistes indis. També va escarnir el moviment Swadeschi, denunciant‐lo corrosivament a El culte de Charka, un assaig del 1925. En contraposició, va emfatitzar l'autosuficiència i formació intel∙lectual de les masses, i va declarar que l’ imperialisme britànic era “un símptoma polític de la nostra malaltia social”, i animava els indis a acceptar que “no es tracta d’una revolució cega, sinó d’una educació sòlida i decidida”.

Inevitablement, aquests punts de vista van irritar molta gent, fins al punt de posar la seva vida en perill. Es va salvar de miracle de l’intent d’assassinat per part d’expatriats indis durant una estada en un hotel de San Francisco, a finals de 1916. El complot va fallar només perquè els qui havien de ser els assassins no es van posar d’acord en l'execució.

Les relacions amb el líder Gandhi van ser conflictives. Tot i així, Tagore va ser clau per resoldre una disputa entre el Mahatma i Ambedkar (sobre els sectors electorals separats per als intocables), i va aconseguir que Gandhi abandonés la seva vaga de fam “fins a la mort”.

Rabindranath Tagore no només va ser poeta; també es va endinsar en el camp de la novel∙la, va se pioner en la introducció del realisme psicològic en la seva novel∙lística.

3

Així mateix, va escriure història curta, obres de filosofia i religió, llibres de pedagogia, obres de teatre, diaris de viatge i relats en el diari hindú Sadhana, que exaltava el moviment independentista indi; l'himne nacional de Bangla Desh està compost per ell sobre una de les seves poesies, sempre va escriure en bengalí.

Els quatre últims anys de la seva vida van estar marcats per un dolor crònic i dos llargs períodes de malaltia que van començar quan Tagore va perdre la consciència a finals de 1937, es va quedar en estat de coma i estigué vora la mort durant un llarg període. La poesia de Tagore durant aquells últims tres anys està considerada com la seva millor obra, és distintiva per la gran preocupació per la mort. Després d'aquest període de patiment, Tagore va morir el 7 d'agost de 1941 a la seva residència de Calcuta, un dia que encara és recordat en actes públics en el món de parla bengalí.

Esdeveniments

A Nova Delhi es va inaugurar el maig de 2010 una exposició El Mestre de Carreres: Art de Rabindranath Tagore a la Galeria Nacional D’Art Modern, Casa de Jaipur.

L'exposició, muntada a partir dels tresors de la GNAM és part de la celebració de l'Any del 150 aniversari de Rabindranath Tagore, i mostra una faceta menys coneguda de l'aclamat geni.

Durant els últims 17 anys de la seva vida Tagore va fer més de 3.000 dibuixos i quadres.

El GNAM en té en la seva col‐lecció de més de 100 dels quals 70 seran exhibits. En muntar aquesta exposició, el GNAM busca restablir l'honor i l'artista i les seves obres.

En la línia més oficial, el govern indi ha unit les seves forces amb tres acadèmies nacionals per recordar el poeta, tres dies d’actes amb mostres de llibres, representacions i discussions acadèmiques.

La ministra de ferrocarrils, Mamata Banerjee, posarà en marxa un tren especial, el “Sanskriti Express”, que sortirà des de Bengala al nord‐est de l’Índia, i mostrarà la vida de Tagore per tot el país.

A Calcuta milers de persones sortiran al carrer declamant els seus poemes, recitant fragments teatrals i cantant les seves cançons, en va compondre 2.230.

També hi haurà activitats a Santiniketan, lloc on va realitzar la majoria de les seves composicions i on va crear un centre educatiu, Visva‐Bharati, que s’ha convertit en universitat.

La casa on va néixer, la mansió de Jorasanko ha estat decorada amb flors.

“Sóc un caminant del camí sense fi”, va arribar a dir Tagore. Les seves paraules prenen forma després de 150 anys.

FRAGMENTS DE LA SEVA OBRA 4

" Las nubes se amontonan sobre las nubes, y oscurece. ¡Ay, amor! ¿por qué me dejas esperarte, solo en tu puerta?

En el afán del mediodía, la multitud me acompaña; pero en esta oscuridad solitaria, no tengo más que tu esperanza.

Si no me enseñas tu cara, si me dejas del todo en este abandono, ¿cómo voy a pasar estas largas horas lluviosas?

Miro la lejana oscuridad del cielo, y mi corazón vaga gimiendo con el viento sin descanso.

Si no hablas, llenaré mi corazón de tu silencio, y lo tendré conmigo. Y esperaré, quieto, como la noche en su desvelo estrellado, hundida pacientemente mi cabeza.

Vendrá sin duda la mañana. Se desvanecerá la sombra, y tu voz se derramará por todo el cielo, en arroyos de oro.

Y tus palabras volarán, cantando, de cada uno de mis nidos de pájaros, y tus melodías estallarán en flores, por todas mis profusas enramadas. "

Gitanjali, 1910

" Pájaros perdidos de verano vienen a mi ventana, cantan, y se van volando.

Y hojas amarillas de otoño, que no saben cantar, aletean y caen en ella, en un suspiro.

Vagabundillos del universo, tropel de seres pequeñitos, ¡dejad la huella de vuestros pies en mis palabras!

Para quien lo sabe amar, el mundo se quita su careta de infinito. Se hace tan pequeño como una canción, como un beso de lo eterno.

Las lágrimas de la tierra le tienen siempre en flor su sonrisa.

Si lloras por haber perdido el sol, las lágrimas no te dejarán ver las estrellas.

‐Mar, ¿qué estás hablando?

Una pregunta eterna. ‐Tú, cielo, ¿qué respondes?

El eterno silencio.

¡Oye, corazón mío, los suspiros del mundo, que está queriendo amarte!

El misterio de la vida es tan grande como la sombra en la noche. La ilusión de la sabiduría es como la niebla del

5

amanecer.

No te dejes tu amor sobre el precipicio.

Me he sentado, esta mañana, en mi balcón, para ver el mundo. Y él, caminante, se detiene un punto, me saluda y se va.

Menudos pensamientos míos, ¡con qué rumor de hojas suspiráis vuestra alegría en mi imaginación!

Tú no ves lo que eres, sino su sombra.

Si me está negado el amor, ¿por qué, entonces, amanece; ¿por qué susurra el viento del sur entre las hojas recién nacidas?

Si me está negado el amor, ¿por qué, entonces, la medianoche entristece con nostálgico silencio a las estrellas? "

Pájaros perdidos

Una mañana iba yo por la pedregosa carretera, cuando espada en mano, llegó el Rey en su carroza. "¡Me vendo!", grité. El Rey me cogió de la mano y me dijo: "Soy poderoso, puedo comprarte." Pero de nada le valió su poderío y se volvió sin mí en su carroza.

Las casas estaban cerradas en el sol del mediodía y yo vagaba por el callejón retorcido cuando un viejo cargado con un saco de oro me salió al encuentro.

Dudó un momento, y me dijo: "Soy rico, puedo comprarte."

Una a una ponderó sus monedas. Pero yo le volví la espalda y me fui.

Anochecía y el seto del jardín estaba todo en flor.

Una muchacha gentil apareció delante de mí, y me dijo: "Te compro con mi sonrisa." Pero su sonrisa palideció y se borró en sus lágrimas. Y se volvió sola otra vez a la sombra.

El sol relucía en la arena y las olas del mar rompían caprichosamente.

Un niño estaba sentado en la playa jugando con las conchas.

Levantó la cabeza y, como si me conociera, me dijo: "Puedo comprarte con nada." Desde que hice este trato jugando, soy libre.

El último trato

OBRES A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA DE LA 6

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

− Hacia el hombre universal. Barcelona : Sagitario, 1967. − Mis recuerdos. La Coruña : Ediciones del Viento, cop. 2008. − La Religión del hombre. Madrid : Aguilar, 1968.

TEATRE

− El Cartero del rey ; El asceta ; El rey y la reina. Madrid : Alianza, 2004. − Malini ; Sacrificio ; Chitra. Madrid : Alianza, 2010. − Ciclo de primavera. Madrid : Alianza, cop. 2007. − Obras selectas. Barcelona : Edicomunicación, 2001. − Mashi ; La hermana mayor. Madrid : Alianza, 2010. − El Rey. Madrid : Edimat, DL 2000. − El Rey del salón oscuro. Madrid : Alianza, 2010.

POESIA

− La Ciencia del amor : tradiciones espirituales de la Humanidad.

Madrid [etc.] : Pneuma. 2007. − La Cosecha ; Regalo de amante ; Tránsito ; La fujitiva. Madrid : Alianza, 2005. − Gitanjali. Barcelona : L'Atzar, 1983. (també en català) − La Luna nueva ; El jardinero ; Ofrenda lírica. Madrid : Alianza, 2000. − El Jardinero. Madrid : Busma, 1982. − Lipika. Barcelona : Pomaire, 1981. − La Lluna nova. Barcelona : Selecta, 1980. (també en castellà) − Obra escogida : lírica breve, teatro, cuento, aforismo, escuela. Madrid : Aguilar, 1968. − Ocells perduts. Barcelona : La Rosa dels Vents, 1938. (també en castellà) − Pájaros perdidos ; El asceta ; Mashi y otros cuentos. Madrid : Jaguar, 2000.

− Pensaments d'ahir per avui. Barcelona : Abadia de Montserrat, 2010. − Poesías. Barcelona : Fama, 1954. −Present d'enamorat ; Trànsit. Barcelona : Selecta, 1985. (també en castellà) 7

−Últimos poemas. Madrid : Visor Libros, 2002.

NARRATIVA

− Cartas a un amigo. Barcelona : Juventud, 1931. − La Casa y el mundo. Madrid : Club Internacional del Libro, 1985. − Cuentos. Madrid: PPC, 1996. − Del alba al crepúsculo. Palma de Mallorca : Olañeta, 2000. − Él : cuentos para mi nieta. Barcelona : La otra orilla, 2009. − Entrevisiones de Bengala ; Poemas de Kabir. Barcelona : Plaza y Janés, 1965. − Gora : una juventud en la India. Tres Cantos : Akal, 1998. − L'Esquelet i altres narracions. Barcelona : Edicions 62, 2002. − Mashi ; La hermana mayor. Madrid : Alianza, 1986. − Historias cortas seleccionadas. Barcelona : Apóstrofe, 1994. − La Morada de la paz : una guía poética y espiritual. Barcelona : Oniro, 1999. − El Naufragio. Barcelona : Plaza & Janés, 1964. − Oriente y Occidente : epistolario. Barcelona : Juventud, 1968. − Las Piedras hambrientas. Madrid : Alianza, 2008. − Las Quintaesencias. Madrid : Ediciones de la Gacela, 1942. − Sadhana o la via espiritual ; seguida de los Poemas de Kabir. Madrid : Aguado, 1957.

ALTRES IDIOMES

− A Casa e o mundo. Madrid : SAEPA, 1997. − [La Finestra de l'ull]. Nova Delhi : Sang‐e‐Meel, 2003. (Hindi) − Gitanjali. [Nova Delhi] : San Margh, 2001. (Hindi)

"Si cierras la puerta a todos los errores, dejarás fuera la verdad".

WEBIBLIOGRAFIA 8

http://amediavoz.com/tagore.htm Biografia i extractes de la seva obra

http://ca.wikipedia.org/wiki/Rabindranath_Tagore Biografia i referències

http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=962 Frases i proverbis de l’autor hindi.

http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/otras/tagore/rt.htm Recull de contes

http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/LiteraturaAsiatica/Tagore/ind ex.asp Breu biografia, recull de poemes i alguna obra completa.

http://es.wikiquote.org/wiki/Rabindranath_Tagore Recull de frases i proverbis de l’autor.

http://www.iacat.com/revista/recrearte/recrearte03/Tagore/tagore.htm La pedagogia i l’escola creada per Tagore

http://www.gutenberg.org/browse/authors Textos en línia(anglès)

http://www.myspace.com/tagoresongs Cançons de Tagore interpretades per artistes actuals.

9