Barcelona, 9 de febrer de 1884 — Brussel·les, 4 de juny de 1970 El seu pare, Sebastià J. Carner, fou director de “La Hormiga de Oro” i col·laborador d’"El Correo Catalán”. A dotze anys Carner publicà els primers escrits a “L’Aureneta”. En entrar a la universitat milità en el moviment catalanista. Es llicencià en dret (1902) i en filosofia i lletres (1904). Dirigí de fet les revistes “Catalunya” (1903), “Empori” (1907) i “Catalunya” (1913). Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (1911), col·laborà amb Pompeu Fabra en l’obra normativa i d’enriquiment de la llengua, aportant-hi uns dos mil neologismes. A primeria del segle fou redactor de “La Veu de Catalunya” i, fidel a Prat de la Riba, en els seus articles atacà sobretot els lerrouxistes i els polítics de l’Espanya oficial. Creà un nou estil de periodisme polític i esdevingué un temible polemista. Emprà més de trenta pseudònims, sobretot “Two”, “Caliban”, “Bellafila” i “Olaguer Recó”. Mort Prat de la Riba, s’anà apartant de la Lliga i influí en la creació d’Acció Catalana (1922). Des del 1928 col·laborà a “La Publicitat”. Dirigí l’Editorial Ibèrica i l’Editorial Catalana. Vers el 1919, tot insistint en l’ideal ibèric de Maragall i en la vocació europea de Catalunya, en alguns articles es decantà pel socialisme i el sindicalisme. Ingressà en la carrera consular (1921), i passà a la diplomàtica. Exercí càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París, la qual cosa l’allunyà en part de la vida catalana. En teatre també publicà Canigó (1910), adaptació de l’obra de Verdaguer, el divertiment El giravolt de maig (1928), musicat per Eduard Toldrà, i la llegenda mexicana El ben cofat i l’altre (1951), traduïda al francès, que en una primera versió es titulava Misterio de Quanaxhuata (1943), i Cop de vent (1966), editada també en francès.
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.