BLUES A FONS BUTLLETÍ INFORMATIU DEL “FONS DE BLUES” DE LA BIBLIOTECA TECLA SALA
·
L’HOSPITALET
HIVERN 2016 · NÚM. 8
HISTÒRIA DEL BLUES DE CHICAGO - 1957/1963 Al llarg dels anys 40, el barri del south side de Chicago que acollia els immigrants es va anar superpoblant i els habitants tradicionals d’aquesta part de la ciutat l’abandonaren, quedant-s’hi només els negres. La dècada següent va tornar a passar el mateix, més per l’explosió demogràfica, que no pas per la immigració. Els barris més populars quedaren congestionats i es creà un nou gran ghetto al west side, el barri tradicionalment jueu. La situació fou aviat alarmant, la superpoblació provocà la manca de serveis i un nivell de vida miserable. En aquest context, va néixer el nou blues de Chicago al barri més pobre de la ciutat: el West Side Blues.
Així, l’any 1957 el blues de Chicago South Side, hereu directe del Delta blues, deixà pas a una nova generació de músics arribats a la ciutat de molt joves, i instal·lats al ghetto del West Side. El West Side Sound, marcà una veritable renovació del blues de Chicago. Era un blues de joves colèrics, que amb un estil aspre i tens, reflectien la ruïna del segon ghetto de la ciutat i la superpoblació que patien. Des del punt de vista harmònic, el West Side Sound, era molt més complex que el blues del South Side. Miquel Abella
Il·lustració: Chicago Blues Mezzo, Dibuixant del còmic Love in vain: Robert Johnson
WEST SIDE BLUES
Contingut: Magic Sam
2
Otis Rush
2
Luther Allison
2
Buddy Guy
3
Cobra Records
3
Sweet Home Chicago
3
Soul Bag
4
Un dels trets més característics, foren els blues lents amb escales menors, interpretats per guitarristes que s’expressaven sovint en duo, acompanyats per una secció rítmica. L'harmònica va desaparèixer i s'hi introduí un saxo. Influenciats per BB King, feien uns solos molt llargs i cantaven amb la veu torturada del Gospel. Fou una música oberta, però sense sotmetre's al Jazz o al R&B modern. Amb els anys, s'ha convertit en part important de la música contemporània. Es troba a la base del rock anglès dels anys 60; Eric Clapton, Peter Green, Mick Tay-
lor, etc.., i en tot el blues que es va fer des d’aquell moment, i fins ara, a Chicago i a altres llocs. El baixista, compositor i productor Willie Dixon, que ja havia estat un dels músics imprescindibles del blues del South Side, fou l’artífex del West Side Blues. Treballava amb la Cobra Records del mafiós Eli Toscano, que va acabar la seva carrera al llac Michigan amb un bloc de formigó als peus. Una altre discogràfica important fou Chief, de Mel London. El primer músic que va enregistrar fou Magic Sam en 1957, el tema era All your love, amb Cobra Records.
Pàgina 2
BLUES A FONS · 8
MAGIC SAM
· (1937-1969)
El principal creador del west side sound ens ha deixat, en paraules del musicòleg francès Gérard Herzhaft, una de les produccions discogràfiques més perfectes de la història del blues. Samuel Maghett, cantant i guitarrista, va arribar a Chicago amb tretze anys. De gustos variats (rhythm & blues, country, gospel i
blues), va crear, juntament amb el seu oncle Shakey Jake (músic, cantant, harmonista), una nova forma de blues, barrejant el blues de Chicago de Muddy Waters amb l’entusiasme del gospel, la guitarra de Texas/Califòrnia i l’ús d’escales menors. All your love va ser el primer èxit del so west side, gravat per Cobra el 1957.
OTIS RUSH · “All the love I miss loving All the kiss I miss kissing Before I met you, baby Never knew waht I was missing” Otis Rush
Després militar i cos, fins cel·lent (1967).
va venir el servei uns anys més fosque va crear l'exWest Side Soul
Semblava que el 1969 seria el gran any de Magic Sam, de gira per Europa amb el American Folk Blues Festival, contactes amb John Mayall per editar disc nou, però va morir d’un infart a finals d’any.
(1935)
Debuta en 1956 amb Cobra Records i ens deixa veritables obres mestres (I can’t quit you baby, She’s a good ‘un, All yor Love). Inestable i genial guitarrista esquerrà, ha combinat èpoques buides amb altres que són veritables moments de gràcia. Descobert a Europa l’any 1966 gràcies a la gira American Folk Blues Festival. El seu estil de tocar, fort, tens, i amb un cant vehement, van triomfar.
LUTHER ALLISON
És un del grans creadors del ’west side sound’ de Chicago i, per tant, un dels ’històrics’ del blues. El millor Otish Rush és el de les sessions Cobra, gràcies a les seves qualitats d’intèrpret, al talent del productor Willie Dixon i també a la qualitat d’acompanyants com Ike Turner o Little Brother Montgomery. Recomanem: I’m satisfied
· (1939 - 1997)
La revista Soul Bag diu que va ser un músic d’una generositat extraordinària, un especialista en concerts maratonians, on ho donava tot per satisfer el seu públic. Format al Chicago dels 50, trava amistat amb Otis Rush i Magic Sam. És després d’una brillant actuació a l’Ann Arbor Festival de 1968 que grava un disc en solitari: Love me mamma.
S'instal·la a França, en un temps que el blues decau als Estats Units, i anirà guanyant prestigi. Els àlbums gravats per la discogràfica Ruf li tornaran a obrir les portes dels circuits americans, farà una gira el 1994, guanyarà premis Grammy i, al final, acabarà sent profeta (del blues) a casa seva. Songs from the road
Pàgina 3
BLUES A FONS · 8
BUDDY GUY ·
(1936)
Buddy Guy és viu! I és, segurament, el bluesman viu més conegut pel gran públic Bon guitarrista i cantant, és el vincle entre els pioners del blues elèctric de Chicago i diferents generacions de músics que s’hi van inspirar: Jimmy Hendrix, Eric Clapton o Stevie Ray Vaughan. No grava però el seu primer disc personal fins 1967 i no és fins a finals dels 80 que es converteix
COBRA RECORDS · L’agost de 1956, Eli Toscano fundà un segell al West Side per gravar aquell so heavy que emergia, i va triar el nom i la imatge amb una força i amenaça adients: Cobra. L’omnipresent Willie Dixon era l’encarregat dels artistes i dirigia les sessions de Cobra. També composà la primera i més exitosa cançó: I can’t quit you baby. L’artista era un guitarrista i cantant de vint-i-dos anys anomenat Otis Rush. (...)
A banda de la interpretació que va tenir lloc a la Casa Blanca, amb la participació del mateix president Obama
És una de les icones del ‘west side sound’ tot i mantenir un estil personal i amb un espectre musical molt ampli. Apareix en el número 30 de la llista dels 100 millors guitarristes de tots els temps elaborada per la revista Rolling Stone.
Al febrer del 2012 actua a la Casa Blanca davant el primer president negre dels Estats Units, Barack Obama, interpretant Sweet Home Chicago, acompanyat de B. B. King, Mike Jagger, Jeff Beck, entre altres. El “Fons de blues i música negra” de Tecla Sala us ofereix una bona part de la seva discografia i us recomana el darrer àlbum, de 2015: Born to play guitar
(1956 - 1959) Sam Maghett tenia vint-i-un anys quan es convertí en Magic Sam per gravar el primer single a Cobra: All your Love. Com Rush, Sam tenia una veu aguda i penetrant, però sense la seva ferocitat. En mans de Sam, la gravetat de l’estil gospel es converteix en una pausada fuetada, sexy i perfecta per ballar lent. Va acabar gravant per Cobra moltes i excel·lents cançons del mateix estil (...)
SWEET HOME CHICAGO · Un tema de 1928, Kokomo Blues d’Scrapper Blackwell, reprès per diferents musics i reconvertit pel diàbolic Robert Johnson, l’any 1936, en Sweet Home Chicago. S’ha convertit en gairebé un himne de Chicago, tot i que no està clar el vincle inical amb la ciutat del vent.
en una famosa estrella del rock blues.
Eli Toscano havia aconseguit èxit suficient amb Otis Rush i Magic Sam com per provar sort amb un tercer jove i prometedor guitarrista i cantant , Buddy Guy. (...)
Podeu completar la informació al llibre Solamente Blues. La música y sus músicos, que també trobareu en anglès Nothing but the blues, al “Fons de Blues i música negra” de Tecla Sala.
JOHNSON · GUY · CLAPTON · BLUES BROTHERS
i la seva dona, Michelle, natural de Chicago, aquest tema ha captat l’atenció de molts bluesmen: Tommy McClennan, Walter Davis, Roosevelt Sykes, Bobo Jenkins, Dan Pickett,... I Junior Parker que la va convertir en èxit comercial l’any 1958. Després vindrien Magic Sam, Buddy Guy, Status Quo, Fleetwood Mac, Eric Clapton, Stevie R. Vaughan o els Blues Brothers.
Av. Josep Tarradellas, 44 08901 L’HOSPITALET Telèfon: 93 260 24 84 Correu: bhospitaletts@l-h.cat
Soul Bag és una revista musical francesa especialitzada en blues i música soul, té periodicitat trimestral. Va ser fundada l’any 1968 per Jacques Périn i un equip d’apassionats pel rhythm & blues.
Transports: Metro L1: Torrassa Autobús interurbà: L12 i L16 Horari: Dilluns, de 15.30 a 21h. De dimarts a divendres, de 9 a 21h. Dissabtes, de 10 a 14h i de 15 a 20 h. Nadal, Setmana Santa i estiu: horaris especials
SOUL BAG ·
El ‘Fons de Blues i música negra’ hi està subscrit i conserva tots els números des de finals del 2012. Als ’Fons històric de Blues’ conservem també les publicacions dels anys 2006, 2007 i 2008.
BLUES · RHYTHM&BLUES · SOUL · GÓSPEL · FUNK · ZYDECO
El número 223 de Soul Bag inclou un dossier especial sobre el ‘Blues de Chicago’.
l’evolució demogràfica i els moviments migratoris que expliquen part de la història.
El dossier comença amb un bon article de Daniel Léon: Chicago Blues, de la préhistoire a l’Ère Moderne.
El dossier inclou un retrat, breu però il·lustratiu, de 50 artistes importants en la història del Chicago Blues, dividits en quatre grans grups: els fundadors, els actors de l’Edat d’Or, la sang nova del West Side i els hereus. Un bon panorama.
L’autor es pregunta com és que una ciutat del nord dels Estats Units, a prop de Canadà, coneguda per una clima infernal, amb unes amplituds tèrmiques insensates, ha arribat a convertir-se en la capital oficiosa del blues, una música de maduració llarga i vinguda del sud. Ell mateix ens dona la resposta, afortunadament. Ens introdueix en uns períodes clarament identificables del ‘Blues de Chicago’: Bluebird sound, l’edat d’or, el West Side sound,... A més, de parlar-nos de la forta industrialització,
Finalment, quatre entrevistes amb músics de Chicago completen el dossier: en els plecs del Chicago Blues amb Matthew Skoller; amb Jimmy Johnson, testimoni d’una saga; amb Linsey Alexander; i amb Toronzo Cannon. Hi trobareu també la playlist de la redacció, cada redactor del dossier ha triat dues peces. Són trenta perles, vivament recomanables.