De singularitats i pluralitats No sé ben bé a qui se li va acudir ara fa vint anys que aquesta guia d’autors dugués com a títol “Ciutat singular, llibres plurals”. Em sembla encertadíssim, però ben bé també podria ser a l’inrevés, i referir-nos a una ciutat plural i uns llibres singulars. Sembla simplement un joc de paraules, però en realitat darrera els noms i els títols que han anat apareixent en tots aquests anys hi ha autors, dèries i una ciutat. Autors que vistos un per un són efectivament singulars, però que observats en conjunt són una mostra fefaent de pluralitat. De la mateixa manera, els llibres que s’esmenten ens ofereixen un paisatge ben divers, però tots i cadascun d’ells responen a una necessitat ben precisa. De fet, entenc que el títol que ha repetit la guia en les seves deu edicions posa l’èmfasi precisament en el tercer element: la ciutat. Una ciutat que és singular per la història i la geografia. A tocar d’un riu, a cavall entre el Baix Llobregat i el Pla de Barcelona, la geografia el va fer un petit poble porta i rebost de Barcelona, més tard una ciutat industrial de la conurbació, i ara ha esdevingut una zona central de serveis dins la més extensa àrea metropolitana. Òbviament, una evolució protagonitzada per persones, en la darrera fase de les més variades procedències, i que confereixen una nova singularitat, que és la de cadascun dels seus barris.
11
