3 minute read

De singularitats i pluralitats

Next Article
Índex d’autors

Índex d’autors

De singularitats i pluralitats 11

No sé ben bé a qui se li va acudir ara fa vint anys que aquesta guia d’autors dugués com a títol “Ciutat singular, llibres plurals”. Em sembla encertadíssim, però ben bé també podria ser a l’inrevés, i referir-nos a una ciutat plural i uns llibres singulars. Sembla simplement un joc de paraules, però en realitat darrera els noms i els títols que han anat apareixent en tots aquests anys hi ha autors, dèries i una ciutat. Autors que vistos un per un són efectivament singulars, però que observats en conjunt són una mostra fefaent de pluralitat. De la mateixa manera, els llibres que s’esmenten ens ofereixen un paisatge ben divers, però tots i cadascun d’ells responen a una necessitat ben precisa. De fet, entenc que el títol que ha repetit la guia en les seves deu edicions posa l’èmfasi precisament en el tercer element: la ciutat. Una ciutat que és singular per la història i la geografia. A tocar d’un riu, a cavall entre el Baix Llobregat i el Pla de Barcelona, la geografia el va fer un petit poble porta i rebost de Barcelona, més tard una ciutat industrial de la conurbació, i ara ha esdevingut una zona central de serveis dins la més extensa àrea metropolitana. Òbviament, una evolució protagonitzada per persones, en la darrera fase de les més variades procedències, i que confereixen una nova singularitat, que és la de cadascun dels seus barris.

Advertisement

Rellegint ara les guies publicades es constata ràpidament com la singularitat i la pluralitat van aquí de la mà. I això des d’aquell llunyà 2003, quan va aparèixer la que recollia els llibres de 2001 i 2002, fins a l’actualitat. Hi ha noms, autors i autores, que es repeteixen edició rere edició, perquè sempre han tingut alguna cosa a dir, i a escriure-la. D’altres ho fan més episòdicament, però en tots els casos s’hi poden definir especialitats i propòsits recurrents, tants dels qui estudien realitats com dels qui fabulen i inventen històries, des dels que aposten per un llenguatge científic fins a aquells que s’expressen amb còmics o poesia. Hi ha qui publica en segells comercials i fins i tot converteix l’obra en best-seller, però també hi tenen cabuda els qui publiquen en editorials més modestes, o fins i tot els qui proven amb l’autoedició. I aquí la singularitat no és ni dels autors ni de la ciutat, sinó de la concepció d’aquest catàleg. En cap altre lloc autors i autores tant diversos compartiran unes pàgines, independentment del seu ressò i de la seva especialitat. Aquí hi són per una voluntat de presentar-los conjuntament, en un exercici de democràcia cultural, d’aparador igualitari, digne de reflexió, més encara quan s’acosta un nou Sant Jordi de llibres mediàtics. En darrera instància, si tots aquests llibres formen part d’aquest catàleg conjunt és pel vincle hospitalenc. I toca altre cop referir-se a una nova singularitat, que és la de considerar de manera molt àmplia aquest vincle: autoria de persones que han nascut, viuen, treballen o tenen alguna altre relació amb la ciutat, tots hi són presents. De fet, sobta favorablement veure que persones que fa molt poc temps que tenen contacte amb la ciutat ja formen part del catàleg. És el millor indicador possible d’integració. Repassant algunes de les guies anteriors pensava que és una bona eina per fer un retrat sociològic i cultural de la ciutat. No és aquest el lloc, però es podria fer una història de les generacions d’autors, dels interessos culturals, de les iniciatives col·lectives –gràcies a les publicacions de les entitats-, que circulen per aquest reduït terme municipal. Deu n’hi do el gruix i la consistència que s’hi observa, suficient de sobres per emmudir alguns estereotips. Tanmateix, no cal obsessionar-se gaire per aquesta qüestió i pels problemes de visibilització de tot allò que no es fa als centres reconeguts de Barcelona. És un problema endèmic i només es combat amb la feina quotidiana, que de tant en tant s’ha d’aplegar; i amb la continuïtat i la persistència, com mostra aquesta guia en arribar a la desena edició, excel·lent mostra del dinamisme de

persones i col·lectius en els darrers vint anys. Si els promotors de la primera edició es van sorprendre de poder incloure prop de cinquanta autors i autores, avui cal felicitar-se perquè la continuïtat de la guia ha fet aflorar una quantitat de cultura escrita que pot portar la marca – singular- de l’Hospitalet que no haguessin imaginat.

Carles Santacana i Torres

Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona

This article is from: