Falla CONDE SALVATIERRA - CIRILO AMORÓS Llibret 2022

Esta comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles 2022.

La nostra Comissió ha sigut beneficiària de la subvenció atorgada per la Diputació Provincial de València a les Falles 2022.

L’Associació Cultural Falla Comte Salvatierra i Ciril Amorós no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles i col·laboracions del Llibret.

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info/)

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

Associació Cultural Falla

Comte Salvatierra - Ciril Amorós - Mercat de Colón www.mercadocolon.com

Direcció i coordinació Marisa Martínez Bes

Traducció Marisa Martínez Bes

Gestió publicitària Simón Ciro Siles

Disseny portada Blauverd Impressors

Explicació i relació de la falla Hernan Mir i Serrano

Esbós falla Carlos Benavent

Poemes acròstics de les falleres majors Hernan Mir i Serrano

Col·laboradors literaris Vicente Fuster Morales, Marisa Martínez Bes, Catalina del Río Muñoz, Claudia Ravello García-Conde, Manuel Uña Llorens, Luis del Rey Schnitzler, María Ivars Tur, Luis Martínez Ochoa, Lidón Gil Vidal i Isidro Niñerola Giménez

Fotografies Fallera Major www.fotografospardo.com

Fotografies de suport per a la publicació Paqui Pallarés, Luis del Rey, Simón Siles, Antonio Rueda, Araceli Senís, Carmen Villar, Lola Flor, Toni Hernández i altres fallers

Disseny, maquetació i impressió Blauverd Impressors, s.l. www.blauverdimpressors.com

Recursos AdobeStock + Freepik + Pixabay Dipòsit legal V-329-2012

Assumptes fallers

Salutació del President Vicente Fuster Morales

Ens parla la Fallera Major 2022 Mónica Torrella Busó

Acròstic a la Fallera Major per Hernán Mir Serrano

La comissió Junta Directiva-Vocals-Corts d’honor Explicació i relació de la falla per Hernan Mir Serrano

Programa Festejos Falles 2022

Fa 25 anys... Loida Flor Bustos i Almudena Campos García Nostres Falleres Majors 2020-2021 en les Corts d’Honor de les FFMM de València

I amb qui comptem?

Fallers i Falleres de la nostra comissió escriuen...

Sobre les falles

TORNAREM. EL RENAIXEMENT per Marisa Martínez Bes

AVE FÈNIX per Catalina del Río Muñoz i Claudia Ravello García-Conde CRÒNICA D’UN RENAIXEMENT ANUNCIAT per Manuel Uña Llorens

Fulls literaris

I DE NOU L’ALBA per Luis del Rey Schnitzler

EL CAMÍ DE TORNADA per María Ivars Tur

LA VALÈNCIA RENAIXENT per Luis Martínez Ochoa

LEONARDO IN CUCINA per Lidón Gil Vidal

ELS BORGIA, LEONARDO I EL QUATTROCENTO VALENCIÀ per Isidro Niñerola Giménez

Il·lusions, emocions i records en imatges... Publicitat

3 03 04 06 08 10 16 20 22 26 27 28 30 32 34 37 40 42 45 48 52 105

UUna any més tinc la sort de presidir la nostra Comissió i no fa falta que us recorde el que hem viscut en els quasi dos anys del passat exercici degut a la pandèmia. Per això vull que les meues primeres paraules estiguen dedicades a les nostres falleres majors i president infantil del passat exercici: Paloma, Valentina i Carlos dels quals aquesta comissió està molt orgullosa, no podíem haver tingut millors representants.

Heu sabut adaptar-vos a les circumstàncies, viure-les amb alegria i so bretot transmetre a la comissió, una sensació de tranquil·litat i confian ça en el futur que ens animava a continuar lluitant per la nostra festa, amb aqueix esperit d’alegria i generositat que us ha caracteritzat.

Per això us dic que aquesta comissió sempre estarà agraïda a vosal tres i a les vostres famílies per la qualitat humana i sentiment mani festat cap a la nostra festa.

Però la festa contínua, les falles són imparables i l’esperit faller sem pre s’ha crescut davant les adversitats i després d’un any especial, complicat i que per les circumstàncies que tots coneixem no va poder emportar-se a la seua fi última, que és la celebració de la setmana fallera, al final va culminar amb una setmana fallera atípica al setem bre, on la nostra comissió, igual que tots els valencians, vam demos trar a tota Espanya que som capaces de fer i viure una festa multitudi nària, sent un exemple de comportament, civisme i alegria.

Ara, la nostra comissió, com tots els anys, continua superant-se i mi llorant dia a dia, gràcies a tots els seus membres que han romàs en la mateixa en els temps complicats que hem viscut, deixant als festers pel camí i mantenint-se els fallers, perquè aqueixa és el nostre senyal d’identitat i el que ens ha permés arribar a ser una de les comissions més nombroses de tota València.

Com estimem la festa en tots els seus aspectes, per a nosaltres una de les parts essencials de la festa i de la més important, és el monument i sempre hem plantat bons monuments en la seua categoria corres ponent, millorant-los any a any.

Enguany, per a continuar sent una referència en el panorama faller en totes dues categories, plantarem el nostre monument gran, en la secció 1a A, categoria de plata de la nostra festa i continuarem en la Secció Especial amb l’infantil, destinant per a això més recursos i sense deixar de costat cap de les nostres activitats, amb la clara voca ció a futur de continuar augmentant-los.

Per això en aquest exercici, continuem confiant en dos grans artistes. Un any més, Grego Grevoleda, per al monument infantil i José Ramón De

vis, en el monument gran. Us assegure que no podríem estar en millors mans i amb el seu treball i la seua il·lusió, que és la nostra, estic segur que om pliran d’orgull, no sols al nostre barri, sinó a tot el panorama faller, consoli dant amb el seu treball, la nostra il·lu sió i bon fer en aquestes categoria.

No puc acabar sense nomenar les persones que enguany ens repre sentaran, a la nostra Fallera Major Mónica Torrella, la nostra Fallera Major Infantil: Aitana Jordà i al nos tre President Infantil: Raúl Jiménez. Desitjar-los tot el millor en aques tes falles del 2022, amb la confiança i seguretat de sentir-nos molt ben representats. Estem segurs que pas saran un any inoblidable, el qual ro mandrà sempre en la seua memòria.

Per a finalitzar voldria també fer un esment especial a tots els membres de la Junta Directiva, sense els quals seria impossible el poder fer aquesta tasca. Gràcies a la seua labor constant i des interessada. I també agrair-vos a tots vosaltres, membres de la comissió, co merç, veïns, col·laboradors i amics la vostra ajuda desitjant-vos que al costat d’aquesta “la vostra comissió” passem una agradables festes Falleres.

Us saluda Vicente Fuster Morales President

Deixem arrere tots els moments difícils que hem viscut i tinc la certesa que comença una etapa d’alegria i esperança.

Les meues primeres paraules volia dirigir-les a Vicente el president i la seua Junta Directiva.

Vull agrair-los tot el seu esforç, dedicació i sobretot el seu amor per la falla i amb la seua gran faena desinteressada fan que tot isca perfecte i que la Falla continue sent un refe rent en tots els aspectes Així que en nom de tota la comissió Moltes Gràcies.

Ser Fallera Major és un somni des de xiqueta i enguany s’ha fet realitat.

Tot va començar l’1 d’octubre quan va ser el meu nomena ment i ací va començar un any que segur que serà un dels millors anys de la meua vida. I si tot el viscut fins hui ha sigut meravellós m’imagine tot el que queda per viure que segur serà millor del que sempre he somiat.

Estic segura que serà un any inoblidable que compartisc a més amb tres persones meravelloses com són Aitana, Raúl i Vicente i juntament amb les seues famílies, segur que gau direm d’unes Falles excepcionals que recordarem la resta de les nostres vides amb molta felicitat.

M’emocione només de pensar en les Falles, viure com a Fa llera Major cada acte: una cercavila pel barri, recollir el pre mi de la falla en representació de la comissió, anar a l’Ho menatge al Mestre Serrano o gaudir del dia tan especial de Sant Josep. I per descomptat anar a l’Ofrena a la Mare de Deu que estic segura serà la més especial i emotiva de totes les que he viscut fins ara.

I la meua emoció és més gran imaginant compartir tot això amb tota la comissió. Estic segura que gaudirem d’unes fa lles Inoblidables tots junts.

Perquè la falla és compartir i sobretot és lluitar perquè les nostres tradicions continuen vives i que la flama de la nos tra festa mai s’apague.

Des d’ací m’agradaria convidar a tota la comissió, amics i veïns del barri a disfrutar de la millor festa del món (Pa trimoni Cultural Immaterial de la Humanitat) i a viure les falles 2022 com mai haguérem imaginat. Felices Falles a tots!!!

Mónica Torrella Busó

La vostra Fallera Major 2022

BBenvolguda comissió, amics i veïns

Enguany tinc la immensa sort de ser la Fallera

Major de la falla i sent una gran emoció, alegria i sobretot és un orgull representar-la.

Marxarem junts fins arribar a l’èxtasi,

Òscul de foc que ens abrusa,

Net de guspires i de cendra,

I serem tots tu, membres del teu bàndol

Corsaris en un mar de flames

Anhelosos dels tresors de la festa.

Tornarem junts a xafar carrers

Omplits de somriures i pólvora.

Renaixerem curulls de falla,

Rutilants d’allerada sornegueria,

Empedreïts de la sàtira,

Lassos d’enginy

Lliures d’esperit,

A la fi... satisfets.

B

rindem llavors per la teua reial presència

Uns i altres penjats de tu, Mònica

Sempre pendents del teu rastre,

Óna d’alegria i festa que ens esperona a la felicitat.

PRESIDENT Vicente Fuster Morales

VICE-PRESIDENT PRIMER Luís Villar Narbona

VICE-PRESIDENT ECONÒMIC

Antonio Castelló Arizo

VICE- PRESIDENT ÀREA FISCAL I CONTABLE Simón Ciro Siles Gimeno

VICE- PRESIDENT DE CULTURA Vicent Xirivella Blanes

VICE-PRESIDENT D’ACTIVITATS DIVERSES

Juan Belda Furió SECRETARI Eduardo Díaz Badía

SECRETARIA DE CENSOS FALLERS Fernando Gutiérrez Polanco SECRETARIA

DE COMUNICACIÓ I EQUIPAMENT Carlos García Muñoz

SECRETÀRIA D’ACTES Marisa Martínez Bes

TRESORERA María Luisa Campoy Blanes

DELEGACIÓ DE FESTEJOS

Nacho Roca Martínez Belén Rueda Ferrero Belén Crespo Agudo

Claudia Ravello García-Conde Catalina del Río Muñoz Carla Sánchez Crespo Lucía Baixauli Fabra Pilar Alfonso Gracia

DELEGACIÓ D’INFANTILS

Ana Villar Díaz Celia Fuster Pallarés Arantxa Silla Correcher

DELEGACIÓ DE PRESENTACIONS

Juan Belda Furió Arantxa Silla Correcher

DELEGACIÓ DE RELACIONS PÚBLIQUES

Antonio Castelló Arizo Simón Ciro Siles Gimeno

DELEGAT DE COMUNICACIÓ I MITJANS Antonio Hernández Rodríguez

DELEGAT DE JUNTA CENTRAL FALLERA Oleguer Sales Muñoz

DELEGAT DE LOTERIES Miguel Palop Molla

DELEGADA DE LLIBRET Marisa Martínez Bes

DELEGACIÓ D’ACTIVITATS DIVERSES

Francisca Díaz Badia Ana Díaz Badia Argimiro Aguilar Domingo Rafael Gómez-Lechón Medialdea

El dissabte 5 de març tindrà lloc al nostre casal el tradicional “Sopar de Consellers”. Serà un gran sopar i una gran nit; en el transcurs de la qual rebrem el suport dels nostres amics i simpatitzants. Gràcies a tots un any més.

Ignacio Aguado Giménez Álvaro Aguilar De Nalda Argimiro Aguilar De Nalda Argimiro Aguilar Domingo Ramón Vicente Albors Bonafont Marcial Luis Alcañiz Alós José Eduardo Alfonso Dolz Santiago Álvarez Basarte Javier Andrés Belda Francisco Andrés Belda Francisco Ansurias Climent David Arregui Ferrando Stephan Augier Raul Aznar González Álvaro Bardisa González

Juan José Barral Navarro José Antonio Beitía Mora Juan Belda Furió Nacho Beneyto Vilaplana Jorge Bermell Mayordomo Carlos Blanco López Carlos Borso di Carminati Alfonso Manuel Borso di Carminati Alfonso Juan Manuel Borso di Carminati Peris Javier Bosch Cubells Carlos Botella Navarro Carlos Botella De Belda Alejandro Maurice Brown Roger Ricardo Anthoni Brown Roger Maurice Brown Anthony Vicente Javier Bru Muñoz Luis Calabuig Coll Luis Calabuig Tormo Ricardo Camarasa Borrás Ricardo Camarasa Blasco Jorge Campos Rams Jose María Campos Coll José Luis Campos Maña José Campoy Ribes Julio Castell García Julio Castell Pérez Antonio Castelló Arizo Carlos Cervera González Miguel Crespo Ribes Eduardo Cubells Alfonso Luis Del Rey Schnitzler Luis Del Río Muñoz

Javier Delgado Marqués Eduardo Díaz Badía Luis Durá García José Miguel Eroles Bellver Antonio Escuder Gozalvo Vicente Faubel Faubel Vicente Flor Bustos Manuel Flor Martínez Pedro Flórez Gaitán de Ayala Carlos Fuset Fernández

Vicente Fuster Morales Antonio Fuster Mollà Ignacio Galdón Salvador Jose Luis Galdón Salvador Hugo García Verdú Carlos García Muñoz Sixto Genzor Guerra Guillermo Giménez Pérez José Ricardo Gimeno Costa Manuel Gimeno Varela Miguel Ignacio Giner Valero José Francisco Gómez Alacreu Vicente Nicolás Gómez Alonso Diego Gómez-Coronado Morillo-Velarde Rafael Gómez-Lechón Medialdea Enrique Grau Ruiz José Ignacio Guerrero Jiménez Fernando Gutiérrez Polanco Antonio Hernández Rodríguez Enrique Hernándiz Franco Vicente Ivars Tur Pepe Ivars Tur Juan Ivars Rostoll Jose Jordá Moreno Pablo Jordán Sanchis Pablo Lis Izquierdo Juan Domingo López Saorín José Miguel López Forte Domingo López López Santiago López-Caravaca Boluda Miguel Luque Simó Aurelio Mallent Cuñat Ignacio Marco Morales Javi Marco Verdejo Miguel Alberto Marqués Romero Alfonso Marsal Matoses Rafael Martínez Gutiérrez Rafael Martínez Bas Luis Martínez Ochoa Juan Martínez Terol David Mayordomo Ruiz Mariano Megía Ramón Javier Meliá Casado Salvador Miñambres Vidal Manuel Morote Ortega Jose Vte. Morote Sarrión Juan Morote Sarrión Salvador Muñoz Encinas Malek Murad Mateo Guillermo Murgui Herrero Miguel Ángel Murgui Bañón Juan Nacher Llorente Isidro Niñerola Torres Isidro Niñerola Giménez Jorge Nuñez De Arenas Peidró Francisco José Orozco Aranda Miguel Palop Molla

Francisco Peiró Cañamas Luis Pellicer De Castellví Alejandro Pérez García Ramón Pons Crespo Jorge Pradas Clariana Fernando Prosper Galiano José Antonio Puerta Torres Javier Querol Morata Gonzalo Ravelló Faubel Gonzalo Ravelló Barber Ramón Reche Pons Alberto Redondo Priego Alejandro Rejón Núñez Ignacio Roca Martínez Alejandro Rodrigo Belda José Manuel Rodrigo Paradells José Daniel Rodrigo Gallego Alejandro Rodríguez Blanes Rafael Rodríguez Blanes Guillermo Rodríguez Giménez Rodrigo Rodríguez Alfonso Diego Rodríguez Alfonso Juan Rodríguez Gelise Roberto Rodríguez García Álvaro Roig Rams Ignacio Roig Rams Santiago Roig Colubi Vicente Roig Colubi Rodrigo Romeu De Vicente Enrique Rua Moros Antonio Rueda Quintero Gabriel Ruga Carrijo Carlos Ruiz Beltrán Joaquín Sais Sais Olegario Sales Muñoz Fº Javier Sánchez Meriñan Carmelo Sánchez Boronat Jose Enrique Sanchis Sala Juan Carlos Sanjuán Beltrán Xavier Sanz Coll Heinz Schaer Álvarez Jose Sebastiá Pallarés Rubén Siles Pino Aaron Siles Pino Simón Ciro Siles Gimeno Lorenzo Soler Blanco

Vicente Talón Beneyto Ismael Tornero Fernández Alberto Torres Sánchez Alberto Torres Martínez Fede Uncio Fons Manuel Uña Llorens

José Manuel Valle Furió Diego Verdú Niclos Luis Villar Narbona Rafael Xirivella Blanes

Vicente Xirivella Blanes

Sofía Aguado Blanco María Agudo García Manuela Agudo Jiménez Lucía Alborch Gil Mª Amparo Albors Bonafont Pilar Alfonso Gracia Lucía Alfonso Gracia Natalia Alfonso Gracia Bárbara Alós Forner Elia Álvarez Sanchis Ana Andrés Muñoz Ana Andreu Arnalte Ángeles Ansurias Climent Lucía Arias Portaceli Paula Arlandis Narbona Ainhoa Arrieta Aramburu Irene Azcárraga Gomis Lucía Baixauli Fabra Ana Celia Bañón Fabra Pura Barber Cantos Pepa Bargues Lozano Josita Barral Boluda Lola Barral Boluda Mª Jesús Bas Palmero Celia Beitía Meliá Miriam Belda Furió Beatriz Blanco Torres Jorge Blanco Torres Susana Blanes Beneyto Mª Luisa Blanes Albiñana Josita Boluda Fos Mª Dolores Boluda Fos Natalia Borrás Ahuir Patricia Botella Navarro Amparo Brell Rodríguez Mª Carmen Bueso Rochina Loida Bustos Pérez Amparo Calabuig Coll Rocío Calero Talavera Lucía Camarasa Borrás Natalia Camarasa Borrás

Marian Camarasa Blasco

Mª Isabel Campillos Alonso Lola Campos Viosca Amparo Campos Coll Anabel Campos Garcia Marina Campoy Serón Mª Ángeles Campoy Blanes Mª Luisa Campoy Blanes Lina Alejandrina Canet López Irene Ruth Caña Genovés Ivana Castell García Paula Castell García Ana Castelló Campillos Isabel Castelló Campillos Reyes Chamero Orts Mª Enriqueta Civera Torres Carolina Civera Martínez Ana Clérigues Grau Marta Clérigues Grau Irene Climent Campos Cristina Coll Rueda Mª del Mar Coll Rueda Ana María Corral Alique Cristina Costa Priego Belén Crespo Agudo Paula Crespo Agudo Pilar Crespo Pastor Violeta Cubells Alfonso Mª José Cubells García Andrea Cuevas Calatayud Ana María Culla de Moya Rosa De Cruells Villar Jimena De Lanzas Ferrer Olga María De Lanzas Ferrer Paula De Moya Romero Mª José De Nalda Bertolín Ana De Selva Garín Sandra De Vicente Marí Clara Del Río Muñoz Catalina Del Río Muñoz Julia Deus Camarasa

Elena Díaz Sánchez Patricia Díaz Izquierdo Mª del Mar Díaz Izquierdo Ana Dolores Díaz Badía Francisca Díaz Badía Martina Eraso Bonet Paloma Eroles Martínez

Pilar Escuder Ivorra Carla Faubell Brell Marta Faubell Brell Mª Consuelo Fernández Alamar Mercedes Fillol Mateu Paula Flor Bueso Lola Flor Bustos Loida Flor Bustos Maritxu Flórez Gil Pilar Fons Cámara Celia Fuster Pallarés Gemma Fuster Pallarés Mª Luisa Galiano De Illana Alejandra García Verdú Mª de La Montaña García Caballero María García Vallcanera Ana María García Monfort Ana García-Conde Benet Marta García-Conde Benet Isabel Gil Pla Lidón Gil Vidal Teresa Gil García Julia Gil García Sara Giménez Higón Candela Gimeno Arias Elia Giner Barceló Ana María Gómez de Barreda Ferraz

Paloma Gómez-Coronado Liesa Inmaculada Gómez-Pantoja Noguera Mª Pilar González De Lacruz

Paula Grau Serrano

Teresa Grau Serrano Berta Guardiola Liceras Elena Gutiérrez Martínez

Mónica Gutiérrez Martínez Carmen Herrero Orts Isabel Higón Latorre Gala Houlihan Muñoz Maria Ivars Tur Antonia Ivars Rostoll Aitana Jordá López Mª José Jorques Infante Manuela Liesa Martínez María Llisterrri Gil Almudena López Saorín Omaira López Beltrán Sonia López Elena Marina Lorente Tárrega Sese Lorente Tárrega Isabel Lorente Tárrega Sonia Macián Olmos Almudena Maestro Cano Mayte Marco Verdejo Mª Carmen Margarit Albero Alicia Marín Olmos Rosa Marsal De Cruells Nerea Martínez Onandi Rosa María Martínez Aranda Pepa Martínez Bes Marisa Martínez Bes Pilar Martínez Polanco Mª Jesús Mínguez Martínez Victoria Moliner Aguilar Patricia Montalt Roig Laia Monzó Vicente Carla Monzó Vicente Teresa Morote Ortega Noelia Muñoz Azcárraga Inés Muñoz Penalba Teresa Muñoz Antolí-Candela Carla Muñoz Antolí-Candela Ana Muñoz Martín Lola Muñoz Martín Vera Murad García Mayte Narbona Calvo

Estefania Navarro Gimeno Cristina Navarro Giner Mª José Navarro Toledo Marta Niñerola Torres Elisa Nuñez Sánchez Cristina Olmedo Egea Julia Ordaz Pérez Ana Lucía Ortega Larrea Aurora Ortells Méndez Arantxa Pallardó Oyarzábal Francisca Pallarés Sellés Mercedes Pastor Bisbal Natalia Peralta Dolz Carla Pérez Casamayor Laura Pérez Casamayor María Pérez Masia Mariola Pérez Cayuela Carmen Pérez Soler Marta Perrín Sancho Ana Isabel Pino Vacas Mª Dolores Puchades Gil Sonia Puertas Moreno Mª del Mar Querol Espíritu Eva Rams Almenar Claudia Ravello García-Conde Elena Ravello Barber Marta Rentero Senent Ana María Rico Torrella María Roca Martínez María Rodrigo Belda Carmen Rodrigo Paradells Begoña Rodrigo Sellés Amparo Wenxiu Rodríguez Alfonso Pilar Roger Pérez de Lucía Laura Roig Escuder Amparo Romero Navarro Belén Rueda Ferrero Rocío Rueda Ferrero Silvia Rueda Ferrero Amparo Rueda Quintero Carla Ruiz Montalt

Laura Sánchez Campos Alba Sánchez Campos Carla Sánchez Crespo Arantxa Sánchez Esquibel Mª Teresa Sánchez Boronat Reyes Sanchis Chamero Menchu Saorín Sánchez Carla Sebastiá Puertas Bárbara Segarra Gutiérrez Paloma Sellés García Marta Senent Conesa Araceli Senís Fdez. de Ybarra Eva Serra Calatayud Chelo Serrano Peiró Arantxa Silla Correcher Noelia Soria Mompó Alejandra Soriano Agulló Patricia Soriano Cifuentes

Mª Consuelo Soriano Fernández Ana Patricia Suay Querchfeld Monica Talavera Peregrina Monica Torrella Buso Ainhoa Torres Sánchez Consuelo Torres Pons Arantxa Torres Sánchez Paz Tur Ortolá Mª Amparo Turégano López Cristina Uña Ivars

Laura Uña Ivars María Uña Ivars Leticia Valdecabres Pérez Desamparados Vañó Silla Marcela Verdú Rodríguez Celia Vicedo Flor Loida Vicedo Flor

Marta Vicente Ansurias Elena Vidal Vidal Candela Villalba Navarro Ana Villar Díaz

Carmen Villar Narbona Maribel Viosca Sáez

Hernán Mir Serrano

El museu

Ubicat a l’encreuament dels carrers Comte Salvatierra i Ciril Amorós de la ciutat de València entre els dies 16 i 19 (ambdós inclosos) es trobarà el Museu-Exposició del Renaixement.

Fruit de la passió per la festa de les falles dels components de la comissió del Mercat de Colon, el museu virtual aportarà durant aquests quatre dies una visió singular i festívola sobre el moviment artístic i cultural conegut per tots com Renaixement.

Accedint per la porta encarada al carrer Comte Salvatierra ens trobarem amb sumptuoses estances palatines en les tres plantes del mateix: planta baixa, planta noble i planta alta. L’arquitectura del museu ens portarà des de la terra al cel combinant elements estructurals de diferents èpoques. Així en l’espai trobarem un claustre gòtic, una balconada barroca sustentada en columnes renaixentistes i a la qual s’accedeix mitjançant una escala neo clàssica. A més a més podrem visitar, en la part exterior del museu, un jardí privat on també gaudirem d’algunes “obres” del renaixement.

Planta alta

La planta més alta del museu-exposició està dedicada a l’au Fènix, símbol màxim del concepte de renaixement. El fènix ha sigut un símbol del cos físic i espiritual, del poder del foc, de la purificació, i de la immortalitat, sempre relacionat amb les falles per la seua capacitat per a renàixer de la seua pròpia cendra.

Sota les ales de foc de l’au Fènix trobarem en aquesta planta alta, la repre sentació corpòria del naixement de Venus, obra de Botticelli, en la qual que da reflectit l’ideal de bellesa platònica i el missatge simbòlic del renaixement a la vida. No hem d’oblidar que el mite conta com el Tità Cronos li talla els testicles al seu pare Urà i cauen al mar. Auuu! Té collons la cosa, mai millor dit, que per tal de renàixer li hagen de tallar les pilotes a un. De l’escuma dels testicles d’Urà naix Afrodita, Venus, la deessa de l’amor i de la sexualitat. No massa lluny, apareix, surant en l’aire, Déu segons la concepció de Mic helangelo Buonarroti que el va pintar en la volta de la capella sixtina, envol tat de querubins. Aquella imatge que tots tenim de la creació d’Adam, con trasta amb la imatge terrenal que se’ns presenta en aquest museu-exposició, d’Adam “acollonat” per trobar-se penjant de la voluntat de Déu. L’home, sempre en perill, sempre amb la por de deixar-se anar de la mà de Déu, i que se li queden a l’aire les vergonyes i els defectes que l’adornen.

Planta noble

En la planta noble s’exhibixen els mú sics, fent sonar amb els seus instruments les notes que ens acompanyen en els mo ments de cerimònia i de felicitat. La músi ca culta, per primera vegada en la història es deslliura de la inspiració divina i s’hu manitza donant entrada a noves influèn cies terrenals. La música es transforma en el llenguatge dels àngels.

Un àngel músic, obra de San Leocadio i Pagano renaix després de segles i segles d’haver estat amagat i quasi oblidat, dar rere d’una volta barroca en l’altar major de la Catedral de València. Pintat junt altres huit àngels músics en la volta del presbiteri, representa l’aparició del pri mer renaixement a la peninsula ibèrica i tot va començar en 1469 i d’una mane ra molt valenciana: amb foc. Un incendi destrueix l’altar major de la catedral de Santa Maria de València i cal recons truir-lo. Gràcies a Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, que s’implica perso nalment en el projecte l’àngel músic és el sisé dels dotze que toquen en l’absis de la

catedral, en el seu cas un llaüt.

Completa aquesta planta noble Hy geia, deessa de la salut, trans formada en guerrera en lluita amb les malalties que as setgen els humans. Dessota Atles, el tità condemnat per Zeus a mantindre sobre els seus muscles la Terra separant-la del cel, suporta el pes de la deessa com si es tractara d’un càstic.

Planta baixa

Aquesta planta ocupa l’espai més a prop de l’espectador i es troba compartimentada per sales en les quals es poden contemplar di verses obres d’art efímeres. Quan l’espectador ingresa per l’entrada principal del carrer Comte Salvatierra es troba amb una gran escena.

Una gran escala domina el hall del museu. Al damunt dels seus gra ons els protagonistes de la festa de les falles renaixen després del període de pandèmia que les Falles han viscut. Com si es tractara d’una baixada d’Opera i recordant aquella famosa imatge del Mas querade del Phatom of The Opera cada personatge va abillat amb les seues millors gales professionals.

En la part més alta, l’artista faller supera el tràngol d’un any sense plan tar a base de constància, noves iniciatives i l’ajuda dels fallers que mai l’han deixat caure a terra. Ara és el moment de renàixer de les cendres i trobar un nou camí que els done seguretat, treball i benestar.

L’indumentarista fa gala de la seua saviesa sobre la vestimenta tradi cional valenciana, col·locant amb cura l’adreç que l’orfebre ha forjat sobre la fallera perfectament abillada.

Al peu de l’escala el músic recupera l’alegria de fer-se notar. En aquest cas el representa un tabaleter. Un xiquet repica i repica el ta balet ple de joia i il·lusió.

Al seu costat està el pirotècnic, altre músic que utilitza la pólvora com a instrument sonor. La cancel·lació de les festes l’havia fet desapa rèixer pràcticament del panorama. Però ara renaix amb les festes i s’adapta a les circumstàncies per fer-se de notar. Carcasses i coets, femelles i masclets, estopins i bombes proclamen als quatre vents el renaixement de la festa.

Al bell mig del grup la fallera, representació d’aquell que suporten i alimenten les professions que viuen de les Falles. Ella és l’autèntica protagonista de l’escena i de la festa. Sense ella tots els que es tro ben al seu voltant no tenen futur ni sentit, per això és el personatge que més ajuda necessita, encara que el seu tarannà tinga l’ADN del renaixement en si mateix i s’alce cada vegada que cau, renasca cada vegada que el foc acabe amb ella.

La sala l’ocupa una gran reproducció en tres dimensions de la Mona Lisa, obra de Leonardo Da Vinci, cedida per a l’exposició pel Mu seu del Louvre. El seu autor sembla estar retocant-la, una volta i una altra a la recerca de la perfecció. Així la Mona Lisa renaix després de cada pinzellada, de cada retoc, de cada sfumato, de cada veladura... Tant és així que la mateixa Gioconda s’estranya del tractament que li està donant el seu autor.

A la mateixa sala podem observar com un xiquet experi menta amb els “joguets” que el mestre Leonardo va idear i dissenyar al llarg de la seua vida. Així juga amb les ales ex perimentals d’un primer aeroplà, o amb el primer helicòpter.

Aquesta sala està dedicada als grans mecenes de l’art. A tots aquells que amb la seua contribució i suport econòmic afavoriren el renaixe ment de les arts i els artistes.

Presideix la sala una reproducció colossal de Lorenzo de Mèdici, tam bé conegut pels seus contemporanis com Lorenzo el Magnífic. L’es tadista florentí va ser el primer a afavorir el treball dels artistes del seu temps. Boticelli, Verrocchio, Leonardo i el mateix Michelangelo Buonarroti li deuen molt a l’home que els va patrocinar.

Al costat del diplomàtic florentí podem contemplar l’egrègia figura que s’ha convertit en el mecenes de les falles contemporànies Juan Armiñana, Juan el Grande de Campanar. La seua representació està envoltada de la memòria d’aquells que, com ell, també van dedicar part de la seua vida a afavorir, ajudar, protegir i beneficiar els artistes fallers. Entre les campanes que repiquen música celestial ens con templen Jesús Barrachina i Bernardo Morosoli.

Des de la Galeria de l’Academia de Florència ens arriba el David de Michelangelo. Una escultura digna d’una exposició. Considerada com una obra mestra del Renaixement la seua història relata com la pedra, el bloc de marbre que van extraure de la pedrera de Carrara, trans portaren pel Mediterrani i remuntaren per l’Arno fins Florència, es va negar a morir. Després que altres escultors donaren per impossi ble extraure profit del bloc i l’abandonaren al seu destí, Michelangelo Buonarroti va recuperar l’ànima latent que hi havia a la pedra, ajudat dels seus deixebles. Un d’ells dubta si ha de circumcidar el David, ja que sent jueu el personatge no fer-ho contradiria la llei judaica. Defi nitivament no va ser així i va triomfar la visió de l’art renaixentista de l’ésser humà, menys lligat a la religió i més als valors de la bellesa. Un jove Michelangelo, situat davant de l’escultura, consulta els esbossos inicials dels quals va treballar directament el David.

seu des cansant en un banc. Però pel que es veu no és massa recoma nable lle var l’atenció del que fan aquest parell de jardiners que no paren de tallar i retallar les bardis ses sense cap mirament. Per moments semblen perru quers sense tisores. Compte amb les sorpreses que et poden donar si et pares a descansar com aquesta dona de monyo... elevat?,

Una vegada travessada la porta d’eixida a l’exterior ens trobem amb el jardí del museu on continua l’exposició. El mateix jardí és un pa radigma del renaixement i no precisament pel tractament de la jar dineria, molt més corresponent a l’estil barroc per la cura dels parter res, tanques i arbustos, sinó per la vitalitat que el jardiner ha dotat les seues escultures botàniques “piu” vives i “cul”-tivades.

Aquesta és l’última parada en el re corregut de l’exposició del Renaixe ment. I quin millor espai per renaixer que un jardí de sorra que ben bé re corda una platja llunyana i tranquil la. Una platja amb un curiós nom: Carrapateira. És l’espai idoni per trobar-se de nou amb el renascut mil vegades, “doctor” Simon. Ací apareix descansant de tantes onades virals, disposat a agafar ones però aquestes d’aigua... Tantes vegades mort per uns i altres per causa de la seua gestió de la pandèmia del Covid, Fernando Simon fa el seu particular renaixe ment fent surf en Portugal.

Ací el visitant podrà contemplar com el renaixement de la libido afecta la gent major. Una parella, dels que diguem tercera edat, s’il·lusiona amb l’utilització dels diferents aparells que hui en dia ajuden al joc se xual... Per exemple el Satis-faller, que no sabem si funciona a tota hora o només en Falles. La cara de la dona és d’esperança i la de l’home... de descans, ja que ningú li demanarà “complir com un home”. Aquest espai d’exposició natural fa honor al seu nom: Glorieta de la libido.

També conegut per “pavernosmataó”, aquest espai del jardí ofereix al visitant la possibilitat d’arriscar-se i descansar de la seua visita al mu

Fins ací el recorregut pel Museu-Ex posició Renaixement, un treball dissenyat per Carlos Benavent i co missariat i realitzat per Devis Cre acions, una colla de renascuts que mostren al carrer la seua vitalitat i energia baix el patrocini de la Falla Comte Salvatierra – Ciril Amoros. Un motiu més per no deixar de visi tar aquesta “Exposició pública d’un sentiment” que durarà quatre dies i serà alçada del seu emplaçament pel foc, convertint-se en cendra i viure altre RENAIXEMENT.

Dissabte de març

21:00 hores

En el nostre casal tradicional Sopar de Consellers.

00:00 hores

Al finalitzar l’acte, festa fins que ens permeta la llei.

Divendres de març

21:00 hores

Inauguració de la carpa per part de les nostres Falleres Majors.

A continuació, cerimònia d’imposició de recompenses de JCF per mediació de la nostra Fallera Major 2022, MÓNICA TORRELLA BUSÓ.

Una vegada finalitzat l’acte, sopar i a continuació tindrem la primera gran festa, en la nostra carpa, fins l’hora del tancament.

Dissabte de març

19:00 hores

GRAN PARADA MORA amb recorregut per la nostra barriada. Per a poder participar serà necessària inscripció prèvia.

21:30 hores

Sopar i festa a la nostra carpa.

Diumenge de març

CONCURS DE PAELLES organitzat per la nostra comissió. Per a apuntar-se al concurs hi haurà un llistat d’inscripció juntament amb les bases, que es penjarà en el casal de la falla amb prou d’antelació. Davant qualsevol dubte, podeu preguntar a la Delegació de festejos. El jurat passarà a valorar el resultat de les paelles a les 14:30 hores.

En acabar, i una vegada recollides les parcel·les, tindrà lloc a la carpa el lliurament de premis de les paelles a càrrec de la nostra Fallera Major.

Dilluns de març

21:30 hores

Sopar d’entrepà a la carpa

Dimarts de març

16:00 hores

PLANTÀ de la nostra falla sota les ordenes del nostre artista JOSE RAMÓN DEVÍS, amb la col·laboració de tots els membres de la comissió. Es prega i agraeix la participació de quants més fallers millor per a facilitar el treball entre tots.

21:30 hores

Concentració en la porta de la nostra carpa per anar acompanyats de la nostra Banda de Música a la divertida REPLEGÀ DEL NINOT.

22:00 hores

Tradicional SOPAR DE LA FALLERA MAJOR per a tots els fallers i Consellers en el parador, oferida per nostra Fallera Major 2022, MÓNICA TORRELLA BUSÓ.

00:00 hores

Nit de l’albà. A continuació, festa en la nostra carpa fins l’hora del tancament.

Dimecres de març

11:30 hores

Tradicional REPLEGÀ per tota la nostra barriada (es prega que per a aquest acte es visten el major nombre de components de la nostra comissió).

13:00 hores

Sobre aquesta hora i quan finalitzem la replegà, farem una cercavila per tota la nostra demarcació, en acabar aperitiu en el Parador.

14:00 hores

Dinar en el parador comptant amb l’assistència de les Falleres Majors de València i les seues Corts d’Honor.

21:15 hores

Arriba com tots els anys la GRAN NIT DE DISFRESSES, on tots el grups pujaran a

dinar a la carpa.

21:30 hores

Sopar d’entrepà en el nostre parador.

23:00 hores

Gran espectacle sorpresa. I després, la festa continuarà fins que la llei ens permeta!

Divendres de març

11:30 hores

Concentració en la carpa per a assistir a l’homenatge floral que tradicionalment la nostra falla realitza en l’Avinguda Regne de València al mestre Serrano.

En tornar, realitzarem la tradicional cercavila per la nostra demarcació i en finalitzar, aperitiu i dinar en el Parador.

14:00 hores

Mascletà en la nostra zona de focs i, a continuació, menjar en el parador.

20:00 hores

Concentració en el Parador per anar a l’Ofrena de nostra patrona, la Mare de Déu dels Desemparats.

00:30 hores

Última festa de les Falles 2022 al nostre parador.

nostre estendard.

14:00 hores

Mascletà en la nostra zona de focs de la pirotècnia Zarzoso i, a continuació, dinar en el parador.

21:30 hores

Últim sopar al nostre parador.

22:45 hores

Realitzarem l’última cercavila per la nostra barriada, acompanyats per la nostra banda de música, SOCIETAT MUSICAL TURISENSE, fins arribar a la nostra Falla.

23:00 hores

La Pirotècnia Zarzoso, dispararà la tradicional mascletà de colors de la Nit de la Cremà i a continuació nostra Fallera Major MÓNICA

TORRELLA BUSÓ encendrà la metxa per donar pas a la cremà de la Falla de l’any 2022.

23:45 hores

Acudirem al parador per a brindar per este exercici faller i donar la benvinguda a les falles del 2023 que celebrarem el CENTENARI de la nostra falla.

Loida Flor Bustos Fallera Major 1997

Tot va començar un divendres d’abril del 96. Era el nomenament de les FFMM i jo anava a la junta amb mol ta il·lusió perquè Almudenita, la ger mana de la meua amiga Anabel, ana va a ser nomenada FMI. Però el que no sabia és que els meus pares em donarien la gran sorpresa perquè em nomenaren a mi Fallera major per a l’exercici 1996-97. Recorde amb gran emoció eixe dia. Al costat de Carmelo i Pepe començava un any que ja sabí em anava a ser inoblidable.

A més aqueix any, anava a ajudar a Anabel en la delegació d’infantils, i una de les primeres activitats que vam fer va ser portar als xiquets a la pista de patinatge sobre gel. Recorde una vesprada molt divertida.

La festa de S. Joan seria el nostre primer acte com a Falleres Majors. I prompte l’estiu, i buscar teles, manteletes…

A l’octubre va tindre lloc la meua proclamació, en el Casal de Sorní. D’eixe dia recorde el tràfec del dissabte al matí: cuinar, muntar tau les, decorar, recollir coses d’ací i d’allà…amb un munt de gent aju dant als meus pares. I a la vesprada l’acte de proclamació, davant de la ximenera. Després el sopar i la festa fins a les tantes.

Ja en eixa època celebràvem l’entranyable sopar de Nadal. La imatge, tots amb capells de Pare Noel i cantant la Nadala personalitzada per Carmelo: “ande, ande, ande…”

A partir de gener van començar les presentacions. No ens vam perdre una. Començar a desfilar com a Falleres Majors de Conde Salvatierra era molt “guay”. Fins i tot a alguna d’elles acudirem en grup, amb els meus amics, tots vestits de valencians, i desfilàvem amb orgull repre sentant a la falla.

I la “germanor” amb les falles de l’agrupació, les falleres majors a qui recorde amb gran afecte, i les juntes de l’agrupació a les que assistíem.

I per fi, al febrer, la meua Exaltació, un acte preparat amb molt d’afecte per Pepe Campos. Va ser uns dels dies més emocionants de regnat. En l’Ateneu Mercantil. Recorde perfectament l’arribada i pujar les escales amb la comissió fent corredor i aplaudint; la cara d’emoció de la meua mare i d’orgull del meu pare; el discurs de mantenidora de la meua tia Mª Carmen; la il·lusió dels meus germans, els meus avis, els meus on cles i cosins. Després vam ser al casal i allí continuarem la celebració.

I l’exaltació d’Almudena, amb l’espectacle posterior que “guionitza rem” Anabel, Lola i jo i que havíem estat assajant des de diverses set manes abans. Un príncep convertit en granota que buscava a la seua princesa entre els contes de Disney; però clar, la seua princesa era nostra FMI. Els assajos els mesos d’abans no podien ser més divertits, i fins vam fer el vestuari nosaltres mateixos. Mentrestant, qualsevol vesprada era bona per a anar amb Juan al ta ller de Ramón i Pepo per a veure la falla, des de l’inici fins al final, tot el procés, gaudint i fotografiant cada pas. Una experiència preciosa. Recorde el dia de la Crida, amb la replegà al matí i dinar en el casal. Lla vors anàvem vestits de fallers gran part de la comissió, així que, com hi havia presentació a la nit, soparem en el casal i ens vam anar tots junts.

I el dia de l’homenatge a Elena Ravello que formava part de la cort d’honor de la Fallera Major de València. Preparem l’acte entre tots i vam rebre a la FMV Sandra Climent i a la seua cort d’honor.

Recorde el sopar de Consellers, en el casal, molt familiar i divertida. Era servida per un grup de fallers vestits de valencians. Molts anys jo havia estat així, però eixe any presidia el sopar.

I van arribar les falles… Recorde el dia de la grua, esperant veure la falla entrar per Conde Salvatierra. Aqueix any la falla es va plantar en l’encreuament amb Martínez Ferrando, i un moment molt divertit va ser quan em van pujar al cistell de la grua mentre pujaven el remat, un dimoni gegant. Vaig passar tot el dia en la falla i vam dinar amb els artistes en el casal. I la recollida del ninot, encara en la Llotja, anàvem tota la comissió en cercavila amb la banda de música, i la tradicional parada per al “Jamalahi Jamalaha”. I en arribar al casal, el sopar de la plantà que amb tant d’afecte van preparar els meus pares (encara no hi havia carpa). Recorde que el meu pare es va obstinar a fer una barbacoa al carrer i la van muntar en la vorera de Sorní amb l’ajuda d’alguns amics-fallers que van fer de cuiners. Va ser tal èxit que s’ha convertit en una tradició en el sopar de la Plantà. I després van haver jocs en la plaça mentre s’acabava de plantar la falla, una espècie de fira on es pagava amb bitllets amb la meua cara i la de Carmelo. Un dels jocs era tirar-nos pastissos fets d’espuma d’afaitar al presi i a mi. La setmana de Falles va ser increïble, la vaig gaudir moltíssim i em vaig sentir molt especial i volguda per tota la comissió. El lliurament de recompenses i l’intercanvi de regals que es feia llavors en el casal. Les despertaes que no em perdia tots els matins. Les cercaviles de tots els dies que m’encanten, la recollida de premis que esperava amb molta il·lusió perquè quan vaig ser FMI no ens van donar premi i no vaig poder viure-ho, el Mestre Serrano… Els moments més bonics eren quan venia la comissió a recollir-me i sonava El Faller.

I l’Ofrena, el 18 de març a la nit. Vaig eixir de la casa dels meus iaios en Jorge Juan i recorde eixe moment amb gran emoció, també el “pa ronet” en Navarro Reverter que aprofitarem per a fer-nos fotos, i un poquet desfilant del braç del meu pare. Entrar al carrer de la Pau i desfilar tot el carrer, i per fi entrar en la Verge. Moments irrepetibles.

Recorde les nits de falles, la tradicional nit de disfresses, nit Medieval, la decoració del casal i la cavalcada pel barri. I l’espectacle “Sorpresa sorpresa”, presentat per María Diaz, súper divertit, on participarem ballant i on li van donar una sorpresa a la meua mare que feia 15 anys que havia sigut Fallera Major. I la nit de “l’empalme”, penúltima nit de falles.

I el dia de Sant Josep, última despertà i felicitació als Pepes, amb desdejuni en el forn San José, banda de música i tot. Missa, últimes cercaviles, imposició de cintes, disfresses infantils… i la cremà que la recorde amb alegria i tristesa alhora. S’acabava una de les setmanes més felices de la meua vida.

He intentat fer un resum del meu any de Fallera Major de Conde Salvatierra. Recorde moltes coses i molts dies, però sobretot recor de l’afecte de la meua comissió, el suport dels meus amics que van compartir la meua felicitat i em van fer sentir com una reina cada dia. La complicitat amb Carmelo, el president, que sempre es va pre ocupar perquè tot isquera bé; i amb els infantils, Almudena i Pepe, amb qui vaig compartir la seua innocència i la seua il·lusió en cada acte. Recorde l’entrega de la meua família, sobretot dels meus pares, i veure’ls orgullosos emocionar-se i gaudir amb mi.

Sempre recordaré el 97, un any especial, emocionant, intens i molt molt feliç.

Mare meua, al·lucinant!!

El més increïble per a mi quan faig memòria i rebo bine tots eixos anys arrere, és que, pese al temps que ha passat i que per la falla no he deixat d’aparéixer (encara que no he sigut fallera des que vaig acabar la universitat), és l’afecte i la sensació de família que sent cada vegada que vaig a la falla o quan em trobe amb algú. Això, em fa molt feliç!

L’any que vaig ser FMI, el tinc en el record amb una dolçor molt especial.

El meu presi Pepe, amic meu des de menuts, i a més compis de col·le. Recorde, que ho passàvem bomba en les juntes, desitjant amb ganes durant la setmana, que arribara el divendres per a ajuntar-nos tot el “*grupet”.

Loida ( Din don din), la meua Fallera Major, que gràcies a la preciosa amistat de les nostres famílies, ens hem vist créixer (i continuem fent-ho), sempre des de prop. I des d’eixe any, tenim un “feeling” molt especial.

Carmelo...el president, amb eixa il·lusió en tot i eixe sentiment tan bèstia per tot el que embolica a la nos tra falla...

I, com no, la meua família...la meua “teta” i la seua il lusió preparant-me la presentació, que no va poder ser més bonica. El meu pare, que va gaudir de veure quin any tan bonic anava guardant en la meua memòria.

Però, sobretot, el meu record, en tirar la vista arrere és la fortalesa que la meua mare va traure per a fer-me sentir eixa il·lusió i eixes ganes, després d’un any que havia sigut molt dur per a ella.

Sens dubte, amb el pas dels anys, no tinc dubte que Conde de Salvatierra és i serà sempre la meua falla i la meua família!!

Un besot enorme per a tots!!!!

Almudena Campos García

AFallera Major Infantil 1997

Això és el que cridàvem el 2 d’octubre tant els que estàvem al casal mirant la televisió com els que estaven a “La Fonteta” gaudint en directe amb una gran emoció.

Les nostres Falleres Majors 2020-2021 eren elegides per a formar part respectivament de les Corts d’Honor de la Fallera Major In fantil i de la Fallera Major de València de 2022.

La nostra comissió ha sentit l’orgull de viure com en diversos anys les que havien sigut nostres Falleres Majors, a l’any següent vivien un altre somni al pertànyer a la Cort d’Honor de la Fallera Major de València.

I enguany l’alegria era doble! Mai havien resultat elegides les dos. Valentina Ravello Faubel, Component de la Cort d’honor de la Fallera Major Infantil de València 2022

Paloma Eroles Martínez, Component de la Cort d’honor de la Fallera Major de València 2022

Per a nosaltres haveu sigut unes magnifiques representants que amb unes circumstàncies tan adverses com les viscudes durant el vostre regnat, les haveu viscut transmetent a tots una alegria i con fiança en el futur dignes d’admiració.

Gràcies per la vostra generositat. Us desitgem tot el millor en esta nova experiència. Us ho mereixeu. Sou l’orgull de Conde!

Els monuments els faran...

El monument gran el farà l’artista José Ramón Devis per segon any consecutiu. De la seua mà tor narà a fer un monument de secció 1ªA amb el lema “Renaixement” i de segur que serà magnífic.

I el monument infantil arribarà amb les mans de Grego Acebedo i ja en seran quatre anys. Els dar rers tres exercicis plantant en la secció especial i sempre obtenint premi. Enguany amb el lema “Ballem?” esperem continuar en l’estela traçada.

La pirotècnia

Zarzoso ens muntarà el so roll de la pólvo ra en les mas cletaes i la nit de foc per gau dir d’una cre mà de segur espectacular.

Des de l’any 2000 la Societat musical Tu risense de Turís ens acompanya amb la seua música.

En les cercaviles, l’ofrena, la cremà... amb les seues notes el barri sap que ja estem en FALLES!

Sobre les falles

TORNAREM per Marisa Martínez Bes AVE FÈNIX per Catalina del Río Muñoz i Claudia Ravello García-Conde

EL RENAIXEMENT FALLER per Manuel Uña Llorens

Fulls literaris

I DE NOU L’ALBA per Luis del Rey Schnitzler

EL CAMÍ DE TORNADA per María Ivars Tur

LA VALÈNCIA RENAIXENT per Luis Martínez Ochoa

LEONARDO IN CUCINA per Lidón Gil Vidal

ELS BORGIA, LEONARDO I EL QUATTROCENTO VALENCIÀ per Isidro Niñerola Giménez

Ací crema el cor d’una falla. Tornarem...

II sí, vam tornar! Per fi les falles més desitjades de la història podríem celebrar-les. Les falles del 2020 primer aplaçades sobtadament per un mal bitxo i finalment suspeses, podrien finalment eixir al carrer al setembre de 2021. Qualificades com atípiques per la data i perquè estarien envoltades d’una gran quantitat de mesures de seguretat sanitària però que els fallers vam viure amb goig i alegria. Diferents però amb una gran càrrega d’emocions contingudes per molt de temps.

Pràcticament es van dissenyar totes les activitats que fem al mes de març però a l’aire lliure, amb unes temperatures elevades, amb masca reta, tots asseguts i sense ballar però amb una gran il·lusió! Desdejuni, esmorzars, dinars i sopars. Mascletaes, passa carrers amb la banda de música i tot el que havíem trobat a faltar durant tant de temps! Començarem amb el sopar de consellers que es va ambientar amb el lema del monument “Conde’s Club”. Els anys 20 del segle XX sota el nostre Mercat! I nostres Falleres Majors i Presidents inauguraven l’es pai on viuríem dies inoblidables. La nit de la plantà, ens va sorprendre un fenomen meteorològic impressionant. Vam tindre de refugiar-se d’una pluja intensa acompanyada de vent, llamps i trons, baix el Mer cat però encara que en algun moment vam veure perillar el monument que estava a punt de quedar-se acabat, la reacció de tots els fallers al voltant de Paloma nostra Fallera Major que va ser la primera que va encapçalar una reacció d’optimisme i força per tirar endavant que vam acabar tots cantant i ballant. Havíem tornat per a quedar-nos!

I ja tots els dies següents amb sol i calor ens emocionaríem a l’escoltar la banda de música per al primer cercavila i fer la replegà. I aniríem a pels premis que les dos falles obtingueren estant en bones categories com són l’especial en la infantil i en Primera A en el monument gran.

L’ofrena també seria diferent. El recorregut, per unes obres a la plaça de la Reina, es desviaria pel carrer de la Mar i a més no hi hauria gent veient i aplaudint el pas dels fallers. Només el so de la música interpre tat per la nostra banda. I pel demés, un silenci que incitava a la reflexió, l’oració, al pensament pel tot el que havíem passat. En definitiva, el ca ràcter religiós de l’acte estava més viu que mai. A més, donat que vam ser els primers en passar, arribàvem a la plaça deserta de gent i amb la imatge de la Mare de Deu nua de flors. Vaig a transcriure el que va publicar un faller i que reflectiria els sentiments d’eixe dia. “Any 2021: Sempre recordarem l’any que la Verge ens va atorgar l’honor de ser els primers i així veure les flors de Conde en el més a prop del seu Cor”.

I arribaríem a la cremà, també diferent per l’horari. La infantil a les 20h. Encara era de dia! Una cosa mai vista! i la gran, a les 23h. Es cre mava el cor de la falla, es cremava tot el mal que havíem passat. El cor

de la falla es renovava amb més força que mai per iniciar un nou exercici. I el teníem a sis mesos vista.

Déiem al mes de març “Tornarem”!! Però en realitat mai se’n havíem anat!

El lema de la falla d’enguany: “El Renaixement”. I sí, tractarà d’aquell moviment del S. XVI que va canvi ar el món. La societat, l’economia, la cultura, l’art... Europa renaixia i s’inspirava en el món Antic, el dels grecs i romans, pobles que assenta ren la nostra cultura. Deixaven de banda el món de tenebres de l’Edat mitjana. Tornaven a veure la llum!

Cinc segles després el món faller també renaix. I com al S. XVI, en tots els àmbits: L’art dels artistes fallers, dels pirotècnics, dels músics, dels or febres, dels teixidors de la sedes, dels indumentaristes... i com no la cultu ra, l’economia, la societat... renaix per a fer un món millor.

Com l’Ave Fènix, de les cendres dels monuments fallers que cremen cada any.

Amb l’esperit renovat per continuar fent una festa que és la més comple ta del món, no debades és Patrimoni de la Humanitat.

EL COR D’UNA FALLA ES CRE MA... per viure enguany EL RENAI XEMENT! £

L’AveFènix.Renàixer, tornar a ser, tornar a començar, resiliència, trencar-se per a construir-se més gran, crear noves i millors versions, caure’s i alçar-se, ressorgir majestuosament de les nostres cendres; l’epicentre de la nostra Festa.

Compta la llegenda, que davall de l’Arbre del Bé i del Mal, va florir un arbust de roses. Allí, va nàixer un ocell de bell plomatge i un cant in comparable, els principis del qual li van convertir en l’únic ésser que no va voler provar les fruites de l’Arbre.

Quan Adán i Eva van ser expulsats del Paradís, va caure sobre el niu una espurna de l’espasa de foc d’un Que rubí, i l’ocell va cremar a l’instant. De les pròpies flames, va sorgir un nou ocell, el Fènix, amb un plomat ge inigualable, ales de color escarla ta i un cos daurat. La immortalitat va ser el premi a la seua fidelitat al pre cepte diví, al costat d’altres qualitats com el coneixement, la capacitat cu rativa de les seues llàgrimes o la seua increïble força.

Al llarg del nostre caminar en la vida ens topem davant moments que ens deixen en cendra, ens des trossen, ens ofeguen, ens tiren al sòl i els nostres ulls només veuen foscor. Sobretot després d’aquests anys tan difícils, anys de pèrdues, de pors, d’enyorar, d’esperar… Hem sentit a vegades que ja no podíem més. Però hem arribat fins ací perquè resulta

Lque en les més gran de les nostres febleses trobarem sempre la més sorprenent de les nostres fortaleses. El dolor, el sofriment, trencar-se per dins, per descomptat té molt mala premsa, però és ací on se’ns brinden totes les eines per a construir una nova versió de nosaltres, la millor coneguda fins al moment. Després d’aquesta reconstrucció som un nou jo, amb més llum, amb més amor, amb més lliçons, amb més respostes. Segurament sempre hi haurà qüestions que no es pu guen entendre, persones i situacions que et fiques completament en el cor fent que siguen una part de tu per a poder seguir, però del que no hi ha dubte és que des del moment en el qual alguna cosa et fa cendres ja estan dissenyant des del Cel la manera de refer-te.

Com no podria ser d’una altra forma, al ser les nostres Falles un re flex de la nostra societat, de les nostres vides, aquest renaixement li dona sentit a la nostra Festa. Els nostres monuments els cremem any rere any, tancant un exercici Faller del qual quedaran records i cendres, toca tornar a començar. Hi haurà records i persones que es queden vivint en els nostres cors i enyorem en tirar la vista arrere a cadascun dels exercicis viscuts. Però com a màgia ressorgeix la nostra capacitat de començar, de mirar amb il·lusió, de crear, de renàixer. Aquesta màgia ha brillat més que mai en aquests anys en què ens van arrabassar la nostra setmana gran, els nostres divendres, les nostres proclamacions, els nostres actes, els nostres dinars, però això només ha aconseguit que siguem una família més unida, que continuarem fent Falla, que tornarem demostrant que mai ens havíem anat.

Des que els nostres monuments cauen, es cremen i destrossen ja hi ha un artista Faller pintant i omplint de color amor i il·lusió una nova Falla, que, faig spoiler, al final sempre s’aconseguirà plantar, brilla rà en la nostra plaça i ens omplirà d’orgull i d’amor, perquè haurem aconseguit ressorgir de nou, com cada any, com l’Ave Fènix. £

1. La força de la festa fallera al llarg de la seua història.

Ja des dels seus primers antece dents, allà pel segle XVIII, en que fusters i artesans procedien a la crema de restes i estelles en la ves pra de Sant Josep, a la qual poste riorment s’unirien els “parots” i els “stots”, i, sobretot, des de la seua implantació a la fi del segle XIX a la manera actual, les Falles s’han mostrat com una celebració amb una nissaga fortíssima a la ciutat de València, sobreposant-se i subsis tint incòlume als múltiples avatars i obstacles que, de tant en tant, la vida va interposant en son ja llarg existir, ja per causes naturals, ja per descontentament de les autoritats, que eren objecte de les seues burles i crítiques en els catafalcs de l’època.

De fet i en la seua etapa “moderna”, només ha patit cinc suspensions to tals i un ajornament: una en 1886, per no estar d’acord els fallers amb la taxa municipal que se’ls va im posar, la de 1896, conseqüència de l’entrada en guerra contra els Estats Units a Cuba (pròleg del desastre de 1898), l’obligada per la fratricida Guerra Civil en els anys 1937, 1938 i 1939, i el que ha provocat la seua últi

ma i llarga suspensió i ajornament des del 12 de març de 2020 fins a l’1 de setembre de 2021, per causa del desgraciat virus del Covid-19, del qual encara no ens hem deslliurat del tot.

Així mateix, esdeveniments extraordinaris, meteorològics o d’índole terrorista (com els terribles atemptats de l’11 de març de 2004) no més han provocat la suspensió d’alguns actes programats o d’alguna jornada fallera, però no de la festa en la seua globalitat, la qual cosa mostra a les clares la fortalesa de les festa i la seua capacitat de sobre posar-se a les adversitats.

En efecte, cenyint-nos al succeït en aquest últim any i mig, encara tenim en la nostra memòria, com un mal somni, aquell dia de març de 2020 que, després de celebrar amb total normalitat els actes previs a la set mana fallera ( la Crida, les presentacions, la replegá, les primeres mas cletades municipals, les cercaviles, l’entrada mora o el concurs de pae lles,…) i després d’insistents i creixents rumors de suspensió de la festa, finalment es va anunciar per les autoritats, com a pròleg del fatídic 14 de març de 2020, en que el Govern va proclamar l’estat d’alarma i un llarg confinament, que va durar en una primera fase fins al 21 de juny, i que va suposar la congelació i prohibició de tota activitat social, la suspensió de tots els terminis legals per primera vegada des de la Guerra Civil, i la constatació que el lema del nostre monument faller “Els feliços anys vint”, l’any del “doble vint” no s’havia complit en absolut.

11. Les falles durant els confinaments i les limitacions d’activitats.

La limitació de tota mena d’activitat no essencial ha afectat fortament a tot el sector de l’oci i festiu en tota Espanya i pràcticament a tot el món. Les falles no han suposat una ex cepció a aqueix estat de coses, trac tant-se d’una festa en que els actes col·lectius (alguns multitudinaris) i el contacte personal són part intrín seca de la seua manera de ser. És una festa del carrer, que se celebra i viu en els barris i en companyia.

Davant aqueixa impossibilitat les Comissions han intentat sobreviure i treballar en la mesura en que les nor mes li ho han permés, adaptant-se a les noves modalitats de reunió so cial, facilitada pels mitjans tècnics i telemàtics de que ara disposem: reu nions i juntes “en línia”, aplicacions com el “zoom”, “skype”, “webinars”, etc.,... que ens han mantingut al cor rent de la vida letàrgica de la falla, i de les mesures econòmiques i socials que s’han pres per a evitar la desa parició i ruïna tant de les falles, com dels sectors que depenen i treballen al voltant de la festa: artistes fallers, pirotècnics, indumentaristes, hos taleria, músics, tècnics,…molts dels quals, malgrat les insuficients mesu res de suport de les administracions, (manteniment de les subvencions, regulació dels ERTES, facilitació de l’emmagatzematge dels monuments no cremats de 2020…) han quedat seriosament tocats.

En l’estiu de 2020 vam creure estar més prop de la superació de la crisi sanitària, però, encara sense vacu nes, el persistent virus va tornar a augmentar la seua incidència i va limitar novament la nostra mobi litat, tant temporalment ( tocs de queda, horaris), com geogràficament (confinaments de barris, municipis i comunitats autònomes) amb el que l’esperança d’una recuperació de la festa (de la qual es parlava quan les xifres milloraven), es va anar allu nyant, segons es produïen les succes sives ones de contagis.

Durant aqueix temps, en que molts dels fallers no han pogut o han tingut molt difícil retrobar-se físicament, el temps i la vida han seguit el seu curs imparable, de manera que alguns ja no estan amb nosaltres, uns altres s’han incorporat a la vida, i tots ens hem fet un poc més majors i hem desitjat amb força recuperar el temps de separació forçada que ens ha tocat viure, així com l›arribada d›algun remei o vacuna que ens permetera recobrar la normalitat perduda.

Les comissions falleres no han sigut especialment ben tractades, quant a la restricció d’horaris i activitats en els seus locals, si la comparem amb altres tipus d’oci, com el teatre, el cinema, o l’hostaleria. Però, encara així, l’obstinació dels fallers i dels seus dirigents ha sigut més fort que els obstacles burocràtics, a vegades, mancats de tota lògica i comprensió a una festa que és patrimoni de la humanitat i senyal i marca d’identitat de la ciutat i comunitat valencianes.

Afortunadament, l’arribada de la va cunació a la fi de 2020 i la seua pro gressiva administració durant aquest any, ha anat canviant a millor a poc a poc, aquest estat de coses i ens ha permés recuperar una “certa norma litat”, que no és l’anterior a la de la pandèmia, i que, amb no pocs dub tes, va permetre per fi que les falles de 2020 “renasqueren”, cremaren els seus monuments i es reprengueren els actes suspesos fa any i mig, sent la primera gran festa popular d’una gran ciutat que s’ha celebrat a Espa nya, amb limitacions d’horaris i de distàncies i amb màscares, però amb un quasi nul impacte sanitari.

111. Comte de Salvatierra, exemple de renaixement faller.

La nostra benvolguda Comissió no ha sigut aliena a tots els fets abans relatats i sempre ha mantingut amb el màxim esforç i dedicació la màxi ma activitat fallera possible, dins de les possibilitats i limitacions establi des per les autoritats (algunes de les quals, per cert, han sigut declarades anticonstitucionals).

Així, durant el confinament i la prohibició de tota eixida i activitat no essencial , no es va rendir i va intentar, amb estimable èxit en les xarxes socials, celebrar actes fallers “virtuals”. Es van continuar cele brant Consejillos i Juntes “en línia”, i no es va cessar ni un moment de controlar la gestió econòmica i social de l’associació, ni d’informar i complir totes les limitacions i requisits sanitaris, aplicables a cada fase de la pandèmia. A més, eixa col·laboració en el manteniment de l’activitat fallera no sols es va limitar a la pròpia Falla, sinó que es va estendre a la resta del col·lectiu faller del sector i al municipal.

Per a això no es van regatejar esforços personals ni econòmics, adap tant la despesa, tant de la falla com dels seus components al decaï ment de gran part de l’activitat lúdica programada, tractant de man tindre actiu l’esperit faller i de donar el màxim suport moral a tots als seus membres i, especialment, a aquells que han patit en aquest llarg periple, i a les Falleres Majors, al President infantil i les seues respectives famílies, que han viscut un exercici llarg, estrany i difícil.

En aqueix sentit, es van celebrar els actes permesos en cada període per les autoritats i amb els “quòrums” admissibles, sempre buscant la màxima participació i l’estricte compliment de les garanties sani tàries exigides, senyals d’identitat de la nostra Comissió, amb l’ale gria i emoció desbordants que produeix el retrobament físic, tant de temps enyorat.

I per fi, de l’1 al 5 de setembre últims, i després de l’autorització cor responent, vam tornar a reprendre l’exercici de 2020, en una particu lar i estiuenca “*minisetmana” fallera, amb quasi tots els ingredients de les celebracions del març faller:

Van tornar les cercaviles, la replegá, la plantà, les visites dels jurats, les mascletades, els menjars i sopars temàtics en una carpa sense parets, les recollides de premis, l’Ofrena i la Cremà, tot això amb algunes limi tacions de disposició de taules i d’horaris, i amb una mica més de calor i algun capbussó tempestuós, que no va aconseguir aigualir l’entusias me i la felicitat del retrobament i l’alegria del miracle que va suposar tornar a gaudir de la nostra festa favorita. Falles amb màscara, però falles al cap i a la fi i, tal vegada, més sentides i desitjades que mai.

La nostra falla de Comte ha sigut, com sol ser habitual, exemplar: tant en la massiva assistència a tots els actes, ja convocats per la falla, ja per Junta Central Fallera, com en l’estricte compliment de la nor mativa, tant la general establida per la Generalitat, com l’especial que se’ns ha imposat al col·lectiu faller.

Este, per tant, ha de ser el moment dels AGRAÏMENTS: No hem d’oblidar que si hui hem normalitzat raonablement la nostra vida i les nostres falles, ha sigut gràcies a la VACUNACIÓ generalitzada, per la qual cosa hem d’agrair, a més de la majoria de tots nosaltres, que hem complit les normes que se’ns han imposat, especialment, als sanitaris i als científics investigadors, per la seua decisiva aportació en aqueix sentit.

I ja, com a colofó, no ens queda sinó esperar i desitjar que la situació es normalitze totalment com més prompte millor i ens permeta cele brar de manera plena i amb tota la seua força i esplendor les pròxi mes i successives falles, pròleg del pròxim Centenari de la Comissió.

La festa fallera ha ressorgit de la seua letargia obligada i, més que renàixer, ja que mai va morir, ha despertat d’un profund somni que la va mantindre tancada i sense poder eixir al carrer, però que mai va deixar d’estar viva i present en els nostres cors. £

—Hola! —Hola! —Tu qui eres?

—Soc Sandro i tu com et dius?

—Vicente, però tots em diuen Vicent.

—Bonic nom. Al país del qual provinc es diu Vicenzo. Els dos noms tenen el mateix origen. Ve del llatí i vol dir “el que venç”. En el teu cas podríem afegir que significa “el que venç en terra de valents”, que és d’on procedeix el nom d’aquesta, la teua ciutat, València.

—Vaja! Que xulo! M’agrada. Què fas ací? Aquest és el meu lloc favorit, saps?

—Oh! Vaja! No ho sabia. No t’importa si ho compartim?

—No. Pots quedar-te. Normalment no em trobe a ningú per ací.

—I és una pena, perquè s’ ho perdran.

—Sí. Llavors saps el que ocorrerà.

—Clar! Per això he vingut, com tu. Vine! Asseu-te al meu costat i obser vem!

—Val!

—Mira! Per allí comença a clarejar.

—Sí! Sí! És preciós! M’encanta! Sempre que vinc per ací amb els meus pares, intente alçar-me molt prompte per a acostar-me a la platja i mi rar-la, però ells es queden a casa. Jo m’escape sense que s’adonen. Però hui és un dia especial.

—Saps que no havies d’escapar-te així, sense dir-los res.

—Ja! Tens raó. Soc una mica rebel, però tampoc vull molestar. És que als matins sempre estan tan cansats. Em faria pena que es despertaren hui, que poden dormir. I no m’ho vull perdre per res en el món. Saps? No li ho diràs, veritat?

—Jajaja. Bo! Perquè no ens entretinguem! Per allí comença a apuntar. Ja sents la brisa que s’alça?

—Sí, sí i a vegades se’m posa la pell de gallina. Saps? Però es passa de seguida.

—Magnífic! Naix des de la vora mateixa de l’horitzó. L’atmosfera està neta. No hi ha núvols i aqueixos raigs venen directament cap a nosal tres. Es desplacen ràpidament solcant les ones i venen a il·luminar-nos a tu a mi, aquest racó secret, ara compartit, ple de claredat.

—Llavors, és cert que ho sabies.

—Per això estaré, tal vegada, ací amb tu. Ara, gaudim junts.

—És com una gran bola de foc. És enorme.

—El foc purificador.

—El foc purificador?

—Sí, el que neteja les ànimes.

—Com quan cremem les falles?

—Com quan cremeu les falles i ploreu, us miren i no saben per què ploreu.

—Sí, ja m’he adonat. Es porta dins i des de fora a vegades no s’entén.

—Ara observa!

—És meravellós! I cada any és igual, el mateix dia.

—Cert, encara que pot variar alguna cosa cada any i molt si ens allu nyàrem molts anys cap endarrere. La veritat és que sempre és allí, torna a nàixer, ens dona vida. Ens brinda un espectacle a l’alba, que mai és igual a l’anterior. Cada dia de l’any naix per un lloc diferent entorn de l’est. Recorre el cel durant el dia, ens ofereix una altra funció de llums al capvespre i s’apaga durant la nit per l’oest, i torna, mai falla, encara que hi haja nits que puguen fer-se molt llargues.

—Com quan et despertes d’un malson i no pots adormir-te de nou?

—Més o menys. Sí. Vivim en un món en el qual tot és un cicle, alguna cosa que es repeteix. Hi ha moments bons i n’hi ha dolents. El dia és un cicle amb el seu dia i la seua nit. Hi ha nits, perquè existeix el dia i hi ha dies, perquè existeix la nit. De la més absoluta foscor, en algun moment, torna a ressorgir la llum. S’aprén molt observant el moviment del sol.

—Crec que no ho acabe d’entendre del tot. Encara que un dia estiga trist, perquè tot m’ha eixit malament, sé que quan vinc ací em sent bé, soc feliç. No sé per què. És això el que vols dir-me?

—Jajaja. Ja. Sí, bàsicament. No fa falta entendre-ho tot a la primera. I les emocions són les que més ens ensenyen i això és el que estàs sentint i m’alegra molt que ho percebes. Molta gent no sap el que tu saps i són les teues emocions les que t’han guiat. A mi, mirar cap a la mar, em relaxa; atalaiar l’horitzó, no importa on, veure les seues formes, els seus colors, les seues olors, el seu moviment, la perspectiva. Em delecte amb l’auro ra, l’alba, i l’ocàs, el capvespre. M’inspira

—Què significa m’inspira?

—És una bona pregunta. Em fa veure coses que no veia abans, però que eren allí. Jo no sabia que eren allí i, de sobte, per art de màgia, apareixen.

—Això em passa sovint. Se m’ocorren idees i no sé per què.

—És així de senzill. És la teua inspiració.

—I on vius? Parles rar.

—Soc florentí, de la ciutat toscana de Florència, de l’altre costat de la mar.

—De la ciutat de les flors?

—D’eixa mateixa. Tenim un nom acolorit, com pots apreciar. Algu na cosa tindrem en comú amb la teua terra de les flors, de la llum i de l’amor. “València, les teues dones totes tenen de les roses el color. Va lència, en sentir com perfuma de les teues hortes la flor del taronger, volguera, en la terra valenciana, els meus amors trobar”. No és així la cançó?

—Jajaja. Sí, sí, però el teu no és cantar. Jajaja. I quin és el teu treball a Florència?

—Jajaja. Pinte, pinte coses belles. Crec que ho faig millor del que cante.

—Crec que sí. I què pintes?

—Un dels meus quadres més famosos es diu «el Naixement de Venus». En ell una dona bellíssima naix d’una gran petxina.

—Tan bella com mamà?

—Segur que sí.

—I per què ho has pintat?

—Perquè em vaig deixar inspirar per la bellesa, pel sol i el vent. Vaig recordar coses que se’ns havien oblidat, a molts.

—Tu creus que podré fer-ho també jo algun dia?, recordar i crear una cosa bella.

—Clar que sí. Podràs fer tot el que el teu esperit, la teua inspiració, et mane. Serà la teua guia. Crearàs bellesa.

—M’he d’anar a casa. S’està fent tard. Tornaràs algun dia?

Chi lo sa, caro bambino! Chi lo sa! £

Un matí més, Clara agafa amb cura la tassa d’infusió i beu un xicotet xarrup. Continua massa calent pel que la torna a deixar sobre el plateret color salmó i es queda mirant fixament l’aigua acolorida de la tassa subjectant-la amb les dos mans. Ja ha passat molt de temps des que es va paralitzar el seu món, des que ell va perdre la seua lluita. Cada dia va aprenent a viure amb la pèrdua, però les nits continuen sent un malson i en alçar-se molts matins té la ressaca de la melancolia, del dolor que en el seu interior crema quan es queda a les fosques a l’habitació. El seu heroi havia caigut. Com ha pogut abandonar-la així? Sempre havia pensat que envellirien junts, però la vida els havia canviat els plans.

Respira profund i eleva la vista, mira al seu voltant, dues xiques s’acosten a la taula del costat, es donen la mà, es miren breument i s’abracen amb llàgrimes en els ulls. En asseure’s, a pesar que encara porten les mas caretes posades, les seues mirades mostren els seus somriures. El seu telèfon vibra en la bossa i Clara sac seja el cap per a deixar de mirar a les xiques, però no el trau. És el seu moment, li encanta asseure’s tots els matins en aqueixa taula del xicotet bar que té davall de casa amb vista al parc, després tornarà al món real, al món en el qual segueix la lluita. A l’altre costat del carrer observa a Agustín eixir del seu portal i cami

nar a poc a poc, arrossegant els peus. Subjecta una cadira de platja plegada amb el braç dret i un periòdic a la mà esquerra, es deté al parc situat a l’altre costat del carrer i mira cap al cel. Desplega len tament la cadira i se senta mirant cap al sol, és el seu ritual de tots els dies des de fa un temps, passa hores ací assegut esperant, veient passar a la gent, evitant la foscor de la seua llar. Necessita allunyar del seu cap els passos fantasmals dels seus nets pel corredor jugant amb els cotxes i els seus riures. Quan trau el cap des del saló per a veure’ls, el corredor torna a la realitat, sumit en un silenci en el qual tan sols els brins de pols ballen una trista cançó il·luminades pels raigs de sol. Des que la seua filla s’ha traslladat a Madrid, després de perdre el seu treball per la pandèmia, la soledat s’havia anat apoderant d’ell a poc a poc i necessitava eixir a compartir el seu temps amb altres persones, encara que foren desconeguts.

Clara tanca els ulls pensant en aqueixa soledat, en la pèrdua, eixa allau de desesperació que s’ha apoderat del món en aquests dos anys i que s’ha emportat amb si a tants sers estimats, deixant tantes cadires buides. Moltes vegades s’ha assegut al costat d’Agustín per a fer-li companyia o

per a sentir ella mateixa companyia, especialment aquests últims mesos en què ja no podia treballar i tenia més temps lliure, més temps per a pensar, més temps que necessitava omplir també amb vides alienes.

S’enganxa la meleneta rossa darrere de l’orella amb la mà dreta, abans de donar-li una altra oportunitat a la infusió de valeriana. Sap que ha de continuar lluitant a través d’aquesta selva en la qual li ha tocat viure i anar desfent-se dels dimonis que estan en la seua ment. És el moment de seguir, d’avançar cap al futur i el que li ofereix, en el fons encara creu que tot eixirà bé, encara que no siga com tenia planejat.

En aqueix moment apareix María des d’un portal a l’altre costat del parc, caminant lentament amb el seu bastó i es dirigeix directa al banc situat al costat de la cadira d’Agustín. Se senta i eleva la vista cap a les flors liles i rosades en forma de cor dels arbres de l’amor, els cercis silicuastrum, que envolten el parc.

María va ser una de les primeres a sentir l’allau que ha arrasat amb el món, el seu marit va ser un dels primers a caure. Tots els matins observa aqueix arbre que era el favorit del seu Antonio i pensa en ell i en els dos xicotets que van perdre fa molts anys en un accident de cotxe, sap que ells voldrien que fora feliç, que continuara lluitant. Respira profund i llança un bes al cel abans de saludar al seu amic que està concentrat en la lectura del seu periòdic, respectant el ritual. Des de la cafeteria, Clara els observa esperançada, tots dos amb tants records a la seua esquena, tantes alegries, tantes penes, especialment María, ací continuen donant-li una nova oportunitat a l’amor que naix a poc a poc en el seu interior sota aqueix arbre màgic. Li aporta força i esperança en pensar que potser ella pot tindre una altra opor tunitat de tornar a ser feliç.

Observant als dos ancians parlar i riure, s’acaba la infusió i sent movi ment en el seu interior. Mira cap avall i s’acaricia amb afecte el ventre redó i ters. És l’única cosa que li queda d’ell, el seu últim regal, que necessita compartir la seua llum, no sap el fosc que és l’exterior, el necessària que és la seua llum per a ajudar a curar el dolor de l’ahir. El xicotet torna a moure’s saludant a la seua mare i ella sap que ja toca esborrar les penes, netejar-les com una pissarra en blanc i tornar a escriure una nova història a poc a poc, gaudint de cada moment. És el moment d’eixir de les ombres, de renàixer de les cendres. El seu mò

bil torna a sonar, el trau de la bossa, la seua mare l’espera a mig dia per a menjar juntes i anar a veure cosetes per al bebé. Tan sols queden uns me sos d’espera per a poder gaudir de la seua música, la seua vida, la seua alegria, omplint les seues vides amb focs artificials.

Mentre Clara es disposa a mirar els altres missatges escolta el seu nom al lluny, eleva la vista i les veu. Es tan com sempre, s’acosten a la taula somrients sota les seues mascaretes, ella es posa la seua i s’alça. En aqueix moment sent un deja vu, s’agafen les tres de la mà i després es funden en una abraçada banyada en llàgri mes d’alegria, per fi juntes de nou després de tant de temps. Les dues amigues acosten les seues mans a la panxa de Clara amb emoció.

- Com us trobeu? - Pregunta Marina.

- Bé, anem millorant. Es nota que té tanta energia com el seu pare. - Con testa Clara estrenyent-li la mà a la seua amiga.

- I quan li tindrem ací? - Diu Eva, to cant-li el muscle.

- Al març.

Les tres se senten fins i tot somrient i subjectant-se les mans com poden, quan s’acosta el cambrer demanen alguna cosa per a brindar pels vells temps i per les alegries que portarà el futur.£

Com ha dit Carmen Martín nostra FMV-2022, els fallers som incombustibles. Però d’alguna manera hem “tornat a nàixer” com a valencians, com a fallers després del tòrrid parany de la pandèmia i les seues conseqüències. Gran encert serà recrear-nos a la València Renaixentista com fa el nostre monument faller 2022. Aquestes lletres volen ser el meu granet d’arena, el meu intent compartit sobre aquest tema.

El Regne de València va tindre un Segle d’Or (S-XV) amb progrés ben consolidat i projectat dins i fora de les nostres fronteres per Alfons el Magnànim i altres Reis valencians descendents del Rei Fundador, ano menat afectuosament pel poble “el nostre Jaume Primer”. Segle d’Or especialment conegut en el literari amb Ausiàs March, Isabel de Ville na, Vicente i Bonifacio Ferrer, Roig de Corella, Joan Martorell, Jaume Roig, i altres insignes valencians. Però també en el comerç i les finan ces amb la Taula de Canvis, La Llot ja dels Mercaders i Consolat de la Mar, Les Drassanes, etc. Va succeir el nostre auri abans que a Castella, Portugal, Anglaterra, França i regnes o principats d’Àustria-Hongria, que el van tindre successivament des del segle XVI fins al segle XVIII.

CItàlia si va coincidir en el literari amb Dante, Petrarca i Bocaccio alho ra que nosaltres. Al meu entendre aquest acompassament no és sim ple coincidència, es tracta de bases avançades que van ser el preludi del grandiós Renaixement a Europa, ambients cultivats en tots els àmbits amb progressos clars respecte a etapes econòmiques, socials i culturals anteriors que van permetre renàixer des de la teocràtica edat mitjana a l’època humanista moderna, mitjançant una bolcada a la centralitat de la persona humana com a origen i vertebradora de l’avanç, juntament amb un enteniment més profund de les relacions de les persones en una societat més viva i també amb el transcendent més autèntic, amb un Déu menys cosificat i manipulat, molt més prò xim i tractable fins i tot amistosament. Tot això va ser possible també pel progrés en coneixement reeixit per les naixents ciències experi mentals i totes les altres disciplines científiques, inclosa la Teologia. Després del nostre Segle d’Or estàvem en condicions de contribuir al Renaixement Europeu i per tant a la nova civilització occidental. I ho vam fer magníficament com els àngels músics de la nostra esplendorosa Catedral en 1472 sorgits de les mans dels renaixentistes italians Frances co Pagano, Paolo de San Leocadio i altres que van instal·lar ací els seus tallers i pupil·latge docent. Els nostres dirigents de llavors, coneixent molt bé el que es contractava i exercint la seua filantropia i mecenatge

des de la societat civil i les estructures eclesiàstiques, van posar en valor el treball dels nostres experts artesans amb l’esforç de la consecució de diners abundants per a pagar-los el seu preu ajustant al cèntim.

Per part d’alguns es diu, des de la seua llegendària negror, que Es panya no va participar en el renaixement europeu, però si ho va fer i molt abundantment per dos motius principals: primer perquè ja es tava renascuda des del seu prodigiós Segle XVI d’Or, precedit pel XV valencià, i segon perquè va posar les bases d’Europa i el seu renaixe ment, esdevingut precisament durant l’època de la major esplendor de l’imperi global hispànic i la seua hegemonia tant a Europa com a Amèrica i la llunyana Àsia marítima oriental. Tot això liderat des de València en el que toca a la Corona d’Aragó, com a part principal d’aqueix imperi global, una potència del Sud d’Europa assumida per Carles V per línia dinàstica del seu iaio matern el Rei Ferran el Ca tòlic que dona el seu nom a una de la Grans Vies de la nostra ciutat. València va participar en el Renaixement europeu de manera plena i molt intensament, especialment des de 1523 a 1550 durant els virreg

nats de sa altesa Reial Sra. Germana de Foix, segona esposa de Fernando el Catòlic, i del Duc de Calàbria, se gon espòs de la Reina Na Germana de Foix. Virregnats del Regne de Va lència especialment llargs que van consolidar un ambient cultural de ni vell similar al de la cort real Castella na-Aragonesa. La contribució valen ciana es va fer des de molts àmbits i especialment des del més profund i durador que és el del pensament lliure dels humanistes valencians que van tindre la seua valedora més excel·lent en Na Mencia de Men doza, Marquesa de Senet, i segona dona del Duc de Calàbria, deixebla de Lluís Vives i seguidora del pensa ment d’Erasme de Rotterdam al qual havia conegut durant la seua estada a Breda, sent esposa de Sr. Enric III de Nassau-Breda fins a la seua mort, ciu tat dels Països Baixos la rendició de la qual als terços espanyols va immor talitzar Velázquez en el seu famós quadre anomenat “de les llances”.

Erasme i els Erasmistes, en contacte permanent amb Anglaterra, França i els àmbits europeus de l’imperi espa nyol, van disposar de les impremtes valencianes, les càtedres de la nostra Universitat i els entorns nobiliaris del potent i culte Regne valencià per a la caracterització i difusió del seu pensament ací i a Europa. Òbvia ment, va tindre gran rellevància en la implantació de l’erasmisme l’hu manista valencià més universal Juan Luis Vives, primer deixeble i després company i gran amic d’Erasme.

Juan Luis Vives naix a València en 1492, estudia en La Sorbona de París i en 1514 publica allí els seus primers llibres. Va dictar cursos en Lovaina, Oxford, La Sorbona i altres famo ses universitats. Va ser preceptor de la princesa María d’Anglaterra, filla d’Enric VIII. Amic i col·laborador tant d’Erasme de Rotterdam, com de Thomas More i Guillermo Budé, grans patriarques humanistes eu ropeus, va escriure més de seixanta obres de filologia, filosofia, teoria so cial, política, ètica i religió. Tot i això, Vives va passar algunes èpoques de penúria comerciant amb vins curio sament, per exemple, quan es va des

Retrato de Lluis Vives. https://images.app.goo.gl/LnGEQhyrufxGz1tq8

lliurar de presó i mort en el cadafal a Londres, tancat pels sequaços de l’embogit Enric VIII, al no reconéi xer-li com a màxim representant de l’Església a Anglaterra, tornant al continent. Afortunadament va po der abans de la seua mort natural descriure recorreguts virtuals per València en “Les lleis del joc”, on els joves Borja, Cavanilles i Centelles conversen i participen en els jocs de pilota que es practicaven presentant el joc net i la noblesa com a virtut que Vives desitjava per a tots amb la seua personalitat cosmopolita, de fensora de la universitat, amant del saber, de la justícia i la moderació.

Vives és sens dubte l’intel·lectual valencià més universal. Ortega y Gasset li va qualificar com “el pri mer intel·lectual seriós d’Occident”. És un precursor de l’antropologia, la psicologia i la pedagogia. Tam bé un defensor de la formació de les dones i del treball social. Refe rent per a l’humanisme posterior, la seua defensa apassionada de la pau, de la conciliació entre els països eu ropeus, de la justícia i de les insti tucions civils, tenen plena vigència hui. Bo seria tornar a col·locar el

seu bust, retirat d’on sempre va estar, en la remodelada Plaça de Bruges que així es diu perquè ell va viure en aqueixa ciutat bona part de la seua prolífica existència.

Com bé a escrit López A dalt (https://www.entreletras.eu/temas/ juan-luis-vives-y-el-renacimiento-espanol/ ), el nostre humanista “és una dels dos cims del pensament renaixentista en el seu primer gran moment d’esplendor, en la primera meitat del segle XVI. …. Erasme, Vives i Thomas More, van conformar una autèntica unitat. I també van constituir el grup més esclarit i de major importància en el ge gantesc esforç de renovació intel·lectual i vital realitzat pels europeus en els segles XV i XVI: EL RENAIXEMENT”. £

TTots sabem reconéixer l’obra de Leonardo da Vinci i el que ha significat per a la humanitat; inventor, pintor, escultor, músic, escriptor, arquitecte, dissenyador, enginyer, humanista polifacètic, en definitiva, Leonardo representa el “renaixement” d’una nova edat de l’home, l’“homo universalis”. I per si tot això fora poc, descobrim en Leonardo la seua faceta menys coneguda però sorprenent i igualment prolixa; Leonardo da Vinci “*Chef” i “Mestre de Cerimònies”.

Leonardo da Vinci va nàixer en 1452 en Vinci, xicoteta ciutat de la Toscana, fill d’un notari i una dama de la societat de Vinci. Després de la separació dels seus pares, poc després del seu naixe ment, la seua mare va contraure de nou matrimoni amb un repostero de Vinci, d’hàbits una miqueta toscos i bastant golut, hàbits que in culca a Leonardo al qual li ensenya a fer massapans i, des d’aqueix moment de la seua infància Leonardo quedarà unit a la seua afició pel menjar fins i tot per damunt d’altres talents en els quals ja despuntava.

Als 10 anys, el seu pare, el notari, se l’emporta a Florència per a pro curar-li una educació més formal, intel·lectual i selecta i així intentar apartar-lo dels hàbits poc saludables adquirits al costat del seu pa drastre. Amb 17 anys, posa d’aprenent al seu obés i jove fill Leonardo en el Taller de Verrocchio, on passa uns quants anys d’aprenentatge i encàrrecs que compagina a les nits servint en la taverna “Els Tres Caragols” on al poc temps i per un fet inesperat es posa al capda vant de la cuina, augmentant el seu interés i afició pel món culinari

de manera exponencial, immedia tament veu la necessitat d’inventar nous instruments i artefactes que facilitaren la labor i la manipulació dels aliments. Però Leonardo també va conéixer el fracàs, la taverna “Els tres Caragols” es va incendiar i va desaparéixer però al poc temps obri una altra amb el seu amic i soci Bot ticelli que també va fracassar estre pitosament ja que la refinada socie tat de Florència no va entendre les seues propostes culinàries i les seues receptes innovadores i excèntriques (tal qual podria succeir hui mateix). Frustrat pels seus fracassos, decideix traslladar-se a Milà a provar sort i ni

curt ni peresós es presenta amb una carta personal (a manera de Cur riculum vitae), davant el Governador de Milà Ludovico Sforza “EL Moro”, qui li concedeix una audiència i després d’exposar-li les se ues habilitats en diferents camps del coneixement, Ludovico queda tan impressionat que tot seguit li nomena “conseller de fortificacions i mestre de festejos i banquets”. I de fet ací que comencen a canviar les coses per a Leonardo, si bé al principi Ludovico ho utilitza més com a bufó de la cort, el posa a tocar el llaüt, a contar acudits i entretindre als convidats, prompte Leonardo aprofitarà aquests continus esdeve niments i banquets de la societat de Milà per a proposar a Ludovico les seues creacions i no sols culinàries sinó que a més es va proposar revolucionar i refinar el rude i groller protocol que imperava en l’èpo ca en els banquets per molt cortesans que foren.

La ment creadora de Leonardo li porta a pensar en la cuina perfecta que portara a optimitzar els recursos, aquesta havia de comptar amb un foc permanent, el sòl sempre net, aigua calenta en tot moment. Entre els invents que va dissenyar per a tal propòsit, podem desta car aparells per a moldre, llescar, pelar, tallar, un molinet de pebre, un llevataps, un trencanous, un rostidor automàtic giratori a mane ra d’espetó, un escalfador d’aigua i alguns enginys més descomunals com una picadora de vaques i un sistema de pluja artificial per al cas d’incendis; el que no vol dir que aquests artefactes anaren a funcionar a la perfecció, sinó que més bé al contrari quan va intentar posar-los en funcionament tots alhora, pràcticament la cuina dels Sforza es va tornar en un caos absolut que Leonardo va tractar de sortejar amb enginy, tallant el rostre de Ludovico en cadascuna de les remolatxes que es van servir als convidats de la Cort amb motiu de la inauguració de la nova cuina. No obstant això després d’aquest caòtic succés, i nou fracàs de Leonardo, Ludovico li suggereix que es retire al camp a pin tar i recrear-se en les arts ja que no veu pràctica la seua presència en les cuines de la cort i és en aquests anys quan realitza les seues obres més universals “L’últim sopar “ i “La Mona Lisa”, encara que en reali tat en aqueix temps mai es va apartar del tot del món de la cuina sinó que va continuar ideant noves receptes i artefactes.

Però com ens imaginem el menjar i els modals en eixos temps del Renaixement?

El menjar en eixa època tenia influència gòtica, és a dir provenia dels godos que des que van envair Itàlia, es menjava carn en abundància i aus que es condimentaven intensament amb múltiples herbes aro màtiques, sal i pebre. Els pobres no obstant això basaven la seua dieta en un poc de polenta i en el millor dels casos alguna sopa o farinetes.

Leonardo des de la seua posició privilegiada en la cort dels Sforza, es va permetre observar els costums i modals dels comensals que va anar anotant en el que es va denominar “El Codex Romanoff de Le onardo da Vinci”, i per descomptat es va permetre el luxe de corregir i qüestionar aqueixos modals en considerar-los grotescos i vulgars. I així és com va començar a detallar fil per randa el que havia de ser un bon protocol en la taula aportant nous costums i rebutjant les que jutjava més pròpies d’una edat mitjana ja superada.

Heus ací alguns dels costums en els banquets cortesans que no apro vava Leonardo i va tractar de millorar amb el seu inesgotable enginy:

- Els tovallons eren conills amarrats a les cadires dels comensals perquè pogueren netejar-se les mans greixoses.

- El mateix Ludovico tenia per costum netejar el seu ganivet sobre els faldons dels seus veïns de taula.

- Leonardo va idear el tovalló, perquè cada comensal es netejara individualment sense haver de compartir conills ni faldons aliens.

També existia un protocol sobre com asseure a la taula als convidats malalts i sobre la manera correcta d’asseure a un assassí en la taula.

Sobre el primer aspecte, els convidats que patien malalties greus “no havien de ser asseguts al costat del meu senyor” … “llevat que foren fills de Papes o nebots de Cardenals”, i els que patien la pesta també podien ser convidats col·locant-los en una zona reservada per a ells però després havia de ser cremada la taula de fusta en la qual havien menjat i destruïda tota la vaixella usada per ells.

Respecte al segon aspecte, cal saber que en molts d’aquests banquets es podien planejar assassinats, de tal manera que l’assassí havia de ser col·locat d’acord amb el seu propòsit sense que l’incaut destinata ri fora conscient d’això. L’assassí havia d’asseure’s al costat de la seua víctima en una zona ben delimitada per a dur a terme el seu objectiu de tal manera que no interrompera la conversa de la resta de con vidats i després del succés poder retirar el cadàver i netejar la zona deixant-la llesta per a ser ocupada per altres convidats que feien cua fora. També l’assassí havia de retirar-se per a no pertorbar la digestió a la resta de comensals.

Aquests eren els paràmetres normals i el codi de conducta en les reuni ons i banquets de la societat en els inicis del renaixement que Leonar do va deixar plasmats i que en qüestionar-los en certa manera va obrir el camí del canvi i per a mostra d’això, les notes que va escriure sobre…

“les conductes indecoroses en la taula del meu senyor”

“Cap convidat ha d’asseure’s damunt de la taula, ni davall, ni posar

la cama damunt, ni posar el cap so bre el plat de menjar, tampoc haurà de prendre menjar del plat del seu veí llevat que abans li haja demanat permís, no ha d’escopir enfront de la taula ni tampoc de costat, no ha de pessigar ni colpejar al seu veí de taula, no ha de fer sorolls de bufits ni donar colzades, no ha de posar els ulls en blanc ni posar cares horri bles. No ha de ficar el dit en el nas ni en l’orella mentre s’està conversant, no es podrà conspirar en la taula lle vat que ho faça amb el meu senyor, tampoc calar foc en la taula ni al seu company mentre romanga en la tau la…” (Extracte del llibre “Notes de cuina de Leonardo da Vinci, l’afició desconeguda d’un geni”)

Aquestes anotacions resulten cer tament hilarants als nostres ulls de hui. Ens imaginem què seria dels nostres sopars dels divendres en la Falla en la cort de Ludovico?

Fallers i Falleres, tranquils!, per molt “Comtes” i “Comtesses” que siguem, el nostre únic i cert protocol en els sopars de la Falla és … La campana de Luis a les 21.30 h.

Bon profit i Bones Falles 2022! £

Rodrigo de Borja, el que fora papa Alexandre V1, gràcies a la seua relació familiar amb Calixt 111, de qui era nebot, li va facilitar l’accés a cardenal diaca i l’acompliment de nombrosos càrrecs de gran importància dins i fora de la Cúria Romana, que li van permetre tindre una gran influència política i el prestigi que finalment li van portar al solio pontifici en 1492. Va ser qui va encarregar a Il Pinturicchio pintar luxosament les habitacions del Palau Apostòlic en el Vaticà, conegudes com els Apartaments Borgia.

Així doncs, gràcies a Rodrigo de Borja, van recalar a València les pri mícies del Quatrocento italià. Paolo dona San Leocadio i Franceso Pagà en 1472, i van portar a efecte les mag nífiques pintures de la capella major de la catedral, justifiquen el seu pa per protagonista en la irrupció del Renaixement en terres ibèriques.

Al voltant del papa Alexandre VI es van formar en la cort romana, tot un grup de cardenals i prelats valenci

Rans que es van xopar d’humanisme i gust clàssic, que es va manifes tar, en les pintures dels Hernandos en la catedral; o en la construcció del Palau de l’Ambaixador Vic, com a obres més representatives. Jerónimo Vic i Valterra, noble valencià, va ser ambaixador tant de Fer nando el Catòlic com de Carles I davant la Cort Papal a Roma a prin cipis del segle XVI i en 1521 va tornar a València potser motivat per la situació creada per la Guerra de les Germanies, participant activament en la política internacional en els pontificats de Julio II i Leon X.

A la seua tornada a València va fer construir un palau renaixentista en l’actual carrer de l’Ambaixador Vic, en el centre de la ciutat, sobre un antic palau gòtic.

Aquest palau renaixentista va ser demolit a mitjan segle XIX encara que es va conservar una part desmuntada (el pati interior o cortile). A principis del segle XX es va reconstruir parcialment, i alguns dels seus elements van passar a formar part del Museu del Carme a València.

Fins al nostre segle no es va reconstruir el pati complet en la seua ac tual ubicació del Museu Sant Pius V, gràcies a l’impuls del director del Museu Fernando Benito Domenech, inaugurant-se el pati l’any 2006.

La importància per a l’art, tant d’aquest pati com del propi ambaixa dor Vic és doble. D’una banda, el pati és un dels primers exemples d’arquitectura del Renaixement italià en les dues corones de Castella i Aragó en què estava dividida Espanya en aquella època. D’altra ban da, el seu culte i refinat promotor, Jerónimo Vic, va portar a la seua tornada a València obres de l’art italià d’aquell moment, en particu lar quadres del gran pintor venecià Sebastiano del Piombo.

Aquestes aportacions artístiques influirien en gran manera en els pin tors valencians del moment, ajudant a l’evolució des del gòtic tardà im perant a València i el primer Renaixement italià al Renaixement ple que es feia a la Itàlia de Rafael, Miguel Ángel i Leonardo da Vinci. Els viatges d’artistes espanyols a terres italianes, important el llen guatge del Renaixement cinquecentista, és el que major repercussió va tindre a la València del XVI.

Fernando dels Plans i Fernando Yáéz de la Almedina, els qui després d’eixir de l’entorn de Leonardo da Vinci, a Florència, van assimilar la seua tècnica, tipus i maneres s’assenten a València en 1506 introduint

importants novetats que revolucio narien la pintura valenciana del cinccents, amb els Hernandos, d’una precoç arribada del leonardismo a València, en els inicis del segle XVI.

Al costat de Leonardo van col·laborar en la Batalla de Anghiari, a la sala del consell del Palau Vecchio de Florència.

És possible que l’arribada a Va lència dels Hernandos es gestara a Roma en l’entorn, novament, dels Borja. Igual que van fer amb Leoca dio i Pagà, de nou els canonges con tracten els Hernandos per a realit zar les portes de l’altar major de la catedral, que resguardaven el retau le de plata, i que hui són una altra de les joies pictòriques de la pintura hispana del Renaixement.

La família Borja va ser fonamental per a la transferència de les fórmu les artístiques renaixents entre Itàlia i València, personificada en els dos papats, el d’Alfonso i el de Rodrigo de Borja, la qual cosa va permetre un

tràfec i viatges de cardenals, perso nalitats religioses i prelats, hi ha una altra família que també va destacar ja iniciat el segle XVI, els Vic.

El Palau de l’Ambaixador Vic, un edifici construït amb marbre de Carrara, amb un elegant pati amb columnes i capitells d’estil corinti de fina llaura, arcs, cornises i frontons, va ser derrocat en 1859 i desmunta des les peces de marbre que es van depositar en la Reial Acadèmia de Sant Carles de València. Afortuna dament, en 2007 es va tornar a mun tar el pati i hui forma part del re corregut actual del Museu de Belles Arts de València.

Sobre aquest tema, devem recordar que va ser el cardenal Rodrigo de Borja, futur papa Alexandre VI, qui va convéncer a Paolo da San Leoca dio perquè es traslladara en 1472 a València a pintar al fresc, al costat de Francesco Pagano, les pintures de l’altar major de la catedral de Valèn cia, el retaule de la imatge de la Ver ge i pintures murals de 1432, havien desaparegut en l’incendi esdevingut el 21 de maig de 1469. Aquesta estre ta relació amb els Borja es va perpe tuar en el temps, perquè en 1501 Na María Enríquez, nora del papa Ale xandre VI i vídua de Joan de Borja, duc de Gandia, va encarregar a Paolo da San Leocadio el retaule de l’altar major de la col·legiata de Gandia.

Leonardo da Vinci va ser el fill de Fruosino di Antonio, noble i ambai xador de la República de Florència i d’una llauradora anomenada Ca terina di Pixe Lippi, coetani de Leocadio, Pagà i Els Hernandos, que es van assentar a València, després d’haver sigut el seu mestre quan es va consolidar a la Itàlia d’aquell temps. L’educació de Leonardo da Vinci va ser, precisament, en el municipi florentí de Vinci. Allí va aprendre els coneixements bàsics de lectura, escriptura i aritmètica. No obstant això, molts creuen que Leonardo era un illetrat.

Coneixedor de l’enorme talent, el seu pare va preguntar a l’artista Andrea del Verrocchio si el seu fill podia dedicar-se a la pintura. D’aquesta manera, Leonardo va ingressar en el seu taller com a apre nent en 1469.

Orfebre, ferrer, escultor i pintor, Verrocchio va treballar per a la famí lia Medici. En el seu taller, Leonardo va aprendre des de les tècniques de dibuix i pintura fins a la base de la química, passant per tècniques de gravat i d’escultura.

Durant la seua etapa com a aprenenta amb Verrocchio no hi ha cap obra que se li atribuïsca a Leonardo amb seguretat. Segons Vasari, en aquesta època, da Vinci va col·laborar amb el seu mestre en la pintu ra de Baptisme de Crist (1472-1475). S’atribueix a Leonardo els àngels que apareixen en l’obra, que contrasten amb la rudesa del Baptista.

Després dels sis anys que va passar com a aprenent, Leonardo va muntar el seu propi taller a Florència. En aquesta època, va pintar el seu primer quadre: Verge del clavell (1476). Després de col·laborar amb el seu mestre, fins i tot no sent el seu aprenent, da Vinci es va conver tir en pintor independent al voltant de 1478.

En 1482, Leonardo da Vinci ja va abandonar Florència i es va assentar a Milà, presentant-se davant Ludovico Sforza, Duc de Milà, que va passar a ser el seu mecenes, romanent en la seua cort durant 17 anys com a enginyer.

Els artefactes que va inventar no es van construir com, per exemple, una espècie d’escafandre submergible o vaixells amb doble revesti ment per a resistir les envestides. Es creu que les seues invencions no van passar del paper per falta de temps i de diners.

Durant aquests anys, da Vinci ja era conegut a Itàlia com un geni, i multitud d’encàrrecs li van arribar aqueixos anys, encara que molts van quedar només en esbossos, com La batalla d’Anghiari.

No obstant això, si per una obra és mundialment famós Leonardo da Vinci, sens dubte, és per la Gioconda (1503-1507). Es creu que el retrat pertany a Lisa Gherardini, esposa de Francesco del Giocondo. L’enig màtic somriure i la mirada de la model han fet d’aquesta pintura una de les més comentades i estudiades de la Història. A més, multitud de llegendes giren al seu voltant. Actualment es troba exposada en el Museu del Louvre de París.

Al llarg de la història els enfrontaments entre genis han sigut una constant. Són molt famoses les disputes de Quevedo i Góngora, la competència de Picasso i Matisse, i les picabaralles de Leonardo da Vinci i Miguel Ángel.

Miguel Ángel va nàixer 23 anys després de Leonardo. Escultor, poeta, pintor i arquitecte, tenia una personalitat oposada a Leonardo.

El Govern de Florència decideix decorar la Sala del Gran Consell del Palazzo della Signoría, i a l’octubre de 1503 li encarrega a Leonardo que pinte una de les parets amb una colossal escena de batalla. Serà la Batalla d’Anghiari, que commemora la victòria en 1440 de Florèn cia sobre Milà.

El Consell decideix anar més enllà i enfrontar als seus dos grans ar tistes en una competició per a veure qui era millor, i a principis de 1504, li encarrega a Miguel Ángel que pinte la paret de davant amb una altra batalla: la Batalla de Cascina, que va tindre lloc en 1364 entre Florència i Pisa. Aquestes es coneixen com les batalles perdu des, ja que cap dels dos va arribar a acabar-les. En la seua particular competició, Leonardo i Miguel Ángel van abandonar les seues obres quasi en començar a pintar. En el cas de Da Vinci, Vasari conta que la pintura va començar a regalimar per la innovadora mescla que va fer en encolar el mur. D’altra banda, Miguel Ángel va decidir abandonar Florència per a marxar a Roma, davant la crida del papa Julio II.

De tots dos frescos només es van conservar els cartons, que més tard van ser destruïts. En canvi, sí que es coneix com podrien haver sigut si

hagueren arribat a la seua fi gràcies a les còpies que Rubens (Anghiari) i Bastiano da Sangallo (Cascina) van realitzar després.

Miguel Ángel, que es considerava escultor abans que pintor, dibuixava els contorns molt nítids i ben defi nits; les seues figures semblen escul tures. Leonardo en canvi usava el sfu mato difuminant els contorns i usant el clarobscur per a donar sensació de tridimensionalitat a les figures.

Va ser l’única vegada que Leonardo i Miguel Ángel van treballar junts en un projecte.

Els dos millors artistes del Renaixe ment, i pot ser de tots els temps, van coincidir a Florència a principis del segle XVI.

Tots dos estaven en el més alt de la seua carrera. Miguel Ángel acaba va d’esculpir el David, i Leonardo havia acabat L’últim sopar i ja estava pintant la seua obra més coneguda, La Gioconda. Conviure en la mateixa ciutat durant uns anys va fer que ca dascun volguera demostrar que era millor que l’altre. £

La Falla Comte Salvatierra - Ciril Amorós vol agrair molt sincerament la col·laboració d’aquestes firmes comercials, suport sense el qual no hauria estat possible la realització i publicació d’aquest llibret.

Sens dubte, aquesta ajuda s’uneix al nostre interés per l’expansió i dignificació de la festa de les falles.

Gràcies a tots i totes

festes falleres!!!

Esta comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles 2022.

La nostra Comissió ha sigut beneficiària de la subvenció atorgada per la Diputació Provincial de València a les Falles 2022.

L’Associació Cultural Falla Comte Salvatierra i Ciril Amorós no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles i col·laboracions del Llibret.

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info/)

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

Associació Cultural Falla Comte Salvatierra

Ciril Amorós Mercat de Colón www.mercadocolon.com

Direcció i coordinació Marisa Martínez Bes

Traducció Marisa Martínez Bes

Gestió publicitària Simón Ciro Siles Disseny portada Blauverd Impressors Explicació i relació de la falla Hernán Mir i Serrano

Esbós falla infantil Carlos Benavent Poema acròstic de la Fallera Major infantil Hernán Mir i Serrano

Col·laboradors literaris Jorge Núñez de Arenas, Blanca Meliá Roca, Jacobo Jordán García-Conde, Pablo Jordán García-Conde, Lolita López Flor, Vicente Ivars Tur, Valentina Ravello Faubel i Aitana Jordá López

Fotografies Fallera Major infantil P. González - www.fotoestudiopgonzalez.com Juan Vicente Apela - www.juanvicente.com

Fotografies de suport per a la publicació Paqui Pallarés, Luis del Rey, Simón Siles, Antonio Rueda, Araceli Senís, Carmen Villar, Lola Flor, Toni Hernández i altres fallers Disseny, maquetació i impressió Blauverd Impressors, s.l. - www.blauverdimpressors.com

Recursos AdobeStock + Freepik + Pixabay Dipòsit legal V-329-2012

Salutació del President Infantil Raúl Jiménez Díaz

Ens parla nostra Fallera Major Infantil 2022 Aitana Jordá López Acròstic a la Fallera Major Infantil per Hernán Mir Serrano Comissió Infantil Junta executiva - Vocals - Cort d’Honor - Els nous fallerets Explicació i relació de la falla amb el lema BALLEM! a càrrec d’Hernán Mir Programa de festejos de falles 2022

Pues sí! Ballem!

Els infantils de la comissió escriuen sobre el lema de la seua falleta Jorge Núñez de Arenas López

Blanca Meliá Roca FENT CABRIOLES

Jacobo Jordán García-Conde LA DANSA ÉS EL LLENGUATGE SECRET DE L’ÀNIMA

Lolita López Flor

A VEGADES SENTS GANES DE BALLAR PERÒ ET FA UN POC DE VERGONYA

Pablo Jordán García-Conde EXPRESSAR PER FORA EL QUE SENTS PER DINS

Vicente Ivars Tur EL BALL DEL RUBÍ

Valentina Ravello Faubel BALLAR ÉS MÀGIA

Aitana Jordá López BALLEM!

Menuts records

Raúl

JIMÉNEZ DÍAZ

President Infantil 2022 de la Falla Comte Salvatierra - Ciril Amorós

Benvolguts xiquets i xiquetes de Comte. Poder dirigir-me a vosaltres com a President Infantil, és un somni, fet realitat. Somni, que compartisc amb Aitana i Mónica, amb les quals segur passarem un any increïble.

Al grup de “Los Reales”, amics des que vam nàixer i altres que van vindre després… GRÀCIES per la vostra participa ció en tots els actes i per fer que enguany encara siga més especial si cap.

Vicente, GRÀCIES per donar-me l’oportunitat i confiar en mi per a exercir un paper tan important com el de presidir la comissió infantil d’aquesta falla, LA MEUA FALLA, que m’ha vist nàixer i créixer i de la qual tan orgullós em sent.

Als infantils: Tenim una falla de 10! Una falla divertida, que ens recorda que la vida és un ball constant. A vegades ale gre, altres vegades trista, però sempre amb sorprenents melodies capaces de fer-nos recordar a persones, mo ments concrets o simplement ens trasllada a llocs o situa cions màgiques. Ballem?

Finalment, donar les Gràcies a la meua mare pel seu esforç i dedicació, a la meua iaia Mari, per fer-me els vestits de faller, als meus tios Mar i Juan Carlos per acompanyar-me en tot enguany, a Carmen, que no pot ser més bonica… i com no… a la meua família, als DIAZ… per a mi són… ELS MILLORS, bo… i què?

Per unes falles 2022 plenes de ball i diversió.

Visca la falla Comte Salvatierra-Ciril Amorós-Mercat Colón.

RAÚL JIMÉNEZ DÍAZ

Aitana

JORDÁ LÓPEZ

Fallera Major Infantil 2022 de la Falla Comte Salvatierra - Ciril Amorós

M’agradaria compartir amb tots els fallers de la Comissió, i especialment amb els infantils, les ganes que tinc de que arriben les falles mes es perades per a mi, les falles del 2022!

Es una sort per a mi ser la vostra representant enguany, i per això us demane que no us perdeu res, que gaudiu de la festa tant com jo i que participeu en cada acte. Perquè la vostra companya es part de la meua felicitat, i tots junts fem falla!

Us desitge unes falles inoblidables!

Vixca Conde i vixca les falles 2022!

per Hernán Mir Serrano

Al ritme de la música balla

I dansa el nostre cor

T remolós de benaurança,

A lhora que les nostres cames,

N omés accelerat el baticor,

A legres es belluguen, ben divertides.

Joiosos de veure’t Aitana

O r i randa, pel teu càrrec,

R eialesa de la teua dignitat,

D el nostre mercat regina fallera

À nima d’infantesa festívola.

La festa saluda el teu regnat

Ó pera cantada a mil veus

P els teus amics i companys

E ls teus fallers i falleres

Z elosos de la teua felicitat.

Fallera Major Infantil 2022 de la Falla Comte Salvatierra - Ciril Amorós

Executiva Infantil

President

Raúl Jiménez Díaz

Vice-President Carlos Pascual Ravello

Vice-President Luis del Río Muñoz

Vice-President Vicente Rodríguez Giménez

Vice-President Miguel López Flor Secretari Luis Calabuig Coll

Delegació de Festejos Hugo García Verdú Amparo Calabuig Coll Celia Vicedo Flor Álvaro Pascual Ravello

Delegació d’Activitats Diverses

Carla Ruiz Montalt Noelia Muñoz Azcárraga Vera Murad García Guillermo Rodríguez Giménez

Delegació de Relacions Públiques

Carlos García Verdú Iván Castell García Rosa Marsal de Cruells Rodrigo Ruiz Montalt

Delegació de Cultura

Pablo Jordá García-Conde Jacobo Jordá García-Conde

Els nous fallers

Pablo Argente Bonilla

Bosco Aznar Camarasa

Jaime Balart Zaragosí Sergii Birzhev

Miguel Bosch Rodrigo Jorge Bosch Rodrigo Pablo Bosch Rodrigo Vicente Bru Ortells Álvaro Campayo Civera Gil María Campos Martí Santiago Durá Beitía Vicente Flor Rueda

Juan Bta. Gabriel Martínez Pablo Galdón Valldecabres Iñaki García Segarra

Javier Gimeno Arias

Álvaro Gómez-Lechón Alfonso Juan Gómez-Lechón Alfonso Rafael Gómez-Lechón Alfonso

Mario Horrach Sánchez Marcos Ibáñez Lajara Raúl Jiménez Diaz

Jacobo Jordán García-Conde Pablo Jordán García-Conde Hugo López Orquin Luis López Rosa Miguel López Flor Leo Luque Serra Ignacio Marco Sebastiá Héctor Marín Ruiz Alfonso Marsal De Cruells Juan Morote Soria

Lucas Morote Soria Adrián Morote Soria

Jorge Nácher Pérez Isidro Niñerola Martí Jorge Núñez De Arenas López Beltrán Pascual Ravelló Álvaro Pascual Ravelló Carlos Pascual Ravelló Quico Peiró Navarro Jose Perrín Sancho Yago Perrín Sancho Martín Perucho Arrieta

Jose Pons Rico

Pepe Puerta Romero Nicolás Puerta Romero

Javier Querol Flórez

Jaime Vicente Ramos Faubel Juan Ramos Faubel Máximo Ravelló Benlliure

Vicente Rodríguez Giménez Álvaro Rua Cuevas Mateo Rua Cuevas Rodrigo Ruiz Montalt

Valentín Sánchez Clérigues

Marc Sarazín Talavera Martín Schaer Vañó

Vocals

Infantils

Salvatierra

Cirilo Amorós

Carla Alborch Gil

María Alfonso Dolan Alejandra Alfonso Lara Helena Alfonso Dolan Carla Argente Bonilla Enma Argente Bonilla Sol Aznar Camarasa Lola Beneyto Alós Candela Bertolín Sánchez Anastasia Bierzheva Almudena Blanco Torres Lucía Borso Di Carminati Alfonso Julia Campos Viosca Rocío Catalán Mínguez Irene Costa Tortosa Daniela Delgado Bargues María Delgado Bargues María Eraso Bonet Berta Esteve Guardiola Silvia Flor Rueda Sarah Forne Bustamante Emma Forne Bustamante Marta Fuset Clérigues Isabel Fuset Clérigues María Gabriel Martínez Claudia García Segarra

Adriana García Segarra Elena García-Gamón Vidal Cayetana Gil Navarro Carmen Gimeno Arias Irene Gironés Caña Irene González Miguel Bárbara Gozalo Uña Sabina Gozalo Uña Alejandra Hernández Macián Martina Ibáñez Lajara Isabel Ivars Tur Lola López Flor Carla López Rosa Carlota Marco Sebastiá Jimena Marco Sebastiá Gemma Marín Ruiz Clara Meliá Roca Blanca Meliá Roca Ana Meliá Roca Sofía Muñoz Azcárraga Elsa Murad García Paula Nácher Pérez Begoña Niñerola Martí Paola Núñez De Arenas López Sofía Ordaz Pérez Gabriela Pascual Ravello

Leire Perucho Arrieta Almudena Pons Maestro Laura Pons Rico Cuchi Puerta Romero María Querol Flórez Charlotte Quinnez Gascón Margaux Quinnez Gascón Valentina Ravello Faubel Mencía Reig Ballester Lucía Rentero Senent Adriana Rivaya Blanco Blanca Rodrigo Giner Mar Rodrigo Giner Elia Rodrigo Giner María Rodríguez Jorques Alejandra Romeu De Vicente Patricia Ruiz Montalt Adriana Salmerón Pradas Carmen Sanjuán Díaz Zoe Schaer Vañó Olivia Serrano Castillo Irene Soler Gutiérrez Lucía Soler Gutiérrez Marta Valle Bellot Rocío Valle Bellot Pilar Velázquez Vañó

Iniciem la passejada sense saber que farem però donant-li una ullada que us sembla si Ballem?

Si intentem fer un plié, demanem que ens relevé, i en ser un demi-plié agafem la retiré.

Molt millor que ballen ells, els ninots d’esta falleta, mentre llegim els cartells més que siga una miqueta.

Paga la pena rodar l’obra de Grego Acebedo qualitat no va a faltar doncs forma part del seu credo.

Partir és fonamental des de l’escena central.

Sembla que hui està de moda això que diuen conciliar, i encara que l’incomoda el pare aprèn a ballar.

I allà va amb les seues filles a les classes de ballet i posant-se unes faldilles posa cara de pillet.

És un pare ben modern un jove del rock and roll que a les portes de l’infern fa piruetes tot sol.

Deixa a banda la vergonya i es marca un grand jeté, no té pinta de cigonya però això no el deté.

I aixina fa companyia a les menudes de casa quan abans sempre renyia per tindre gana escassa.

Dignes filles del seu pare les xiquetes ja practiquen, ara no hi ha qui les pare quan a ballar es dediquen.

Ací tenim la més fina de les tres que són germanes balla com la Colombina fent un munt de filigranes.

El pare fa d’alçador, de la filla encolomà, i l’aguanta sense por en la palma de la mà.

Esta és més divertida de la barra sempre penjada cap per avall invertida amb la sang encapçalada.

Exercicis en la barra fa la xiqueta en ballet, se’n puja com a la parra i es penja com un bitllet.

La tercera és la menuda amb les cintes ocupada perquè és tan testarruda que no vol ser ajudada.

Amb les cintes s’embolica de les puntes de ballet, i tot el temps sacrifica abstreta amb el detallet.

Enganxats d’una fília les tres filles i un “pillet” ací està la família prenent classes de ballet.

Altres personatges són els qui completen l’escena, la música és el seu món i la dansa la faena.

Una dona molt madura té la vara del poder i utilitza la mà dura ensenyant ball verdader.

Recorda la frase aquella que deia... la Fama costa... i encara que siga vella per treballar fort aposta.

L’altre és un virtuós interpretant melodies que disfruta ben joiós al piano tots els dies.

Acompanya als ballarins amb la música clàssica, més que siguen figurins de l’ensenyança bàsica.

A la classe també hi ha estudiants de més edat, una jove balla un vals papallones al costat.

Si ho contemples en conjunt hi ha un detall interessant, unes aletes damunt de tothom que està dasant.

Aquell vals que fou un hit, de les papallones potser? sembla ser un acudit que els autors ens volen fer.

Està el gat hipnotitzat pel seu col·lega mecànic que porta el temps ben marcat amb un moviment germànic.

El gat xinés que saluda porta el ritme i el compàs per a la gent no sabuda fa tic-tac i marca el pas.

Serà gos o serà gosa però ací està ballant amb tutú color de rosa porta un ritme marejant.

Per últim un ratolí apareix per un racó amb pinça al nas el molt fi per l’olor de barracó.

Este ball hip-hop breakdance ix dels ambients suburbans.

Enlairat sobre una mà el xaval fa piruetes com si fora sobrehumà al ritme de cançonetes.

Trona el “lloro” compassat xunda-xunda permanent, mentre el xic enjogassat posa molt de sentiment.

Més que de paper no és la revista un ball si és.

Somnia la joveneta ser una estrella ballant amb vestuari d’estiqueta dalt l’escenari brillant.

Bé Revista o Music-hall el gènere s’anomena, música, cançons i ball omplin de joia l’escena.

Patrimoni cultural és el flamenc ancestral.

Els dos xiquets es pregunten si forma part de l’elenc?, i ben divertits s’ajunten al descomunal flamenc.

Entre palmes i tacons, gemecs i crits, esdevé el ball flamenc pels salons i a tot el món entreté.

El cancan és tant antic que també el ballava el xic.

Cal molta agilitat per a ballar el cancan cal moure’s de veritat mentre botes al tran-tran

Ací tenim la solista, faldes i cames ventila, en acabar en la pista formarà part de la fila.

Sòn parelles de ball belles? o és un ball de parelles?

Més lleugera que una ploma l’alça per damunt del cap i ella contenta s’aploma per abaixar en un trip-trap.

És un ball de confiança aquell que es balla en parella, a veure sinó qui dansa amb un xic que es desnivella.

Màsquera t’has de posar si esta escena vols ballar.

El ball de màsqueres és modalitat italiana per bellugar-se només amagats de bona gana.

Venècia és el referent en festa de Carnestoltes emmasquerada la gent no para de pegar voltes.

És un ball tan genial que cap dins d’una òpera, o al magnífic musical El fantasma de l’òpera.

Fa un segle que tot el món sols ballava Xarleston.

És un ball molt divertit que belluga els genolls i les cames sense sentit com si se soltaren els molls.

Amb un ritme tant frenètic que no para ni un segón, cal tindre un cos molt atlètic per ballar el xarleston.

Al final hem d’arribar i hem de deixar de ballar.

La falleta hem voltat de l’un a l’altre extrem i una volta descansat, benvolgut lector... Ballem?

Programa

Dilluns

14 de març

18:00 hores

Al carrer Ciril Amorós, “JOCS DEL BOSC”, per a gaudir junts abans de l’arribada del ninot de la falla, després BERENAR al carrer i a continuació acompanyarem a Raúl i Aitana a portar el ninot al monument i farem una FOTO PER AL RECORD.

Dimarts

15 de març

09:00 hores

PLANTÀ DE LA FALLA INFANTIL i xocolatà oferida pel nostre president infantil RAÚL JIMÉNEZ DÍAZ mentre esperem al jurat.

10:00 hores

CONCURS DE DIBUIX per als més xicotets de la comissió. Enguany, els més majors tindran una activitat manual en la qual hauran de po sar a prova la seua “destresa”.

11:30 a 12:30 hores

Al Carrer Ciril Amorós, un matí de JOCS DIVERTITS.

18:00 a 19:30 hores

“GRANS JOCS” al carrer de Ciril Amorós i “BERENAR DOLÇ” al mateix carrer.

Dimecres

16 de març

17:00 hores

CONCENTRACIÓ al parador per a anar a la RECOLLIDA DEL PREMI INFANTIL (que espe rem que ens concedisquen) a la plaça de l’Ajuntament.

18:00 hores

GRAN FESTIVAL DE PLAY-BACK INFANTILS. (Els assajos seran a càrrec de cada grup, ja que pel nombre de xiquets és impossible assajar a la carpa i enguany i pel mateix motiu només hi haurà actuacions en grup de mínim 3 components).

Cada grup haurà de comunicar abans del dia 10 de març el nombre de participants i el nom de la cançó, que s’adjudicarà per reserva per a no repetir (només actuaran els grups que prèviament l’hagen comunicat abans d’aquesta data a la delegació d’infantils).

És important que els xiquets que participen hauran d’estar a la carpa a les 17:30 h. per a preparar-se).

Els seients estaran reservats per als xiquets i després s’asseuran els adults (recordem que és una festa per a ells).

A continuació, LLIURAMENT DE RECOMPENSES INFANTILS a càrrec de Junta Central Fallera i de PREMIS DEL CONCURS DE DIBUIX.

Acabarem amb un BERENAR per a tots els in fantils de la comissió.

Dissabte

19 de març

18:00 hores

GRAN CAVALCADA INFANTIL DE DISFRESSES pel barri acompanyats per uns “convidats molt especials”.

BERENAR oferit per la nostra fallera major in fantil, AITANA JORDÀ LÓPEZ.

Després del berenar, reprenem nostra ja tradicional BATALLA DE CONFETI, us animem a vindre ben preparats (ulleres, màscares…) amb ganes de gaudir i passar-ho bé, per a acudir junts a la Cremà de la falla.

20:00 hores

CREMÀ DE LA FALLA INFANTIL.

Pues sí! Ballem!

I en aquesta falla ballem i de prou!

Si la memòria no em falla fa ja poc més de 40 anys, una gran part dels membres de la comissió van preparar per a la pre sentació una revista musical de l’estil de les que feien als teatres Alcàzar i Apolo. Però molt peculiar perquè els hòmens feien el paper de les dones i viceversa. La posada en escena entre decorats i vestuari va ser espectacular i l’èxit total.

I a partir d’eixe any a les presentacions de les falleres majors i com a fi de fes ta, es representen pels joves per als in fantils tot tipus d’espectacles musicals principalment basats en les pel.lícules de Disney.

Es farien playback on s’imitava a can tants i grups de gran renom. Tant xi quets com joves es vestien tal com els personatges originals i completaven l’espectacle amb unes coreografies fa buloses. Començarem als anys 80 fentho una vesprada de falles i seguim! A més la participació és cada any major. Tots volen ballar!

També s’ha participat alguns anys al concurs de playback de JCF amb uns muntatges fabulosos.

I a més hem tingut gust pels balls regi onals. Fa pocs anys, un grup de xiquets prenien classes per ensenyar-se en es tos i en la presentació ens feien una de mostració del que havien aprés i contri buïen a potenciar una part de la nostra cultura. Actualment el grup de ball en cara que està format per majors és cada vegada més nombrós.

I des de fa ja quasi dos dècades, l’Agru pació de falles Gran Via organitza “Agru pavisió” i la nostra comissió és la que més participants aporta. Es divideixen en tres categories segons l’edat i han hagut edicions que si no s’ha fet amb els primers premis en les tres categori es, es perquè hem quedat en segon lloc. I entre xiquets i pares el moviment que provoca cada edició és impressionant.

La falleta d’enguany ens agradarà per què en esta falla ens agrada ballar i ho fem a més molt bé així que BALLEM!

DE LA

escriuen

sobre el lema de la seua falleta

DANSA

Jorge Núñez de Arenas López

Blanca Meliá Roca

FENT CABRIOLES

Jacobo Jordán García-Conde

LLENGUATGE SECRET DE L’ÀNIMA

Lolita López Flor

PERÒ ET

POC DE VERGONYA

Pablo Jordán García-Conde

SENTS

DINS

Vicente Ivars Tur

BALL DEL RUBÍ

Valentina Ravello Faubel

MÀGIA

Aitana Jordá López

per JORGE NÚÑEZ DE ARENAS LÓPEZ

MELIÁ

Fent cabrioles

La dansa és el secretllenguatge de

La dansa és el llenguatge secret de l’ànima. Aquesta és una cita de les se tanta-cinc de Martha Graham. Quan escolte la paraula “alegria” o “emoció” se’m ve al capdavant la paraula saltare que del llatí significa dansa. Hi ha molts tipus de balls i un d’ells és el xar leston. Quan balles xarleston et mous molt en poc espai, però l’important és que amb això intentes expressar l’ale gria i l’emoció que portes en l’ànima.

Després d’un període de depressió a Carolina del Sud es va crear el ball del xarleston per a superar com se sentien després de la Primera Guerra Mondial. Igual que llavors, ara el ball ens servirà per a ressorgir després de la pandèmia que estem vivint.

Quan vaig llegir això pensava que no era veritat, però després de tants anys en aquesta gran falla amb els seus playbacks, ja sé la raó per la qual la gent canta i balla tant.

Visca Conde!

per JACOBO JORDÁN GARCÍA-CONDE

A vegades sentsganes de ballarperò et fa un poc de vergonya

L’any passat anava a ballet amb una professora que es deia Deborah i feia molt bé ‘improvisació’. Alguns dies al final de la classe ens deixava fer una miqueta d’improvisació. Posava diver ses músiques, triàvem la que més ens agradava i eixíem d’una en una a ballar davant de les altres i després les altres comentaven quines coses es podien millorar. Jo al principi tenia un poc de vergonya però les meues companyes van preguntar a la profe si podien ba llar amb mi perquè estiguera més tran quil·la i així va ser. A partir d’eixe dia vaig començar a fer-lo sola i cada vega da em feia menys vergonya i tenia més ganes de ballar. Ara, estiga on estiga, sempre estic ballant, fins i tot al carrer i em té igual que em miren perquè jo gaudisc ballant. I com deia el meu iaio Vicente: “el que té vergonya ni menja ni esmorza”. (En castellà rima: “el que tiene vergüenza ni come ni almuerza”).

Expressar per fora el que sents per dins

La dansa sorgeix per la necessitat de l’home d’expres sar els seus desitjos i les seues pors, i així, a través del moviment s’expressen les emocions més bàsiques i l’essència de la persona.

Quina vergonya ens donava! Era l’any 2019, un any abans del coronavirus. Anàvem vestits dels “xiquets G”, de la banda de música dels “Hombres G”. No sabí em en el que ens estàvem ficant. Teníem tots timidesa, però alhora era fantàstic i divertit.

Els balls serveixen per a expressar el que sents, igual que les cançons, i nosaltres en el playback sentíem alegria, i això va ser el que expressem a través de les bogeries amb els instruments musicals. Si no recorde malament, de cinc guitarres de plàstic que teníem, tres van eixir per l’aire punxades.

Els playbacks els porte fent amb aquesta gran falla, Conde Salvatierra-Ciril Amorós, des que tenia sis anys, i en aqueixos anys he gaudit molt ballant i divertint-me amb els meus amics, que és el que més m’agrada fer. Com a conclusió dir, que jo crec que un ball és un exer cici per a expressar per fora el que sents per dins.

per PABLO JORDÁN GARCÍA-CONDE

El Ball del Rubí

La lluna llueix alta sobre la mansió. Les llums de dins brillen com a sols en una galàxia. El ball esta va acabat de començar, i cada parella gaudia d’un vals romàntic provinent d’un quartet tocant en la secció final de la gran aula. No obstant això, hi ha via un home ben vestit que no havia pres la pista de ball. Aquest home romania assegut, expectant. Els seus ulls examinant l’àrea pel seu objectiu, i, quan el rellotge va tocar les 12 i quart, es va alçar sobta dament, abalançant-se cap a un home, també ben vestit, però que lluïa una calba que reflectia la llum del brillant candeler sobre ells.

-Senyor Harrison, soc un admirador del seu treball.L’home va acostar la seua mà a la de Harrison, que tenia una copa de vi a la seua mà esquerra.

-Un admirador, diga’m, Vol que li escriga un autò graf?- Harrison va riure, la seua calba encegant a l’home.

-No, he vingut a fer-li una proposta. Vol que ballem?Ací he de confessar-li a vostés com a escriptor que aquest home és, sens dubte, un espia i que vol saber si el senyor Harrison està portant un objecte que ell ha d’aconseguir abans d’eixir d’aquella festa.

-Peculiar oferta, però acceptaré.- Això dit, es van dis posar a ballar el vals. Poc després d’això, l’espia va al birar el seu objectiu. El senyor va deixar caure la seua mà sobre el muscle de l’espia i en el seu dit índex residia un anell que contenia un “pedrusco” de diver sos quirats, emetent un roig carmesí encantador.

El Rubí de Khartoum.

Van continuar ballant, al ritme de la música, seguint l’un, dos, tres com si foren les palpitacions dels seus cors, tenien una sincronització nada en la pista de ball que va atraure l’atenció de totes les altres parelles.

Prompte, tot el recinte es va asseure per a veure als dos homes ballar. L’espia va mirar al seu voltant i va idear un pla en aqueix instant. En un diminut de la música, l’espia va aferrar la mà del senyor Harrison i la va estirar avall en un toc musical, lliscant la joia adjacent al dit de la mà del seu contrincant i afonant-se en la mànega de l’espia. Però el senyor Harrison no era neci, ni tampoc cec. La seua mirada va apunyalar a l’espia, una ferocitat que ell no havia vist encara en el seu contrincant.

L’espia, es va tirar cap endarrere. Cor rent en la direcció contrària. El senyor Harrison pegà un grunyit i va apuntar al lladre.

-Astuta rabosa! M’ha furtat l’anell!Ací és quan el ball pausa, però la música no cedeix. Dos guàrdies perseguei xen l’espia, el qual s’aveïna al balcó. Quan l’espia s’adona que la seua única opció per a escapar ara és una caiguda de 8 metres, ell es dona la volta i mira als dos guàrdies.

-Pot ser que no balle més després d’aquesta.- ell murmura, abans de tor nar a donar-se la volta i saltar sobre la barana, els guàrdies criden darrere d’ell, però els crits cedeixen segons després que ell s’esvaïra en la nit.

No obstant això, l’espia va aconseguir aferrar-se a la part inferior del balcó. I va aguantar agafat durant diversos segons abans de començar a escalar cap avall. Quan els seus peus van to car el jardí, l’espia es va abalançar cap a l’entrada, però una cama es va lliscar davant del seu barb, resultant en una greu traveta. L’espia va col·lapsar contra el sòl, i una dringadissa va rebotar uns metres davant d’ell. L’anell.

-Vaja, vaja, vaja.- Una veu recent va mussitar. -Quin investigador és vosté? Veritablement fascinant la seua ha

bilitat de reconéixer tals peces de joieria.El senyor Harrison es va acatxar per a agafar l’anell i tornar a posar-li’l.

-Tal vegada jo hauria de ser admirador de vosté, no hi ha molta gent en aquest món amb la potència intel·lectual d’eixir corrent cap a un balcó després de robar-li una joia a un multimilionari.- El calb es bufà, mentre caminava cap a l’espia intentant redreçar-se. -Jo vaig furtar el robí de Khartoum, si, però això és perquè eixos estúpids arqueòlegs no volien vendre-m’ho.- el vilà va trepitjar la mà de l’espia, col lapsant-lo una altra vegada. -Almenys vas ballar una última vegada abans de ser arrestat per la policia.-

-Tal vegada no és ell qui serà arrestat per la policia, senyor Harrison.- Una nova veu s’acosta a la parella. Un oficial recarrega la seua arma i l’apunta al capda vant del senyor Harrison. –Dona’m l’anell, i alça les mans.-

Aquesta va ser una de les missions més exitoses d’aquest espia, Oswald Fleming. Dietrich Harrison va ser arrestat i les seues propietats requisades per a veure si havia robat altres relíquies, i, en efecte. Objectes, que tots junts valdrien més de huit milions de dòlars, van ser retornats als seus vertaders amos a través del món i el nostre espia ara visita eixa mateixa festa d’any nou tots els anys i sempre compleix amb el seu ball anual en la pista.

Ballar és màgia

per VALENTINA RAVELLO FAUBEL

Ballar permet transmetre els teus sentiments. Per a mi, el ball és una part imprescindible de la meua vida. Quan em sent trist, balle. Quan em sent feliç, balle. Pas se el que passe, balle. Perquè ballar em transporta a una zona de seguretat, pau i amor. Sent que quan el cos balla, la ment oblida.

Porte ballant des de molt xicoteta, als 2 anys vaig par ticipar en “Agrupavisión” per primera vegada i ja no he deixat de participar. Fa dos anys vaig guanyar el premi a la Millor Interpretació Femenina quan interpretàrem Aladdin, i això em va portar a altres de les coses que transmet el ball: felicitat, orgull i la sensació que tot esforç té la seua recompensa.

El meu tipus de ball favorit és la gimnàstica rítmica, i com a gimnasta, puc dir que no hi ha res com moure’t al compàs de la música i sentir com el teu cos va d’acord amb una melodia.

Pense que tots hauríem de ballar per a descobrir-se a si mateix. Ballar és la millor solució per a tots els pro blemes. Ballem!

Ballem!

Jo ballaria sempre, fins que em facen mal els peus. Com quan tornes de l’ofrena!

Perquè ballar és una manera d’expressar sen timents: alegria, tristesa, ràbia, por, emoció…

Per a mi el ball és esforç, és superació, és cre ativitat, és treball en equip, és art, és alegria, és transmetre, és brillar, és deixar-te portar, és humilitat…

Balle des que tenia 3 anys i és una part molt important de la meua vida perquè em fa molt feliç, em dona energia.

He provat diferents estils i amb el qual més m’identifique és amb contemporani.

Ballar és una extraescolar molt especial, com ser fallera!

Ballem!

Acollida

de

Salvatierra

Comte Salvatierra - Cirilo Amorós

Comte Salvatierra - Cirilo Amorós

Recompenses

Salvatierra - Cirilo Amorós

Desdejuni president infantil

Homenatge al mestre Serrano

Comte Salvatierra - Cirilo Amorós

Salvatierra

Cirilo

Berenar

per la FMI Valentina Ravello

Cremà de la

Salvatierra - Cirilo Amorós

Salvatierra

Cirilo

Comte Salvatierra - Cirilo Amorós

Proclamació de la FMI Aitana Jordà

Comte Salvatierra - Cirilo Amorós

Salvatierra

Cirilo Amorós