Salvador Espriu

“Jo era molt xerraire, però no em deixaven parlar... Llavors vaig llegir molt. Perquè, com que no podia parlar, bé havia de fer alguna cosa o una altra”

SALVADOR ESPRIU I CASTELLÓ

(Santa Coloma de Farners 1913 ‐ Barcelona 1985)

100 anys del seu naixement

VIDA

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 ‐ Barcelona, 1985).

Poeta, dramaturg i novel∙lista català, considerat un dels renovadors, junt amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de fórmules noucentistes.

Fill de Francesc de Paula Espriu i Torres, un home de caràcter obert, sociable i lliurepensador, llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i que exercia de notari i Escolàstica Castelló i Molas, una dona tímida, discreta i molt religiosa.

A causa de la feina del pare, la família, originària d'Arenys de Mar, poble costaner situat a la comarca del Maresme entre els pobles de Caldes d'Estrac i Calella, a quaranta quilòmetres de Barcelona, va haver de traslladar ‐ se a Santa

Coloma de Farners. En aquest poble de la comarca de la Selva és on van néixer els tres fills grans de la parella: Francesc, Salvador i Josep. Més tard, també per motius laborals, la família es va tornar a traslladar, aquesta vegada a Barcelona, on van néixer les dues germanes petites de Salvador, Maria Isabel i Maria Lluïsa. Gràcies a la bona situació econòmica, per la feina del seu pare, es podien permetre mantenir la casa d'estiueig al carrer de la Perera d'Arenys de Mar, poble on residien tots els seus familiars.

Com Espriu va dir en una entrevista que li van fer a Ràdio Arenys: "El meu pare i la meva mare, i tots els meus avantpassats, fins almenys a la segona meitat del segle XVIII, que és allà on jo arribo a saber alguna cosa dels de casa, tots són o eren nascuts a Arenys".

Salvador era un nen entremaliat i juganer. Va anar a pàrvuls a l'Escola Montessori i va fer educació primària a l'Escola Alemanya. Els moments més feliços els passava a la casa pairal, on tenia molts amics i es passava el dia rondant per la vila. Un dels llocs que més freqüentava era la casa de les germanes Draper, amigues de la família, que sempre obsequiaven els infants amb caramels i xocolata. Un altre lloc que visitava era la casa de la tieta Maria Castelló, que tenia en una paret sis gravats sobre la història bíblica d'Esther, dels quals va treure la idea d'escriure, més endavant, Primera història d'Esther.

2

A començament de la dècada dels 20, la casa dels Espriu va patir una profunda sotragada ja que els cinc germans van agafar alhora el xarampió. Salvador va trigar molt de temps a restablir ‐ se i va haver de passar una bona temporada al llit. Per afavorir la recuperació, el van portar a Viladrau. Dos anys més tard, el seu germà gran Francesc va morir en caure al port d'Arenys, que estava en obres.

Aquesta mort i la malaltia li van canviar la vida. De nen juganer i trapella, va passar a ser un nen delicat, sempre amb el perill de recaure, obligat a passar llargues temporades al llit. A causa d'aquestes etapes de convalescència, va convertir‐ se en un amant de tot tipus de literatura, però sobretot se sentia atret per llibres de religió i d’història antiga. Tenia una intel∙ligència superior a la normal. Moltes de les lectures com la Bíblia, El Quixot o Shakespeare, impròpies d’un nen de la seva edat, li van donar una vastíssima cultura i li desvetllaren la passió per escriure.

L'any 1929, amb setze anys, va publicar el primer llibre, Israel, escrit en castellà. L'edició, de només cent exemplars que no eren per vendre, la va pagar el pare. Aquesta obra són estampes de l'Antic Testament, de manera que queda demostrat el profund coneixement que tenia de les escriptures.

L'octubre de 1930, quan tenia disset anys, va ingressar a la Universitat de Barcelona per fer‐hi les carreres de Dret i Filosofia i Lletres. Allà conegué tres de les seves millors amigues al llarg de tota la vida: Amàlia Tineo, Mercè Montañola i Lola Solà i, també va establir llaços d'amistat molt forts amb l'escriptor Bartomeu Rosselló‐Pòrcel.

Durant aquella època , la vida a la universitat era molt animada, ja que s'acabava de sortir de la dictadura i el país s'encaminava cap a la República, que es va proclamar l'abril del 1931.

Tot i que treia unes notes immillorables en les dues carreres, que feia paral∙lelament, li agradaven molt més les lletres que el dret. Aquesta passió el portà a escriure El doctor Rip, la primera novel∙la en català, publicada el febrer de 1931. Al cap de poc temps va escriure la primera obra teatral publicada, La revolta dels sants, una peça humorística ambientada a Arenys de Mar. L'any 1932 va sortir a la venda Laia, novel∙la curta inspirada bàsicament en l'Arenys del segle XIX. El 1970 fou portada al cinema, dirigida per Vicent Lluch i interpretada per Núria Espert i Francisco Rabal.

3

El 1933 va participar en un famós creuer, de 48 dies per la Mediterrània, en què va visitar Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, amb 200 estudiants i professors, organitzat per Fernando Giner de los Ríos, ministre d'Instrucció Pública de la República.

El viatge va acostar‐lo més als clàssics i va refermar la passió per l'egiptologia.

El 1934 va publicar Aspectes, obra que va servir per aglutinar tota la crítica en contra seu. El mateix any va presentar Els avets, amb la qual va aconseguir el primer premi literari, el guardó de la Generalitat de Catalunya en els X Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc. Durant aquests anys, les vacances de Setmana Santa i els estius, en lloc de passar‐los a Arenys de Mar els passava sobretot a Viladrau, poble on el seu pare havia comprat una finca de Puig i Cadafalch, per tenir cura de la seva salut.

L'any 1935 va publicar el llibre Miratge a Citerea, que li va servir per reconciliar‐se amb la crítica. Era una novel∙la curta, amable, banal, que seguia els cànons de l'època.

També va presentar el llibre Ariadna al laberint grotesc, crítica sarcàstica de tot el que l’envoltava. Es llicencia en Dret i el 1936 ho fa en Història Antiga.

Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola va veure interrompre els estudis de lletres clàssiques, que eren els únics que li quedaven per acabar. El van mobilitzat des del primer moment, però no el van enviar al front a causa del seu estat de salut, de manera que feia classes a futurs oficials.

Durant aquesta època negra va seguir escrivint per evadir‐se de l'entorn, i l'any 1937 es va publicar Letizia i altres proses. Els tràgics esdeveniments el van fer caure en una crisi profunda, creia que el millor que es podia fer era un pacte entre els dos bàndols per acabar la matança. A més a més, l'any 1937 va morir Bartomeu Rosselló‐Pòrcel, amic al qual tenia molt d'afecte.

Amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, va veure la mort de Catalunya. Un mes després d'aquesta entrada, va escriure la peça teatral Antígona, per parlar del tema clàssic de la lluita entre germans, fet que és el que considerava que havia passat amb Catalunya i Espanya.

El seu pare va morir l'abril del 1940 i la notaria va passar a mans d'Antoni Gual Ubach. Espriu va anar a treballar‐hi per poder fer‐se càrrec de la família, però la feina no li agradava gens i gairebé no li deixava temps lliure per poder llegir o escriure. Es va haver de quedar en al despatx durant vint anys, que ell descriu d’aquesta manera: “Així varen passar vint anys, que han estat els més durs i els més 4

amargs de la meva vida per moltes i variades raons. Em dedicava a una feina que no m’agradava i que no em deixava cap mena de lleure”.

En aquella època, en què molts escriptors van passar‐se a la llengua castellana, Espriu es va mantenir fidel al català, tot i saber que seria impossible rebre cap mena de reconeixement literari. A més, es va decantar per la poesia com a mètode d'expressió, ja que era més fàcil de publicar en ser un gènere menys controlat per la censura franquista. Fruit d'aquestes dues idees, l'any 1946 apareix el primer llibre de poemes, El Cementiri de Sinera, en el qual crea el mite de Sinera. El llibre explica l'entorn en què es va criar de petit per recordar moments agradables de la seva infantesa, moments que mai no tornarien. Perdudes totes les il∙lusions, només l'espera la mort.

Entre els anys 1947 i 1948, va escriure la peça teatral Primera història d'Esther, amb un llenguatge molt ric i treballat, per mostrar la riquesa que es perdria si el català desapareixia. L'obra és una adaptació del Llibre d'Esther de la Bíblia, però que transcorre com una representació de titelles en el mític "jardí dels cinc arbres", a la casa d'Arenys. La història d'Esther, permet a Espriu establir un paral∙lelisme entre les tribus jueves, que l'heroïna salva de la tirania, i la situació del poble català. L'obra va ser molt ben acceptada en els reduïts cercles de la cultura catalana.

El 1949 escriu el llibre de poemes Les cançons d'Ariadna.

Salvador Espriu va participar en la vida clandestina de la literatura catalana de la immediata postguerra. Aquests anys els considerava una època terrible, i només se n'escapaven les estades d'estiu a Arenys de Mar, que passava amb la família.

El 7 d'agost de 1950 la seva mare va morir de càncer, fet que va significar un cop molt fort per a l'escriptor, ja que l'estimava i admirava molt.

Entre els anys 1952 i 1955 va publicar quatre llibres de poemes: Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final de laberint, llibre pel qual va ser guardonat amb el premi Lletra d'Or (1956). A totes quatre obres, tot i tractar temàtiques diferents, com poden ser passejar‐se amb Dant per l' infern i el purgatori o viatjar pel Mediterrani seguint l'estil d'Ulisses, sempre acaba arribant a la mateixa conclusió: que ell i tot el que ell estima acabarà desapareixent i caient en l'oblit. Aquí la seva poètica es converteix en una meditació sobre la mort.

Es definia com a agnòstic, mai com a ateu, però afirmava que se sentia atret per la religió. Va voler morir catòlicament, per respecte a la seva mare, i durant les dècades dels cinquanta i seixanta anava a missa a Arenys.

5

L'any 1957 va publicar Evocació de Rosselló‐Pòrcel i altres notes, què inclou un estudi de l'obra del seu amic difunt. El 1960 apareix La pell de brau, llibre de poemes que tractava la situació de Catalunya sota el jou franquista, que tingué una acollida molt bona entre els joves intel∙lectuals, els quals van agafar uns quants versos del llibre com a símbols de la resistència. El llibre no va ser mai censurat, malgrat que contenia la frase "No pot escollir príncep qui vessa sang".

L'any 1960, pot deixar la Notaria Gual i passa a fer unes feines incertes d'assessorament a la mútua mèdica que dirigeix el seu germà Josep.

El 1963 apareix Obra Poètica, recull de tots els llibres de poemes on, a més, apareix per primera vegada el Llibre de Sinera.

Al llarg de la dècada del 1960 li passa una cosa completament inesperada: la popularitat. Espriu esdevé un símbol de les reivindicacions de Catalunya i passa a ser considerat la veu del poble. Aquesta obertura del poeta al gran públic va ser deguda, sobretot, al director de teatre Ricard Salvat i al cantant Raimon. Tot i no intervenir activament en la lluita clandestina, sempre que es demanava el suport dels intel∙lectuals del país s'hi oferia, fins i tot en els moments més arriscats, com van ser la Caputxinada del 9 de març de 1966 o la firma del manifest en contra de les tortures per part de la policia als miners d'Astúries. Per aquest motiu, el 1962, va haver d’anar a declarar a Madrid. Des d’aleshores, Espriu té la correspondència vigilada.

Espriu feia correccions constants, buscava un català modern, lliure de mots cultes i medievalitzants, introduïts pel noucentisme. Els darrers anys del franquisme van coincidir amb els de la màxima popularitat, tot i que portava una vida molt reclosa.

Amb el pas del temps es va anar convertint, cada vegada més, en una persona inaccessible, de manera que ja no assistia ni a les presentacions dels seus llibres. Tot i això, en privat tothom el descriu com una persona molt sociable.

La seva vida era interrompuda sovint per malalties, de manera que es passava moltes hores llegint i escrivint.

Cada dia dedicava mitja hora a llegir el diccionari Fabra, i mitja més al diccionari de la Real Academia Española.

La correspondència li ocupava molta estona, ja que, com ell mateix deia: "Com que m'han convertit en una patum, sé que fins i tot guarden les simples targetes".

Aquesta fama va fer que hagués de tenir molta cura en les seves declaracions, ja que havia de respondre a la imatge que se n'havia fet el públic. Al final, el seu germà Josep va haver d'actuar de filtre entre el poeta i la gent que volia accedir‐hi.

6

L'any 1971 va publicar el llibre de poemes titulat Setmana Santa, amb el qual, el 1972, va guanyar el premi de la Crítica de Poesia Castellana, tot i que es va concedir a una obra en català. L’any 1971 se'l va proposar per al premi Nobel de literatura, que no li fou concedit, i el 1972 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El 1971 va rebre el Premi Internacional Montaigne de la Universitat de Tubinga.

En aquella època també va publicar, Aproximació tal vegada el∙líptica a l'art de Pla Narbona (1968) i Formes i paraules (1975).

L’any 1975, al llibre PSUC: per Catalunya, la democràcia i el socialisme va fer unes declaracions defensant la cooficialitat del català i el castellà, que van provocar crítiques dels sectors catalanistes més radicals. Molt aviat, intel∙lectuals de tots els mitjans van sortir en defensa del poeta, que seguia essent considerat un mite tot i el restabliment de la democràcia.

El cantautor Raimon musica alguns dels seus poemes, cosa que contribueix de manera notable a popularitzar el poeta. Cal remarcar les Cançons de la roda del temps i el poema He mirat aquesta terra, magnífica contemplació de Catalunya a través del paisatge d'Arenys de Mar. Segons el mateix Espriu, Raimon cantava els seus poemes com ningú no ho havia fet mai. També li semblaven molt bé les diverses representacions que es van fer de les obres teatrals com Ronda de mort a Sinera (1966), muntatge de Ricard Salvat sobre textos del poeta, o Una altra Fedra, si us plau (1978). Llavors va passar una època en què les creacions que feia eren per encàrrec.

Així va escriure, D’una vella i encerclada terra (1980), amb dibuixos de Josep Maria Subirachs, i a instàncies de Manuel Valls Gorina, o Una altra Fedra, si us plau (1977), apetició de Núria Espert.

L’any 1978 va rebre el premi Ignasi Iglesias.

L'any 1979 va tenir un preinfart i el van internar a la clínica Sant Jordi. A partir d'aquell moment la seva salut va començar a ser precària. Llavors, a partir de l'any 1980, va començar a rebre tot un seguit de distincions i honors entre els quals destaquen l’ ingrés a la Reial Acadèmia de Bones Lletres o la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona.

També es publica el primer volum de l'Obra Poètica Completa, traduïda al castellà, a cura d'Andrés Sánchez Robayna i Ramon Pinyol.

L'any 1981 va publicar el llibre Les roques i el mar, el blau, que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el Crítica Serra d'Or, tots dos el 1982. També li concedeixen la Gran Cruz de Alfonso X El Sabio, guardó que no accepta.

Va continuar escrivint fins que va morir. El 1983 va tornar a ser proposat pel premi Nobel de Literatura, però tampoc el va aconseguir.

7

El 19 de desembre del 1984 va haver de ser ingressat a la clínica Quirón. Li van donar l'alta el dia 27 del mateix mes.

Publica el que serà l’últim treball, Per la bona gent, dedicat a la seva germana Maria Lluïsa. És un recull de les peces escrites per encàrrec.

El 18 de febrer de 1985 va tornar a l'hospital. Aquesta vegada a la UCI. Va morir la tarda del divendres 22 de febrer, a l'edat de 72 anys. La capella ardent es va instal∙lar al Palau de la Generalitat de Catalunya. En un acte multitudinari, el dia 23 va ser enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, que tant havia glossat.

L’obra d’Espriu ha estat traduïda a l’alemany, a l’anglès, al castellà, a l’estonià, a l’èuscar, al francès, al gallec, al grec, a l’italià, al letó, al neerlandès, al portuguès i al romanès.

Espriu, a més, va rebre les distincions de doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.

8

OBRA Poesia L’obra poètica d’Espriu està considerada la més brillant i ambiciosa de la postguerra. Única dins la poesia catalana del segle XX per l’originalitat, la riquesa i la profunditat temàtiques. És la síntesi de tradicions literàries. Destaca pel compromís cívic amb el país i la llengua.

La poesia és densa i hermètica, plena de símbols de procedència diversa. Les referències culturals de l’Antic Egipte, la Bíblia, la mitologia grega, la literatura del barroc, proporcionen al poeta mites, símbols i temes. Llegir Espriu exigeix un bagatge cultural que permeti desxifrar tot el seu món mític.

La poesia d’ Espriu s’articula al voltant de dos temes principals: la meditació sobre la condició humana, centrada en els temes de la mort i de la llibertat. La reflexió té el punt de partida en la mort d’amics i familiars i, sobretot, en l’experiència de la Guerra Civil, amb la destrucció i les morts que va comportar. El tema de la mort es desenvolupa en motius temàtics més concrets com la visió pessimista i desesperançada del món, el destí tràgic de l’home, el pas del temps, la solitud, el record de la infantesa i la mort com a alliberament. Això, de vegades, es veu atenuat per la ironia i la sàtira.

L’altre tema és: la preocupació per Catalunya i el seu destí. Reflexiona sobre la història i el destí de Sephard (Espanya). Proposa la reconciliació entre els pobles i cultures que hi viuen, tema de caire civil que ha estat relacionat amb el realisme històric. La fidelitat a la pàtria es tradueix en la recuperació dels mots. Aquest tema es fa present, per exemple, en el llibre La pell de brau (1960).

La mitologia ofereix un gran nombre de símbols: Esther, Antígona, el cec (Déu), Sepharad (Espanya), Sinera (la llibertat perduda), etc. Altres símbols són producte d'expressions repetides constantment i posades en relació amb algun significat abstracte, normalment relacionat amb la mort (pedra, marbre, pous, cisternes...) o amb la llengua (mot, paraula, llavis, etc.).

Des de Cementiri de Sinera, cal situar la poesia d'Espriu, que va participar activament en revistes com Poesia i Ariel, en el corrent general de la poesia catalana de postguerra, evolució i humanització d'una poètica, la postsimbolista, capaç d'integrar en el poema l'espai individual del poeta i l'herència cultural i lingüística de la seva comunitat.

9

Teatre L’obra dramàtica més representativa és Antígona (1939, 1a versió).

Des de la llunyania del mite, Antígona, el personatge femení de la tragèdia del dramaturg grec Sòfocles, és represa per Salvador Espriu per tal de reflexionar sobre la guerra entre germans (guerra fratricida) i les seves conseqüències.

Aquesta obra pretén exposar la desfeta col∙lectiva que va significar la Guerra Civil espanyola i la divisió entre vencedors i vençuts. Per altra banda, l’Antígona d’Espriu, a diferència de la de Sòfocles, que fa un teatre més concentrat, més intens, amb frases curtes i rotundes, dóna més vida als personatges, els deixa parlar, s'escolten entre si, no fan grans discursos, però no són frases curtes, parlen i influeixen en les decisions personatges secundaris com poden ser Eumolp i Ismena. Allò inevitable no arriba a ser tràgic, no s'arriba a percebre la catarsi, el destinatari no s'identifica amb el personatge, no és educat en el dolor. I una cosa molt destacada és que inclou dos personatges que Sòfocles no té: el Lúcid Conseller i Eumolp, que tenen una mentalitat més moderna i progressista que la de la resta de caràcters. Tot i que cal remarcar que en la primera edició publicada de l'Antígona d'Espriu, el 1939, no sortia el Lúcid Conseller i que va ser inclòs, al marge de l'acció, tardanament. Espriu hi implica el públic, ja que el que diu el Lúcid Conseller està dirigit, en últim terme, al mateix públic. Dirigeix el seu pensament i el fa, per tant, més participatiu, com a oient directe. Al Renaixement , en la italiana Commedia dell Arte, trobàvem personatges arquetípics amb aquesta mateixa funció. Eren els criats que feien confidències al públic i es mostraven molt més espavilats que els seus amos, que es veien embolicats en la trama.

En Primera història d’Esther (1947), Espriu hi reflecteix el tema bíblic d’Esther que, introduïda en els cercles de poder polític enemic dels jueus, ajuda a alliberar el seu poble. L’autor hi estableix un paral∙lelisme entre la història d’Israel i la del seu propi país.

En Primera història d’Esther s’entrecreuen, doncs, dues accions simultànies entre dos pobles amb moltes semblances: el jueu i el català. Els temes que reprodueix aquesta obra són, entre altres, la Guerra Civil i la visió de l’home com un titella, els fils del qual són moguts per un ésser superior (l’Altíssim, un titellaire) que representa la mort.

10

Narrativa i novel∙la

Ariadna al laberint grotesc (1935), és un dels llibres més rics, innovadors i unànimement celebrats. En els trenta‐dos contes que l’integren, Espriu hi aconsegueix de conformar‐hi un conjunt insòlit de proses en les quals assaja tècniques, models i formes distintes, manllevades de la tradició literària recent, per fer‐ne sàtira o paròdia, que seran els prismes, deformats i grotescos, des dels quals observarà la realitat social, política o cultural del país, per on desfilaran uns personatges antipsicologistes, deutors de la tradició valleinclanesca i pirandelliana.

L’Espriu dels anys trenta evoluciona ràpid, cap a un refús frontal a la naturalitat d’expressió, perquè entenia la literatura no pas com un art natural, sinó desrealitzat, que exhibia l’artifici i hi experimentava per trobar noves formes de dir la realitat fenomenològica, aquella que és contemplada al marge de la vivència, deshumanitzada, convertida, doncs, en metàfora. Per això els personatges es titellitzen ben aviat (a Laia ja no són sinó ombres), el llenguatge esdevé de mica en mica experimental i la seva obra es torna global i dinàmica, és a dir, explícitament artística, perquè no hi posa els recursos estètics al servei de l’engany ficcional per fer‐lo vehicle de la sensibilitat humana, com havia fet el romanticisme i el realisme, sinó a mercè de la reflexió i el comentari permanent de la tradició, de l’art, de la història i de si mateixa.

D’aquest afany de trobar nous registres i matisos retòrics en resultaran les novel∙les Miratge a Citerea (1935), Fedra (1937, basada en una peça teatral de Llorenç Villalonga, que Espriu havia adaptat al català el 1936), i Letizia (1937), una escena fúnebre inspirada en un conte d’Edgar A. Poe a partir de la qual satiritza els tòpics de la novel∙la psicològica tan en voga en aquells anys.

Amb motiu del centenari del seu naixement, l’any 2013 ha estat declarat Any Espriu per la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, es volen divulgar la vida i l’obra d’una de les principals figures de la literatura catalana.

Per commemorar‐ho, es duran a terme, exposicions, conferències, projectes editorials i certàmens.

11

OBRA de SALVADOR ESPRIU

Poesia * Cementiri de Sinera. Barcelona: La Sirena, 1946. * Cançons d'Ariadna. Barcelona: Óssa Menor, 1949.

* Obra lírica. Barcelona: Óssa Menor, 1951.

* Les hores. Barcelona: Els Llibres de l'Óssa Menor, 1952.

* Mrs. Death. Barcelona: Els Llibres de l'Óssa Menor, 1952.

* El caminat i el mur. Barcelona: Óssa Menor, 1954.

* Final del laberint. Barcelona: Atzavara, 1955.

* La pell de brau. Barcelona: Salve, 1960.

* Llibre de Sinera. Barcelona: Albertí, 1963.

* Obra poètica i antologia de poemes (1963)

* Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs. Dins Qüestions de la vida cristiana, num. 37, 1967.

* Setmana Santa. Barcelona: Polígrafa, 1971.

* Formes i paraules. Barcelona: Edicions 62, 1975.

* Per a la bona gent. Barcelona: El Mall, 1984.

Poesia infantil i juvenil * Salom, el caminat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1994.

* Barques de paper. Barcelona: Cruïlla, 2003.

12

Novel∙la * El Dr. Rip. Barcelona: Catalònia, 1931.

* Laia. Barcelona: Catalònia, 1934.

Narrativa breu * Aspectes. Barcelona: Catalònia, 1934. * Miratge a Citerea. Barcelona: L.E.D.A., 1935

* Ariadna al laberint grotesc. Barcelona: La Rosa dels Vents, 1935.

* Letízia i altres proses. Barcelona: La Rosa dels Vents, 1937.

* Mariàngela l'herbolària i altres narracions (1951)

* Anys d’aprenentatge. Barcelona: Selecta, 1952.

* Sota la fredor parada d’aquests ulls (1963)

* Narracions. Barcelona: Edicions 62, 1965.

* Aproximació tal vegada el∙líptica, a l’art de Pla Narbona.

Barcelona: Llibres de Sinera, 1968.

* Les roques i el mar, el blau. Barcelona: El Mall, 1981.

Narrativa infantil i juvenil * Petites proses blanques i altres narracions (1938)

* Tereseta que baixava les escales (1965)

13

Teatre * La revolta dels sants (1931) * Fedra (1938) * Primera història d'Esther. Barcelona: Aymà, 1948.

* Antígona. Palma de Mallorca: Moll, 1955.

* Una altra Fedra si us plau. Barcelona: Edicions 62, 1978.

* Les veus del carrer [teatre de fira] 1980

* D'una vella i encerclada terra. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1980.

* Ronda de mort a Sinera. Barcelona: Empúries, 1985.

Crítica literària o assaig * Evocació de Roselló‐Pòrcel i altres notes. Barcelona: Joaquim Horta, 1957.

* Sobre Xavier Nogués i la seva circumstància. Barcelona: Edicions 62, 1982.

Altres * Israel (1929)

* Aproximació a tres escultures de Subirachs. Barcelona : Óssa Menor, 1960.

* Salvador Espriu en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany, 1974.

* Aproximació a Santa Coloma de Farners i a algun dels seus indrets. Sant Boi de Llobregat: El Mall, 1983.

* Alguns records sobre B. Roselló‐Pòrcel [discurs]. (1984)

* Salvador Espriu i Andorra [Antoni Morell (ed.)]. Sant Julià de Lòria: Banca Reig, 1986.

14

Estudis sobre l'autor

Llibres

A solas con... Salvador Espriu. Barcelona: Grupo Paper, 1986.

CAPMANY, Maria Aurèlia. Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972.

CASTELLET, Josep M. Iniciació a la poesia de Salvador Espriu.

Barcelona: Edicions 62, 1971.

CUSACHS I XIVILLÉ, Manuel. El caminant i el mur de Salvador Espriu. Barcelona: Àmbit, 1989.

DELOR, Rosa M. Salvador Espriu o el cercle obsessiu de les coses. Barcelona: Publicacions de l'Abadia Montserrat, 1989.

DELOR, Rosa M. Salvador Espriu, els anys d'aprenentatge.

Barcelona: Edicions 62, 1993.

ESCALA, Maria. L'obra d'Espriu en el teatre català contemporani. Barcelona: Pòrtic, 1978.

Homenatge a Salvador Espriu amb motiu d'ésser‐li conferit el grau de Doctor Honoris Causa. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1980.

PIJOAN, Maria Isabel. Viatge a l'imaginari de l'obra de Salvador Espriu.

Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat, 1995.

REINA, Francesc. Enquestes i entrevistes. Barcelona: Edicions 62, 1995.

Viaranys literaris de Sinera. Itinerari Salvador Espriu. Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1991.

Articles

AMELA, Víctor M. "La Universidad de Barcelona rindió homenaje a Espriu". A La Vanguardia, 15 de maig 1985.

BALLARÍN MONSET. Josep M. "Espriu 70 anys". A Avui, 10 de juliol 1983.

BARNILS, Ramon. "Un bocí d'Espriu sencer". A El Temps, 25 d'octubre 1993.

BENET, Josep. "Els amics i admiradors del poeta valoren l'home i l'escriptor". A Avui, 24 de febrer 1985.

15

BROCH, Àlex. "L'obra narrativa de Salvador Espriu". A Avui, 6 de setembre 1981.

BROCH, Àlex. "L'Espriu de L'Avenç". A Avui, 6 de novembre 2003

BUSQUETS I GRABULOSA, Lluís. "Des de Lavínia a Alfaranja". Dins Plomes catalanes contemporànies. Barcelona: El Mall, 1980, p. 73‐82.

CAHNER, Max. "El trobarem a faltar". A Avui, 24 de febrer 1985.

CANDEL, Francesc. "Bon poeta i persona bondadosa". A Avui, 24 de febrer 1985.

CASANOVAS, Jordi. "Un Rèquiem per Salvador Espriu". A Diari de Barcelona, 6 de febrer 1990.

ESPAR I TICÓ, Josep. "Absències a Sinera". A Avui, 2 de febrer 1985.

ESPINÀS, Josep Maria. "Poseu‐vos en fila!". A Avui, 1 de març 1985.

ESPINÀS, Josep Maria. "La última entrevista a Salvador Espriu". A La Vanguardia, 22 de febrer 1986.

FAULÍ, Josep. "Espriu, al microscopio". A La Vanguardia, 8 de maig 1992.

FIOL, Bartomeu. "Salvador Espriu i els menyspreus nostrats". A Avui, 1 juliol 2002.

FUSTER, Joan. "Introducció a la poesia de Salvador Espriu". Dins Contra el Noucentisme. Barcelona: Crítica, 1977.

GUILLAMON, Julià. "Los años de formación de Espriu". A La Vanguardia, 1 d'octubre 1993.

LARREULA, Enric. "Salvador Espriu, un poeta amb sort". A El Crit, núm. 4, maig 1985.

LLORCA, Vicenç. "Salvador Espriu: l'ètica com a avantguarda". A Avui, 2 d'octubre 2003.

MIRALLES, Carles. "Salvador Espriu". Dins Riquer/Comas/Molas: Història de la Literatura Catalana. Barcelona: Ariel, vol. X, 1987.

PÀMIES, Teresa. "Espriu ens ajudà a lluitar". A Avui, 24 de febrer 1985.

PIÑOL, Josep M. "Cementiri de Sinera, de Salvador Espriu". Dins Lectures de COU. Barcelona: La Magrana, 1997, p. 201‐240.

16

POL, Ferran de. "L'origen del ninotisme espriuenc". A Avui, 4 d'abril 1986.

POL, Ferran de. "Salvador Espriu, generós cabdill". A La Vanguardia, 22 d'abril 1986.

POL, Ferran de. "Arenys ha recordat Sinera". A La Vanguardia, 14 d'abril 1987.

PONS, Agustí. "Espriu‐Itàlia". A Avui, 20 de febrer 1988.

RENDÉ I MASDÉU, Joan. "Salvador Espriu, al llindar dels setanta". A Avui, 16 de març 1983.

RIPOLL FREIXES, Enric. "Salvador Espriu". Dins Catalans Universals, Barcelona: HMB, 1980.

ROVIRA, Bru. "Sílvia Munt es la Antígona de Espriu, en versión castellana". A La Vanguardia, 10 de juny 1986.

SALADRIGAS, Robert. "Las huellas de Salvador Espriu". A La Vanguardia, 31 de maig 1979.

SOLÀ, Lluís. "Salvador Espriu: paraula i necessitat". A Avui, 6 de novembre 2003.

SOLER, Marc. "Quan Espriu va demostrar que la finestra no és verda". A La Vanguardia, 2 de maig 1989.

TRIADÚ, Joan. "Espriu: Llibre de Sinera o la plenitud". A Avui, 10 de febrer 1984.

VALLVERDÚ, Francesc. "Espriu, ha estat ben entès?". A Treball, 31 de març 1978.

VIDAL ALCOVER, Jaume. "Salvador Espriu". A Diario de Barcelona, 24 de maig 1972.

VIDAL J.; REY, S. Del. "Espriu sin tópicos". A El Observador, 15 de setembre 1991.

VILÀ I FOLCH, Joaquim. "La Mort, Espriu i Majó". A Avui, 23 d'octubre 1986.

17

OBRA de SALVADOR ESPRIU a les BIBLIOTEQUES DE L’EIXAMPLE

TEATRE

Una Altra Fedra, si us plau. Barcelona: Edicions 62, 1993. T 833 Esp

Antígona; Fedra; Una altra Fedra, si us plau. Barcelona: Labutxaca, 2008. T 833 Esp

Antígona. Barcelona: Edicions 62, 2002. T 833 Esp

Fedra; Una altra Fedra, si us plau. Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu; Barcelona: Edicions 62, 2002. T 833 Esp

Primera història d'Esther. Barcelona: Edicions 62; Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1995. T 833 Esp

Primera història d'Esther; Antígona. Barcelona: Edicions 62, 2001. T 833 Esp

Ronda de mort a Sinera. Barcelona: Empúries, 1985. T 833 Esp

Ronda de mort a Sinera; Les veus del carrer; D'una vella i encerclada terra.

Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu; Barcelona: Edicions 62, 2000. T 833 Esp

Teatre. Barcelona: Edicions 62, 1990. T 833 Esp

NOVEL∙LA

Ariadna al laberint grotesc. Barcelona: Edicions 62, 1998. N Esp

Aspectes. Barcelona: Edicions 62; Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1998. N Esp

Aspectes; Miratge a Citerea. Barcelona: Edicions 62 [etc.], 1985.

N Esp

Aspectos; Ariadna en el laberinto grotesco. (Ed. Bilingüe) Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1985. N Esp

18

El Doctor Rip. Barcelona: Edicions 62; Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1992. N Esp El Doctor Rip; Laia. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1985. N Esp

Espejismo en Citerea; Letizia, Fedra y otras prosas. (Ed. Bilingüe) Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1985. N Esp

Laia. Barcelona: Edicions 62, 2010. GN Esp (lletra gran)

Laia. Barcelona: Edicions 62; Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1992. N Esp

Laia: unes esvanides ombres del nostre mar. Barcelona: Edicions 62, 2007. N Esp

Letizia, Fedra i altres proses. Barcelona: El Observador, 1991. N Esp

Narracions. Barcelona: Edicions 62, 1990. N Esp

Narrativa. 1. Barcelona: Edicions 62, 1986. N Esp

Narrativa. 2. Barcelona: Edicions 62, 1989. N Esp

Las Rocas y el mar, lo azul; Las Sombras. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1985. N Esp

POESIA

Antología de Salvador Espriu. [Rubí]: Los Libros de la frontera, 2005. P 833 Esp

Antologia poètica. Barcelona: Edicions 62, 1998. P 833 Esp

El Caminant i el mur. Barcelona: Edicions 62, 1989. P 833 Esp

Les Cançons d'Ariadna. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1995. P 833 Esp

Cementiri de Sinera; Les hores. Barcelona: Edicions 62, 1999. P 833 Esp

Cementiri de Sinera; Les hores; Mrs. Death. Barcelona: Edicions 62: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 2003. P 833 Esp

Llibre de Sinera. Barcelona: Edicions 62, 2000. P 833 Esp

Llibre de Sinera; Per al llibre de salms d'aquests vells cec; Setmana Santa.

Barcelona: Edicions 62, 2006. P 833 Esp

19

La Pell de brau. Barcelona: Columna, 2010. P 833 Esp Per a la bona gent. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1985. P 833 Esp

Poesia. 1. Barcelona: Edicions 62, 1988. P 833 Esp

Poesia. 2. Barcelona: Edicions 62, 1987. P 833 Esp

Setmana Santa. Barcelona: Edicions 62, 1985. P 833 Esp

NARRATIVA

Israel. Barcelona: Edicions 62; Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1994. N 833 Esp

Miratge a Citerea; Letizia; Petites proses blanques; La Pluja.

Barcelona: Edicions 62; Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1997. N 833 Esp

Les Roques i el mar, el blau. Barcelona: Edicions 62; Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1996. N 833 Esp

Temps era temps: records de mig segle (1931‐1975). Barcelona: L'Avenç, 2009.

N 833 Tem

INFANTIL

Barques de paper. Barcelona: Cruïlla, 2003. IP 833 Esp

Salom, el caminant. [Barcelona]: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu: Abadia de Montserrat, 1994. I* Esp

Tereseta que baixava les escales. Barcelona: Abadia de Montserrat: Caixa de Barcelona. Obra Social, 1986. I** Esp

20

SOBRE l’AUTOR

CRÍTICA LITERÀRIA

Batista, Antoni. Salvador Espriu: itinerari personal. Barcelona: Empúries, 1985.

833.3 (Esp) Bat

Castellet, Josep M. Iniciació a la poesia de Salvador Espriu.

Barcelona: Edicions 62, 1984. 833.3 (Esp) Cas Delor i Muns, Rosa M. Salvador Espriu, els anys d'aprenentatge (1929‐1943).

Barcelona: Edicions 62, 1993. 833.3 (Esp) Del

Gassol i Bellet, Olívia. La Pell de brau de Salvador Espriu, o, El mite de la salvació.

Barcelona: Abadia de Montserrat, 2003. 833.3 (Esp) Gas

Grau i Colell, Josep. Invitació a la poesia de Salvador Espriu.

Barcelona: Claret, 1992. 833.3 (Esp) Gra

Palol, Miquel de. Dos poetes: impressions d'Espriu i Vinyoli: exercicis sobre el punt de vista VI: història.

Barcelona: Columna, 2006. 833.35"19" Pal

Pijoan i Picas, Maria Isabel. Viatge per l'imaginari de l'obra de Salvador Espriu: deu anys d'estudis espriuans 1985‐1995. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995.

833.3 (Esp) Pij

Prats i Sobrepere, Joan. El Caminant i el mur, de Salvador Espriu.

Barcelona: Andros, 1988. 833.3 (Esp) Para

Prats i Sobrepere, Joan. Salvador Espriu, missatge personal. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1992. 833.3 (Esp) Para Reina González, Francesc. Enquestes i entrevistes: edició crítica i anotada de les enquestes i les entrevistes fetes a Salvador Espriu. Barcelona: Edicions 62; Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1995. 833.3 (Esp) Rei

Salvador Espriu: algunes cartes i estudis sobre la seva obra: edició en homenatge als 10 anys de la seva mort. Barcelona: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu: Abadia de Montserrat, 1995. 833.3 (Esp) Sal

21

AUDIOVISUALS

Benguerel, Xavier. Requiem: a la memòria de Salvador Espriu. CD 3.BEN 44

Gili, Ricard. He mirat aquesta terra : cantata‐jazz per a cor, solistes i orquestra.

Barcelona : Fanàtic,2010. DVDM 1.GIL 30

Raimon. Poesia cantada. CD 091.7RAI

Salvador Espriu. Mercè Rodoreda. [Barcelona]: Granvía Musical [etc.], 2005. DVD 833.3 (Esp) Sal

ALTRES

Espinàs, Josep M. Relacions particulars: moments viscuts amb Espriu, Foix, Delibes, Pla, Cela i Sagarra. Barcelona: La Campana, 2007. N 833 Esp

Espriu i Malagelada, Agustí. Aproximació històrica al mite de Sinera. Barcelona : Abadia de Montserrat, 2010. 9(46.71Are) Esp

Espriu i Malagelada, Agustí. Salvador Espriu. Barcelona: Columna, 1996. 92(Esp) Esp

22

HOMENATGES

Els objectius de l’Any Espriu són:

● Difondre l’obra i la figura de Salvador Espriu arreu de Catalunya i els territoris de parla catalana. ● Difondre l’obra i la figura de Salvador Espriu a Espanya i d’altres països. ● Impulsar la relectura i l’actualització de la seva obra i el seu llegat mitjançant la participació dels creadors i les institucions de la cultura i de l’ensenyament, així com els mitjans de comunicació.

● L’Any Espriu començarà amb un homenatge escènic al Palau de la Música. L’acte d’obertura, el 23 de gener, serà dirigit per Xavier Albertí. ● Entre els actes del programa, hi ha l'exposició He mirat aquesta terra al CCCB, un homenatge popular a Arenys de Mar i la mostra La càbala i Espriu a la Casa de Cultura de Girona i a l'Arts Santa Mònica de Barcelona.. El departament de Cultura ha signat un acord amb la CCMA, TV3 i Catalunya Ràdio que concreta la cooperació dels mitjans públics en la difusió dels actes commemoratius. ● A més, s'ha programat una exposició pels carrers de Barcelona i altres ciutats, d'escultures inspirades en els personatges populars d'Espriu i en el món dels titelles que ell va concebre i la difusió de noves músiques sobre textos d'Espriu.

● Els mitjans de la CCMA difondran una frase de Salvador Espriu cada dia.

El motiu principal és generar la comunicació amb el poble de Catalunya que Espriu hauria volgut tenir i no va poder tenir perquè va viure tota la seva vida en una època de ferotge censura. ● El dia de Sant Jordi es durà a terme la marató, “Espriu de cor i de memòria”, a càrrec de ciutadans i figures amb relleu social. ● A Arenys de Mar, la seva estimada ciutat, la col∙laboració d’institucions i d’entitats arenyenques preparen

23

diferents activitats en diferents àmbits com el teatral, el musical, recitals, festes populars, exposicions, rutes literàries, conferències, promoció de la lectura, cinema i audiovisuals, activitats acadèmiques i passejades per a les escoles. ● Pels voltants del 22 de febrer, data de la mort d’Espriu, es farà un recital musicat al cementiri d'Arenys, a càrrec de l'actriu arenyenca Gemma Sangerman, i la presentació de la nova biografia de Salvador Espriu, a càrrec d'Agustí Pons i editada per Proa. ● El 23 de febrer, al Teatre Principal d'Arenys de Mar, es presentarà el nou disc del cantautor arenyenc Dídac Rocher, inspirat en Minotaure i Teseu. ● Com a espectacle de gran format, el també arenyenc Lluís Danés dirigirà Perquè un dia torni la cançó a Sinera. Es tracta d'un espectacle poètic ‐ musical de grans dimensions i espectacularitat, previst inicialment perquè es faci al port d'Arenys de Mar el dia 10 de juliol, aniversari del naixement de Salvador Espriu, i que tindrà la participació de figures com Ernest Crusats, Maria Coma, Roger Mas, Anna Roig, Mazoni, Gerard Quintana i Quimi Portet, entre d'altres. També per a aquell dia s'està preparant la celebració d'una rua ‐ cavalcada per la vila que podria dirigir la companyia Comediants. ● A més, s'està treballant intensament per poder instal∙lar durant tot el 2013, al bell mig de la Riera, l'Espai Espriu, destinat a acollir tot un seguit i que seria, alhora, un punt d'acollida turística. ● També amb motiu de la celebració de l'Any Espriu, el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu (CDESE) ha redissenyat el seu logotip i imatge gràfica amb la voluntat de donar‐se a conèixer a un públic més ampli. Aquest equipament municipal, ubicat actualment al Pavelló Sert d'Arenys de Mar, va ser creat l'any 1987 per confegir un fons bibliogràfic i documental al més exhaustiu possible entorn de l'obra i la figura de Salvador Espriu. ● L’artista cubà Jorge Rodríguez‐Gerada ha estat l’encarregat de dibuixar un retrat de Salvador Espriu sobre 1.800 llibres oberts com a llenç i ocupant més de 100 metres quadrats al terra. Ha trigat tres dies per poder realitzar l’obra al pati del Centre Cultural Calisay a Arenys de Mar. Amb aquesta activitat s’avancen els actes per celebrar el centenari del naixement.

El retrat d’Espriu ha estat impulsat per l’associació Jano, dedicada a la divulgació i promoció de les arts plàstiques, i l’ha dissenyat la xarxa internacional de creadors Kognitif. Podeu veure la seqüència de l’elaboració a www.llibrevell.cat.

24

WEBGRAFIA

Centre Salvador Espriu. http://www.arenysdemar.org/ambit.php?id=7 Web oficial del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu. Inclou biografia, bibliografia i itinerari.

AELC. Associació d’escriptors en llengua catalana. http://www.escriptors.cat Inclou biografia, obra, premis, transcripció d'articles, fragments de la seva obra i enllaços.

Corpus literari. http://www.joanducros.net/corpus Biografia, enllaços i transcripció d'articles sobre Espriu.

Articles de l'autor i sobre l’autor. http://traces.uab.cat Lletra . http://www.lletra.com El poder de la palabra. http://www.epdlp.com A media voz. http://amediavoz.com/espriu.htm Espais escrits. Xarxa del patrimoni literari català. http://www.espaisescrits.cat Vilaweb Lletres. http://www.vilaweb.cat Visat. http://www.visat.cat . Revista digital de literatura i traducció del PEN català Música de poetes. http://www.musicadepoetes.cat Universitat Oberta de Catalunya. http://lletra.uoc.edu/especials/folch/espriu.htm Lletra. Multimèdia. http://lletra.uoc.edu . Entrevistes, poemes, etc.

La paret de les auques. http://www.auques.cat . Auca d’Espriu.

Viquipedia. http://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu Gener‐ 2013

25