Patrimoni arquitectònic de Sarrià – Sant Gervasi
Patrimoni arquitectònic del Districte de Sarrià – Sant Gervasi
Abans de l’annexió a Barcelona, Sarrià i Sant Gervasi eren plens de vinyes, camps de blat i boscos. La proximitat amb Collserola va afavorir que la burgesia barcelonina hi construís les seves segones residències amb vil·les envoltades de jardins. La participació de grans arquitectes de l’època modernista i, posteriorment, durant el Moviment Modern ha permès que el Districte disposi d’un patrimoni arquitectònic molt ric.
Aquesta guia és una petita mostra de les diferents arquitectures que trobem en el nostre districte.
Índex: -
Edifici Alhambra
-
Casa Arnús
-
Torre Bellesguard
-
Carrer de Canet
-
Edifici Catasús
-
Torre Collserola
-
Observatori Fabra
-
El Frare Blanc
-
Casa Llansà
-
Can Mestres
-
Casa Muntadas
-
Casa Ponsic
-
Cases Ramos
-
Dipòsit del Rei Martí
-
Casa Rodríguez Àrias
-
Jardins de La Tamarita
-
Tanca de la Finca Miralles
-
Col·legi de les Teresianes
-
Casa Tosquella
-
Convent de Valldonzella
Edifici Alhambra Localització: Berlinès, 5
L’any 1886, Josep Castelló i Galvany decideix urbanitzar uns terrenys de la seva propietat. Un doctor alemany comprarà el solar i edificarà l’edifici Alhambra, el 1875. Aquest va ser el primer edifici construït a prop del poble de Sant Gervasi de Cassoles. Els seus jardins s’extenien més enllà de la superfície que ocupa el carrer Berlinès en l’actualitat. L’edifici Alhambra és conegut amb aquest nom degut al seu disseny neoàrab. Els arcs de ferradura, capitells exòtics i vitdrieres de colors són la manifestació exterior d’aquest disseny que va estar força de moda a finals del segle XIX. Però el més curiós de l’immoble és la reproducció a petita escala del Patio de los Leones de l’Alhambra de Granada.
Diu la llegenda que aquestes decoracions són fruit de la nostalgia que tenia de la seva terra la muller del que va fer construïr l’edifici. El cert és que la burgesia emergent, aspirava a arribar a les més altes esferes del poder i s’apasionava pels nous estils arquitectònics. Els interiors de les seves residències es decoraven segon la moda emergent de l’època.
Casa Arnús “el Pinar” Localització: carrer Manuel Arnús, 1 - 31
Fotografia: Oscar Grau
La finca “el Pinar” està situada a la falda de la muntanya del Tibidabo i deu el seu nom a un bosc de pins que hi havia a la finca. El doctor Manuel Arnús va encarregar a l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia la construcció de la seva mansió estiuenca. L’edificació està formada per un cos central en forma de creu amb coberta a dues aigües de ceràmica. Adosades, hi trobarem una torre quadrada de teulada piramidal i una altra octogonal amb remat cònic. La finca està envoltada per un gran mur de pedra i disposa de casa de porter i cotxera.
Durant la guerra civil va acollir refugiats i després va quedar abandonada i malmés tant l’interior com l’exterior. L’any 1975 va ser adquirida per una fundació que es va encarregar de restaurar-la restituint-li l’aspecte original. L’edifici està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local del municipi de Barcelona.
Fotografies: enricsagnier.com
Torre Bellesguard Localització: carrer del Bellesguard, 20
Fotografia: descobrir.cat
Gaudí va projectar la Torre Bellesguard l’any 1900 sobre els terrenys que ocupava l’antic palau del rei Martí I l’Humà, amb el mateix nom. La construcció és d’estil neogòtic, amb una torre coronada per una creu de quatre braços i sostre de volta catalana i arcs de ceràmica. També restaura les restes del palau medieval que formen part dels jardins de la finca i desvia el camí del cementiri de Sant Gervasi que l’atravessava. La casa va ser completada per Domènec Sugrañes el 1917.
Fotografies: Portalgaudí.cat - viajarabarcelona.org bcnatfilcommission.com
Ha passat per diversos usos i actualment n’és propietària una asseguradora que permet visitar-la. L’any 1969 va ser declarada Bé d’Interès Cultural
Carrer de Canet
Fotografia: descobrir.cat
Situat al nucli antic de Sarrià, el carrer Canet és un carrer que convida a passejar. La característica principal són els dotze habitatges idèntics en renglera que va construir, a finals del segle XIX, Josep Bosch i Canet pels treballadors de la finca agrícola de la família. Els Canet eren una família de terratinents que al segle XVII van participar en el govern de la Vila de Sarrià. Totes les cases tenen planta baixa i pis, terrassa i pati a la part posterior. Les cases han estat rehabilitades i són seus d’entitats del barri o d’artesans que exhibeixen els seus treballs. A meitat del carrer, una gran magnòlia acompanya al vianant i a la cantonada amb el carrer Major de Sarrià es troba la casa de la família Sangrà, totalment coberta de bouganvillies.
Fotografies: Jordi Garcia a Leonorbaezapastor a Pinterest
-
Edifici Catasús Localització: carrer Johan Sebastian Bach, 7
Fotografia: Felipe Ugalde
L’edifici Catasús es considera un dels edificis representatius de l’obra arquitectònica de José Antonio Coderch. Es tracta d’una edificació aïllada destinada a comercial en planta baixa i a habitatges en les plantes superiors. Les plantes d’habitatges estan organitzades de manera que s’accedeix directament a les vivendes a través de l’ascensor. La composició de les façanes que donen al carrer i al jardí posterior té com a principals elements les persianes blanques de llibret i dues tribunes triangulars.
Fotografia: Ana Coderch – hicarquitectura.com
L’any 1960 va ser guanyador del premi Arquin-FAD.
Torre de Collserola
Localització: carretera del Tibidabo s/n
Foto: Felipe Blasco
La torre de Collserola és una torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. Té una alçada de 288,4 metres i és la construcció més alta de Catalunya. Des de llavors, forma part del skyline de Barcelona. Aquesta obra tant singular ha estat dissenyada pel prestigiós arquitecte anglès Norman Foster.
La seva activitat principal és l’arrendament d’espais a empreses de telecomunicacions oferint un emplaçament en altura per a la recepció i transmissió de senyals radiolèctrics. Però també és un fantàstic punt per gaudir d’espectaculars vistes al llarg dels 360° de l’àrea metropolitana. En circumstàncies meteorològiques normals, la vista pot arribar fins a Montserrat i la serra del Cadí-Moixeró.
Observatori Fabra Localització: camí de l’Observatori
Fotografia: fabra.cat
L’observatori Fabra és un observatori astronòmic situat a la falda del Tibidabo a 411 metres sobre el nivell del mar. És el quart més antic del món que segueix en funcionament. Pertany a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Josep Domènech i Estapà va ser responsable del seu disseny al 1904. La seva sòlida formació tècnica i científica (doctor en ciències i catedràtic de Geodèsia i Geometria) es reflecteix en l’edifici com un exemple de fidelitat funcional.
Fotografia: elespanol.com – fabra.cat - sternalia
L’observatori s’organitza en dues seccions: l’Astronòmica i la Meteorològica i Sísmica. Durant el període de la Segona República va ser quan va gaudí de més rellevància científica. Els avanços científics i la manca de pressupost a partir dels anys quaranta impedeixen que es faci recerca de primer nivell. Actualment es centra en el seguiment d’asteroides i cometes i també recull dades meteorològiques i sísmiques. També contribueix a la divulgació de l’astronomia amb visites i xerrades. L’any 2014 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Casa Roviralta – El frare Blanc Localització: avinguda Tibidabo, 31
La casa Roviralta és una de les obres emblemàtiques del modernisme català. L’indià Teodor Roviralta, retornat de Cuba un cop perduda la colònia, va comprar la finca coneguda com a Frare Blanch on hi havia una antiga masia propietat d’una comunitat de frares dominics. Va invertir en la urbanització de l’avinguda del Tibidabo i va encarregar a l’arquitecte Joan Rubió i Bellver la reforma de la masia. Les obres van durar deu anys. Es va conservar l’estructura original però es vàren fer modificacions importants tant a l’exterior com a l’interior.
Fotografia: el jardí – V. Ferris – modernistespuntcom.blogspot.com L’any 1914 va guanyar el primer premi del Concurs anuals d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment acull un restaurant. Tot i alguns canvis per adaptar les estances, la distribució general s’ha mantingut i es poden contemplar molts dels elements decoratius de la mansió modernista.
Casa Llançà
Localització: plaça Sarrià, 12 – carrer Major de Sarrià, 114
Fotografia: epdlp.co
Can Llançà és un edifici del segle XVII que trobem a la plaça de Sarrià fent cantonada al carrer Gran de Sarrià amb xamfrà. Consta de planta baixa més dos pisos. Per la part superior del carrer Gran hi ha un cos afegit, més alt, amb galeria d’arcs i porxada de construcció més recent. Les obertures estan encerclades per pedra. La resta de façana està decorada amb esgrafiats de dibuixos geomètrics. Destaca un escut de pedra damunt del portal i un relotge de sol que data del 1789.
https://i.imgur.com/J7Ld0rw.jpg Fotografies: Albert esteves – Relojes de sol – EA3EJN
L’edifici també s’anomena Can Feu. Una de les botigues existents, que encara conserva l’estructura primitiva és la Pastisseria Foix, que va ser propietat del poeta. Forma part dels monuments declarats Béns Culturals d’Interès Local, inclosos en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona.
Can mestres – Casa Pedro i Pons
Localització: avinguda de Vallvidrera, 25
L’origen de la masia de Can Mestres es situa al voltant del segle XVI. Està ubicada en un entorn privilegiat als peus del parc natural de Collserola i envoltada de magnífics jardins. Al segle XVIII es va reformar afegint diversos volums i terrasses. La decoració amb esgrafiats que decora les façanes data de finals del segle XIX. Va pertànyer a la família Mumbrú de Sarrià. Des de 1960, va ser la residència de l’il·lustre doctor Agustí Pedro i Pons, catedràtic de Patologia i Clínica mèdiques que la va llegar a la Universitat de Barcelona. Des de 1971 és la seu de la fundació que porta el seu nom i on es fan els estudis de Diplomàcia, allotja el Claustre de Doctors i la Sindicatura de Greuges a més d’atorgar ajudes als estudiants per a realitzar estades a l’estranger.
Fotografies: M. Josep Tort i d’altres
La finca disposa d’una col·lecció d’obres d’art, de mobiliari d’època i d’aparells mèdics de gran valor històric, conservats i restaurats. A diversos racons del jardí hi trobem un conjunt de mosaics que recullen frases i proverbis que fan referència al món vegetal, com la cita de Confuci: “Déu meu, dóna’m només això a la vida i en tindré prou: una casa plena de llibres i un jardí ple de flors”.
Casa Muntadas Localització: avinguda de Vallvidrera, 25
Fotografia: Viquipèdia
La casa Muntadas és obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch i es construeix poc després de la urbanització de l’Avinguda del Tibidabo, a l’inici del segle XX. Lluís Muntadas i Rovira, el propietari, va ser promotor i constructor del Tramvia Blau, conjuntament amb el doctor Andreu.
Fotografies: Viquipèdia – Ruta del Modernisme – Art Nouveau World – modernismobarcelona.com
Es tracta d’una residència senyorial unifamiliar aïllada de l’exterior per un gran mur de contenció de pedra. El frontó triangular ondulat amb motius ornamentals recorden els de les masies catalanes barroques i els esgrafiats blancs de les façanes amb motius florals als contorns, portes i finestres, s’emmarquen em el grup de cases d’”estil blanc” de l’arquitecte. Les xemeneies es tracten com escultures, envoltant-les d’arcs, figures geomètriques i decorant-les de trencadís. L’any 1950 va patir una reforma important que la va transformar en plurifamiliar i va desfigurar el volum general de l’edifici. A partir del 1968, es van realitzar una sèrie de reformes que li van retornar, en part, l’aspecte original.
Casa Ponsic “Ca l’Alòs” Localització: carrer Domínguez Miralles1-19 / carrer Enric Giménez 20-26
Fotografia: Juanjo Compairé
La finca de Can Ponsich té el seu origen en una masia de la família Sarriera-Mercader que estava dedicada a tasques agrícoles. L’any 1892, la família Ponsic-Sarriera va encarregar a l’arquitecte August Font i Carrera la reforma del casal, tot donant-li aparença de castell d’estil neogòtic. L’edificació està construïda sobre una superfície plana i està sustentada per murs que imiten baluards de muralla. La façana principal està emmarcada per dues torres quadrades acabades amb merlets. Adossada a la façana posterior hi ha una capella i, separada de l’edifici principal, una torre de planta circular amb finestrals gòtics.
Fotografies: Alfons Serrahima - Barcelona’s Sketchcrwl (Matidees) - commons.wikimedia.org
L’any 1978, els Ponsic van fer la cessió de la casa a l’Ajuntament que la va reformar. Actualment l’ocupen els Serveis de la Guàrdia Urbana i una escola municipal de música. Els jardins estan oberts al públic.
Cases Ramos Localització: plaça Lesseps, 30-32
Fotografia: Böhringer Friedrich
La casa Ramos és un habitatge plurifamiliar projectat el 1906 per Jaume Torres encarregat per l’empresari Ricardo Ramos Cordero. L’edifici, de cinc plantes i tres cossos d’escala, va assolí singularitat respecte de la resta d’edificacions de la zona que solíem ser de dues o tres plantes. Va ser una de les primeres edificacions burgeses del barri. La façana es diferència en alçada segons el nivell de la planta. Una tribuna de pedra enfatitza la planta principal on se situa l’habitatge del propietari. Des d’aquesta planta s’accedeix a un jardí privat.
Fotografies: revistaad.es - art.nouveau.world
L’edifici va caure en desús a principis de la dècada dels setanta i, fins i tot hi havia plans per enderrocar-lo. El Col·legi d’Arquitectes va demanar que l’edifici fos declarat Monument Nacional per impedir la seva desaparició.
Dipòsit del rei Martí Localització: Bellesguard, 14
El dipòsit d’aigües del Rei Martí és una sala hipòstila soterrada de 30 pilars i arcs que es troba al costat de la torre Bellesguard de Gaudí, ambdós construïts sobre les runes de la última fortalesa on va viure a principis del segle XV Martí I l’Humà, rei de la Corona d’Aragó i últim representant de la Casa de Barcelona. Bellesguard és un indret ric en aigua amb dues rieres, fonts, brolladors i mines. Ja al segle XVI hi havia una gran cisterna i es van fer conduccions que portaven aigua a la Plaça Bonanova. L’any 2013, l’Ajuntament va decidir restaurar, condicionar i transformar-lo en espai cultural.
Fotografies: Simón García Asensio
Es va fer una obertura per accedir des del carrer Bellesguard i s’hi varen construir els mínims equipaments per a poder ser utilitzat adequadament. Amb aquest projecte es pretenia potenciar la zona i el barri però, malauradament, la manca de gestió municipal fa que només es pugui visitar en el cas que es vulgui realitzar un acte.
Casa Rodríguez Àrias Localització: Via Augusta, 61
Aquest edifici d’habitatges, construït el 1931, va ser residència i estudi de l’arquitecte Germán Rodríguez Arias a qui deu el seu nom. Es va construir en un solar que pertanyia a la seva família. L’edifici està format per dos habitatges per replà i dúplex a les plantes superiors. Per afavorir l’orientació de la parcel·la, la zona de dia està situada a l’interior de la illa i es concentren tots els dormitoris a la façana de Via Augusta.
Rodríguez Arias va ser un dels fundadors del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATPAC) introductor del Racionalisme català, deixeble dels corrents artístics d’Europa i influenciats per l’arquitectura de Le Corbusier i de la Bauhaus. Va projectar i dissenyar els seus edificis seguint els conceptes d’economia, eficàcia, funcionalitat i bellesa. La lleugera variació rítmica i asimètrica de les obertures i els tancaments en zig-zag dels àtics - que trencaven amb els cànons racionalistes establerts - van crear polèmica.
Jardins de la Tamarita Localització: Passeig de Sant Gervasi, 47-49
L’origen dels jardins de la Tamarita es troba en la finca senyorial propietat dels Crawwinckel, una família aristocràtica d’origen belga que es va establir a Barcelona el segle XVIII. Al començament del segle XX, l’industrial cotoner Llorenç Mata va comprar part de la finca. Al morí, el nebot de l’industrial, Alfred Mata Julià, va encarregar l’enjardinament a Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Aquest va ser un dels seus primers treballs i on va començar el seu concepte de “jardí mediterrani”.
Fotografies: barcelona.city-tour.com – Viquipèdia – barcelonasecreta.com
Està dividit en dos àmbits: un clàssic i ordenat, d’origen francès, i l’altre que aprofita el pas del torrent del Frare Blanc per oferir una visió més feréstega. Estan plens d’elements decoratius: petits estanys amb brolladors, figures de terracota, copes de diferents materials convertides en fonts i testos ornamentals. La biodiversitat de la Tamarita és impressionant. En una superfície de dos hectàrees es troben tota mena d’espècies, tant locals com exòtiques. Després de la guerra civil, els jardins van ser abandonats fins que, a finals del segle XX, es varen recuperar per a convertir-se en part del patrimoni públic de la ciutat.
Porta i tanca de la finca Miralles Localització: Passeig Manuel Girona, 55-57
Fotografia: retallsdelmodernisme
El Hermenegil Miralles era propietari d’una industria de complements per la construcció. Gaudí havia col·laborat amb ell en diverses de les seves obres. Quan el senyor Miralles va comprar uns terrenys que pertanyien a Eusebi Güell, mecenes de Gaudí, va ser el mateix arquitecte qui va projectar el mur que envoltava la finca i la porta d’entrada. La tanca té un perfil ondulat de pedra i trencadís blanc i està rematada amb una reixa metàl·lica. A l’entrada de la finca, la tanca s’alça en un arc lobulat en el que s’obren dues portes, la de carruatges i la de vianants. L’accés està protegit, a cada banda, per una marquesina d’estructura complexa coberta per peces de fibrociment amb forma de closca de tortuga dissenyades per l’arquitecte expressament per aquesta obra.
Fotografies: hotelroomsearch.net – Joan Palau
L’obra consta en el catàleg de Bens Culturals d’Interès Nacional. L’any 2000, el portal va ser restaurat i actualment serveix de tanca dels edificis coneguts per Les Cotxeres construits per l’arquitecte Coderch als anys seixanta.
Col·legi de les Teresianes Localització: carrer Ganduxer, 85-105
Gaudí es va fer càrrec del projecte del Convent i el Col·legi de les Teresianes (18881890), a partir d’uns fonaments inicialment projectats per Joan Pons i Trabal. Sense alterar ni el volum ni la planta, va treballar imaginativament la secció de l’edifici, esdevenint una de les seves obres més emblemàtiques. Gaudí va complir la voluntat de l’ordre teresiana de reflectir l’austeritat en l’edifici, en compliment del vot de pobresa. Va projectar un edifici sobri de maó vist i pedra picada, reixes de ferro forjat a la façana i coronant el conjunt amb merlets i quatre torres de cantonada. La incorporació de dos grans patis interiors va permetre l’entrada de llum a tots els pisos.
Fotografies: Helena Ariza (Architectural Visits) dosde.com
L’estructura interior està formada por grans arcs parabòlics que es fan molt evidents als passadissos de la planta primera. El 1969 va ser declarat Monument Històricartístic d’Interès Nacional.
Casa Tosquella Localització: carrer Vallirana 91-93 / carrer Ballester 4-6 / Ronda general Mitre 221-223
Fotografia: commons.wikimedia.org
La Casa Tosquella és una de les primeres obres de l’arquitecte Eduard M. Balcells. El projecte consistia en la reforma d’una casa d’estiueix construïda pel mestre d’obres Juan Caballé. L’hi va encarregar Antonio Tosquella que havia retornat d’Amèrica amb una bona posició financera. L’edifici té una planta baixa i un semisoterrani només visible des del jardí.
Fotografies: reddit.com – pinterest barcelonamodernistasingular
Trobem reminiscències àrabs en la façana, el vitralls i les reixes de forja. Tots els paraments estan recoberts amb estucs i esgrafiats de motius geomètrics, vegetals i animals. A l’interior continua la riquesa ornamental en les portes en relleu, vidrieres emplomades i les pintures de sostre. La casa va ser declarada Monument Històric el 1974 i està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Amb els anys s’ha anat degradant i finalment, l’Ajuntament l’ha comprada per a convertir-la en equipament.
Monestir de Santa Maria de Valldonzella Localització: carrer del Císter, 41
Santa Maria de Valldonzella és un monestir de monges cistercenques. La seva història comença al segle XII i, arran de diferents conflictes armats, les monges han hagut de traslladar-se en diverses ocasions, establintse finalment en el Monestir actual al carrer del Císter. De la seva construcció s’encarrega Bernardí Martorell, arquitecte que pertanyia a l’anomenada Segona Generació del Modernisme. A més de clares influències de la tradició modernista catalana, la incorporació d’elements neogòtics i la construcció en maó vist fan un conjunt de volums contundents i de gran expressivitat plàstica.
Els pilars d’obra vista estan decorats amb peces de pedra artificial blanca amb els escuts de famílies nobles de Barcelona amb filles que han professat a l’ordre. El claustre és de planta quadrada i de grans dimensions. Les esveltes columnes de maó aporten al conjunt un aire orientalitzant, del que l’arquitecte n’era molt aficionat. La comunitat ofereix servei d’allotjament individualment o amb grups per passar uns dies de recés espiritual i assitir als actes litúrgics de la comunitat.
Bibliografia
(*) a la nostra biblioteca
Barcelona: Sarrià-Sant Gervasi (*) Barcelona : Viena [etc.], DL 1995
Enric Sagnier i Villavecchia : l'arquitecte / Joan PallarèsPersonat Barcelona: 2007
Sagnier arquitecte : Barcelona, 1858-1931 Barcelona: Sagnier, 2007
Sagnier i els modernistes : l'ofici de l'arquitectura 18801930 / Textos de Lluís Permanyer Barcelona: RBA, 2021
Bellesguard : de la residència de Martí l'Humà a la Torre de Gaudí / Josep M. Vall i Comaposada (*) Barcelona : Duxelm, 2014
Antoni Gaudí : Casa Bellesguard as the key to his symbolism / Carles Rius Barcelona: Universitat de Barcelona, 2014
Coderch 1940/1964: en busca del hogar Barcelona: Col. d'Arquitectes de Catalunya, 2000
J.A. Coderch de Sentmenat : 1913-1984 / edición a cargo de Carles Fochs Barcelona : Gili, 2004 Recordando a Coderch / Pati Núñez (*) Barcelona: Librooks, 2016
La Torre de Collserola / José Antonio Tartajo Garrido, coord. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, 2002
Norman Foster : obras y proyectos, 1981-1988 = Norman Foster: works and projects, 1981-1988 Barcelona: COAC: Gili, 1989
Observatori Fabra / autors: Josep Ma. Codina i Vidal ... Barcelona: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 1996
Joan Rubió i Bellver: arquitecte modernista / Manuel Solà-Morales Rubió Barcelona: COAC: Col·legi Major Ramon Llull, Universitat de Barcelona, 2007
El Batec de la Plaça de Sarrià / Jaume Gras i Bartrolí Barcelona: El Mirador, 2016
Finques i masies del vell Sarrià / Antoni Mañé i Sàbat Vilamòs: El Mirador, 2009
Josep Puig i Cadafalch / text de Lluís Permanyer i Lluís
Casals (*) Barcelona: Polígrafa, 2001
Puig i Cadafalch / Santiago Alcolea i Ramon Manent Barcelona: Lunwerg, 2006
La Barcelona eclèctica: l'arquitectura d'August Font i Carreras (1845-1924) / Judith Urbano Lorente (*) Barcelona: Duxelm, 2014
La Plaça Lesseps a través dels mapes: l'evolució de l'espai urbà: catàleg de plànols, fotografia i imatge gràfica / Xavier Muñoz i Torrent, coord. Barcelona: Associació de Veïns i Comerciants de la Plaça Lesseps, 2013
Ruta del racionalisme de Barcelona: el GATCPAC i l'arquitectura dels anys 1930 / Tate Cabré, Lluís Casals i altres Barcelona: Inst. Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2018
Nicolau Maria Rubió i Tudurí: 1891-1981: jardinero y urbanista / Josep Bosch i Xavier Bassiana Aranjuez: Doce Calles; Madrid: Real Jardín Botánico, 1993
Gaudí: arquitecto visionario / Philippe Thiébaut (*) Barcelona: Blume, 2011
Gaudí essencial Giralt-Miracle (*)
/
Daniel
Barcelona: Libros de vanguardia, 2012
Gaudí: todas las obras / J. Bassegoda i P. Vivas, R. Pla (*) Menorca: Triangle Postals, 2008
Eduard M. Balcells Buïgas, arquitecte de Cerdanyola / José M. Romero i Orlando Barrial Cerdanyola del Vallès: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, 2002
Links d’interès Edifici Alhambra: https://www.shbarcelona.es/blog/es/edifici o-alhambra-barcelona/ https://www.lavanguardia.com/local/barcel ona/20190421/461721125751/alhambrasant-gervasi.html https://www.elperiodico.com/es/sarriasant-gervasi/20171018/historia-alhambraedificio-sant-gervasi-6362414
Casa Arnús: https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Arn%C3 %BAs http://orgullosademiciudad.blogspot.com/2 014/06/la-casa-arnus-el-pinar.html http://www.gaudiallgaudi.com/CA401.htm
Torre Bellesguard: https://bellesguardgaudi.com/ca/ https://ca.wikipedia.org/wiki/Bellesguard http://www.portalgaudi.cat/es/losedificios/torre-bellesguard/
Carrer de Canet: https://www.barcelona.cat/ca/coneixbcn/pi cs/atractius/el-carrer-decanet_99400391024.html https://www.barcelona.zone/ca/carrercanet
Edifici Catasús: https://ca.wikipedia.org/wiki/Edifici_Catas %C3%BAs https://www.urbipedia.org/hoja/Plantilla:O bras_de_Jos%C3%A9_Antonio_Coderch https://www.poblesdecatalunya.cat/elemen t.php?e=11002
Torre Collserola: http://www.torredecollserola.com/ https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Coll serola https://guia.barcelona.cat/es/detall/mirado r_92094121416.html
Observatori Fabra: http://www.fabra.cat/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Observatori_F abra https://www.racab.cat/observatori-fabra
"El Frare blanc" Casa Roviralta: https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Roviralt a https://sites.google.com/site/barcelonamod ernista/casa-roviralta---frare-blanch https://www.totbarcelona.cat/visitaprivada/la-casa-roviralta-la-conversio-dunamasia-en-mansio-modernista-al-tibidabo122367/
Casa Llansà: https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Llans% C3%A0 https://estimadaterra.wordpress.com/2020 /09/22/casa-llansa-pastisseria-foix-desarria-a-barcelona/ https://www.elperiodico.com/es/sarriasant-gervasi/20140304/una-viviendapionera-en-instalar-ducha-3157382
Can Mestres: https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Mest res https://www.ub.edu/museuvirtualub/o bjecte/arqub-005/
https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics /vil.laflorida/p/16436/can-mestres
Casa Muntadas: https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Mun tadas https://beteve.cat/historia/torremuntadas-joia-mes-amagada-avingudatibidabo/ https://www.poblesdecatalunya.cat/ele ment.php?e=13930
Casa Ponsic: https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Ponsich https://www.poblesdecatalunya.cat/elemen t.php?e=10365 https://diarieljardi.cat/can-ponsic/
Cases Ramos: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cases_Ramos https://modernistespuntcom.blogspot.com/ 2011/03/casa-ramos.html http://www.barcelonamovie.com/atractiu.a spx?idAtractiu=5&idFilm=1&culture=ca
Dipòsit del Rei Martí: https://www.barcelona.cat/ca/coneixbcn/pi cs/atractius/el-diposit-del-reimarti_99400391048.html
https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/o bres/diposit-del-rei-marti https://www.fontsdebarcelona.cat/2020/12 /24/el-diposit-del-rei-marti/
Casa Rodríguez Àrias: https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Rodr%C 3%ADguez_Arias http://www.docomomoiberico.com/index.p hp?option=com_k2&view=item&id=535:casa -rodriguez-arias&lang=es https://www.poblesdecatalunya.cat/elemen t.php?e=10998
Jardins La Tamarita: https://www.barcelona.cat/es/que-haceren-bcn/parques-y-jardines/jardines-de-latamarita_94165112247.htm https://ca.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_la_ Tamarita https://barcelonasecreta.com/jardintamarita/
Porta i tanca de la Finca Miralles: https://meet.barcelona.cat/ca/descobreixbarcelona/districtes/sarria-santgervasi/porta-de-la-finca-miralles https://ca.wikipedia.org/wiki/Porta_i_tanca _de_la_Finca_Miralles
https://www.barcelona.cat/ca/coneixbcn/pi cs/atractius/la-porta-de-la-fincamiralles_95109153319.html
Col·legi de les Teresianes: https://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C2%B7l egi_de_les_Teresianes http://www.portalgaudi.cat/es/losedificios/col-legi-teresianes/ https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/o bres/collegi-de-les-teresianes-de-barcelona
Casa Tosquella: https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Tosquell a https://sites.google.com/site/barcelonamod ernista/casa-tosquella https://www.elperiodico.com/es/barcelona /20211118/barcelona-compra-casatosquella-putxet-12868077
Convent Valldonzella: http://www.valldonzella.cat/ https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_ de_Valldonzella https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn0 2vall.htm
Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall Carrer de Sant Gervasi de Cassoles, 85 BARCELONA 08022 t. 934 17 83 47 b.barcelona.jmp@diba.cat www.barcelona.cat/bibsantgervasi