Festes Patronals i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga 2022

Sant Pere apòstol

Junta Central

Alcaldessa de la Pobla Llarga

Pregoner de les festes 2022

Moros i Cristians

MOROS I CRISTIANS

Regidor de Cultura Festiva

Presidenta de

UNDEF

11 BÀNDOL CRISTIÀ 12 CAPITANIA CRISTIANA 2022 - Comparsa Tizona 14 Comparsa Ardiacans

Comparsa Pirates - Draguts 16 Comparsa Cids 17 Comparsa Cristians a Roll 18 Comparsa Conqueridors 19 BÀNDOL MORO 20 SULTANIA MORA 2022 - Comparsa AL VANDALUS - NADIMS 22 Comparsa Saudites 23 Comparsa Emirs 24 Comparsa Boquimolls

PROGRAMA D’ACTES

APUNTS DEL NOSTRE POBLE

40 QUI T’HA VIST I QUI ET VEU (DEDICAT A L’ANTIGA ESTACIÓ DE LA POBLA LLARGA) per Josefa Pujante 41 DON RICARDO REIG, METGE DE LA POBLA per Joan Català i Cebrià 48 ALGUNES NOTES SOBRE EL PINTOR ESTRUCH I LA POBLA LLARGA. 1A PART per Balbí-Josep Serena Pérez 52 BARONA I KÜSTER, DUES FAMILIES DE MESTRES DE LA POBLA LLARGA. LA HISTÒRIA ÉS EL RELAT DEL PASSAT, UN PASSAT QUE COMENÁ JUST QUAN EL PRESENT S’ESVAEIX per Josep Ramón Torres, Vicenta Roig, M. Guadalupe Palau i Vicent Belda 57 OCUPES per Joan Carles Úbeda 60 EMILI GASCÓ IBÁÑEZ. LA LLUITA PER LA CULTURA per Ferran Pastor Belda

GUIA COMERCIAL

Edita Junta Central de Moros i Cristians Col·labora M.I. Ajuntament de la Pobla Llarga Dipòsit legal V-3001-2017 Disseny i impressió Blauverd Impressors Disseny portada Blauverd Impressors

Aquest llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció i ús del valencià.

Ximo Puig Ferrer

PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA

En 2020 la pandèmia va afec tar a tots els àmbits de les nostres vides, també al de les nostres tradicions festives. Amb una enorme responsa bilitat la nostra societat va fer front a una situació molt complicada i vam aconseguir superar aquells moments tan durs. Davant la suspensió de molts actes festius en 2020 o de les mesures sanitàries que van acompanyar les celebraci ons de 2021 va créixer el nos tre desig de poder tornar als carrers per a compartir com era costum les celebracions que tant estimem tan promp te com fora possible.

Per fi enguany, gràcies a la vacunació, les festes recu peren el seu caràcter tradi cional als nostres pobles i ciutats. La Pobla Llarga es prepara per celebrar a la ma nera de sempre les Festes Majors i de Moros i Cristians i si tot va com esperem, el mes d’octubre els actes re ligiosos, lúdics i tradicionals tornaran als carrers acompa nyats per moltes persones. A la Pobla Llarga viureu totes les celebracions amb pru dència i sense oblidar que la covid-19 encara es troba entre nosaltres, però també amb un legítim orgull per l’esforç que heu fet durant un temps tan difícil com el que hem deixat arrere. El moment que tant espereu arribarà d’ací a poc i men tres tant vull enviar-vos, a les amigues i els amics de la Po bla Llarga, la meua salutació més cordial, un fort abraç i els meus millors desitjos per a les vostres Festes Majors i de Moros i Cristians de 2022 i per a totes les que compar tireu en el futur.

LA POBLA LLARGA 2022 3 La Pobla Llarga viu intensament les seues Festes Majors en honor a Sant Calixte i de Moros i Cristians amb unes celebracions que agermanen en un ambient càlid i acollidor a totes les persones que participen en els diferents actes populars que tenen lloc durant uns dies molt especials.

Neus Garrigues Calatayud

ALCALDESSA DE LA POBLA LLARGA

Veïns i veïnes de la Pobla Llarga, És per a mi un plaer tornar a dirigir-me a vosaltres amb motiu de la celebració de les Festes Majors i de Moros i Cristians.

la nostra tradició. Amb molta estima s’han organitzat aquests actes per tal que grans, adolescents i menuts ho passeu d’allò més bé durant els propers dies.

L’any passat tornàrem a viure una entrada diferent i única, que mai oblidarem per tot allò que va implicar i pel treball que junts realitzàrem per tornar a veure els Moros i els Cristians desfilar pels carrers del nostre poble, demostrant que una nova forma de fer cultura de forma segura era possible.

Ara, enrere queden eixos moments i encara que sempre amb respecte per la COVID, podem dir que aquest any sí tornarem a viure unes Festes Majors i de Moros i Cristians a la Pobla tal i com les recordàvem. Per tot açò, amb molta il·lusió, vos con vide a totes i tots els veïns de la localitat a gaudir dels propers dies amb els nostres amics i familiars, a participar d’aquestes festes i dels actes programats i entre totes i tots fer més grans la nostra festa, que és un dels millors retrats que ens defineix com a poble i com a societat i ens ajuda a assenyalar la riquesa cul tural que posseïm. Són dies especials a la Pobla i això sempre serà motiu d’alegria. Podrem anar al teatre o espectacles musi cals, berenars infantils o actes culturals, i en resum, tindrem una àmplia i variada programació per a que totes i totes puguem divertir-nos al nostre poble.

Veïns i veïnes, poblatans i poblatanes, eixim al carrer, ballem, juguem, disfrutem de la música, del color i de la nostra festa, compartim amb els qui més estimem moments d’alegria i de diversió. Demostrem que som capaços de conviure totes i tots junts amb harmonia, respecte i civisme. Gaudim la nostra festa! Vivim les Festes Majors i de Moros i Cristians! Fem poble!

FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS INSTITUCIONS4 A la Pobla Llarga el mes d’oc tubre sempre ha sigut un dels mesos més especials de l’any, concretament del 7 al 14, setmana en la qual cele brem les nostres festes. Per a mi, són un conjunt d’emoci ons, sensacions i records, que cada any tracte de reflectir en aquest escrit. Elles són el resultat d’un treball conjunt entre la Junta de Moros i Cris tians, l’Ajuntament, diverses associacions i particulars que aporten el seu gra d’arena per fer la festa més gran i a tots ells vull agrair-los el seu tre ball i implicació per mantenir

Josep Copoví García

REGIDOR DE CULTURA FESTIVA

Estimades veïnes i veïns, amb el mes d’octubre arriben les Festes Majors i de Moros i Cristians.

Ha aplegat aquesta data tan assenyalada on la nostra premissa és celebrar i homenatjar la festa, sentint els carrers vibrar amb la música i l’alegria de la gent.

Després de dos anys de celebrar les festes d’una manera inconcebible fins aleshores, hem tornat.

La tan esperada entrada de Moros i Cristians tornarà al seu recorregut habitual, on la Junta Central al capdavant de totes les comparses del nostre poble, ens faran gaudir d’una vesprada màgica.

Hem preparat amb molta il·lusió una àmplia oferta d’actes pensant en tots els grups d’edat. S’apropen dies en els quals farem un descans del nostre dia a dia, on eixirem al carrer a viure la nostra Festa Major i de Moros i Cristians, a compartir moments amb familiars, amics i veïns, amb alegria i diversió, donant exemple de convivència, respecte i civisme.

L’ambient d’un poble a les seues festes són el reflex de la tra dició i l’esperit que aquest alberga. Així que, eixiu al carrer, unim-nos i trobem-nos en cada activitat i acte i donem exemple de força i d’enteresa com a poble, aquest poble que totes i tots estimem.

Poblatanes i poblatans, molt bones festes a tots!

Julio César Periche Zapata

RECTOR DE L’ESGLÉSIA DE SANT PERE APÒSTOL

València 2022

Sant Calixt exerceix allò que hui ens protegeix com a poble sota la seua empara. L’autoritat del sant patró de la Pobla Llarga és la seua fidelitat a la consagració pel seu poble que després d’una època de desolació, ara s’alça i respira el profund sospir que Sant Calixt ha protegit.

La Mare de Déu compleix prompte setanta-cinc anys a la Pobla, ara amb Sant Calixt anem entusiasmats i beneïts a la trobada amb la Mare de Déu. Déu els beneïsca sota l’empara de la Mare i amb sant Calixt només ens queda dir-vos gràcies, Senyor!

Mario Padial

PREGONER DE LES FESTES 2022

Mario Padial Brunet naix el 22 de desembre del 1980 en El Puig de Santa Maria, però amb tan sols 16 anys es muda al que a hores d’ara continua sent el seu llar: La Pobla Llarga.

Procedent d’una família d’ex tensa trajectòria en el món de la restauració, Mario decidix explorar l’electrònica als 19 anys, però finalment redireccio na les seues metes i en el 2002 s’incorpora en l’Escola Superi or de Pastisseria de València, compaginant els estudis amb el negoci familiar.

En el 2007, després d’obtindre la seua especialització exercix la do cència i comença la gestió del seu propi projecte, encara en desen volupament en aquell moment.

En el 2009 s’alça com a vence dor de la Copa Livania d’Espa nya en la categoria de xocola te, inspirant-se en paisatges i sabors de la seua terra. Des prés comença a treballar com a assessor tècnic en diverses pastisseries i continua la seua carrera com a formador.

A partir del 2010 viatja assíduament a París per a impregnar-se de la cultura xocolatera francesa. Aquest mateix any crea el seu pro ducte estrela: el carbó de xocolate, actualment distribuït per tota Espanya durant la campanya nadalenca.

Al gener del 2012 munta el seu propi obrador de pastisseria artesa na, junt amb la seua dona Lorena Sanz. Des de llavors, desenvolu pa postres exclusives per a xefs de premiada avantguarda, recreant realitats que s’aproximen cada vegada més a la màgia. Un any més tard col·labora com a assessor tècnic per a la firma de xocolates Valor, i les seues directrius empresarials s’establixen definitivament, descrivint un model de negoci artesanal, versàtil, exclusiu i garant de qualitat des de la matèria primera.

Durant els anys 2014 i 2015 augmenta la seua activitat com a docent a nivell internacional, i en el 2016 col·labora amb el Sakagura LDN, sent el seu primer coqueteig amb la cultura gastronòmica asiàtica.

Al començament de l’any següent viatja a Japó i coneix l’empresa privada Asuka Co LTD amb la que, a partir de mitjan del 2018, col·labora estretament. Des de llavors, la firma compta amb una botiga en el barri d’Itaewon (Seül, Corea) i dos establiments pop up en la franquícia de grans magatzems Shinsegae.

En 2020, servint-se de la passió i el seu inestimable equip, acon seguix superar les adversitats que la pandèmia mundial planteja en la indústria. És en aquest mateix any que té el seu tercer fill, sent la seua família el pilar al voltant del qual pren gran part de les seues decisions.

Paral·lelament una nova etapa comença. La firma amplia horitzons i acaba sent aclamada per elaborar un dels millors pans d’hamburguesa.

En 2021 la firma completa un cicle, i s’augura més preparada que mai per a continuar prosperant. Tant ella com el seu autor, el reco neixement més actual del qual és concedit en 2022, en la ciutat de Moca (Puerto Rico), amb motiu de la seua labor com a xocolater i mentor, sent certificat com a ambaixador de la unió entre pobles a través de la qualitat del seu treball.

Pepa Prats Montava

PRESIDENTA DE LA UNDEF

Portem ja massa mesos sense poder veure els somriures de la gent, sense poder abraçar-nos, sense poder estar amb totes les persones que estimem, sense poder celebrar les nostres benvolgudes festes. En la vida quotidiana necessitem passar pàgina de la pandèmia, i això, sense dubte, vol dir que també necessitem recobrar un aspecte tan important per a nosaltres com les Festes de Moros i Cristians.

És per això, que hem de recobrar la il·lusió i pensar que hem d’intentar extraure alguna cosa positiva d’aquest parèntesi tan fosc: fins el moment, hem resistit, ens hem mantingut amb unió, ens hem hagut de reinventar, i hem acumulat moltes ga nes d’eixir al carrer i d’obrir les nostres filaes/comparses.

Amb la pandèmia ja quasi superada gràcies en gran mesura a la responsabilitat col·lectiva, que el món fester hem demostrat sobradament, ara és el moment de poder recuperar els nostres actes. Tenim la determinació de fer festa, la força per fer-la, la serietat perquè siga amb trellat i coneixement, i, sobre tot, l’alegria per poder tornar a omplir de tradició, de color, de mú sica i de pólvora les nostres localitats.

Des de la UNDEF, que tinc l’honor de presidir, volem saludar a la Junta Central de Moros i Cristians i a tota la directiva desit gem que tingueu unes festes plenes de goig i de reencontres. De veres, que ens ho mereixem.

Visca La Pobla Llarga!

Visca la Festa!

FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS INSTITUCIONS8 Després de dos anys llarg i grisos, per fi ha aplegat el 2022 i l’hem rebut amb molta esperança.

Silvia Doménech Parreño

PRESIDENTA JCMMCC DE LA POBLA LLARGA

Tinc l’orgull de tornar a saludar-vos com a Presidenta de la Junta Central de Moros i Cristians de la Pobla Llarga.

Hem treballat de valent durant tot l’any per a dur endavant les nostres benvolgudes festes, aquelles que tant desitgem i que per fi, enguany podrem gaudir amb total plenitud, tal i com estem acostumats.

Em sent molt afortunada, es tic envoltada de companys

amb molt de sentiment per la festa, amb ganes de lluitar, de continuar amb les nostres tradicions, d’innovar i de gaudir de cada acte que amb tanta il·lusió hem preparat. Hem creat un vincle molt especial i entre tots, formem un gran equip. Sou meravellosos!

Agraïment a l’Ajuntament pel seu suport i recolzament un any més, i molt especialment al nostre regidor de festes, Josep Copoví i García. No puc oblidar les associacions que col·laboren amb nosaltres al llarg de tot l’any i també de tots els qui col·labo ren en la confecció d’aquest llibre, sense ells res seria possible, moltíssimes gràcies. A la Presidenta de l’UNDEF, Pepa Prats i Montava, agrair-li la seua salutació i el seu treball incondicional per continuar lluitant per les nostres festes de Moros i Cristians.

Tizona i Al Vandalus Namins!!! Enguany sí, enguany gaudireu amb la resta de comparses del vostre any tan esperat. Satisfets i amb moltíssimes ganes, ostentareu una nova Capitania i Sulta nia, potser la més desitjada des de la vostra fundació. Belén i Fani, les meues Capitanes, sou molt especials per a mi, implicades, treballadores i amb un sentiment fester incondici onal, sabeu que em teniu per al que faça falta , segur que serà un any inoblidable, us ho mereixeu!!!

David, mira si et va agradar que repeteixes càrrec!!!! Estic segura que gaudiràs encara més que en la teua primera vegada de Sultà. Ara estaràs acompanyat d’una gran Sultana, Reyes, tu viuràs per pri mera vegada i des del més alt les nostres festes de moros i cristians.

Vos desitge, Capitanes i Sultans que gaudiu al màxim i aprofi teu cada moment , perquè és únic i especial.

Comparses Mores i Cristianes, ja tenim les nostres festes ací. Desitge de tot cor, que gaudim amb salut, germanor i harmo nia dels dies més esperats de tot l’any.

Poblatans i Poblatanes, visitants, us convidem a participar, a eixir al carrer i a gaudir d’aquesta tradicional festa.

Visca Sant Calixt i els Moros i Cristians! Una abraçada ben forta!

ESTEFANÍA VALLÉS MATEU i BELÉN GASCÓ BELDA

CAPITANES 2022

L’any passat va ser un any com plicat, però ens ha ajudat a agafar aquest amb més ganes. Va ser un escalfament per a tot allò que ens espera aquest any. Hem agafat aire i ara la nostra comparsa, Tizona, encarem la nostra segona Capitania. Pre parada amb molt de treball ,esforç i dedicació. I després de tants anys celebrant les festes de moros i cristians a La Pobla Llarga, ens ompli de sa tisfacció anunciar-vos que se rem dos dones, dos capitanes les que representem al bàndol cristià. Amb tot allò que impli ca, responsabilitat, compro mís, treball i com sempre, amb molta il·lusió!

Ser les primeres dones en la història del nostre poble amb

el càrrec de capitanes, no sols és una innovació, també és un orgull. Som exemple de que tot es pot i res és impossible. Anem a posar les ganes i l’art que ens caracteritzen per a representar a la nostra volguda comparsa i al nostre bàndol cristià. Portarem música, color i alegria als carrers de la Pobla. Les festes de moros i cristians donen inici a dies al·lucinants després d’una “maleïda pandèmia”, perquè tornarem a viure la il·lusió d’eixir als carrers i trobar-nos amb els nostres amics i familiars. Hem de donar since rament les gràcies a tots els membres que formen la nostra com parsa, perquè sense el seu esforç i treball del dia a dia no hauríem pogut arribar fins al més alt de les festes. Som una gran família. Aprofitem per donar les gràcies a tots els membres de les com parses que formen la junta central, dels que em rebut recol zament i estima. I a la seua presidenta Sílvia Doménech per la seua atenció i el seu suport incondicional.

Al bàndol moro, a la Sultania Al- Vandalus Nadims, dir-los que serà un any inoblidable per a les dues comparses. Només ens queda convidar a tots els poblatans i poblatanes a viure les festes al nostre costat i a eixir als carrers a omplir-los d’aplaudi ments i somriures.

Les capitanes 2022

ANDRÉS PASTOR ESTORNELL

JUAN CARLOS PITARCH MOSCARDÓ

ESTHER SANTOS GORRIS

DAVINIA CUÑAT RIPOLL

SHEILA COGOLLOS BENAVENT MARÍA PRATS BELDA

BELEN GASCÓ BELDA CAROLINA ALEIXANDRE TUDÓ

IGNACIO SANCHIS SANCHIS CAROLA NAVALÓN PERIS

CORAL SANTOS SANCHIS ESTEFANÍA VALLÉS MATEU

JEZABEL CANTOS RIBES

RAUL MARTÍ CLIMENT

JUAN FRANCISCO REIG ASCÓ

LOURDES GAVIDIA TODOLÍ

JENIFER BENAVENT BISQUERT JOANA SÁNCHEZ HERNÁNDEZ

MARIA REIG ASCÓ

SANDRA MORENO PICÓ

SALVATORE DAMIANO MARIA PELLICER TALENS

RAFAEL GARRIGUES FERRERO ALLENDE MARTÍ PRATS

YVES MARTÍ PRATS

WAYAT REIG CANTOS CARLOTA SANCHIS ALEIXANDRE

ELLA PITARCH BENAVENT

JÚLIA MASCARELL COGOLLOS ADRIÁN CASTELLÓ MARTÍNEZ MIGUEL CHELVI ARENAS JOANA SÁNCHEZ HERNÁNDEZ CLAUDIA CHELVI GONGA JOAN VIDAL MARTÍ

Tizona

CAPITANIA

CRISTIANA

PACO ALBELDA TORMO SÒNIA BELLVER GOMAR CARLA BERNIA PÉREZ MELA CASANOVA PLANA RAFAEL CASANOVA TORMO MARC CASTELLÓ SABATER NEUS CLIMENT MONTELL MARTA CLOQUELL PLA SANDRA CLOQUELL PLA ÀNGEL DASÍ VEGA RUBÉN FAYOS ROCA JOSÉ ANTONIO GÓMEZ PONCE VANESSA MAHIQUES MORENO CARME MOSCARDÓ MARGARIT ANDREU NEGRE ROCA JUAN MIGUEL ORTOLÁ ÁRIAS SEFA RIPOLL TUDELA VICENT RUBIO SERENA

ERIC SÁNCHEZ RIBAS

CARMEN SANZ BENITO BRUNO TOMÀS VALLÉS JOSUÉ TORTOSA MONTELL ARANTXA TUDELA GARRIGUES MARIA TUDELA GARRIGUES JOSEP VALLÉS GIMÉNEZ XIMO VIDAL MARTÍNEZ AITANA CASTELLÓ MOSCARDÓ LEIRE DASÍ AZCÁRATE JOAN ORTOLÁ MAHIQUES VÍCTOR ORTOLÁ MAHIQUES ÀLEX TOMÀS BELLVER XAVI TOMÀS BELLVER GEMMA VALLÉS CASANOVA JÚLIA VALLÉS CASANOVA BLANCA FERRÚS CASANOVA ERIC SÁNCHEZ CLOQUELL

Pirates Draguts

EDUARDO ENGUIX RÓDENAS FANI TOMÁS VALLÉS FERRAN CASTELLÓ CARBONELL MARIA CARBONELL PACHÉS VERÓNICA MORAGUES SANCHO ELADIO MOYA NEGRE CARMINA FEMENÍA ÚBEDA JOSÉ MANUEL FOGUES CUENCA CRISTOBAL APARICIO TEROL Mª CARMEN FOGUES CUENCA DAVID CERDÁ CANTOS PATRICIA RIBERO MARTÍNEZ TAMARA SENDRA NOEMI LLINARES MURCIA SALVADOR MARTÍNEZ CALABUIG

MARIA BELTRÁN PÉREZ ADELA ENCARNACIÓN TALENS ROBERTO BAEZA COGOLLOS SARA MARTÍNEZ CORTEZ JOANA ENGUIX TOMÁS CARLES MARTÍNEZ LLINARES ÁFRICA CASTELLÓ RIBERO MANEL FOGUES FEMENÍA ELMA MARTÍ MORAGUES ARNAU NAVARRO SENDRA CARMEN APARICIO FOGUES ANTONI BAEZA MARTÍNEZ ASIER ENGUIX TOMÁS MARC MARTÍNEZ LLINARES SOFÍA FOGUES FEMENÍA

TINO ROVIRA MARTÍNEZ MARISA BELDA CEBRIÀ VICENTE ISIDRO VIDAL SANCHIS TOMÀS PASCUAL OLIVARES SUSANA DIERT SANCHO CLARA RICHART BELDA LORENA CALATAYUD SALA SILVIA ROCH ORDIÑAGA SILVIA GÓMEZ MASCARELL ROSARIO SALA CALATAYUD LIDIA NAVARRO ORDIÑAGA MIREIA PACUAL DIERT NÚRIA PASCUAL DIERT ADRIÀ ALABORT ROCH BLAI GÓMEZ SALA LLUC GÓMEZ SALA ALEIX RAMÓN NAVARRO ONA RAMÓN NAVARRO IRENE VIDAL GOMAR GISELA VIDAL GOMAR PAUL CASELLS BELDA MARIA CASELLS BELDA

Cristians a Roll

ANA CALATAYUD MARTÍNEZ

MARIA VICENTA DOMÉNECH PARREÑO

SILVIA DOMÉNECH PARREÑO JOSE FRANCISCO GARCÍA BADÍA ENRIQUE GARCÍA FERRERO RAMÓN GIL CALATAYUD

JUAN FERNANDO GIMÉNEZ PLA JUAN JESÚS GONZÁLEZ SÁNCHEZ

VICENTE GRAU QUILES VICENTE PASCUAL GUMILLA ORTOLÁ ERIC LÓPEZ DURÀ

MARISA PANIAGUA BUIGUES

PEDRO SÁNCHEZ MORENO VICTORIA TUDELA BALAGUER ESTHER GUMILLA BLESA MARIVÍ GONZÁLEZ DOMÉNECH MARTINA GIL FERRER VICTORIA GARCÍA TUDELA VICENT GRAU DOMÉNECH ALFONSO PRATS NÚÑEZ MARIA GUMILLA BLESA SÍLVIA GRAU DOMÉNECH MARC GARCÍA CALATAYUD

ARTURO MIÑANA FERRERO SALVADOR CALATAYUD MIRA JOSE JAVIER ZAMORA MAHÍQUES CARLOS PERALES MARTÍNEZ IGNACIO MOSCARDÓ GINER PEDRO SÁNCHEZ RIBAS RAMÓN VENTURA MARTÍNEZ CARLOS MARTÍN CARRETÓN MANOLO ESPARZA TORRES RICARDO TELLO MIÑANA DIEGO SANTOS GORRIS EDUARDO DUATO CHUST MARÍA ISABEL MIÑANA SANCHO ARANTXA ALFARO PIERA MARGARITA MIRA VAYÁ RAQUEL SANTOS GORRIS MARÍA ISABEL ESTORNELL VILA Mª FE MARTÍNEZ FERNÁNDEZ MARIA GARCÍA ARTÉS GREGORIO MESTRE BARBERÁ MARÍA ELENA SANTOS GORRIS HUGO CALATAYUD SANTOS ROCÍO LIÑANA DE LA TORRE BELÉN FURIÓ SANTOS MIREIA MOSCARDÓ MIRA DANIELA MOSCARDÓ MIRA AMAIA MIÑANA ESTORNELL BORJA MIÑANA ESTORNELL MABEL SANTOS MIÑANA DIEGO SANTOS MIÑANA ÁLVARO MESTRE SANTOS GONZALO MESTRE SANTOS JIMENA MESTRE SANTOS PAU DUATO GARCÍA HUGO DUATO GARCÍA SALVADOR PASCUAL MARTÍNEZ HERMINIA EVARISTO MONCHO DAVID PASCUAL EVARISTO

Conqueridors

de MOROS

CRISTIANS SULTANS 2022 DAVID IBÁÑEZ GÓMEZ i REYES TORMO LLUCH

FESTES MAJORS

Benvolguts poblatans i poblatanes, ens ompli d’alegria i d’orgull anunciar unes noves festes de Moros i Cristians després d’uns anys tan difícils.

Presentem amb molta il·lu sió la segona sultania de la comparsa mora Al-Vandalus Nadims. Pareix que va ser l’al tre dia quan fundarem la nos tra comparsa un grup d’amics, el qual ha anat augmentant al llarg del temps aportant no ves generacions.

De nou els trabucs faran retronar els nostres cors i ompliran els carrers de música i color. És per açò, que esperem la vostra assistència i participació a cada acte que realitzem, i que ens mostreu el vostre suport compartint amb nosaltres els senti ments que aquesta festa tan especial ens fa brotar a la gent del nostre poble.

Tornarem a gaudir del comboi i la germanor que uneix a totes les comparses. Aprofitem per a donar la benvinguda a una nova comparsa del bàndol moro, els Saudites, que ens ajudaran a fer més gran aquesta festa tan nostra, aportant joventut i entusiasme.

Com no, agrair el treball incansable durant tot l’any de la Junta Central de Moros i Cristians de la Pobla Llarga que junt amb l’Ajuntament ens proporcionen totes les ferramentes per a po der presentar una bona sultania.

Conjuntament amb la comparsa Tizona i les seues capitanes, la festa està assegurada i esperem poder compartir-la amb tots vosaltres.

BONES FESTES I VISCA SANT CALIXT.

CARLOS ALEIXANDRE TUDÓ

ADELINO DERNIS FOMBUENA

VANESSA FRANCO RODRÍGUEZ IRIS GONZÁLEZ CARBONELL ESTEFANÍA MARTÍN GARCÍA CHRISTIAN MASCARELL PÉREZ

JAVIER PASCUAL BENAVENT DAVID PÉREZ MARTÍNEZ

DAVID RIBERO MARTÍNEZ

IVÁN RODRÍGUEZ MARTÍ

NAIARA ROMERO TALENS

JOSE TOMÁS MATEU

AINA TORMO LLUCH

REYES TORMO LLUCH

GERARD TORMO LLUCH

JUAN VICENTE VAYÁ TORMO

IVÁN BENAVENT CALATAYUD PAULA GARCÍA SANCHIS ARANTXA MERI BISBAL JULIA SÁNCHEZ TORMO ÁNGEL MURCIA SOLER DAVID IBÁÑEZ GÓMEZ ÓSCAR GARCÍA GARCÍA KATYA IBÁÑEZ GÓMEZ ÉRIC PÉREZ FRANCO CLAUDIA PÉREZ FRANCO JÚLIA ALEIXANDRE GONZÁLEZ PAU ALEIXANDRE GONZÁLEZ

JULEN DERNIS ROMERO ADRIANA GARCÍA IBÁÑEZ

Al vandalus Nadims SULTANIA MORA

CARLA SANCHO CHAFES ADRIÀ VILA CUCÓ JERONI ROMERO TALENS OSCAR SÁNCHEZ GORRIS BORJA SÁNCHEZ LORENTE BERNARDO BORRÁS SOLER TATIANA CLEMENTE QUIQUE CLOQUELL MURGUI ANDREA DERNIS FOMBUENA FRAN ESPÍ BIXQUERT MIRIAM FERRERO BLEDA NACHO FURIÓ RICHART ANDREU GARRIGUES ALBELDA CARLES MORENO MORENO ADRIÁN PACHÉS GONZÁLEZ PAULA PELLICER CASANOVES ÓSCAR VIDAL MARTÍ CARLA PÉREZ MONTAGUD NEREA QUESADA SOLER ISMAEL REQUENA SOLER JAVIER SANCHÍS TODOLÍ ERIC SOUSA FERNÁNDEZ VICENT SOUSA MURILLO LIDIA TIMOR BAEZA ADRIÁN ÚBEDA TODOLÍ NATI VIZCAÍNO TUDELA OSWALD SANCHÍS RODRIGUEZ INÉS MIÑANA ESPARZA PALOMA MONCHO LLINARES IRENE PERALES SOLER

Emi

JENIZAROS

ANTONIO CONEJERO REIG

ELENA CUENCA GIMÉNEZ HÉCTOR CASTELLÓ BENAVENT JORGE TALENS FERRER JOSÉ LUIS ROVIRA MARTÍNEZ MARÍA LAURA GARRIGUES CALATAYUD MARTÍN ONRUBIA BARRACHINA MIGUEL ÁNGEL GARCÍA NAVALÓN MÓNICA CARRASCOSA SUSPEDRA NATALIA PANELLA PIERA NATAN ESPARZA PEÑARRUBIA SALVA PUCHADES CUESTA SANDRA PALOP CABANES

SERGIO ESPARZA CASTELLÓ

TATIANA PLA GONZÁLEZ VANESSA MATEU MARTÍNEZ JORGE JAVIER HEREU HERVÁS ADRIANA CONEJERO CUENCA AIZEA DOMÉNECH MATEU GALA ESPARZA PALOP MARIO CONEJERO CUENCA NAIARA GARCÍA CARRASCOSA MARINA ROVIRA GARRIGUES EKAITZ PUCHADES MATEU ISIS HEREU CATALÁN

de MOROS

FESTES MAJORS

ÀFRICA BELLVER ESCRIVÀ ANA BELÉN CUENCA PASCUAL ANA GARCÍA FAZIO ANDREU GIMENO BIXQUERT ÁNGELA BIXQUERT SIMÓ CARMEN LLINARES RIBERO DAVINIA GIMENO BIXQUERT EMILIO MIÑANA NEGRE ENRIQUE ARMIÑANA ANDÚJAR

IVÁN ESPARZA PEÑARRUBIA IVÁN MIÑANA SANTAMARÍA

JORGE ENRIQUE SANCHIS BALAGUER

JOSÉ CLIMENT OLIVER

JOSÉ GIMENO ALABORT

JOSE GRIMALTOS RUIZ

JOSE JOAQUÍN MATOSES FERRER

JOSE LLORCA FRANCO

JOSE PASCUAL GIL

JUAN BTA. GOMAR MIÑANA

JUAN CARLOS BIXQUERT LANCERO

JUAN CASTILLO SANTAMARÍA

JUAN LUIS ESPARZA

JUAN SEBASTIÀ PONS

JUANJO GARRIGUES CALATAYUD LORETO SANTAMARÍA GIL Mª CARMEN PRATS VAYÁ EVA Mª ESPAÑA CASTELL Mª JOSÉ MONTAGUD CALATAYUD Mª ROSARIO PEÑARUBIA MURILLO Mª CARMEN LLORCA LLINARES ISMAEL JOSÉ ARBONA TUDÓ Mª DOLORES MIÑANA ESPARZA Mª ELVIRA BENAVENT Mª LOURDES QUESADA SANTAMARÍA MÓNICA CAMPOS CEREZO RAFA SOLVES VAYÀ SERGIO ESPARZA TALENS TAMARA JORDÁ MICÓ VERÓNICA CASTILLO SANTAMARÍA VICENTE GIMENO ALABORT EDGAR BENAVENT BISQUERT ANA PASCUAL BENAVENT NEREA ESPARZA ORTIZ BIANCA CUCÓ CASTELLÓ DANIELA AHULLANA JORDÁ FERRAN SANCHIS MARTÍNEZ IBAI SOLVES CUENCA JOAN CASTILLO MONTAGUD JOAN GARRIGUES LLORCA JOEL PONS CASTILLO AITOR PONS CASTILLO CARLA BIXQUERT ESPAÑA PAU BIXQUERT ESPAÑA

CLAUDIA ARMIÑANA PRATS LAURA CLIMENT GARCÍA LEILA ESPARZA BELLVER PAU AHULLANA JORDÁ PAULA MATOSES GIMÉNEZ RUBÉN CLIMENT GARCÍA VEGA SANCHIS MARTÍNEZ ZAIRA ESPARZA ORTÍZ BIANCA GUMILLA CUCÓ ELSA GUMILLA CUCÓ

INSCRIPCIONS

Els tiquets o inscripcions que s’hagen d’adquirir a la Biblioteca, s’adquiriran en horari de Biblioteca.

Dia del Major

Les inscripcions es realitzaran des del 12 fins al 21 de setembre.

Lloc: Biblioteca Municipal Preu: 3€

Berenars

Infantils

És necessària la inscripció per a tots els berenars.

Les inscripcions es realitzaran des del 26 de setembre fins l’11 d’octubre.

Lloc: Biblioteca Municipal Preu: gratuït

Nota: Si el teu fill o filla pateix alguna al·lèrgia, ho podreu comunicar perquè se li prepare un berenar adequat.

Espectacle

“Nit de Monòlegs” amb Òscar Tramoyeres i Rafa Alarcón

Les inscripcions es realitzaran a la Biblioteca Municipal des del 26 de setembre fins al 10 d’octubre.

Preu: 1€

Aforament limitat

Petit Chef

Les inscripcions es realitzaran des del 26 de fins al 30 de setembre.

Lloc: Biblioteca Municipal Places limitades

Preu: gratuït

La Ludoteca ix al carrer

Les inscripcions es realitzaran des del 26 de setembre fins el 4 d’octubre.

Lloc: Biblioteca Municipal

Preu: gratuït

Ruta cultural dia 12

Les inscripcions es realitzaran, bé en la Biblioteca Municipal (96 297 04 34) o bé al tèlefon 610 567 529, des del 3 d’octubre fins a l’11 d’octubre.

Preu: gratuït

Campionat de Futbolí

Les inscripcions es realitzaran al Brooklyn Bar.

Caminada:

Pujada a la Serratella

Recomanada

a partir de 7 anys.

Les inscripcions es realitzaran, bé en la Biblioteca Municipal o bé al tèlefon 610 567 529, des del 19 fins al 30 de setembre.

Preu: gratuït Grups reduïts

Paelles

Les inscripcions es realitzaran des del 26 de setembre fins el 4 d’octubre.

Lloc: Biblioteca Municipal

Preu: 1€

I Torneig

FSJ

Inscripcions fins al 7 d’octubre, als telèfons: 675024629 o 606729043

Inscripcions: 25€ per parella.

PROGRAMACIÓ

Dissabte 24 de setembre

DIA DEL MAJOR

19:30 h. Sainet valencià: Passatgers

Companyia: El Palmeral Teatre.

A continuació acte “Dia Internacional del Major”

Reconeixement públic a les persones majors de 90 anys. Lloc: Casa de la Cultura.

Organitza i Patrocina: Ajuntament la Pobla Llarga.

21:30 h. Sopar del major

Inclou: picadeta, entrepà, beguda i cafè. Lloc: Casa de la Joventut. Es necessària la inscripció. Veure full d’inscripcions.

A continuació, espectacle a càrrec del showman “Carlos Luna” i del tribut a Lina Morgan

Organitza i Patrocina: Ajuntament la Pobla Llarga.

Diumenge 25 de setembre

11:00 a 13:30 h. Repartiment del llibre de festes Als següents llocs: Encreuament C/ Mestre Rodao i C/ Muntanya, C/ 9 d’octubre (Institut), Glorieta, Pl. dels Furs, Pl. País Valencià.

14:30 h. Dinar de germanor dels Moros i Cristians.

En finalitzar el dinar, Discomòbil

Lloc: Joan Fuster.

Organitza: Junta Central Moros i Cristians.

Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.

Dissabte 1 d’octubre

09:00 h. Caminada: Pujada a la Serratella

Les inscripcions es realitzaran, bé en la Biblioteca Municipal (962970434) o bé al tèlefon 610567529, des del 19 fins al 30 de setembre.

Punt encontre: Aparcament Estació Adif-Renfe. Des d’allí ens dirigirem fins l’àrea de pícnic de la Serratella.

Distància total: 6 km.

Hi haurà un refrigeri des de la Serratella.

Ruta recomanada per a majors de 7 anys i no apta per a carrets de xiquets.

Es recomana: calçat i roba còmoda. Grups reduïts.

Preu: gratuït.

Organitza i Patrocina: Ajuntament la Pobla Llarga.

FESTES MAJORS

16:30 h. XXXIV Volta a Peu a la Pobla Llarga “Memorial Julio Salom”

Preu: 2 € la inscripció.

A banda eixe dia, podreu col·laborar amb l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC)

Inscripcions: https://cronorunner.com/inscripcion. php?ref=16-1652

Organitza: Penya Mohicans.

Patrocina: Ajuntament la Pobla Llarga. Col·labora: K2 Cafe-Bar.

22:00 h. Sopar de germanor de Moros i Cristians

Lloc: Parc Joan Fuster.

00:00 h. Comparses in Session. Festa de dj’s MM i CC Lloc: Parc Joan Fuster.

Organitza: Junta Central Moros i Cristians. Patrocina: K2.

Col·labora: Ajuntament de la Pobla Llarga.

Diumenge 2 d’octubre

08:00 h. IX Marxa Cicloturista de la Pobla Llarga Recorregut: 136 Km.

Eixida i arribada: Plaça del País Valencià.

Organitza: Club Ciclista la Pobla Llarga. Patrocina: Ajuntament la Pobla Llarga.

13:00 h. Concert Unió Musical la Pobla Llarga

Lloc: Casa de la Joventut.

Organitza: Unió Musical la Pobla Llarga. Col·labora: Ajuntament la Pobla Llarga.

20:00 h. Concert Coral de Veus de la Pobla i Orfeó Josep Climent

XIX Campanya de Concerts d’intercanvis 2022. Lloc: Casa de la Cultura.

Organitza: Coral de Veus de la Pobla. Patrocina: Ajuntament la Pobla Llarga.

DEL 03 AL 07 D’OCTUBRE

VENDA DE TIQUETS DE LES CADIRES DE L’ENTRADA DE MOROS I CRISTIANS

DE 17:30 H. A 20:00 H. A LA CASA DE LA DONA

Dijous 6 d’octubre

17:30 h. VI Edició Petit Chef de la mà de Mario Padial Per a totes les edats. Places limitades. És necessària la inscripció. Lloc: Obrador de Mario Padial.

Divendres 7 d’octubre

17:30 h. Berenar per a tots els xiquets i xiquetes Per als berenars és necessària la inscripció.

Lloc: Plaça de la Sarguera.

Organitza i Patrocina: Ajuntament la Pobla Llarga.

18:00 h. LUDIPLANET, Taller de Circ. Espai de jocs, malabars i habilitats

Perímetre de color ple d’atraccions perquè els xiquets juguen a dominar el seu cos amb malabars, xanques, i moltes propostes.

També hi ha una “Zona Peque” (de 2 a 5 anys).

A més hi haurà un trenet durant tota la vesprada.

Lloc: Plaça de la Sarguera.

Organitza i Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.

20:00 h. Inaguració de l’exposició “Vestits de comunió d’època: des de 1940 fins al 1985”

Lloc: Sala d’Exposicions de la Casa de la Cultura.

Organitza i Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.

00:00 h. Correfocs “Els Socarrats: colla de dimonis de Campanar”

Itinerari: Parc Joan Fuster, C/ Sant Calixt, C/ Major, Plaça Pais Valencià.

Organitza: Ajuntament la Pobla Llarga.

Patrocina: SARC Diputació València.

RECOMANACIONS PER A TOT AQUELL QUE DESITGE ENTRAR DINS DEL CORREFOCS.

*No portar roba de teixit sintètic, ni altres elements inflamables.

*La roba ha de ser de cotó.

*Cal portar barret o gorra amb visera. També ulleres per a protegir els ulls.

*Porteu botes o sabates tancades.

*Si eixiu a ballar amb els dimonis, feu-ho al costat, tractant de no destorbar el seu ritme i el seu moviment, i seguint-los en el seu ball. Tingueu en compte que balleu amb foc.

*Les persones no pertanyents a la colla no poden encendre coets, ni eixides, ni cap altre producte pirotècnic.

00:45 h. Nit d’Albades a càrrec del “Cant Valencià del Puig de Santa Maria”

Lloc d’eixida: Plaça del País Valencià. Patrocina: SARC Diputació de València.

DE LA TAPA DE LA POBLA LLARGA

La Pobla Llarga estrena la X Ruta de la Tapa, des del dia 8 fins al 14 d’octubre. Diversos establiments hostalers i amb

diferents tapes ens faran gaudir de la qualitat i varietat de la nostra oferta gastronòmica local.

Amb 3.00 € es podrà tastar una tapa i beguda.

L’horari per degustar la tapa serà de 12.00 h a 14.00 h.

La targeta tapera s’adquirirà als comerços col·laboradors i una vegada completada es depositarà a qualsevol de les urnes establertes als locals col·laboradors.

S’entregaran 3 premis per als restauradors que resulten escollits per la tapa que més agrade als “taperos”, un reconeixement de qualitat per a la millor tapa (escollida per poblatans dedicats a la cuina) i un sopar per a dos persones a l’establiment que obtinga el premi de qualitat per als participants de la ruta de la tapa.

Bars col·laboradors: Bar l’Entrà – Bar el Mercat – Bar

Arizona – Bar el Calderet – Bar 4 Cantons – El Cantonet –Apto – Bar Tropical – Bar Ateneo Comercial.

Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.

A partir de les 12:00 h. IX Festa de les Paelles

Lloc: Parc Joan Fuster.

Bases de la Festa:

- Per a les inscripcions mirar el full d´inscripcions.

- Preu: 1€ per participant.

- Les persones que no estiguen inscrites en les paelles i acudisquen eixe dia, no tindran dret a reservar lloc al Parc Joan Fuster.

- A partir de les 12:00 h. es podrà començar a fer la paella.

- Cada participant, portarà allò necessàri per a fer la paella (caldero, ferros, arròs, carn, etc.).

L’Ajuntament facilitarà l’arena, llenya, taules i cadires que estarà repartit a l’hora de començar a fer la paella en la parcel·la que s’assignarà a cada a cada participant en el full d’inscripció.

La participació suposa l’acceptació d’aquestes bases.

Queda totalment prohibit endur-se les taules i les cadires fora del recinte del parc, així com fer la paella dins del parc.

Organitza i Patrocina: Ajuntament la Pobla Llarga.

13:00 h. Xaranga “la Gramola” pel recinte de les paelles Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.

14:00 h. Concurs de paelles i samarretes

Normes dels concursos:

- La tasta de la paella per al concurs, així com la inscripció al concurs de samarretes, es realitzarà a les 14:00 h.

- Per a poder participar en el concurs és imprescindible estar inscrits a la festa de les paelles.

- El nombre mínim de participants serà de 6.

- Hi haurà premis per al primer, segon i tercer classificats de cada categoria, que seran elegits pel jurat.

- Els premis seran bons per a gastar en els comerços locals.

- Es pot participar en un concurs i no en l’altre.

Des de les 17:00 h. fins a les 20:00 h. La Ludoteca ix al carrer

Activitats lúdico-esportives per als més menuts.

Lloc: Parc Joan Fuster.

Organitza i Patrocina: Ajuntament la Pobla Llarga.

17:30 h. Orquestra “MÓNACO”.

Lloc: Parc Joan Fuster.

Organitza i Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.

18:00 h. Berenar per a tots els xiquets i xiquetes. Per als berenars és necessària la inscripció.

Lloc: Parc Joan Fuster.

Organitza i Patrocina: Ajuntament la Pobla Llarga.

Diumenge 9 d’octubre

09:00 h. Popular Volta Cicloturística

Lloc d’eixida: Front al CEIP Sanchis Guarner on s’entregaran els tiquets per a la rifa d’una bicicleta.

Ruta Rural al voltant del terme de la Pobla Llarga. Tot aquell que no complisca les normes i el trajecte, no el cobrirà el segur. És obligatori portar casc de protecció.

S’esmorzarà al Poliesportiu Municipal, on hi hauran refrescs i aigua per a tots els assistents. En acabar, continuarem cap a la plaça del País Valencià on es realitzarà la rifa de la bicicleta. Si les condicions metereològiques foren adverses, s’avisarà de la suspensió de l’activitat 15 minuts abans de la seua eixida.

Organitza i Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.

10:00 h. - 14:00 h. Parc Infantil a la Plaça del País Valencià

Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.

11:00 h. a 12:00 h. Disparada de les Comparses de Moros i Cristians.

Itinerari: C/ 9 d’Octubre, C/ Ausias March, C/ Sant Pere, Plaça del Mercat, Avinguda de València, finalitzant en la pujada de l’Escoleta Infantil El Castell (Antic Castell).

Organitza: Junta Central de Moros i Cristians. Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.

13:00 h. III Gran Globotà per commemorar el dia de les valencianes i valencians Els xiquets i xiquetes podran col·laborar en el muntatge de més de 5000 globus acompanyats per monitors amb animació. Organitza i Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.

19:00 h. Acte institucional en homenatge al Rei Jaume I i obertura oficial de les Festes Majors 2022 Lloc: Plaça del País Valencià. Parlament de l’Alcaldessa, Neus Garrigues Calatayud. Parlament del pregoner de Festes 2022, Mario Padial. A la finalització dels parlaments es realitzarà una cercavila fins el carrer Jaume I, on es col·locarà la tradicional corona de llorer per part del pregoner 2022 i l’alcaldessa. Seguidament els veïns i veïnes del carrer organitzarem un vi d’honor per a tots els ciutadans.

En finalitzar l’acte, cercavila amb la Muixeranga de Xàtiva la Socarrà. acompanyats per la Colla de Dolçainers i Tabaleters la Socarrà de Xàtiva. ACTE DE PRESENTACIÓ CAPITANIA I SULTANIA 2022, SEGUIDAMENT OFRENA DE FLORS AL NOSTRE PATRÓ SANT CALIXT.

Dilluns 10 d’octubre

CONCURS REBOSTERIA

16:00 h.-18:00 h. Concurs de Rebosteria Sant Calixt 2022

Lloc: Casa de la Música.

19:30 h. Entrega de premis del concurs de rebosteria

Els premis seran: SalatDolç

1r Premi 120€120€

2n Premi 80€80€

3r Premi 50€50€

Premi presentació35€35€

Lloc: Casa de la Música.

Organitza: Ames de Casa Tyrius. Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.

Dimarts 11 d’octubre

09:00 h. - 12:00 h. Trobada Esportiva Intercentres

Encontre esportiu de bàsquet, handbol, pilota valenciana i futbol, masculí i femení.

Lloc: Poliesportiu Municipal David Albelda Organitza: CEIP Sanchis Guarner i Col·legi Trilema Santa Ana. Patrocina: Ajuntament la Pobla Llarga.

17:30 h. Berenar per a tots els xiquets i xiquetes

Per als berenars és necessària la inscripció.

Lloc: Casa de la Joventut.

Organitza i Patrocina: Ajuntament la Pobla Llarga.

18:00 h. Cinema Infantil: Los tipos malos

Lloc: Casa de la Joventut.

Organitza i Patrocina: Ajuntament la Pobla Llarga.

19:30 h. Disparada de les comparses mores i cristianes anunciant l’Ambaixada mora pels carrers del poble fins la Plaça del Pais Valencià

Organitza: Junta Central de Moros i Cristians. Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.

20:00 h. AMBAIXADA MORA i a continuació ENTRADA FALSA per a tots els Moros i Cristians i xiquets/es del poble

Lloc: Plaça País Valencià.

Organitza: Junta Central Moros i Cristians.

22:30 h. Nit de Monòlegs: Óscar Tramoyeres i Rafa Alarcón

Lloc: Local Polifuncional.

Preu: 1€

Les entrades es podran adquirir a la Biblioteca Municipal.

00:00 h. Orquestra “LA PATO”

Lloc: Carrer Metge Julio Sanchis.

Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.

Dimecres 12 d’octubre

11:00 h. Ruta Cultural: “Coneix el teu poble. Resum bàsic”

Què coneixes del teu poble? Resulta que heu rebut la visita d’uns amics que són curiosos i volen saber les coses més significatives de la història de la Pobla... Què els contaries?

Menuda vergonya si veuen que no saps res! Vine a la Ruta Cultural d’enguany (ja fa dos anys que no en fem) i aprendràs un bàsic resum històric i geogràfic per a fardar a manta i deixar-los a tots flipats!

A càrrec de: Joan Català, cronista oficial de la Pobla. Lloc d’eixida: Ajuntament.

Itinerari: Passeig a peu pels llocs més rellevants del poble. Inscripció: Aconsellable, a la Biblioteca Municipal o bé al tèlefon 610567529.

18:00 h. Entrada de Bandes des del Carrer Vall fins al Carrer Sant Calixt

19:00 h. Entrada de Moros i Cristians

Itinerari: Sant Calixt, Avinguda de l’Estació, Major, Plaça del País Valencià i Vall.

Els tiquets de les cadires, repartides al llarg de tot el recorregut, per a l’Entrada de Moros i Cristians es podran adquirir a la Casa de la Dona des del dilluns 3 d’Octubre fins el divendres 7 d’Octubre de 17:30 h. a 20:00 h. També hi haurà venda de cadires el mateix dia de l’Entrada a partir de les 17:30 h. al voltant de tot el recorregut.

*Es prega que no deixen jugar als xiquets/es dins del recorregut de la desfilada i evitar creuar el carrer una vegada iniciada l’entrada.

Dijous 13 d’octubre

08:30 h. Campionat de Petanca

Lloc: Parc Joan Fuster.

Organitza: Club de Petanca de la Pobla Llarga.

Patrocina: Ajuntament la Pobla Llarga.

12.30 h. Disparada de les comparses mores i cristianes anunciant l’Ambaixada cristiana pels carrers del poble fins la Plaça del Pais Valencià

Organitza: Junta Central de Moros i Cristians.

Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.

FESTES MAJORS

13:00 h. AMBAIXADA CRISTIANA i a continuació “HOMENATGE A LA MÚSICA FESTERA”

Lloc: Plaça Pais Valencià. Organitza: Junta Central Moros i Cristians.

17:00 h. Festa Mora i Cristiana Organitza: Junta Central Moros i Cristians.

17:00 h. Berenar per a tots els xiquets i xiquetes. Per als berenars és necessària la inscripció.

Lloc: Plaça de la Sarguera.

18:00 h. MINI ESCARABAT FESTIVAL amb l’actuació de la Bruja Eloise.

Lloc: Plaça de la Sarguera. Animem a tots els xiquets i xiquetes a anar disfressats del Món Màgic.

00:00 h. Orquestra “La Fiesta”

Lloc: Plaça de la Sarguera.

Organitza i Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.

Divendres 14 d’octubre

09:00 h. Esmorzar i entrega de premis del Campionat de Petanca

Lloc: Asador de l’Horta.

12:00 h. Missa Major cantada en honor al nostre Patró Sant Calixt, a càrrec de l’agrupació Coral “Veus de la Pobla”. Patrocina: Ajuntament la Pobla Llarga.

13:00 h. DISPARADA DE LES COMPARSES DE MOROS I CRISTIANS.

Itinerari: Capitania i Sultania i C/ Sant Calixt.

Organitza: Junta Central Moros i Cristians. Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.

20:00 h. Processó en honor al nostre Patró Sant Calixt. Itinerari: Pl. del Pais Valencià, Carrer Muntanya, Carrer Sant Calixt, Av. de l’Estació, Carrer Major i Pl. del Pais Valencià. La Processó anirà encapçalada pel Grup de Danses la Serratella de la Pobla Llarga.

En finalitzar la processó i per posar fi a les festes 2022, espectacle de Focs artificials a la Glorieta a càrrec de la Pirotècnia Crespo. Patrocina: Ajuntament la Pobla Llarga.

Dissabte 15 d’octubre

I TORNEIG PÀDEL FSJ

Inscripcions: 25€ per parella. Premis:

premi:150€

premi:75€

Lloc: Poliesportiu Municipal David Albelda Inscripcions fins al 7 d’octubre. Veure full d’inscripcions.

Organitza i Patrocina: Falla Sant Josep.

Col·labora: Ajuntament de la Pobla Llarga.

12:00 h. Campionat de Futbolí

Lloc: Brooklyn Bar.

Preu: 20€ per parella.

És necessària la inscripció per poder participar. El nombre mínim d’equips inscrits per a la realització del campionat, és de 6.

Hi haurà entrega de premis en finalitzar el torneig.

Premis:

1r classificat:50€ i trofeu

2n classificat:30€ i trofeu

3r classificat:20€ i trofeu

Organitza: Brooklyn Bar.

Col·labora: Ajuntament la Pobla Llarga.

Divendres 21 d’octubre

DIA DE LA BIBLIOTECA

17:30 h. Berenar per a tots els xiquets i xiquetes Per als berenars és necessària la inscripció.

Lloc: Glorieta.

Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.

18.00 h. Contacontes de Contes Familiars. Inclou els títols “Tinc dues mares”, “Tinc dos pares”, “Tinc una mare”, “Tinc un pare i una mare”, “Tinc dos famílies” i “El dia de la Família”. Lloc: Saló d’Actes de la Casa de la Cultura.

Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.

22 d’octubre

FÒRUM JOVE RIBERA ALTA

Aquest Fòrum acollirà a més 120 joves de la nostra comarca. Durant el dia es realitzaran diferents activitats i dinàmiques en grups. Aquestes activitats tindran lloc a diferents llocs de la nostra localitat.

Organitza: Ajuntament de la Pobla Llarga i Mancomunitat de la Ribera Alta.

Patrocina: Mancomunitat de la Ribera Alta.

Divendres 28 d’octubre

22:30 h. LA POBLA TEATRE: XE, DE POBLE! Històries casolanes.

Lloc: Casa de la Cultura.

Organitza i Patrocina: Ajuntament la Pobla Llarga.

TEATRESAGENDA

SOPERTSONLED BLE

QUI T’HA VIST

I QUI ET VEU

(DEDICAT A L’ANTIGA ESTACIÓ DE LA POBLA LLARGA)

per Josefa Pujante

Abans teníem una estació per a pujar el tren per anar a esperar als que venien de fora que feia molt de temps que no veiem.

Tenia sala d’espera, finestra per treure els bitllets que ara amb la màquina tan moderna no sabem com es fa.

Estava el cap d’estació, que si aplegaves correguent s’esperava que pujares per donar-li l’eixida al tren.

Era una bendició i fins i tot per a anar a prendre la fresca en les nits caloretes de l’estiu.

Era ampla, llarga, arreplegava tot l’aire que baixava de la Serratella i ens oxigenava. Moltes nits li fèiem companyia a la mestra Esperanza i al seu home Luis que son els que deien que “venian a oxigenarse”.

Quant de temps fa d’això!!! Jo m’enrecorde molt bé, en els anys 70 a poqueta nit els nostres quatre fills i nosaltres dos, anar a l’estació a vore com aplegaven els trens que els feia molta il·lusió a ells.

Els compravem un polo a cada un en la Cantina li colliem cuatre floretes del gesmiler que havia allí a les xiquetes. Era un comboi totes les nits.

Vinguèren nous canvis per a millorar,o no i a pocs ens ha agradat la nova estació. Tinguem que baixar una pendent que si portes tacons mal ho veig. Passar el túnel, pujar les escales que hi ha prou escalons i ja estem en l’andana.

Quan tornem del viatge igual, però si es fa de nit i anem sols tinguem un poquet de poreta perquè en el túnel no sabem en que ens puguem topar.

Això vol dir que tinguem por d’anar sols que hi ha gent que se’n va a l’estació de Carcaixent que és una pataca la nostra estació el progrés és necessari però no ens agrada a ningú.

DON RICARDO REIG, METGE DE LA POBLA

per Joan Català i Cebrià

Don Ricardo Reig Reig va estar de metge a la Pobla uns vint anys, des de 1921 –substituint a don Llorenç Santamaría que havia mort eixe any–, fins poc després d’acabar la Guerra Civil, quan se’n va anar a València. No va estar molt de temps, però els nostres majors sempre l’han recordat amb molta admiració i simpatia. La prova d’açò la tenim en 1962, vint anys després de la seua marxa, quan se va edificar el barri del Castell, que se li va dedicar el carrer Metge don Ricardo Reig. Eixe mateix any va morir a València, ara fa 60 anys, per la qual cosa pensem que enguany és una ocasió idònia per a redactar un article sobre la seua ascendència i el seu pas per la Pobla, i de passada, commemorar el 60 aniversari de la seua mort.

Foto de l’orla de la seua graduació en medicina.

Va nàixer a Xàtiva el 20 de març de 1897, va ser batejat a la Seu o col·legiata de Santa Maria, i va ser el cinqué fill de Rafael Reig Soler (1844) i Elena Reig Gascó (1864), casats a Xàtiva en 1888. Son pare va montar la fàbrica de torrons i xocola tes que utilitzava la coneguda marca “Chiquilín”, que va es tar vigent fins la dècada dels 80. La família Reig de Xàtiva gaudia d’una rellevant posició econòmica i posseïa extenses finques agrícoles, la més cone guda la de Beneixida, que va heretar Elena Sanz Reig, nebo da de don Ricardo i mare de María Teresa Fernández de la Vega Sanz (1949), que va ser vicepresidenta del Govern en temps de José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2010).

La marca “Chiquilín” va ser utilitzada per la família Reig.

FESTES MAJORS

Boda dels pares de don Ricardo en 1888 a Xàtiva.

Els seus germans es van de dicar al negoci xocolater i, a més, regentaven la cèlebre tenda Casa Reig de la plaça del Mercat de Xàtiva, més coneguda com la tenda dels Escalons, on venien també els seus productes. Ell, en canvi, tenia vocació de metge i va estudiar medicina a València. Tema curiós a banda és quina relació guardaven els Reig de Xàtiva amb la finca del Realenc o Pinar dels Frares, perquè d’entre les fotos familiars dels Reig de Xàtiva n’hem rescatat una on se veu a son pare, Rafa el Reig Soler, davant de l’ora tori de la Casa del Pinar. La finca, la més gran de la provín cia de València, limítrofa amb Rafelguaraf, però inclosa dins del terme municipal de Xàtiva, era propietat, a la mitjania del segle XIX, dels Reig de Valèn cia, una rica família burgesa de la capital que, a més a més, havia prosperat en entroncar amb els Bigné, notable família francesa de comerciants tèxtils que havien arrelat a València, una unió d’on van nàixer Rafa el Reig Bigné, que va ser se

La tenda de xocolates Casa Reig o tenda dels Escalons de la plaça del Mercat de Xàtiva.

nador a Madrid des de 1886 a 1923, i Joaquín Reig Bigné, que va ser alcalde de València en 1894-1895, dos germans que eren propietaris del Pinar a finals del segle XIX. La qüestió és que, per més que hem investigat un possible parentesc entre els Reig de Xàtiva i els de València, no n’hem trobat cap, i eixa presència de son pare al Pinar, no sabem si és perquè de veritat eren famí lia –encara que molt llunyana– o perquè va ser un casualitat de cognoms i son pare potser solament era un administrador de la dita finca. En qualsevol cas, s’observa en la roba de son pare una notòria posició socioeconòmica.

Tornant a Don Ricardo, direm que de la seua joventut sols sabem que abans de vindre a la Pobla va estar en els hospi tals de campanya de la guerra del Marroc, on sembla que va

El pare de don Ricardo en l’oratori del Pinar dels Frares.

adquirir molta experiència en el control dels anestèsics i en operacions quirúrgiques en penoses condicions, un aprenen tatge ben profitós que després li va servir per a practicar una disciplina que ell sembla no havia estudiat, però que li apas sionava, la cirurgia.

Com ja hem dit adés, va arribar a la Pobla en 1921, i dos anys més tard, el 12 de novembre de 1923, es va casar als 26 anys amb una dona de la Pobla, Isabel Martínez Amorós, de 34 anys, que era germana de Maria Martinez (1890-1977), dos anys me nor que ella, de malnom “la Panota”, fadrina, que va regentar una merceria al seu domicili del carrer Nou 16, al costat de l’es tanc de Marina, una vivenda que hui és propietat dels fills del metge don Julio Sanchis.

Quina era la seua família? Sa mare, Adelaida Amorós Fayos (1858-1921), era d’una famí lia de llauradors de Castelló, i son pare, Bautista Martínez Valls (1848-1938), era un xico tet llaurador que va poder prosperar i que va arribar a ser alcalde de la Pobla de 1900 a 1902 i regidor de 1906 a 1909. El seu nom figura en una placa commemorativa de la façana del cementeri, com a alcalde inaugurador d’este recinte en 1900. Així i tot, este matrimo ni suposem que no comptaria amb les simpaties de la selecta família de don Ricardo, per què la família d’ella no estava, ni molt menys, a la seua altu ra, i perquè, a més , ella tenia huit anys més que ell. Es van posar a viure al carrer Nou 4 –on ara està el BBVA–, on suposem que ell tindria la seua clínica. No van tindre fills i, sis anys més tard, el 30 de novembre de 1929, ella moria als 39 anys d’una endocardi tis, una infecció bacteriana del cor que la penicil·lina d’ales hores no va poder detindre. No va estar vidu don Ricardo molt de temps. Un any i mig més tard es va casar amb Car men Flores Serra (1903), sis anys més jove que ell, filla de la família més rica i poderosa

Maria Martínez (1890-1977), cunyada de don Ricardo.

Esquela funerària de la primera dona de don Ricardo.

CRISTIANS

FESTES MAJORS i de MOROS

de la Pobla. Sa mare, Carmen Serra Miñana (1877-1935), descendia de les dues princi pals branques de terratinents locals, i son pare, Pascual Flores Benavent (Atzeneta 1872-Paterna 1936) va ser ex portador citrícola, contractista de la Plaça de Bous de Valèn cia, comerciant de guanos, posseïdor de dos velers mer cants amb els que importava ultramarins d’Amèrica; i en el terreny polític va ser diputat provincial pel districte d’Alzi ra, de fortes idees conserva dores. Va ser afusellat a Pater na només començar la Guerra Civil en 1936.

Esta vegada sí, les dues famí lies van sintonitzar a la perfec ció, van programar la boda rà pidament i se va construir per a la nova parella la casa més luxosa de la Pobla, l’actual casa de Correus, un magnífic –i ostentós– exemple de l’ar quitectura modernista, encara que eixe estil ja havia passat de moda en els anys trenta. La casa va ser sufragada pel pare de la núvia, comptava amb els principals avanços de l’època –radiadors, banyera– i va ser dissenyada per a les necessi tats d’un metge, amb el con sultori a la planta baixa.

Solament havien passat 18 me sos de la mort d’Isabel i la casa ja estava acabada i els prepa ratius nupcials enllestits. Però la Pobla no era poble per a un esdeveniment de tal categoria, i la boda local més esperada se va celebrar, clar està, a Valèn cia, en concret a la basílica de la Mare de Déu dels Desempa rats, el 3 de juny de 1931.

Tot i que don Ricardo va in gressar en el si d’una família molt conservadora i ell mateix

El pare de la núvia, Pascual Flores, va col·locar les seues inicials dalt del remat de la façana, la P i la F.

Portes modernistes de la consulta de don Ricardo.

procedia d’una família benestant, sembla que ell tenia unes al tres idees més progressistes que no amagava, i així ho va de mostrar al seu sogre i a la seua núvia quan es va afiliar al PSOE de la Pobla el 8 de maig de 1931, un mes abans de la seua boda. I encara que a nivell intern se pactara no parlar mai de política, de segur que la convivència familiar era tensa i difícil eixa època tan rebolicada prèvia a la Guerra Civil de 1936, que va finalitzar amb una espiral desbordada de violència que va

Plaça de Bous de València. Carmen Flores i el seu germà Pascual, assassinat, com son pare, en la Guerra Civil.

comportar l’execució del seu sogre i del seu cunyat.

La seua dona es va quedar sense família –sa mare havia mort un anys abans– i sense patrimoni, perquè totes les propietats familiars van ser re quisades durant tres anys, fins que va acabar la guerra en 1939, any en què don Ricardo, a pesar de ser d’esquerres, va ser elegit per les forces dreta nes com a alcalde provisional de la Pobla, tal era el respecte i la consideració que se li te nia, una elecció que més tard va ser rebutjada per les noves autoritats superiors en saber el seu passat polític.

En el camp professional gau dia d’un prestigi molt recone gut. Era admirat per la seua humanitària atenció personal, però, sobretot, per la seua audàcia quirúrgica. Efectiva ment, molta gent de la Po bla recordava les nombroses operacions urgents que es va atrevir a realitzar, intervencions dutes a terme sense les condi cions de seguretat requerides

Detall del sostre del menjador de la casa de Correus.

Carmen Flores, don Ricardo, la mare d’ell i els pares d’ella a la basílica de la Verge de València (3/06/1931).

CRISTIANS

FESTES MAJORS i de MOROS

i moltes vegades en viu, per falta d’anestèsics. Quasi tots sabien d’algun familiar o cone gut que li tenia molt que agrair a don Ricardo, com va ser el cèlebre cas d’Antonio Colo mer, de malnom “el Rayo”, dit així perquè li va caure un raig al damunt i don Ricardo va aconseguir salvar-lo. A més, era una persona actualitzada en les noves tecnologies, com va demostrar en instal·lar en la seua consulta un modern apa rell de fer radiografies.

Un metge d’eixa categoria no podia quedar-se en un poble de poca entitat i, poc després de la guerra, es va traslladar a València, no sabem si pels seus mèrits professionals o per voluntat pròpia. I a la ca pital va treballar i va viure al carrer Cirilo Amorós 46 fins a la seua mort, esdevinguda el 5 de febrer de 1962 als 64 anys. Ignorem la data de defunció de la seua esposa i, com que no van tindre fills, la casa més sumptuosa de la Pobla, que va estar tan pocs anys habitada, la va heretar un nebot de Carmen Flores, Pascual Flores Izquierdo, fill del seu germà Pascual, del qual sols sabem que va vendre la casa en la dècada dels 90 a l’organisme estatal de Correus i que té un fill, Pascual Flores Ventura, que viu a Barcelona.

No sabem si don Ricardo solia tornar a la Pobla o no, però la gent que el va conéixer sí que el recordaven, i comentaven que era respectuós, educat, refinat i, això sí, molt elegant, sempre anava amb trage i sa bates de xarol. La gent quan escoltava uns tacons colpe jant les voreres deia: “Eixe és don Ricardo”, i aguaitaven als cantons i a les finestres per veure’l passar...

Esquela de don Ricardo, difunt a València als 64 anys.

Soculada ceràmica de l’entrada de la casa de Correus.

Imatges de la frontera de la casa on va viure don Ricardo des de 1931 fins a 1940, aproximadament.

ALGUNES NOTES SOBRE

EL PINTOR ESTRUCH I LA POBLA LLARGA

1a Part per Balbí-Josep Serena Pérez Cronista Oficial de la Pobla Llarga i de la Vila de Bicorb

El pintor Estruch es, fins a la data, l’artiste més reconegut, relacionat en la nostra població. Si prenem les senyes de la Real Acadèmia de l’Història, veem lo següent:

José Estruch, autoretrat de jove.

“

ANTONIO JOSÉ ESTRUCH MARTÍNEZ

Estruch Martínez, Antonio José. Sant Joan de Énova (Valéncia), 9.II.1835 – Pobla Llarga (Valéncia), 3.VI.1907. Pin tor i dibuixant.

Format en l’Escola de Belles arts de Sant Carlos, va ser, se gons indica Vicente Boix, discípul de Francisco Martínez Yago, especialiste en la còpia i restauració de quadros. Conclosos els estudis, el ric propietari Vicente Moróder li va assignar una pensió, al començament de la década de 1860, per a viajar a Madrit i Itàlia, país este últim a on va estar en contacte en Eduardo Rosers i en el grup de pintors nazarenos, liderat per Overbeck. En 1880 va passar una curta temporada en Biarritz, ocupat en retratar al fill del duc de Tamames, i en 1884 va viajar de nou a Itàlia, a on es va relacionar en José Benlliure. En 1888 va conéixer en París, a Toulouse-Lautrec. En Valéncia, Estruch es va especialisar en la realisació de còpies de pin tura religiosa, en la qual va seguir l’estil de Juan de Juanes, els retrats, els dibuixos i quadros d’alvertent caricaturesca i la pintura decorativa, tant en establiments públics i domicilis particulars, com en el teatre. Va realisar també falles i carros ses festives, i va impartir classes particulars de pintura.

Estruch va concórrer a numeroses exposicions. En 1855 va exhibir, en els locals de l’escola de Sant Carlos, dos còpies de Ribalta; en l’Exposició Regional de Valéncia, en 1867, va

obtindre una medalla d’ar gent per la seua Verge en el Chiquet. En 1877, en l’ex posició celebrada en motiu de la visita d’Alfonso XII, va presentar diverses obres: còpies de Rafael, miniatu res, un retrat i una Concep ció. En 1880 va expondre en Madrit un quadro del Salvador. En 1882 va pre sentar en l’exposició organi sada pels alumnes de Belles Arts en el teatre Principal una Verge. En 1883 va mos trar en un comerç del carrer de Saragossa un Salvador, propietat d’Eugenio Burriel, que es va exhibir en l’ex posició de Belles Arts cele brada en Valéncia en juliol d’eixe mateix any, junt en una Puríssima i un quadro de tema caricaturesc, titulat “Per qué ploren”. El Salva dor i la Verge en el Chiquet es varen mostrar en l’Expo sició Regional de 1883.

Dos anys despuix va ex pondre en la tenda del se nyor Nicolás, situada en el carrer de Saragossa, una Santa Inés chiqueta. En 1887 va exhibir en el Saló Solís alguns dibuixos i en 1888 va mostrar algunes obres en el Café Suís i la pa perería de Faustino Nicolás.

Pintor religiós d’escassa originalitat, va mostrar una gran facilitat com a retra tista, encara que l’aspecte en el que la seua persona litat es va impondre en més força va ser el caricaturesc. Gran admirador de Goya i coneixedor dels estudis fi siognómicos d’Alberto Du rero i Leonardo da Vinci, va ser autor de numeroses caricatures. En 1879, durant un viage a Madrit, varen

Capella de la comunió - Iglésia Parroquial de la Pobla Llarga. Pintada per Estruch segons tradició local.

CRISTIANS

de MOROS

FESTES MAJORS

cridar l’atenció els dibuixos grotescs que havia realisat, furtivament, en els excusats dels Jardins del Bon Retir. Temps abans, havia fet al guna cosa similar en els re trets de cavallers del teatre Principal, de Valéncia; en 1880, va tornar a fer-ho en un dels passadiços del te atre de la Princesa. En eixe mateix any, va pintar varis tipos grotescs en els Jardins del Bon Retir de Valéncia. Com decorador mural, va eixecutar algunes obres en el café de Cortés, en Madrit, i en el chalet d’estil suís que posseïa Malvás en Quart.”

Podem ampliar esta opinió indicant que va obtindre beca per a estudiar en Paris i Ità lia, a on va conéixer com dalt s’indica a pintors de renom, incluit també el mateix Vin cent Van Gogh, pero sempre acabava abandonant les se ues estàncies per a tornar a la seua terra natal que era, do nat el seu caràcter introvertit i bohemi on millor es sentia i en les époques en que la seua economia no era lo boyant que desearia, acostar-se tem porades a casa del seu germà en Manuel, o la seua germana Amalia en La Pobla a on podia menjar els seus plats favorits i estar en els seus amics i fami liars (quan estava en La Pobla a sovint menjava en casa del seu nebot En Balbí Serena Ra món, yayo del que açò escriu). La família d’Estruch provenia de Beniarjó en una comarca a on abundava relativament este llinage, segons pareix d’orige jueu. D’allí varen bai xar a Xátiva en busca de mi llors oportunitats de negoci i

La seua lápida en el nostre cementeri municipal.

treball, després a Vilanova de Castelló, al poc temps atre tras llat, esta volta a Sant Joanet, i vivint en la casa-torre de la plaça Major ací naix el nostre pintor el 9 de febrer de 1835 sent el tercer de nou germans. Pero tampoc s’assenten en esta pobla ció i al cap d’un temps nou trasllat, esta volta a Manuel, a on adquirixen la casa de la Señoría i allí viurà el seu germà Severi no. La seua germana Amalia es casarà i viurà en la Pobla, en el carrer Muntanya (front a l’actual ambulatori).

És de destacar l’amistat que sempre li va unir en el gran pintor Joaquin Sorolla ya que va quedar orfe de molt chiquet perque els seus pares varen fallir a causa d’una epidèmia de colera mor bo i va quedar a càrrec d’uns tios. A primerenca edat es va donar a notar per la seua capacitat per al dibuix i la pintura, per lo que els tios ho varen matricular en l’Escola de Belles arts i en l’Escola d’Artesans; allí va tindre de professor de dibuix al nostre Estruch el qual va quedar sorprés de la facilitat en que deprendia el seu alumne, la qual cosa no li lliurava d’alguna carinyosa reprimenda del seu professor que li dia: “Joaquinet que no saps pintar”. So rolla sempre va dir del seu professor que era el millor dibuixant a més de pintor de quadros religiosos que mai havia conegut.

Una atra faceta molt important del pintor va ser que despuix de Goya, unicament Estruch va crear els famosos esperpents, és dir quadros en personages deformes, mònstruos que el pintor somiava o imaginava en els seus pijors somis.

I per últim escomença a ser reconegut com el creador del co mic, ya que en els seus dibuixos i vinyetes fá parlar als seus per sonages escrivint frases que eixien de les seues boques i que completaven l’image que els llectors treen dels seus dibuixos.

En la nostra població conservem alguns eixemples de la seua obra com el Via Crucis de l’Iglésia, la cúpula de la capella de la Comunió i dos quadros en l’iglésia atribuïts a Estruch pero no confirmat encara i atres obres en mans de particulars. Sabem

de l’existència de dibuixos al carbó realisats en les antigues cambres o andanes de les cases i que s’han perdut llamenta blement, tal com també va ocórrer en la casa del seu germà Severino en Manuel.

La Pobla Llarga, setembre de 2022.

Mural representant Via Crucis que es trobava en la casa de la seua germana Amalia. Hui en l’iglésia de La Pobla.

L’autor al seu estudi.

BARONA I KÜSTER, DUES FAMILIES DE MESTRES DE LA POBLA LLARGA

LA HISTÒRIA ÉS EL RELAT DEL PASSAT, UN PASSAT QUE COMENÇA JUST QUAN EL PRESENT S’ESVAEIX.

per Josep Ramón Torres, Vicenta Roig, M. Guadalupe Palau i Vicent Belda

Quan començàrem la investigació de la vida dels poblatans i poblatanes a l’escola en temps passats, preteníem revisar el recorregut de l’escola del s. XX i la dels segles anteriors, conéixer els canvis socials i educatius dels xiquets i xiquetes, de les mestres i els mestres i de les famílies. Però ocorre quasi sempre que, mentre busques una cosa, apareixen incògnites imprevistes, com quan en una cistella de cireres, vols traure’n una, i venen enganxades dues o tres més.

Això és el que ens va passar quan observàrem unes fotografies escolars antigues. Amb l’ajuda de persones del poble intentà rem reconéixerenaquestes caretes infantils qui era cadascú. En aquesta foto trobem a Julián Carbonell, Baptiste Gascó... i els mestresLisardo Ruiz i Juan Barona. Ens cridà l’atenció que els xiquets van ben endreçats, la majoria amb camisa blanca, calce tins i espardenyes ben cordades, hi ha un xiquet amb un braçalet negre a la màniga en senyal de dol per un familiar proper, altre amb una bena al cap per algun trau recent que s’hauria fet...

És sols una foto més de les que es fan a l’escola com a record: els mestres rodejats dels seus alumnes, xiquets mirant la càme ra del fotògraf, col·locats per edats, els braços plegats i tots fent cara de no haver trencat mai un plat. Però en aquesta foto hi ha alguna cosa estranya. Davant del director,D. Juan Baro-

na (el de les ulleres), seguda en una cadireta i com custodiada per les seues mans, es pot veure una xiqueta menuda. Una única xiqueta en una classe de xiquets en l’època en la qual se separaven uns dels altres a l’escola. Per què estava allí? Vestida de negre, tanmenuda? Qui podia ser?

En una altra fotografia posterior, apareix de nou la xiqueta, també amb roba obscura, a la mateixa classe dels xiquets i col locada una vegada més davant de Juan Barona.

ens indicaven que era el fill d’alguna germana. Més en davant trobàrem que en 1938 va ocupar la plaça de mestra de l’escola Remedio Barona Cherp, germana del director i mare de Pablo.

Ens férem moltes preguntes però no trobàvem cap resposta. Calia investigar per a resoldre aquest misteri.

Per començar, ens centràrem en la vida de Juan Barona. Va néixer en 1883 a València i arribà a la Pobla Llarga en 1926 procedent de Mont-Roig (Tarragona), per fer-se càrrec de la di recció de l’escola. El germà Manuel i el seu bessó Salvador Ba rona, també es dedicaren a l’ensenyament (Salvador a l’escola de Magisteri de Girona). El pare, Domingo Barona Martínez, era un distingit professor i director, primer del Col·legi San Luis Gonzaga de València, desprès del Col·legi San Miguel de Llíria i per últim del Circulo Setabense de Xàtiva. La germana, Re medio Barona Cherp, també va ser mestra ací a la Pobla Llarga anys desprès. Una família dedicada a l’ensenyament i molt rela cionada amb el nostre poble, però no trobàvem cap referència a aquesta xiqueta i continuàvem sense saber qui era.

Al diari Pueblo de 6/08/1911 una nota informava que en agost de 1911 Juan Barona Cherp es casava amb Elvira Küster Ruiz. Els padrins de la boda foren el pare i la germana del nuvi, Re medio, casada amb Pablo Küster Hermann. Seguint els llibres d’Actes de l’escola, un altre Barona apareixia en 1928. Es tractava de Pablo Küster Barona. Els cognoms

Decidits a seguir el rastre i la connexió entre els Barona i els Küster recordàrem que anys abans, concretament el 18 de juny de 1917, va vindre a la Po bla Llarga una mestra anome nada, Augusta Küster Ruiz per substituir la mestra Matil de Soro que estava malalta. Va romandre quasi deu anys al poble. Vivia a la casa de la mestra al pis de dalt de l’es cola. Quasi enfront, al carrer Estació núm. 6 (actual carrer Muntanya), estava la casa de la família Navarro-Rovira. El fill major Calixt, era factor de la companyia de ferrocarrils del Nord i treballaria en l’estació de la Pobla Llarga. Augusta una xica distingida, simpàti ca i elegant segons les cròni ques, i Calixto es casaren i es traslladaren a viure a la casa de la mestra.

A les actes de la Junta Local trobem que a partir del mes d’octubre de 1923 fins agost de 1924, Augusta va estar de baixa per maternitat, dedi cant-se a la criança de la seua filla Elvira. Després d’uns anys de felicitat, Augusta agafà una malaltia molt comuna en aquella època: la tuberculosi i va morir el 13 de març 1928, quan sols tenia 31 anys. Ca lixt, el seu marit, també va faltar sis mesos després. Així que la seua filla Elvira es que dà òrfena amb 5 anys i és la xiqueta de la foto.

En l’acta de l’escola del 14 de març de 1928, Juan Barona

CRISTIANS

FESTES MAJORS i de MOROS

diu que no havia pogut reunir la Junta de mestres a causa de la defunció de la seua cunya da ocorreguda el dia abans. Els mestres lamenten la seua defunció per ser una excel lent companya, molt compli dora del seu deure amant de la família i bona amb el poble, i li demanen al director que els xiquets vagen al soterrar.

Segons es va publicar als diaris, la mort d’Augusta va ser molt sentida per la població, tal com relata la crònica del sepeli.

Lo ha sido el de la distinguida profesora de estas escuelas naciona les dona Augusta Küster, cuyo funeral y entierro, llevado hoy a cabo con toda solemnidad, ha constituido nota saliente de condolimiento sin cero de este vecindario y escolares, asistiendo con el profesorado en pleno, integrado por los señores director don Juan Barona (hermano político de la difunta), don Jesús Blasco y don Lisardo Ruiz, quienes con el hermano, don Vi cente Küster y familiares han presidido, ofrendan do una preciosa corona de flor natural y otras los niños y niñas de las escuelas, concurriendo también una comisión de Hermanas del Cole gio de Santa Ana con sus discípulas y gran concur so del pueblo, haciéndo se todos lenguas de las virtudes y talentos de la ilustre pedagoga.

Augusta Küster Ruiz i Calixt (o Calixto) Navarro Rovira estan soterrats a la Pobla Llarga.

Buscant a la Premsa Històrica acabàrem de resoldre les incògni tes que ens quedaven. Les dues famílies Küster i Barona, es co neixien des de sempre. Ja en 1902, quan Domingo Barona era el director del C. San Lluís, celebrà el seu sant i, entre l’alumnat participant en la festa que es feu en el seu honor, participaven les germanes Küster i les Barona. Al remat obtenim l’arbre ge nealògic següent:

Amb tota aquesta informació poguérem reconstruir el que ens faltava saber de la història de les dues famílies i la seua relació amb la nostra població. En 1881 Pablo Küster Hermán, un jove alemany de 20 anys nascut a Berlín, arribà a València i es va encarregar del magatzem de fusta i ferro de la Viuda i fills de C. Ylario, al camí del Grau 41. Era casat en primeres núpcies amb Leocadia Ruiz. Del seu primer matrimoni va tenir cinc fi lles i fills Vicente, Elvira, Maria Luisa, Augusta i Pepita. En morir la seua primera muller, Pablo es va tornar a casar amb Remedio Barona Cherp el 18 d’abril de 1898. Amb ella tingué tres fills, Pablo, Arquímedes, Ricardo, i una filla, Remedios. La filla del primer matrimoni, Augusta Küster Ruiz, va néixer en 1897 i és la primera mestra de la família que va vindre a la Pobla Llarga en 1917. Del segon matrimoni va néixer Pablo Küster Barona que fou el segon mestre de la família quevingué a la Pobla, poc després de morir la germana en 1928. El comerciant estava molt integrat en la societat valenciana. Com a mostra tenim la donació de dos taulons de 6 m de fusta de mo bila a l’Associació Valenciana de Caritat2 en abril de 1909, per a fer

2 La família estava prou lligada a la institució i poc després de la mort d’Au gusta, el seu cunyat li fa donació de dos matalafs, un somier i alguns utensilis de cuina i lavabo en sufragi de la difunta.

CRISTIANS

FESTES MAJORS i de MOROS

el mobiliari de la casa que s’es tava construint en el Passeig de la Petxina i que havia d’inau gurar Alfons XIII. La fusta que s’importava del port de Mobile en els Estats Units era, i encara és avui, una de les més apreci ades pels valencians. Va faltar en març de 1912 amb 51 anys. La seua mort, fou molt sentida per la societat de l’època. As sistiren personalitats com Félix Azzati, el cònsol alemany Máxi mo Buch, o l’ex diputat Braulio Algarra. El seu fèretre fou por tat al muscle pels seus emple ats, des del camí del Grau on residia fins l’església de Sant Agustí on s’oficià el funeral, i des d’ací al cementiri de Valèn cia on reposen les seues restes.

Per a Remedio Barona, la seua muller, fou un cop molt fort, ja que a la perduda del seu ma rit es van afegir els problemes econòmics. Ella va nàixer a Llí ria en 1873. Es casà amb Pa blo als 25 anys i vivia tranquil la com a muller d’un industrial tan apreciat. Però, en faltar ell, les coses es van tòrcer. El ne goci sembla que no va caure en bones mans o ja estava en situació precària. El cas és que una vegada viuda va repren dre els estudis i el 18 d’abril

de 1916 obtenia en títol de mestra de primera ensenyança su perior. Tot i això encara tardà uns anys a posar-se a treballar.

Remedio Barona va ocupar el seu primer destí com a mestra a Requena en 1928. Posteriorment va exercir en Cases d’Uti el, Foios i Marines. En 1937 va demanar treballar a la Pobla Llarga junt amb el seu germà Juan. El dia 6 d’octubre de 1937 hi fou destinada. En 1939 fou depurada sense conseqüències gràcies a l’aval de moltes persones del poble com l’alcalde Victor Soler, diversos rectors i altres persones que la recolza ren gràcies a les relacions fetes mentre vivia el seu marit. En 1939 comptava amb 66 anys, però no podia jubilar-se perquè sols comptava 11 anys d’antiguitat en el treball. Acabà la seua docència a Benaguasil.

Juan Barona va seguir ocupant el càrrec de director de l’escola de Pobla Llarga fins agost de 1951. Elvira Navarro Küster, la xiqueta de negre, neboda de Juan Barona, visqué prou anys a la casa de mestres de l’escola del Carrer Muntanya. Quan el seu oncle i sa tia Elvira se n’anaren a València en 1951, aquella xiqueta de la fotografia ja tenia 28 anys, i seguint la tradició familiar també va estudiar magisteri.

OCUPES

per Joan Carles Úbeda

APUNT SOPERTSONLED BLE

Quan a un ecosistema local arriba una espècie invasora externa, molt poques vegades les poblacions locals autòctones ixen afavorides. Normalment perden el control del seu territori i del seu menjar i per tant, es posa en perill la seua subsistència. Els ocupes forasters han vingut per a quedar-se, s’aclimaten ràpid i es reprodueixen més ràpid encara, s’aviven! És un greu problema per a conservar la nostra biodiversitat. Forasters vindran que de casa ens trauran.

INVASORS ANIMALS

Els invasors poden arribar des de zones de secà més pròxi mes com a conseqüència de la desertificació de les nostres terres, és el cas per exemple de les maleïdes blanques (Pica pica). Com tots els còr vids són molt pilles i oportu nistes. Encara que són carro nyeres patrullen en equip per tots els horts i camins buscant la carn indefensa i tendra, de predant nius i cries. La seua incidència ha sigut tan negati va que sembla que només ve iem a les blanques volar pel terme. Ara també per dins del poble.

Els núvols d’estornells ne gres i pintos (sturnus) arriba ren ja fa molts hiverns migrant a les alberedes urbanes i des prés per tot arreu, són cent i la mare i sempre tenen mol ta gana. En les teulades dels pobles; forat que troben, forat que ocupen.

També el porcs senglars (Sus scrofa) amb la seua proliferació exagerada ocupen tots els ter ritoris abandonats i es presen ten en qualsevol lloc, ja que no tenen depredadors naturals que puguen frenar-los.

La proliferació d’una espè cie domèstica nostra com els gats assilvestrats també re

FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS

sulta una invasió fatal quan colonitzen els horts i algunes serres. Potser que si no els do nem menjar ni tenen ratolins que caçar han de sobreviure, això està clar. Però alguna responsabilitat han de tindre els propietaris. Són felins, ca çadors sigil·losos i molt, però que molt efectius. Igual que les blanques, són els depre dadors de nius més comuns.

Les espècies exòtiques en canvi són originàries de molt més lluny i han sigut allibera des ací -accidentalment o de forma intencionada- en el nos tre ecosistema per a trasto car-lo de mala manera. La glo balització de les mercaderies en el món tampoc ha portat rés de bo: panderoles roges, mosquits tigre, vespa asiàtica, malalties i plagues per als nos tres arbres..., misèria!

Són espècies molt fotudes de controlar sobre tot en els medis aquàtics com és el cas del cranc de riu americà (Pro cambarus clarkii). En la nostra zona, afecta la xarxa alimentà ria d’altres espècies d’animals i danya els vegetals aquàtics de rius i barrancs. En altres zones li va transmetre un fong letal al cranc autòcton fins a fer-lo desaparèixer.

També cal incloure la tortugueta aquàtica de Florida (trachemis scripta) que tant es va vendre com a animalet de companyia. A mesura que creix, deixa de fer gràcia als xiquets i al final acaben des fent-se d’ella alliberant-la en rius, llacs i barrancs. Allí es converteix en un animal vo raç de gran grandària que es reprodueix exponencialment desplaçant a les tortugues au tòctones, més menudes.

La tórtora turca (Streptopelia decaocto) com el seu nom indica es originària d’Àsia i malgrat no ser migratòria, ha colonitzat quasi tota Europa. Sense cap dubte, serà la responsable directa de la desaparició progressiva dels nostres teuladins, que tam bé desapareixen poquet a poquet, perquè no poden competir amb esta grandota urbana, de molta més grandària i molt més fartona. La tórtora comuna (Streptopelia turtur) en canvi, desit jada de sempre pels caçadors, està en perill d’extinció.

INVASORS VEGETALS

També l’abandonament progressiu dels camps deixa fora de control espècies invasores vegetals molt robustes i resistents que són pràcticament impossibles d’erradicar desbrossant-les. Cal fer ús de maquinària pesada per arrancar-les i aplicar des prés tractaments agressius molt cars.

La Palmera de ventall (washingtonia robusta / filifera) va ser plantada massivament en parcs i jardins com a arbre ornamen tal pel seu creixement ràpid que arriba als 30 metres. Des de tan gran alçària floreix i fa llavors que escampen els pardalets per tot el terme. Com que suporta les gelades i la sequera, on cauen les llavors creixen palmeres ràpidament amb les seues columnes de palmes seques que ningú esporgarà mai.

El plomero de la Pampa (Cortaderia selloana), va arribar com a planta de jardí amb els seus plomeros tan bonics i vistosos. Però és molt invasor i colonitza ràpidament el seu voltant con vertint-se en mates atapeïdes i robustes que resulten molt difí cil d’erradicar.

Quan ve el sufocant estiu al guns canyars s’incendien i es desplomen dins del barranc obstruint el seu cabal i mal vant l’aigua del barranc, que ja està prou tèrbola. Però el problema més gran encara és erradicar-lo. Imparable!

I per últim nosaltres; els ocu pes del món, el Homo sa piens (el que sap, o el que diu que sap). Quan ocupem un lloc salvatge, és a dir sa i tranquil, no ens adaptem al voltant inhòspit sinó que adaptem l’ecosistema exis tent a nosaltres. A bones o a males, el fem desaparèixer, destruïm el territori i des prés el poblem, mai en tenim prou. Els animals, ocupes in closos, es reprodueixen se gons el menjar disponible. Si no hi ha recursos les femelles es retenen, rebutgen als mas cles. Nosaltres en canvi te nim una demografia mundial desbocada sense atendre a les possibilitats de supervi vència. A l’hora de fer mal, el fem tan ben fet que després és impossible refer- se d’ell...

El problema del canyar

La canya (Arundo donax) porta tants anys ací que no sé si encara és espècie exòtica. Ara, sense cap dubte, és la espè cie invasora més problemàtica de totes. Se li ha donat durant molts anys protecció per acceptar-la dins l’ecosistema de ri bera en rius i barrancs i també per previndre les solsides de les seues vores. També s’ha fet ús de les canyes per a fer el canyís i per apuntalar els cimals dels tarongers i els caquiers. Fins i tot, proporcionen la llengüeta d’algun instrument musi cal com el fagot.

Però actualment és el problema més greu en aquestes riberes. Les riuades i barrancades han castigat tots els anys els horts que confronten i que antigament ocupaven camps d’arròs I marjal. Com diu la dita; vora riu, no faces niu. Molts propietaris avorrits pels desastres del barranc i sense poder cremar la runa han abandonat definitivament estos camps. Aleshores el canyar els ha invadit poc a poc fins a crear una massa atapeïda on tam bé creixen arbres sense control.

Protegim i estimem als nos tres i a les nostres mascotes, també protegim i promo guem la nostra cultura i la nostra identitat. Però no te nim cap interès ni inquietud respecte a les poques espè cies locals que malviuen en les nostres terres. Quan les espècies autòctones botàni ques o animals desapareixen definitivament d’un lloc, ja és molt difícil recuperar-les per moltes raons: les condicions del ecosistema no van a mi llorar, les espècies invasores OCUPEN tot l’espai vital que queda però sobre tot, mai els trobem a faltar.

EMILI GASCÓ IBÁÑEZ. LA LLUITA PER LA CULTURA

per Ferran Pastor i Belda

A totes les èpoques hi ha persones que han dedicat una gran part de la seua vida a millorar la seua societat. Emili Gascó és un dels poblatans que reuneix eixe mèrit en diversos camps: la cultura local i general, l’ensenyança, la difusió del patrimoni cultural valencià, la creació literària, la lluita per la recuperació de la democràcia, les institucions valencianes i l’oficialitat del valencià. Una biografia que cal conèixer, sobretot la gent jove, per entendre millor d’on venim.

Emili de xiquet.

No ha sigut fàcil condensar en aquest espai la quantitat d’epi sodis i lluites que conté una vida tan densa com la d’Emili. L’entrevista la fem una vesprada de juliol. Ens instal·lem a la seua enorme i confortable biblioteca-estudi. No podíem tindre millor marc que les publicacions que l’acompanyen quotidia nament. La conversa està adobada amb anècdotes, llibres i el ritme que imposen les fotografies que m’ensenya. No tarde en adonar-me’n que l’art és la seua passió.

1. Formació i joventut.

- Emili és fill d’Assumpció Ibáñez i Emilio Gascó. Emili, tu et vas criar en la casa al costat de la Cantina que era del teu iaio Emilio. Com va ser la vida d’aquell xiquet i jove dels anys 50 i 60?

La infància la vaig viure al barri de l’estació. La colla del barri érem Vicent Tudela, Juan Gascó, Enrique Moscardó i jo. Buscàvem nius, nadàvem a les basses, les bicicletes.. era quan encara déiem «anar al poble» quan havíem de travessar el pont del barranc.

Pel que fa a la formació, després d’anar a pàrvuls al col·legi de les monges vaig cursar Primària a una acadèmia que tenien uns mestres d’Alzira. Estava dalt del que era el Magatzem d’Alei xandre, a l’Avinguda de l’Estació. El Batxillerat el vaig comen çar a les escoles velles del carrer Muntanya, amb don Alejos. Quan el mestre acabava les classes amb els menuts, ens pre parava a un grup que ens havíem matriculat al Batxillerat per la modalitat lliure. També vaig cursar uns anys de Batxillerat a l’Acadèmia Sanz de Castelló on assistíem un grup de la Pobla cada dia amb bicicleta: Vicent Belda, Emilio Cremades, Ramón Blesa, Paco Onrubia, Serafí... El cinqué i el sisé curs ja els vaig cursar a l’institut de Xàtiva. Per primera vegada m’examinava

L’estudiant a l’institut de Xàtiva.

cada trimestre, a diferència de la modalitat lliure que era un examen de tot el curs. A finals dels 60 i començaments dels 70 estudie Magisteri a Valèn cia. Van ser uns anys molt en riquidors. I les nits de la ciutat en aquell barri del Carme o del carrer La Nau amerades d’idealisme i utopies; Capsa 13, Cristopher Lee, Casa Pe dro, el cinema Xerea...

Em cal dir que aquells finals dels 60 començaments dels 70 eren uns anys d’optimis me. L’ambient juvenil a la Po bla i per tot arreu bullia, des cobríem els Beatles, Europa... Al poble érem una colla que estàvem molt al dia en no vetats, sobretot les musicals: Blesa, Ramon Navarro, Vicent Belda, José Luis Aleixandre, Juan Gascó... era el temps del grup musical Nueva Im presión. Deixa’m dir-te que d’ací arranca la història de la creació de la discoteca «An tígona». Nosaltres érem els festers, organitzàvem balls, contactàvem amb músics... Aquestes experiències ens

CRISTIANS

FESTES MAJORS i de MOROS

van animar a Paco el Sastre, Eluteri Serena i jo a crear la discoteca. Vàrem agafar idees d’una que ja funcionava a Be nidorm «Penélope». El nom d’Antígona ix perquè Eleuteri Serena va llegir la seua histò ria en un llibre de Filosofia de Batxillerat. La discoteca va ser un èxit. Era la més moderna del nostre redol i recuperà rem la inversió en uns mesos.

Jo era el disjòquei i també el proveïdor de discs. L’èxit va cridar l’atenció dels promo tors de la discoteca «La Tar tana» de Carcaixent, als quals vaig assessorar i on vaig «tre ballar» de disjòquei uns anys.

A mi encara em sorprén com aquesta generació prodigio sa que va qüestionar moltes pràctiques autoritàries, que va protagonitzar la lluita per la democràcia i per l’Estatut d’Autonomia del País Valen cià, també són els que fun daren la discoteca del poble.

Jo diria que és tot un símbol d’aquell temps transgressor que li posaren el nom d’Antí gona, la dóna de la tragèdia grega que va plantar cara a un poder tirànic.

publicat al llibre de sant Calixt de l’any 1983 ens dona detalls d’aquella experiència. Allò va ser el començament de l’itinerari de l’escriptor-creador que porta en la sang. La temàtica po blatana d’aquest itinerari està representada a més dels articles publicats a Terra Nostra, els del llibre de festes de la Mare de Déu, de les quals és un gran defensor, i els dels llibres de festes de sant Calixt. N’esmentem alguns: «El geni d’un pintor: Jo sep Estruch» (sant Calixt 1984)» «El retaule de la Pobla Llar ga. Els Gojos de la Mare de Déu« (sant Calixt 2012)... També ha assessorat i col·laborat en el «Documental Històric de la Pobla Llarga»

En aquest itinerari el trobem també de col·laborador i corres ponsal de premsa: Diario de Valencia (anys 80), les revistes Ecos de la Ribera (anys 80), l’Illa (Editorial Bromera), Sembra (Federació Escola Valenciana), «El Miragall» (Castelló) o llibres de falles com el de la Falla Malva d’Alzira.

El camí d’escriptor continua amb els premis literaris i publicació de llibres. Ha guanyat diversos premis: el de narrativa curta erò tica de l’Alcúdia amb «Diari de Campanya», el «Rafael Comen ge» de narrativa d’Alberic, el «Felipe Ramis» de narrativa de la Vila Joiosa, els de narrativa i poesia a Almenara. Ha estat diver ses vegades coordinador del llibre col·lectiu «Castellonies» de Castelló. Ha escrit el llibre de literatura juvenil «No m’ho puc creure» publicat per Edicions 96. Ha col·laborat amb l’escriptor Enric Ramiro en la sèrie «Un país d’històries» que publica la revista Saó. També ha estat jurat d’alguns premis literaris com el de microrelats de La Pobla Llarga. Finalitzem l’itinerari amb les activitats d’animació lectora i presentació de llibres que ha fet a Algemesí, Castelló, Carcaixent, Xàtiva... .

2. L’escriptor i creador.

A sa casa ja tenia ambient perquè son pare era un gran lector. La vena d’escriptor i publicista també naix a la Po bla. A l’Organización Juvenil Española (OJE) del poble un grup de jóvens van crear la re vista Terra Nostra, una fita de la nostra història cultural. Va ser una ironia més de la his tòria que d’una organització franquista eixira aquell grup d’amics antifranquistes. A l’article «Les publicacions periòdiques a La Pobla Llarga» Presentador del Premi Sambori.

3. El mestre compromés i l’activista.

Els dies laborables d’aquells anys d’Antígona, quan va aca bar Magisteri, va treballar en el col·legi Ave María de Peña Roja de València. El 1975 es casa amb Immaculada Richart i aprova les oposicions de Magisteri. El destinen al Col·legi Públic Navarro Daràs de Carcaixent. Allí té enfrontaments amb la direcció franquista de l’escola per voler ensenyar el valencià. L’esforç per una escola pública, valenciana i de qualitat serà una constant durant tota la seua vida laboral. Són els anys de les vagues a l’ensenyament, de la intensifica ció de la lluita per la democràcia i per l’Estatut d’Autonomia. Emili s’afilia al Sindicat de Mestres (SATE) i al Partít Socialista del País Valencià (PSPV). Ja tenia una certa formació política familiar; son tio Emilio Ibáñez va ser un dels redactors de « Despertar » la revista dels republicans poblatans, a més va ser membre del Comité Local el 1937 i va morir defensant la República en el front de Catalunya. També els comerciants Gascó, els representants de la burgesia republicana al poble, eren de la família.

Aquestes conviccions ja el portaren a formar-se de ben jove i participar com a professor dels cursos de l’Institut de Cièn cies de l’Educació de la Universitat de València (ICE) que era la institució que formava als mestres en valencià després de la llarga nit del franquisme. Ha estat implicat des de la seua creació en la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribe ra. Cal dir a més que els poblatans tenim l’honor que un dels nostres ha estat membre fundador i secretari durant 12 anys del moviment cívic més important d’Europa per a la defensa i normalització d’una cultura minoritzada; Escola Valenciana. No cal dir la importància que per a la nostra cultura han tingut totes les activitats fetes per aquesta organització: les troba

des comarcals, premis litera ris Sambori, concerts de mú sica en valencià per a jóvens, els congressos. Fins i tot té presència internacional. És el cas de les propostes que va fer Escola Valenciana a la seu del Parlament Europeu (Es trasburg) sobre les llengües minoritzades (2015). Emili va ser un dels dos representants que van exposar les propos tes en aquest parlament.

La seua vocació pedagògica s’ha manifestat en altres ac tuacions; ha participat en un equip que ha elaborat llibres de text de llengua i literatura (valencià) d’Educació Secun dària per a les editorials Bro mera - principalment- Edelvi ves i SM. Ha guanyat el Premi Baldiri Reixach quan treballa va en el CEIP Severí Torres de Castelló. Té publicades junt amb altres docents experi ències educatives: « Ser Jove i viure al País Valencià », II Congrés d’Escola Valencia na, « Santa Anna, una talaia comarcal un itinerari diver tit entre la Ribera i la Costera » amb el Grup de Treball Talaia. També hi ha un Emili formador del professorat que ha col·laborat amb els cen tres de professors (CEFIRE) impartint cursos de gestió d’aula, de mediació escolar i d’educar en temps de crisi. Haver sigut durant molts anys cap d’estudis de l’IES Vicente Gandia de Castelló explica una part d’aquesta faceta.

El 1979 va arribar la demo cràcia a les corporacions locals. Durant uns anys els nous ajuntaments renovaren la flama de l’esperança en la democràcia i obriren noves possibilitats de millores so cials en el camp municipal.

La lluita constant per la nostra cultura.

CRISTIANS

FESTES MAJORS i de MOROS

Al País Valencià açò quedava reforçat pel nou equip de la Diputació de València. Po dem dir que la Pobla no va perdre eixe tren. Jo era un adolescent aquells anys però recorde molt bé eixe ambi ent d’il·lusió i participació en les activitats culturals dels primers ajuntaments demo cràtics dirigits per Eleuteri Serena. Per exemple, de la renovació que es va fer de les festes em venen a la memòria grups musicals com Lluís Mi quel i els 4 Z actuant front a l’escola, l’obra « Bloody Mary Show » del grup l’Horta Tea tre a l’auditori, Lluís el Sifoner a la plaça dels Furs, les fires del llibre per a dotar la nova biblioteca pública, el Cinema a la Fresca a la Replaceta... i tantes altres coses (canvi de nom dels carrers i places) que ens van formar a tots i totes en un context de recuperació de la cultura nacional valen ciana. Doncs Emili va asses sorar i col·laborar en moltes d’aquestes activitats cultu rals. Li he dit alguna vegada que va ser aquells anys quan el vaig «descobrir». El veia en

algun acte públic i reconeixia a l’il·lustrat autor dels articles que llegia sobre « Les Corts Valencianes » (sant Calixt 1983), « 9 d’octubre de 1238 dia Nacional Valencià » (sant Calixt 1984) i altres.

4. La passió per l’art.

Fa uns anys li va arribar la jubilació administrativa, subratlle l’adjectiu perquè pense que no deixarà mai d’enriquir-se i en riquir-nos sobretot amb activitats lligades a l’art. A mi perso nalment em va impactar l’article sobre el retaule de l’ermita de La Pobla Llarga. Ara per ara és l’estudi definitiu que com bina el rigor amb l’enfocament didàctic. Aquesta combinació explica – almenys en part - que Emili siga tan bon comunica dor. Encara més en l’aspecte oral. Recomane que l’escolteu com a guia, és impagable.

- Emili com entres en el món de l’art?

Sovint, quan tractes o estudies un aspecte de la història o llengua l’art apareix en algun moment. Potser siga el retrat d’un escriptor (Ausiàs Marc) o d’un personatge, la representa ció d’una batalla, la d’Almansa per no anar més lluny... i poc a poc la motivació va fent la resta. Així de seguida que em vaig jubilar em vaig matricular en els cursos d’Història de l’Art que organitza la Universitat de València mitjançant la secció de La Nau Gran. Ja els he acabat i ara estic cursant els d’Història. La millora de la formació la compagine amb activitats per a la defensa, millora i difusió del patrimoni cultural valencià. A la pràctica aplique la meua formació fent visites guiades a associacions o als mateixos estudiants de la Nau Gran. En aquestes visites tracte que es conega amb profunditat aspec tes concrets de la Ciutat de València i de Xàtiva sobretot; la Jueria, la moreria, la Pobla de les Fembres Pecadrius, la Va lència de sant Vicent Ferrer, la Xàtiva que va cremar Felip el Borbó... Tinc una especial predilecció quan faig de guia del Museu de Belles Arts de València, i encara més quan el grup vol la visita en valencià. Pensa que és la segona pinacoteca d’Espanya. Soc membre del Patronat del Museu a proposta del Conseller d’Educació.

Quan isc de sa casa encara fa un sol de Maria Santíssima. Em trobe al Parc Joan Fuster uns taulellets amb un aforisme del ti tular del parc: «La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica». Jo sabia que l’aforisme l’havia proposat Emili. Crec que és una bona síntesi de la seua biografia pública. Durant l’entrevista m’ha confes sat que li haguera agradat dedicar més temps a ser professor d’universitat, investigar... li he contestat que si molts i moltes tenim fe en la societat valenciana és perquè les persones com ell, els que han treballat de valent per a què la cultura millore el nostre País, no ens han fallat mai. Gràcies Emili.

La Pobla Llarga – València. Agost de 2022.

Guia en el Museu de Belles Arts de València.

FESTES MAJORS

FESTES MAJORS

FESTES MAJORS

FESTES MAJORS

FESTES

Des de la Junta Central de Moros i Cristians volem agrair a tots els comerços i empreses que heu participat i col·laborat en la confecció del llibre de festes 2022, sense el vostre recolzament res seria possible.