Jaime Gil de Biedma
(1929 - 1990)
No volveré a ser joven. Que la vida iba en serio uno lo empieza a comprender más tarde -como todos los jóvenes, yo vine a llevarme la vida por delante. Dejar huella quería y marcharme entre aplausos -envejecer, morir, eran tan solo las dimensiones del teatro. Pero ha pasado el tiempo y la verdad desagradable asoma: envejecer, morir, es el único argumento de la obra.
Gustav Klimt: las tres edades de la mujer (1905)
Jaime Gil de Biedma Nascut dintre d’una família burgesa, comença a estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i acaba a la Universitat de Salamanca. De l’època d’estudiant a Barcelona és l’amistat amb Carles Barral, José Agustín Goytisolo, Gabriel Ferrater o Josep Maria Castellet amb qui compartia llargues tertúlies literàries. Carles Barral serà decisiu en la seva decisió d’escriure. Amb ell mantindrà una intensa correspondència al llarg de la seva vida i li dedicarà el seu poema Amistad a lo largo. El coneixement de la lírica anglesa i el simbolisme francès han estat un dels trets més característics de la seva poesia i presidirà gran part de la feina assagista. Als vint-i-cinc anys es trasllada a Manila per a treballar a la Compañia General de Tabacos de Filipinas de qui va arribar a ser Secretari General.
Jaime Gil de Biedma. Fotografia de Colita (1969)
Es considera un dels més importants poetes contemporanis. Els seus temes favorits són: la preocupació per la pèrdua de la joventut i l’amor, la destrucció dels records i de la vida en general i, sobretot, el temps. També va cultivar la prosa, l’assaig i la crítica. Per pròpia decisió, el gener de 1991 es va publicar a títol pòstum Retrato del artista en 1956. Al 1974, Biedma va patir una crisi que li va portar a deixar la vida literària. Que la societat fos incapaç de canviar la seva història i el conformisme i desencantament que impregna el món intel·lectual d’esquerres després de la transició, el van abocar a la desesperació. Va morí de sida i les seves cendres van ser enterrades al panteó de la família a Nava de la Asunción (Segovia), el lloc on havia passat llargues temporades i on va escriure alguns de les seves obres. La Diputación de Segovia crea el 1991 el Premio Internacional de Poesía Jaime Gil de Biedma en memòria del poeta i la biblioteca de l’Instituto Cervantes d’Alexandria rep el seu nom.
Bibliografia El Argumento de la obra : correspondencia, 1951-1989 Barcelona: Lumen, 2010
Obras : poesía y prosa Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2010
Leer poesía, escribir poesía Madrid: Visor, 2006
Antología poética Madrid: Alianza, 2005
Antología personal: poemas Leídos por él mismo Madrid: Visor Libros, 2002
Las Personas del verbo Barcelona: Seix Barral, 1997
Retrato del artista en 1956 Barcelona: Lumen, 1991
Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma, poetes de la consciència / Carlota Casas Baró Barcelona: Abadia de Montserrat, 2015
Jaime Gil de Biedma: cartas y artículos / Juan Ferraté Barcelona: Acantilado, 2009
Retratos (con flash) de Jaime Gil de Biedma / Luis Antonio de Villena Barcelona: Seix Barral, 2006
Jaime Gil de Biedma: retrato de un poeta / Miguel Dalmau Barcelona: Circe, 2004
Jaime Gil de Biedma: cartas y artículos / Juan Ferraté Barcelona: Quaderns Crema, 1994
Trobareu més títols disponibles a altres biblioteques de Barcelona i a
Frases de l'autor: “Yo creia que quería ser poeta, però en el fondo quería ser poema.” Jaime Gil de Biedma. Las persones del verbo
“...envejecer, morir, es el único argumento de la obra.” “Nada que sea tan dulce como una habitación para dos, si es tuya y mía” “De todas las historias de la Historia la más tristes in duda es la de España porque acaba mal.” “ De militància nada, nunca he militado con nada ni con nadie. Yo no creo en esa tesis de que los intelectuales deben meteres a políticos, una cosa son los políticos y otra los intelectuales. Por eso un intel·lectual trajeado de político es un elemento peligroso.” “Preguntarme por qué no escribo inevitablement desemboca en otra inquisición mucho más azorante: ¿por qué escribí? Al fin y al cabo, lo normal es leer.” “Los misteriós del amor son del alma, però un cuerpo es el libro en que se leen.” Jaime Gil de Biedma. De libros, De amor, Alma
Links d’interès https://www.youtube.com/watch?v=w6 BhEIv4YC0 https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cul tura/20151103/la-vida-emboscada-de-gi l-de-biedma-4642811 https://www.rtve.es/alacarta/videos/im prescindibles/imprescindibles-gil-biedm a/3445956/ https://www.eltiempo.com/cultura/mus ica-y-libros/entrevista-al-escritor-jaimegil-de-biedma-451786
¿Fue possible que yo no te supiera? ¿Fue possible que yo no te supiera Cerca de mí, perdido en las mirades? Los ojos me dolías de esperar. Pasaste. Si apareciendo entonces Me hubieras revelado El país verdadero en que habitabas! Pero pasaste Como un Dios destruido. Sola, después, de lo negro surgía Tu mirada.
Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall Carrer de Sant Gervasi de Cassoles, 85 BARCELONA 08022 t. 934 17 83 47 b.barcelona.jmp@diba.cat www.barcelona.cat/bibsantgervasi