2 minute read
La helioteràpia: aprofitar els efectes terapèutics del sol
“No hi ha vida sense aire ni salut sense sol” deia Arnold Rikli, considerat pare de la Helioteràpia moderna. El sol, al costat de l’oxigen, és la nostra major font d’energia, i això ja ho van veure els nostres ancestres, per als que el sol era el déu visible. Heli per als grecs, Sol per als romans, Mitra per als perses, Ra per als egipcis, Kinich Ahau per als maies, Inti per als inques..., el sol, no només ha estat venerat per les diferents cultures al llarg de la història, també ha estat emprat amb fins curatius des dels orígens de la humanitat. Heròdot, Hipòcrates i Avicenna ja usaven el sol com a remei terapèutic per a pell, reumatisme, raquitisme, atròfia muscular, afeccions urinàries... i sense ignorar que el seu ús abusiu podia ser nociu. Per tant, la helioteràpia (definida com l’ús dels raigs solars amb finalitats terapèutiques) s’emprava des de molt abans del seu auge i reconeixement durant el segle XIX, en el qual, en 1855, Rikli, va obrir a Àustria un sanatori naturista amb els banys de sol com a teràpia més prescrita. El metge naturista Heinrich Lahmann va fundar el sanatori “El cérvol Blanc” que s’omplia cada estiu amb més de 800 malalts. Downes i Blunt van demostrar la capacitat de certes reaccions solars sobre els bacteris i els microorganismes i el 1903, el metge danès Finsen va guanyar el premi Nobel a l’emprar la llum artificial en el tractament de les malalties de la pell (fototeràpia).
Els banys de Sol es poden prendre durant tot l’any i els seus beneficis són múltiples, però cal conèixer el nostre tipus de pell, tenir en compte l’estació, el lloc, l’hora del dia. El cap i els ulls han de protegir-se. Se sol aconsellar no excedir dels 15-20 minuts, començant amb 5 minuts al dia. Però depenent de la zona a tractar, el bany de Sol serà diferent, en temps i procediment.
És de sobres coneguda la seva funció en la síntesi de la vitamina D, que en realitat és una hormona. Hi ha receptors de Vit D per tot el nostre cos. Per tant, la seva importància s’estén a més sistemes a més del immune i de la coneguda funció de regulació del calci en l’organisme.
El sol destrueix microorganismes patògens, augmenta la circulació sanguínia, té una acció sedant i analgèsica local, regula el sistema nerviós central (millora depressió, esgotament), estimula processos de desintoxicació de l’organisme, augmenta la taxa d’hemoglobina i el nombre de glòbuls vermells i blancs (leucòcits). Millora artritis, reumatismes, fractures, osteoporosi, afeccions cutànies, problemes digestius, respiratoris, alteracions circulatòries...
Però també pot tenir efectes secundaris als quals cal atendre, per això els banys de sol són prescrits a la balneoteràpia. Els més comuns solen ser la miosi (contracció de la pupil·la), les reaccions cutànies com l’eritema, la urticària solar, dermatosi, èczemes... També pot produir esgotament amb taquicàrdia, cop de calor. Està contraindicat en lesions precanceroses. •
Marta Gandarillas, Periodista especialitzada en Salut Natural, Titulada superior en Naturopatia i Terapeuta de Jin Shin Jyutsu | mgbioecoactual@gmail.com
