Torrente Ballester

La imaginación y el pensamiento, ni se encierran ni se encadenan.

La isla de los Jacintos Cortados

GONZALO TORRENTE BALLESTER El Ferrol 1910‐ Salamanca 1999

Estàtua de Gonzalo Torrente Ballester a El Ferrol (la Corunya)

Gonzalo Torrente Ballester va néixer el 13 de juny de 1910 a la població de Serrantes prop Del Ferrol . La seva miopia li impedí iniciar la carrera militar a la Marina.

Quan tenia 12 anys va morir el seu avi i es va refugiar en la lectura d'El Quixot, i va resultar ser un lector inquiet i voraç. El 1926 ingressa com a alumne lliure a la Universitat de Santiago, crema els seus escrits juvenils i inicia lectures sobre Friedrich Nietzsche i Oswald Spengler.

Es trasllada a Oviedo, on estudia Dret, i allà té els seus primers contactes amb les avantguardes literàries. Inicia la seva activitat periodística al diari El Carbayón. El 1928 marxa a Vigo i llegeix James Joyce, Marcel Proust, Miguel de Unamuno i José Ortega y Gasset. Fa viatges a Madrid, on s'instal∙la el 1929 i freqüenta la tertúlia de Valle‐Inclán, inicia els estudis de Filosofia i Lletres i comença a treballar al diari anarquista La Tierra.

Després de desaparèixer el diari el 1930 torna a la seva ciutat natal, on es casarà i llegirà Edgar Allan Poe, Charles Baudelaire i Stéphane Mallarmé.

Es matricula per lliure a la Facultat de Lletres de la Universitat de Santiago i s'afilia al Partit Galleguista. El 1935 es llicencia en Història a la Universitat de Santiago i exerceix de secretari local del Partit Galleguista, el 1936 és nomenat professor auxiliar a la mateixa universitat, en l'especialitat d'Història Antiga.

Viatja a París amb intenció de realitzar la seva tesi doctoral i allà el sorprèn l'alçament nacional del 18 de juliol. Després de dubtar‐ho, retorna a Espanya a l'octubre amb la seva família. Segueix la recomanació d'un sacerdot amic i s’afilia a la Falange. El 1937 coneix a Pamplona a Dionisio Ridruejo i els altres intel∙lectuals falangistes del Grup de Burgos (Pedro Laín Entralgo, Luis Rosales, Luis Felipe Vivanco...).

Després de participar el 1940 en la fundació de la revista Escorial al costat dels intel∙lectuals del Grup de Burgos, el 1943 sofreix per primer cop la censura del règim en publicar la seva novel∙la Javier Mariño. El 1947 es trasllada a Madrid com a professor d'Història Universal a l'Escola de Guerra Naval, càrrec que ocuparà fins al 1962. El 1948 assisteix a conferències de José Ortega y Gasset i inicia la seva activitat com a crític teatral al diari Arriba, l'any següent continua aquesta feina a Ràdio Nacional d'Espanya.

2

DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR A LA BIBLIOTECA DE SANT ANTONI‐JOAN •

Crónica del Rey pasmado: scherzo en Re(y) mayor: alegre, mas no demasiado Barcelona : Planeta, 1999. N Tor

•

Doménica Madrid: Espasa Calpe, 1999. JN Tor

•

La Saga/fuga de J.B Barcelona: Destino, 2002. N Tor

•

El Señor llega Madrid: Alianza, 1999. N Tor

DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE ES PODEN TROBAR A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA NOVEL∙LA •

Los Años indecisos Barcelona: Planeta, 1997 N Tor

•

La Boda de Chon Recalde Barcelona: Planeta, 1995. N Tor

•

Los Cuadernos de un vate vago Barcelona: Plaza & Janés, 1993. N Tor

•

El Cuento de Sirena Barcelona: Juventud, 1992. N Tor

•

Dafne y ensueños Barcelona: Destino, 1995. N Tor

•

Don Juan Barcelona: Destino, 1983. N Tor

•

Donde da la vuelta el aire Madrid: Alianza, 1983. N Tor

•

Filomeno, a mi pesar Barcelona: RBA, 1993. N Tor

•

Fragmentos de Apocalipsis Madrid: Alianza, 1998. N Tor 3

•

El Hostal de los dioses amables Barcelona: Juventud, 1993. N Tor

•

La Isla de los jacintos cortados Barcelona: RBA, 1993. N Tor

•

Las Islas extraordinarias Barcelona: Planeta, 1991. N Tor

•

Javier Mariño Barcelona: Seix Barral, 1985. N Tor

•

La Muerte del decano Barcelona : Planeta, 1993. N Tor

•

Los Mundos imaginarios Madrid: Espasa‐Calpe, 1994. N Tor

•

La Novela de Pepe Ansúrez Barcelona: Planeta, 1995. N Tor

•

Off‐side Barcelona: Orbis, 1984. N Tor

•

La Pascua triste Madrid: Alianza, 1972. N Tor

•

La Princesa durmiente va a la escuela Madrid: Punto de Lectura, cop. 2008. N Tor

•

El Quijote como juego Madrid: Guadarrama, 1975. 834.3(Cer) Tor

•

Quizá nos lleve el viento al infinito Barcelona: Plaza & Janés, 1984. N Tor

•

La saga‐fuga de J.B. Barcelona: Destino, 1991. N Tor

•

El Señor llega Madrid : Alianza, 1971. N Tor

•

Las Sombras recobradas Barcelona: Seix Barral, 1985. N Tor

•

Yo no soy yo, evidentemente Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1987. N Tor

4

TEATRE

•

El Casamiento engañoso : auto sacramental Madrid: Escorial, 1941. T 834 Tor

•

Lope de Aguirre : crónica dramática de la historia americana en tres jornadas Madrid: Escorial, 1941. T 834 Tor

•

Teatro I Barcelona: Destino, 1982. T 834 Tor

•

Teatro II Barcelona: Destino, 1982. T 834 Tor

•

El Viaje del joven Tobías Madrid: Jerarquía, 1938. T 834 Tor

NARRATIVA

•

Literatura española contemporánea Madrid: Guadarrama, 1963. N 834 Tor

•

Memoria de un inconformista Madrid: Alianza, 1997. N 834 Tor

ALTRES

•

Aprendiz de hombre Madrid: Doncel, 1965 I177 Tor

•

Compostela y su ángel Barcelona : Destino, 1984. 91(46.11) Tor

•

Los Gozos y las sombras Alcobendas, Madrid: SGEL. Sociedad General Española de Librería, 1990. 434.2 Tor

•

Becerra, Carmen Guardo la voz, cedo la palabra: conversaciones con Gonzalo Torrente Ballester Barcelona: Anthropos, 1990. 834.3(Tor) Bec

5

•

Santiago de Rosalía de Castro: apuntes sobre la vida en Compostela en tiempos de Rosalía de Castro Barcelona: Planeta, 1989. 91(46.11) Tor

•

Teatro español contemporáneo Madrid: Guadarrama, 1968. 834.36"19" Tor

INTERÈS CINEMATOGRÀFIC A finals dels anys quaranta participa en el guió de les es Llegada de noche i El cerco del diablo de José Antonio Nieves Conde. Per a aquest director escriurà els guions de Surcos, pel∙lícula cabdal en el cinema de la postguerra, i el 1953 Rebeldía.

El 1957 publica El señor llega, primer volum de la trilogia Los gozos y las sombras, trilogia que li permetrà entrar a l’olimp dels autors de l'època. Per aquest primer volum aconseguirà el Premi Juan March, i continuarà la redacció de la trilogia a Mallorca.

El 1962 signà un manifest en defensa dels miners asturians en vaga, la qual cosa va suposar que perdés el seu lloc de treball a l'Escola de Guerra Naval i les seves col∙laboracions com a crític a Ràdio Nacional i Arriba. Un cop finalitzada la trilogia, les seves obres tindran poca acollida, i haurà de sobreviure de les traduccions i es barallarà constantment amb la censura.

El 1966 és convidat a desenvolupar la tasca de professor convidat de literatura per la Universitat d'Albany, Nova York. Restarà als Estats Units fins al 1970, i rebrà nombroses visites dels seus amics intel∙lectuals.

6

El 1972 finalitza la redacció de La saga/fuga de J.B, una de les grans novel∙les en castellà dels anys setenta, i amb la qual aconsegueix els Premis Ciutat de Barcelona i de la Crítica Espanyola. El 1975 aconseguirà l'ingrés en la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, hi llegirà el seu discurs el 1977 i ocuparà la butaca "E majúscula".

El 1981 és guardonat amb el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles per la seva obra La isla de los jacintos cortados, i inicia les seves col∙laboracions amb el diari ABC. Després de supervisar el guió i la producció de la sèrie de Televisió Espanyola Los gozos y las sombras, basada en la seva trilogia realista, el 1982 rep el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, conjuntament amb Miguel Delibes.

Després d'emetre’s amb èxit la sèrie per televisió, juntament amb els reconeixements obtinguts, les obres de Torrente Ballester adquireixen renom i el 1985 és guardonat amb el Premi Cervantes, màxim guardó de les lletres castellanes: és el primer novel∙lista espanyol que l’aconsegueix.

Després de ser nomenat Doctor Honoris Causa per diferents universitats d'arreu del món, el 1988 guanyà el Premi Planeta per la seva obra Filomeno, a mi pesar. El 1991 supervisa el guió cinematogràfic de la seva obra El rey pasmado, escrita pel seu fill Gonzalo Torrente Malvido i Joan Potau. L'èxit de la pel∙lícula farà que acabi aconseguint vuit Premis Goya.

Com a narrador, Torrente Ballester sobresurt pel plantejament i la resolució profundament irònics de les seves narracions. Aquesta ironia es basa en la percepció d’allò real en allò meravellós i d’allò meravellós en allò real, per la qual cosa se’l sol comparar com la resposta autòctona espanyola al realisme màgic hispanoamericà.

Finalment, Torrente Ballester mor el 27 de gener de 1999 a Salamanca.

7

Webgrafia

•

http://www.gonzalotorrenteballester.es Pàgina dedicada a l’escriptor i la seva obra.

•

http://www.fgtb.org/ Fundación Gonzalo Torrente Ballester Promou l’estudi de l’obra de l’autor i la conservació del seu legat.

•

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gonzalo_Torrente_Ballester

Pàgina

de

Vikipèdia en català.

•

http://video.google.com/videoplay?docid=2796639118261885824# Entrevista a Gonzalo Torrente Ballester en el programa A Fondo de TVE 37 minuts – 16 oct 2006.

•

http://www.rtve.es/television/gozos‐sombras/ Los Gozos y las sombras a Internet.

•

RTVE ha penjat a la seva pàgina web l’adaptació de la trilogia de Gonzalo Torrente Ballester, emesa el primer cop el 1982 en 13 capítols i protagonitzada per Amparo Rivelles, Charo López, Eusebio Poncela i Carlos Larrañaga entre d’altres, 25 anys després de la publicació del primer volum El señor llega.

8

Biografies •

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/t/torrente.htm Biografías y vidas.

•

http://lisboa.cervantes.es/es/biblioteca_espanol/biografia_gonzalo_torre nte_ballester_espanol.htm Instituto Cervantes de Lisboa.

9