Falla REPÚBLICA ARGENTINA de GANDIA llibret 2023

Direcció i Comissió: Suni Ribes Gregori · Hugo Vera Rumbau · Laura Barber Guerola · Elisa Carrión Martínez

Isidro Estruch Soler · Maragda Escrivà Noguera

Diseny i maquetació: Hugo Vera Rumbau · Isidro Estruch Soler · Maragda Escrivà Noguera

Emi fotògrafs

Salva Gregori

Maria Llinares Aparisi

Maria Teresa Gómez Barber

Hugo Vera Rumbau

Correcció text: Elisa Carrión Martínez · Suni Ribes Gregori Pilar Ausina García

Jesús Sancho González

Blauverd impressors

220 exemplars

V-537-2011

La direcció del llibret no es fa responsable de les opinions vesades en els diferents articles i escrits publicats amb autor propi.

“El present llibret ha participat en la convocatòria de l’any 2023 dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià”.

Aquest llibret participa en els premis de les LLetres Falleres. (www.lletresfalleres.org)

“Amb la col.laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport”

Les falles estan declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des del dia 30 de novembre del 2016.

Falla República Argentina

ÍNDEX

Benvingut al lloc més màgic de la nostra comissió. Benvingut a l’escenari en què tot ocorre; on els nostres personatges tenen el poder de crear l’inimaginable i la màgia ens acompanya en este camí tan especial.

Mantén els ulls ben oberts i intenta no pestanyejar, perquè en tan sols uns minuts disfrutaràs d’un espectacle màgic com mai ho havies imaginat.

Obrim el teló amb una vareta en la mà, i amb tan sols un “chas” tenim el poder de crear records gravats en la teua ment, i també alguna que altra sorpresa que no podem desvetllar. Encara és prompte.

Però, i si entre estes pàgines estàs tu? Qui sap, així és la màgia...

“Chas!”

Marta Millet Moreno i María de Sanfélix Colomina

Voltades d’impaciència i d’espera, sou vosaltres com somni esclatat. Obrireu els vostres cors de bat a bat, escampant un manoll de primaveres.

Aquest vent faller que obri primaveres, vos ha coronat com a reines de Gandia. I vosaltres Marta i Maria, de nit i de día, feliços feu als fallers i falleres.

Falleres Majors… sigau com la matinada, que ens porta la rosada amb un suau frescor. I que els vostres ulls, de fonda mirada

Salvador Gregori Escrivá

Arriba el mes de març. Apleguen les Falles, una festa que els gandians mimem i estimem per fer gala de la nostra cultura i tradicions. Ara que s’acosten les Falles, els membres de la Falla Avinguda República Argentina vos prepareu la indumentària amb satisfacció.

Vosaltres, que sempre heu sigut uns defensors a ultrança de les nostres essències com a poble –ja siga pel que fa a la vestimenta, les danses tradicionals o les vostres ‘albaes’ amb ‘cantaors’ de renom–, coneixeu millor que ningú l’emoció que suposa posarse la nostra indumentària valenciana, el vestit de fallera i de faller per lluir-lo en cadascun dels actes.

Els carrers del nostre barri ja estan engalanats i les reines ja poden lluir l’escut de la Falla República Argentina en els seus balcons. La nostra emblemàtica avinguda s’omplirà de coets, música, passacarrers i música; s’omplirà de les rialles dels menuts i de l’alegria dels majors.

Sens dubte, una de les coses que més m’emociona estos dies, és la simbiosi perfecta en què s’unix el soroll de la pólvora i la música que prové de les nostres bandes.

Durant els darrers anys, una de les meues metes com a president de la Junta de Districte ha sigut que la benvolguda República Argentina siga un barri viu, una barriada referent en tots els sentits.

Així, tinc la satisfacció de presidir una junta de districte en la qual el teixit associatiu es troba orgullós de participar i col·laborar per millorar la vida dels nostres veïns i veïnes.

D’esta manera, els integrants de la República Argentina treballeu de valent tot l’any per dinamitzar el nostre barri, per oferir als fallers i no fallers la vostra idiosincràsia, com el tradicional concurs de cassoles de bonítol.

Per això, des del vostre llibret voldria agrair el gran treball que feu els fallers i les falleres de la República Argentina –amb el vostre president José Vicente Quiles al capdavant– fent possible que, durant uns dies, el barri respire a festa.

Com cada any, anime a tot el veïnat a gaudir de les activitats que heu preparat amb tanta il·lusió els amics de la República Argentina. Recordant, al mateix temps, la importància de viure intensament estes Falles, sempre dins de l’harmonia i el respecte entre els fallers i els veïns, sobretot amb aquells que no participen de la festa.

Bones Falles 2023!

Jaume Giner Santos

Va estudiar primària al col·legi públic Joan Martorell i a l’institut Maria Enríquez de Gandia. Posteriorment, es va Graduar en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública per la Universitat de València, on també va cursar el Màster de Drets Humans, Democràcia i Justícia Internacional.

Pel que fa a l’àmbit professional, ha desenvolupat diferents càrrecs en l’esfera política, una passió que arrossega des de la seua joventut. En aquest sentit, ha participat en governs de diferents administracions, des de l’Ajuntament aquesta etapa per a centrar-se en l’estudi d’oposicions per a funcionari de la Generalitat.

El seu currículum faller és breu, iniciant la seua trajectòria en 2018 en la nostra comissió, on va participar de l’executiva del cinquantenari, dins de l’àrea de secretaria. A partir i a conseqüència del seu canvi de residència, lluny de Gandia, ha reduït la seua activitat habitual, però mantenint la presència sempre que té la possibilitat. Amb tot, en 2021 va rebre el Gesmil de coure.

Abans, també ha participat en el món faller com a jurat de diferents seccions, destacant el de jurat de falla de tercera secció l’any 2018.

És un dels típics exemples de persona crítica amb les falles reconvertida que del que pensava, es va apuntar de seguida.

José Vicente Quiles Morant

La falla Avinguda República Argentina és una falla amb història, una falla xicoteta respecte a nombre de persones que la formem, però molt gran respecte a la quantitat de coses que fem. Un altre any, el nostre benvolgut llibret ha eixit a la llum, darrere del qual hi ha un gran equip al qui he de donar les gràcies per portar a cap aquest repte quan els ho vaig proposar.

Encara que tots em coneixeu com a eixe xic que no para quiet, enguany em toca estar al capdavant de tot l’equip que m’acompanya i sense el qual jo no estaria ací. Faré un gran esforç per a estar quiet al lloc.

Vull donar les gràcies també als comerços que ens donen el seu suport per a poder portar cada any la falla endavant, i per descomptat a tota la gent de la comissió que, amb el seu granet d’arena, fan que tot arribe a bon port, des del primer dia

Em dirigisc a tots vosaltres per primera vegada com a president de la comissió, eixa que m’ha donat moltes alegries però també algun maldecap.

Per últim, m’agradaria convidar a tota la gent del barri a què gaudisca de les festes com nosaltres, que es donen conter que les falles no duren sols quatre dies sinó 365 dies de l’any.

REINES MAJORS 2023

Rosa Gema Peiró Grifol

Eres com estel refulgent, que en aquesta nit il·lumina, eres com raig de sol més pungent i a tots dones il·lusió, calor i vida.

Fins al sol, tot resplandor que t’enveja amb gana, tu eres nostre tresor

Aquest any Rosa... eres la padrina de tots els teus fallers, sempre del braç de Jordi... l’home dels teus volers.

Rocío Martí Parreño

La llum festiva de la teua mirada, és com simfonia del mar blau, com la teua bella pau, Ocell que del cel

eres com gotes de mel que endolceixen el nostre sentir.

Com notes de partitura, com pinzellades de pintor, eres... Rocío, com mil paraules d’amor.

Sandra Pellicer García

Poesia és quan Sandra ens somriu amb uns ulls que brillen més que el sol. Eres el més bonic rossinyol que canta al nostre barri festiu.

Si adjuntara tulipans i orquídies per enaltir ta bellesa, jo diria que els teus ulls són perles i tota tu tendresa.

el perfum d’un jardí de roses, i per damunt de totes les coses, fallera gandiana!

Cristina Lena Martínez

Eres com l’obert capoll en l’alta vara, feta de gràcia i candor, eres l’arrel de la festa valenciana i tota tu eres una dolçor.

anunciat la pròxima primavera, mostrar de dolça fallera el seu rostre de dona il·lusionada.

Eres com el so de la dolçaina, el tabalet, la música i les rialles, eres com les traques i coets, eres la festa en falles.

Elisa Carrión Martínez

per encendre al faller la il·lusió, envoltaran a tota la comissió.

Portes la llum en la mirada, espurna dins el teu cor, dels trons estàs embruixada, i del foc t’agrada el seu color.

Seràs com un esclat, i a continuació espurna potent, brases per tot has escampat,

Laura Moncho García

que ha esclatat en el nostre cor, eres el més volgut tresor.

deixa bellesa i perfum tu portadora, seràs de nostra comissió ambaixadora

Et sentiràs feliç i volguda, per tots seràs admirada, com castell de foc, que en la nit il·lumina, eres de la falla... LAURA, nostra Regina.

Ho veus?, ja no ho veus!

Monument major

Artistes fallers:

Autora de l’explicació:

“Abracadabra, pota de cabra, ulls de conill”, i ja comencem aquest enginy.

A les portes del casal ha arribat un espectacle que ens torbarà, al menys, i semblarà un miracle. La màgia ompli el món d´alegria i fantasia, a la comissió ho sabem perquè ho veiem cada dia.

És el que bé coneguem de traure els pressupostos, esperats i capciosos, de l´any que ve. dels nostres intrèpids mags sortiran números que ens faran tremolar. D´aquest barret de copa no apareix un conill, ixen un munt de comptes que semblen un perill.

“Sin sala bin!”

el primer truc ja està ací.

S´amuntonen a les pantalles dels seus ordinadors i el moment no és recomanable per als cardíacs de la comissió.

Xiquitipuf!

El truc de triar reines ja està a punt. L´executiva es reuneix preocupada i cabilosa ja que el fet de triar reines no és qualsevol cosa.

I aquest truc de màgia els costa de fer tots els anys perquè l´economia i la crisi ho posen prou complicat. troben la solució i escullen les seues reines fent la millor elecció.

“Kiskiriskis!”

El dia de la demanà arriba. Entra a casa l´executiva ells van de caietans

I el moment tan esperat sembla pura màgia quan ella respon amb alegria:

“Sí, vull ser la reina de la falla”. La família, emocionada, dóna les gràcies a la comissió i es tira, amb discreció, la mà a la butxaca.

Per a la setmana fallera la comissió fa un conjur:

“Ulls de gripau, potes de granota, Que tinguem bon oratge tota la setmana”.

D´aquesta manera

les falles es gaudiran de forma molt amena i que tant ens agradarà.

Si de trucs de màgia alguna vegada parlem no hem d´oblidar els del nostre ajuntament.

Salxitrujana, calcetins de llana! Els més escèptics no creuen que siga pura casualitat que una exposició itinerant visite la nostra gran ciutat.

Guaitant elles estan el nostre consistori per protegir a la població de les seues decisions.

I Prieto quasi ni trau el cap i del què puguen esbrinar.

Al mig de la Plaça Major, davant de l´Ajuntament, han aparegut sobtadament, sembla per art de màgia, Les dues estàtues presenten, dos caps oscurs i enormes

Els del PSOE troben que les han posades l´oposició que volen tot esbrinar-ho per a menejar el xitarro.

Victor Soler, líder de l´oposició, vol obrir una investigació; aquesta estranya aparició fa una mica de pudor.

I vol fer saber en el plenari que aquest fet extraordinari no és gens recomanable per a una salut mental saludable.

Des de l´ajuntament han pensat en posar-li´ls una bena als ulls per a què no puguen prendre´ls mal d´ull.

El consistori jura i perjura que no ha fet cap despesa i convençut ho assegura i vol que les lleven de pressa.

Els ciutadans pateixen per la seua economia una mica de mania.

I un bon dia partiran les bessones hieràtiques per lluir en un altre lloc les seues belleses estàtiques.

Escalamursiosfregits!

Aquest proper truc de màgia sembla molt sorprenent

perquè ha canviat de càrrec

a molta gent de l´ajuntament.

L´ex alcaldessa deixà lliure

el seu càrrec consistorial que va ocupar sense baralles

Prieto, el seu segon incondicional.

Aquest personal ha trobat per sorpresa una millora fonamental per al seu estatus econòmic i social.

I a la marxa de Prieto

com segon del seu partit

va pujar com l´escuma

Inma Rodríguez, per al seu lloc ocupar.

A la marxa de Pedro Duque de la seua cartera ministerial va agafar el seu càrrec

la nostra Diana Morant.

Aquest triple truc

és observat amb admiració pel líder de l´oposició

que l´alcaldia no ha ocupat.

Recordem la nostra Diana que un dia va marxar canviant els seus trucs per una cartera ministerial.

Amb la ciència i tecnologia trucs de màgia fa encara que algun l´isca desbaratat.

La trobem de sovint a les nostres televisions lluint el seu càrrec que duu a terme amb il.lusió.

I Diana, tan espectacular, de què va a viajar en una nau espacial.

La nostra ex alcaldesa llueix tant a la televisió que la faran protagonista d´un nou culebró.

Un culebró d´eixos on el PP és el dolent com si fos el JR en els seus bons temps.

Polvets de pir lin pir len! D´un gran grup de mags ara forma part, uns mags que fan màgia a nivell nacional.

La seua màgia fa tremolar perquè igual fan pujar el preu de la gasolina que el de l´electricitat.

I en un gran truc de màgia el seu cap vol acabar amb la calor traguent-se la corbata.

I el que fa a la gasolina a treballar anirem en patinet o bicicleta, Aquest gran mag, per la seua banda, farà un esforç i no utilitzarà el Falcó per menjar-se una pizza.

I tornant a la nostra ciutat no hem de perdre d`ull un gran esdeveniment per a nosaltres fonamental.

A la Federació de falles

s´aproxima un fet important: es vislumbren ben a prop les seues eleccions generals.

L´actual executiva al seu terme ha arribat i el relleu generacional no serà cap sorpresa si no passa res inusual.

Qui será l´escollit o escollida entre els habitants de Gandia per gaudir durant uns anys de tan merescuda alegria?

Pot ser vinga pel mar, la muntanya o el cel aquest canvi que esdevé en la història de les falles un fet sense precedents.

Si fos una dona lluitaria per la igualtat ja que una dona Presidenta de la JLF no s´ha donat mai.

Es vaticina gran canvi en la seu federal i s´espera que isca fumata blanca com al conclau papal.

Tarataxís, tarataxàs! Telmo ja està preparant el seu truc d´escapisme que el farà millor que el gran Houdini i el seu record será pausible. esperat moment no dormirem tranquils ni ens eixirà res bé.

Hocuspocus!

A la nostra ciutat han fet un truc de màgia molt impressionant que té a thotom bocabadat.

Aquest tipus de trucs darrerament proliferen, (no es nota que venen eleccions), i d´ells trobem un munt.

Un dels més fabulosos que ens fa al·lucinar és la misterirosa aparició dels txecs regal. volen incentivar el nostre comerç local que es troba fatal.

El primer txec regal és el de 40 euros que el valor augmentarà si al comerç del barri vols anar a gastar.

Als centres comercials no hauràs de comprar sinò al petit comerç que per la crisi forma part d´aquesta xarxa de regals.

El nostre centre històric es trobava desatés però amb aquesta mesura es recobrarà el seu comerç encara que siga màgia pura.

Per la seua banda i per sorpresa arriba a tota carrera el txec de la bicicleta.

Perquè a tots ens agrada per mantindre Gandia neta pegarem una gran volta una bona estoneta.

I el txec del cole ens ve molt bé per pagar les despeses del cole dels nens.

I com ja hem dit que molt prompte arriben eleccions un bon truc han pensat des de l´oposició.

Es tracta del truc de posar per tot arreu uns cartells, de color roig, d´Ací falta gestió per part de l´ajuntament.

Aquests cartells abunden com si foren bolets i els miren i admiren pels carrers de la ciutat tota la bona gent.

També abunden aquestes imatges a les xarxes socials que això queda fenomenal. a gestió de això fenomen

Els veiem a una vorera, una farola, un parc o a un banc del passeig i això és cosa vertadera.

Assenyalen els desperfectes que l´ajuntament no ha arreglat i la tasca de publicar-ho els sembla primordial.

Anem junts a donar una xicoteta volteta pels carrers de la ciutat que ens tenen preocupats.

Pels carrers de la ciutat regna la brutícia i la pudor que produeix enuig entre la ciutadania.

És un sambori angoixador en el que anem botant per no anar xafant tanta immundícia.

I si la cosa no millora el consistori canviarà

l´eslògan “Gandia neta”

pel real “Gandia neta?”

Fent un truc valent ho solucionarem

i durem, per art de màgia, el fem al món de Nàrnia.

I el nostre espectacle i amb un bon truc

us hem de deixar:

“Ales de rata penada cues de cuquets que hui i sempre molt feliços sigueu.”

José Vicente Quiles Morant

Laura Guerola Sarrió

Jesús Sancho González

Jordi Mahiques Álamo

Cristina Lena Martínez

Laura Barber Guerola

Secretariaa: Mª

Carmen Benito Sánchez

Sergi Catalá Pérez

Daniel Montagud Lloret

Maragda Escrivà Noguera

Executiva

Càrrecs fallers

Concha Boscà Carbó.

Suni Gregori Pardo.

Daniel Montagud Lloret.

Cristina Lena Martínez.

Daniel Montagut Lloret.

Geni Pérez Boscà.

Paco Bertó Fernández.

Suni Ribes Gregori.

Laura Barber Guerola.

Romina Salgueiro Catanese.

Jesús Sancho González.

Miguel Ribes Bonet.

Maragda Escrivà Noguera.

Elisa Carrión Martínez.

Hugo Vera Rumbau.

Isidro Estruch Soler.

Laura Barber Guerola.

Maragda Escrivà Noguera.

MªCarmen Benito Sánchez.

Laura Barber Guerola.

Hugo Vera Rumbau.

María Miñana Miret.

Martina Blanco Císcar.

Concha Boscá Carbó.

Suni Gregori Pardo.

Suni Ribes Gregori.

Mina Noguera Montagud.

Sandra Pellicer García.

Daniel Montagut Lloret.

Jordi Mahiques Álamo.

Rubén Alcaraz Mascarell.

Miguel Ribes Bonet.

Jesús Sancho González.

Joan Ribes Gregori.

Mª Carmen Vidal Añón.

Maria Llinares Aparisi.

Maria Llinares Aparisi.

Mª Carmen Vidal Añón.

Jorge Bertó Marí.

José Vicente Quiles Morant.

Mª Carmen Benito Sánchez.

Cristina Lena Martínez.

Recompenses falleres 2022 .

Jesús Sancho González.

Alba Buj Moreno.

Maria Miñana Miret.

Carmen Noguera Montagud.

Elena Añon Herrero.

Rubén Alcaraz Mascarell.

Sara Miñana Boix.

Premis 2022

Cens faller major

Albuixech Escolano, Amparo

Alcaraz Mascarell, Rubén

Amorós Calamardo, Daniel

Añón Herrero, Elena

Aparisi Matoses, Conxa

Barber Guerola, Laura

Barber Simó, María

Benito Sánchez, Carmen

Bertó Fernández, José Francisco

Bertó Marí, Jorge

Blanco Císcar, Lorena

Boscà Carbó, Conxa

Buj Orengo, Alba

Bustamante Fons, Sara

Carrión Martínez, Elisa

Catalá Pérez, Sergi

Escrivá Noguera, Maragda

Espí Guerola, Karina

Estruch Soler, Isidro

Estruch Soler, Miguel

Femenía Climent, Paula

Frasquet Casas, Jaime

Frígola Vidal, Beatriz

Furió Moncho, Ana

García García, Josep Vicent

García Paniagua, Cristina

García Paniagua, Paula

García Quintalla, Pere

Giner Santos, Jaume

Gómez Barber, Maite

Gregori Pardo, Jesús

Gregori Pardo, Suni

Guerola Sarrió, Laura

Gutiérrez Berdejo, Marina

Huguet García, Josep

Lena Martínez, Cristina

Llinares Aparisi , Maria

Llobell Benito, Paula

Lorente Martínez, María

Mahiques Álamo, Jordi

Martí Parreño, María del Rocío

Mendieta Climent, Josep Lluís

Miñana Albanell, Carlos

Miñana Boix, Sara

Miñana Miret, María

Moncho Armengol, Laura

Moncho García, Laura

Montagud Lloret, Dani

Moreno París, Juan

Moreno París, María

Morera Molla, Isabel

Noguera Montagut, Carmen

Palma Pons, Sheila

Peiró Grifol, Rosa Gema

Pellicer García, Sandra

Perales Mahiques, Cristina

Quiles Morant, José Vicente

Ribes Bonet, Joan Miquel

Ribes Gregori, Joan

Ribes Gregori, Suni

Salgueiro Catanese, Romina

Sánchez Estruch, Rafa

Sancho González, Jesús

Tomás Gómez, Laura

Vera Rumbau, Hugo

Vera Rumbau, Óscar

Vidal Añón, Mª Carmen

Marina Mendieta Castillo

Hola, jo sóc Marina, per a mi és un orgull i una responsabilitat ser la presidenta infantil de la Falla República Argentina per a l’any 2023.

Espere que els fallerets i falleretes gaudim junts de tots i cadascun dels actes: la presentació, el festival, la cavalcada, les cercaviles, i molts més.

Convide a tot el barri que isca al carrer aquestes falles per a gaudir de la música, dels monuments, dels coets i de la diversió de les falles. Vos espere a tots, i ho passarem d’allò més bé.

Visquen les falles i visca la Falla Avinguda República Argentina!

Fillolets

com un arc de Sant Martí regires els nostres sentits omplint-nos d’alegría el cor.

La vida resorgeix i, generosa, ens regala la felicitat de gaudir de la teua serena arribada.

Al so de dolçaina i tabal

la llar de somnis es vist

i acaronada pel teu encís gira la més tendra dansà.

REINES INFANTILS 2023

Altea Frasquet Vinson

Al veure’t tan boniqueta amb uns ulls com clavells rebentons, em deixes corprés xiqueta, tens la gràcia a muntons.

Ho tindrem tot amb tu Altea, i en els xiquets l’emoció, viuràs uns dies màgics plens d’alegria i d’il·lusió.

són les teus il·lusions,

per a tu, Altea, sonaran cançons.

Leila Pérez Escrivá

Leila, portes alegria i simpatia, una mirada viva i falaguera, un aroma pur de primavera que impregna a tots de poesia.

Si en aquestes rimes jo poguera, delectar els teus oïts, sentiríeu dins dels vostres pits, que la poesia és sincera.

Eres com l’estrela que brilla en el cel, i fa que la nit es torne en dia clar, seràs tu com un dolç despertar, portant-nos el suc de la mel.

Emma Llinares García

Emma, en mirar-nos somrius, ens acaricies com els raigs del sol, eres el més bonic rossinyol, que canta en el nostre barri festiu.

Eres l’harmonia dels sentiments, plena d’encís, gràcia i pau, eres per als nostres fallerets, com un trosset de cel molt blau.

Portes alegria i música en el cor,

i el goig de la comissió es manifesta, nomenant-te nostra Reineta de la Festa.

Julia Ruíz Quiles

que porta el foc quan està actiu, igual que el coet viu, quan la festa proclama!

Aquest faller vol que gaudisques

de les piuletes i les traques, sempre, amb moltes rialles.

Et sentiràs molt important, al cremar coets i presidir mascletades, però més amb la canya per davant

Aroa Quiles Ribes

Aroa…

Eres tu enguany la Reina de nostra falleta infantil, uniràs amb molta gràcia gentil.

Aniràs recorrent d’ací cap allà amb una alegria sincera, però mai estigues cansada, ja veuràs la que t’espera!

la falla sucumbís, per a esperar una altra de pressa, perquè això sempre és molt precís.

Com el capoll es fa rosa, regnaràs molt afectuosa, gaudint de tota la festa.

NATURAL

Monument

infantil

Artistes fallers:

Autora de l’explicació:

Preparats i preparades?

anem a començar aquest viatge peculiar que de segur ens divertirà.

Per poder ajudar-la

l´èsser humà ha creat uns ODS fonamentals que al 2030 han d´arribar.

Amb la motxilla carregada

coneixerem la natura que és vida segura

i es troba molt preocupada.

Aquests objectius

semblen màgics de debò

perquè amb els nostres poders podem realitzar-los tots.

La natura en perill està i ens demana ajuda que de seguida li donarem

perquè la vida ens ha regalat.

La màgia utilitzarem

per a la sostenibilitat, per a mantindre el món

i la natura així cuidar.

L’aigua neta i sanejament tenen la nostra predilecció i si aprenem la lliçó, l’aconseguirem realment.

Per regar les plantes, aigua de pluja reciclarem i el cotxe rentarem sense mànega i amb poalets.

Per a estalviar aigua

ens farem dutxes curtetes

i tancarem les aixetes, i tot el que calga.

Rentarem la robeta

per tindre-la ben neta,

però per a això posarem la rentadora plena.

I aquest xiquet

ens mostra una aixeta que trau l’aigua neta

i no la fa malbé.

L’aigua és fonamental per a la vida al planeta, i fer d’ella reserva.

Seguint el nostre recorregut trobem l’acció del clima que és molt important per cuidar el medi ambient.

Quan fa molta calor en compte d’un ventilador o l’aire condicionat un ventall farem usar.

Quan a l’escola anem el transport públic usarem, si no podem anar en bicicleta o caminant.

Podem fer-los de colors, de materials reciclats, utilitzant la nostra imaginació, sense parar de ventar.

I als pares i a les mares de sovint recordarem que canvien els neumàtics per sanejar l’ambient.

I fent màgia de la bona farem consciència del canvi climàtic, que fa tanta falta.

a la vida d’ecosistemes terrestres que són imprescindibles per a la vida a la Terra.

I la nostra xiqueta com és molt responsable ha plantat una planteta, fet que és recomanable.

Els boscos són els pulmons que respiren del medi ambient el qual si no està net fa que respiren malament.

Per aturar la desertització sempre hem de reciclar els papers en què fem els deures i els que ens agrada pintar.

Els xiquets i les xiquetes un arbre hauran de plantar per donar vida al planeta

i deixar-lo respirar.

Quan anem a comprar

triarem els embolcalls que es puguen reutilitzar per al món ajudar.

Aquest darrer estiu

un gran pesar ens hi ha emplenat, ja que s’han cremat molts boscos que ens costaran recuperar.

Aquest noble arbre

té vida pròpia i en ell viuen un mussol i un esquirol que podríem tindre de mascota.

Per això, el nostre explorador cuida els arbres i animalets

i en la seua mà manté un cuquet a qui estima de debò.

Uns altres animalets

envolten a aquest nen com és la rabosa, que no és qualsevol cosa.

A l’ombra d’un arbre es troba aquest xiquet

La simpàtica rabosa un avís ens ha llançat

i també molt valent.

i el nostre paper ara és poder-la ajudar.

El seu avís consisteix en què cuidem la seua llar així no haurà de partir sense saber on anar.

La natura ens fa gaudir de divertits dies a la mar i la muntanya i l’hem de protegir.

Aquests ecosistemes són valuosos de veritat.

Inclouen vida vegetal i animal que trobarem a faltar.

A la mar juguem amb les ones, ens agrada bussejar, fem esports aquàtics i ens fa disfrutar.

Els governs hi han d’aconseguir aturar la desforestació posant tots els mitjans humans per combatre aquesta desolació.

En ella trobem molta vida aquàtica Com el dofí i la balena que sembla tan simpàtica.

A la muntanya acampem, explorem les seues terres, fem tots junts senderisme i moltes vegades turisme. Ens agrada tant la muntanya que ens agafa ganes de plorar quan veiem que en ella s’acaba la vida vegetal i animal.

Així que un missatge us hem d’enviar que esperem que rebeu per a poder actuar.

Nosaltres som màgics, el futur es presenta dur i si tenim la vostra ajuda, ho aconseguirem de segur.

Cens faller infantil

Alcaraz Puig, Arnau

Barber Guerola, Lucia

Blanco Císcar, Martina

Bover Espí, Martín

Crespo Añón, Pau

Frasquet Vinson, Altea

Frasquet Vinson, Martina

Grimal Llobell, Gabriela

Grimal Llobell, Joan

Llinares Garcia, Emma

Llinares Garcia, Max

Marín Vidal, Carlos

Mendieta Castillo, Diego

Mendieta Castillo, Marina

Pérez Escrivà, Leila

Quiles Ribes, Aroa

Quiles Ribes, Leire

Ribes Palma, Gael

Ruiz Quiles, Júlia

Sánchez Moncho, Axel

Records 2022

MÀGIA LITERÀRIA

Màgia, eixa paraula que resulta tan poderosament misteriosa i atractiva, i alhora tan sobrecollidora i antinatural.

Se’ns passa la vida perdent-nos en les nostres rutines diàries. Vivim un dia darrere l’altre, sense més, com el que passa els fulls d’un llibre per pura inèrcia, sense endinsar-se en les aventures i intrigues que amaga.

Molt lluny ens queden els abracadabres, obri’t sèsam o màgia potagia. Potser, precisament per això, hem adaptat l’ús de la paraula Màgia.

Actualment, quan parlem de Màgia, solem referir-nos a aquestes emocions que ens embarguen quan vivim experiències especials i intenses. Les que amenacen amb desbocar-nos el cor, ens recarreguen d’energia, ens fan esclatar els sentiments, i som capaços de recordar cada segon del dia, enyorant i desitjant que es repetisquen promptament.

En general (doncs de tot hi ha a la vinya del senyor), els nostres dies tenen poc de misteriós i de potencialment atractiu. Per aquesta mateixa raó, hui, adquireixen més valor aquelles poques

coses que ens fan sentir Màgia. Em venen a la ment algunes, però una amb molta força: la màgia de les falles. a reviure moments meravellosos i una mar d’emocions. És difícil no deixarse embriagar per l’olor de pólvora, no somriure amb el compàs de la música, amb els carrers plens de gent i les rialles de xiquets i majors, vivint els quatre dies més especials de l’any. Inclús en la memòria és inevitable admirar la bellesa de la indumentària, les obres d’art en forma d’imponents monuments fallers i recrear-se en l’enginy i gràcia que els envolta.

Sí, se me posen els pèls de punta. Ho tinc clar. Per a mi, això és màgia.

Pensant-ho bé, estic segura que ha de ser màgia per a fer-nos resistir quatre dies de màxima intensitat sense dormir, esgotats després de setmanes de “corre que no arribem”, de la nit de la plantà, cercaviles, actes, mascletades, d’un miler de “va, l’última i ens n’anem” i la imprescindible “avui ens retirem prompte, val?”. Si això no és màgia, ja no sé què és.

Però no podem oblidar l’altra accepció que li donem, a estes altures, a la paraula Màgia. La menys bonica. Em referisc als trucs, tretes i estratagemes que condueixen a alterar els resultats o la realitat.

Pensem en la política —per posar un exemple clar i de comú coneixement—. Tan sols hem d’esperar que arriben les eleccions per a veure com trauen la vareta màgica i els diners de les arques públiques es multipliquen d’un dia per a l’altre, es renova una ciutat en menys de sis mesos i es redueixen els impostos o multipliquen les ajudes (al

mateixos). Somriures, bones paraules

i miracles. Sens dubte, això ha de ser cosa de màgia. els polítics. O, pensant-ho bé, no són tan bons mags si ja tots ens sabem els seus trucs.

Però qui no posa en pràctica els seus millors trucs de tant en tant? No ens agrada quan ho veiem en el de davant, però si passem a ser nosaltres els mags, la màgia es converteix en quelcom meravellós. Fins i tot ens ceguem amb els nostres propis trucs.

Qui no té una vida plena i sensacional a Instagram? Viatges, amics, restaurants que et fan salivar a milers de quilòmetres... Felicitat en estat pur. I ni què dir tenen aquests rostres perfectes eixos cossos “Kardashian”, que mai han sentit ni parlar-ne del Photoshop.

Com us imaginareu, aquest tipus de màgia negra també la trobem en el món de les falles —encara que en certes ocasions seria més apropiat el

o mans capaços d’alterar la realitat o fer-la semblar diferent.

Visualitze aquestes mans que ràpidament tapen qualsevol desperfecte a la plantà al crit de: “tirali més gespa ací”, “purpurina”, “afegeix un altre sticker”, o “amaga-ho darrere d´un cartell!” I tot això seguit d’un: “de pressa que arriba el jurat”.

Per a Màgia la que reconverteix, cada matí, les cares de les falleres en rostres quasi angelicals, però si passares un cotó amb afany: “oh, mareta!”. O la màgia d’una mare per recol·locar a la

menys d´un segon, i aconseguir que

I, no podem deixar d’esmentar, aquesta màgia de la qual ningú vol sentir parlar però que a totes les falles aguaita: la màgia del banderí. Màgia que el fa quedar-se en una falla per sempre o que, inexplicablement, se’l porta a una altra en la qual mai havia d’estar. Una màgia que no se sap com anul·lar, o que igual no es vol eliminar. Però que mentre existisca, difumina la veritable màgia de les falles.

Siguem realistes, ens agrada l’èxit. Si hi ha alguna cosa que s’ha demostrat de sobra és que el trist i avorrit, poc ven.

Així doncs, apostem per la felicitat i l’èxit personal —siga quin siga per a cadascú—, però sense pretensions absurdes i idealitzades de la vida, que ens porten a una infelicitat permanent. Lluitem pel que ens faça feliç, encara que el camí siga dur. Però, sobretot, no ens fem trampes al solitari, que poc diu de nosaltres i ens posa una bena als ulls que ens fa cada dia més necis.

Mª Carmen Vidal Añón

Concejala Ajuntament de Gandia

“Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels llibrets de falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023””

Sembla increïble que l’ésser humà tinga en el seu poder una cosa tan important com la capacitat de transmetre qualsevol tipus d’idea a través d’un conjunt de lletres que formen un sentit.

Un sentit únic que, depenent del seu o un altre. Una eina capaç d’arribar tant a les persones com als animals, i d’adaptar-se als més de set mil idiomes que existeixen al voltant de tot món.

tracte entre dues persones per llogar un habitatge, i les encarregades de declarar l’amor entre dos joves de quinze anys entre tanta timidesa.

Per a nosaltres, els periodistes, són la principal expressió de comunicació per a transmetre tot allò que volem comptar, i a més, formen el sentit i la part principal de l’anomenat ‘quart poder’: els mitjans de comunicació.

Aqueix discurs oral o escrit, però també transmés d’una forma més peculiar, a través de llenguatge de signes, capaç de generar diferents sentiments en els qui ho perceben.

Les paraules poden enamorar o ferir, guanyar o perdre debats, fer-nos feliços o causar-nos molt de dolor. Declaren guerres i fan les paus, i són una de les primeres coses que descobrim res més nàixer.

Poden ser les protagonistes d’una discussió absurda entre una parella per tindre la raó; les culpables d’un

En el teatre, la televisió, les xarxes socials, una conversa entre amics, el fullet informatiu del nostre supermercat més pròxim o en les línies que estàs llegint ara mateix. En tot, sempre, apareixen elles: les paraules.

Des que algú, fa milers d’anys, a Mesopotàmia, va descobrir que en unir lletres es podria crear un sentit, han sigut el millor escut i la millor arma per a tota la societat.

La Reial Acadèmia Espanyola de la llengua engloba ja quasi 100.000 paraules diferents, i el rar ja no és trobar algunes com a ‘babélico’, ‘gaznápiro’ o ‘zonzo’, sinó que hui dia, podem

trobar altres com ‘bitcoin’, ‘chuche’ o ‘empanado’. I, sabies que la paraula ‘guió’ en castellà ja no porta titlla?

La tecnologia continua avançant, però les paraules, i la seua forma, també.

I si ens centrem en les paraules boniques? Efímer, comboi, inefable, bellesa... Si la seua forma i fonètica són

gent a la qual vols o admires?

transmetre un sentiment o idea; de donar explicació a alguna cosa sense saber com dir-ho. Simplement, amb una paraula.

Un acte tan bonic com escoltar un xiquet dir la seua primera paraula, i més encara si ho és ‘papà’ o ‘mamà’, un ‘bon dia’ o un ‘et vull’. I és que hi ha paraules que, amb només murmurarles ja posen els pèls de punta.

Pólvora, reina, fallera major, Gandia, adreç i música són, sens dubte, les meues favorites. Paraules que em transporten a moments increïbles. Una forma d’expressió genuïna que solament qui comparteix un vincle amb elles, pot sentir el mateix. I és que, com d’especial és compartir paraules amb

“Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels llibrets de falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023”

Laura Barber Guerola

Periodista

Alguns em crideu mag, d’altres prestidigitador però, n’hi han moltíssims

vocació... Amb les meues pròpies mans i amb l’ajuda de sortilegis varis, faig màgia. Els meus dits son ràpids i tinc molta traça. Estes habilitats que m’enorgullixen son necessàries per a dominar la vareta màgica que fa possible la creació dels meus encanteris. I no penseu que jo faig il·lusionismes intangibles, no, els meus

la mà, faig un moviment de monyica i abracadabra! puc fer aparéixer o desaparéixer el que jo vullga. O també puc hipnotitzar-vos ràpidament, tinc fama de que els meus encanteris són molt potents.

Vos conte:

Ara estic preparant un nou espectacle, prompte mostraré al public el meu nou treball: uns trucs inèdits i genuins creats per a l’ocasió. Serà el meu primer show en solitari, sols jo encisaré al públic amb la meua màgia. N’estic segur, serà meravellós!

Passe moltes hores preparant-ho, per a que tot estiga llest quan arribe el dia. Agafe les meues varetes i em pose a la faena. I si, jo soc un mag de moltes varetes, en tinc de diferents tipus i grandàries. Amb qualsevol d’elles a

Ja tinc quasi tot l’espectacle muntat, més de quinze trucs màgics que, de segur, vos encisaran. Ho porte prou en secret però, ma mare, que és la meua fan número 1, és l’única que pot vore-ho tot abans l’estrena. Ma mare es dedica al mateix que jo, ella també fa màgia amb les seues mans, per això, comprèn perfectament pel que estic passant amb els nervis propis del primer show en solitari. Al contrari de mi, ma mare no necessita cap vareta màgica, ella fa els seus trucs amb les mans i els dits. Com una pitonissa devant la seua bola de cristall, aixina fa ma mare.

Doncs bé, com vos dic estic molt content de poder mostrar la meua màgia i ademés, poder fer-ho en un lloc tan especial com és el museu de la meua ciutat. La veritat que és tot un privilegi i ma mare està desvanida amb mi. He sentit dir a la gent: “Un artista tan jove i

ja disposa de la millor sala de la ciutat soles per a ell”.

Durant tres mesos el públic podrà vore la màgia resultant de totes aquestes hores de preparacions, hores i hores que passe creant els meus sortilegis. Colors, formes, línies, textures, més colors... Sóc un artista plàstic i diuen que les meues pintures són pura màgia. Ma mare és escultora i sempre he viscut rodejat d’art.

I seguisc, encara em queden unes obres per acabar i així poder completar la meua primera exposició en solitari on presentaré més de quinze pintures. Ací continue treballant la meua màgia: pincell, moviment de monyica i abracadabra! faig aparéixer els colors.

Marta Millet Moreno

Fallera major de Gandia 2023

“Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels llibrets de falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023”

després en la vida dels habitants de tot el planeta. La sanitat, l’economia i la manera de relacionar-se s’han vist molt afectades i les Falles tampoc podien escapar a les garres del virus. La festa fallera es va aturar un 10 de març de 2020. Tot i això, les espurnes del foc i la perseverança dels fallers van resistir tota la pandèmia. I, les Falles, van tornar a alçar-se amb força.

Ara, quan ja han passat tres anys –com passa el temps, sembla que va ser ahir– hem de ser capaços de mirar cap al futur, recordant que les Falles a més de festa són cultura, activitat econòmica i anys d’història. I, per això, estem obligats a mantindre ben encesa

No hem d’oblidar que el món de les Falles aglutina una ingent quantitat d’activitat al seu voltant, amb moltes professions que depenen directament d’elles. D’esta manera, la pandèmia va afectar seriosament a les activitats econòmiques relacionades amb el es van habilitar ajudes públiques per a la compensació de les pèrdues i el sosteniment de tallers i empreses.

Els fallers van demostrar, una vegada més, que cremant els monuments en setembre de 2021 i març de 2022 –un fet que va simbolitzar la desaparició de tot allò negatiu i el renaixement d’un futur ple d’esperança–, van fer un gran pas endavant per Gandia. Així, eixes Falles han ajudat a recuperar l’economia i l’alegria a la nostra ciutat.

La celebració de les festes té un ampli impacte en termes de producció, de rendes i d’ocupació al llarg del nostre territori. Existix tot un ecosistema que les envolta en si mateixa i que es va veure afectat per la suspensió de les Falles. Per això, des de l’Ajuntament de Gandia vam ser conscients d’esta realitat i del patiment de molts autònoms i xicotetes empreses relacionades amb este sector que, després d’anys de treball

i tot, de vegades, va perillar la seua existència.

Com a entitat local, la nostra voluntat sempre ha sigut que el col·lectiu faller gandià sentira la nostra estima i

comprensió. Per tant, es va cobrir este parèntesi amb ajudes econòmiques per als sectors i proveïdors que viuen de la festa, així com per a les comissions falleres. Som conscients que vam estar lluny de cobrir la pèrdua exacta i real que van poder patir després d’un grapat de mesos sense activitat o disminució d’associats a les comissions falleres, però l’administració també ha posat el seu granet d’arena per a la recuperació.

En economia, hi ha un principi clar: d’una crisi no s’ix igual. O eixim millor o eixim pitjor. I, de la manera que eixim, depén de les decisions que prenguem

durant la crisi. Són decisions no només morals, sinó humanes, que ens toquen de ben a prop, que marquen el camí de la societat i a tots aquells que vindran darrere nostre. Però, esta crisi que ha provocat tanta desfeta, també ha sigut una oportunitat per renovar el nostre compromís amb la festa fallera.

I, si parlem d’economia, d’això el món de la falla té un paper fonamental des de la vessant vertebradora de la societat gandiana. En el dia a dia, si fem un paral·lelisme amb l’economia familiar o l’economia municipal, el món de la falla sempre ha mostrat que sap tirar

endavant un exercici faller a base de molta suor, i molts esforços i maldecaps afegits; a força de cobrar moltes quotes, loteries, rifes o propagandes. I, durant tot este període, les comissions falleres gandianes han demostrat que han pogut subsistir i han sabut resistir. I, cap d’elles, s’ha vist obligada a baixar la persiana del seu casal.

Fallers i falleres han tingut un comportament exemplar, afrontant amb enteresa una situació econòmica delicada i una aturada important de la seua activitat. Ha sigut un temps complicat en el qual la comunitat fallera gandiana ha tret el millor de si mateixa i ha treballat sense descans la festa.

A poc a poc, ens hem resignat a viure amb les conseqüències que el coronavirus ens ha portat. Però, els ciutadans no teníem més remei que renàixer de les cendres, com l’au fènix. Com les Falles. Símil recurrent, perquè no teníem cap altra opció. Perquè l’ésser humà no té altra opció que superar-se, refer-se, mirar avant, cap obstacles.

El món postcovid ha d’estar reconstruït entre tota la societat, i la festa fallera en la nostra ciutat ha marcat des de fa anys bona part de la nostra identitat, del ritme econòmic, d’un bon ànim social, d’una contagiosa i extraordinària salut mental, d’un caliu agermanat i una canalització de sentiments de pertinença.

Però, després d’un llarg temps on només hem escoltat números, xifres i estadístiques, la festa fallera ha de donar un missatge humà, càlid i inclusiu, on les persones no es poden reduir a ser contades, mesurades i gestionades com a simples elements administratius. Les Falles unixen a tot un poble que atacat a qualsevol de nosaltres sense pietat ni discriminacions.

Fent front a la pandèmia, vam experimentar clarament la nostra vulnerabilitat. Els fallers van saber respondre amb solidaritat i determinació. Que hi havia ganes d’eixir d’eixe pou, és contundentment innegable. I, ara, és el moment de

el nostre treball, la nostra festa i les nostres relacions personals, prenent consciència de la importància que té el nostre racó de món, la nostra Gandia i

les nostres Falles.

Hem tornat a la roda de la normalitat, després de superar molts entrebancs. Han sigut necessàries moltes hores de treball i paciència. I, la nostra festa, ara requerix suport, innovació i reconeixement. Suport a esta activitat vital per a la vida de la nostra xarxa empresarial de la qual tanta gent guanya jornal, sense perdre de vista la innovació en les relacions entre les persones vinculades a les Falles adaptant-se a la nova situació. I, amb un merescut reconeixement pel treball dels artistes fallers que són el principal motiu pel qual eixim a gaudir dels monuments al carrer.

Ara més que mai, hem de reconéixer la festa de les Falles, en la qual es donen la mà el realisme de treballar cada dia, de vestir, de disparar pólvora, de plantar i compondre amb el romanticisme del faller que treballa a canvi de somriures. Una festa feta per la mà artesanal dels fallers com si foren teixidors, els quals llauren en la nostra terra els colors i el dibuix d’un espolí.

Un reconeixement als fallers, els quals –igual que la societat valenciana– són: entregats i estan acostumats a fer el doble per a rebre la meitat; lluitadors i treballadors; de vegades farts i cansats, però mai derrotats; farcits de talent i d’un enginy que treballa sense descans per fer la vida més fàcil als altres i regalar felicitat a la gent.

Units i a una veu, tots vam aconseguir que a la maleïda pandèmia també li arribara el seu 20 de març. Per tot açò, hui és més que merescut este reconeixement, amb majúscules i lletres daurades, a aquells que són la matèria primera de les Falles: als fallers i a les falleres, homes i dones que feu amb el vostre esforç, que esta festa siga, dia a dia, una terra d’herois. Ací esteu i ací estareu, ja que les Falles sempre acaben alçant-se, novament.

El vostre ressorgir, ha sigut un ressorgir en el qual la il·lusió és el motor econòmic, l’esperança és el cor i la està més encesa que mai per la nostra benvolguda festa–.

I tot gràcies a vosaltres, fallers i falleres. Heu vençut totes les adversitats, defensant la nostra festa allà on heu estat, lluitant per les tradicions que els nostres avantpassats ens van ensenyar i treballant, de valent, per un present i un futur dels quals ens sentim orgullosos tots els gandians.

Gràcies per estar sempre. Perquè tot i un lloc on quedar-se a viure. Perquè tots units heu demostrat al món la riquesa que atresora la millor festa del món, les Falles. Moltes gràcies, per omplir cada racó de la nostra ciutat d’art i de sàtira, de llum i de sentiment, convertint allò efímer en etern.

de mags. Finalment, la màgia fallera i la màgia municipal s’han conjurat per tornar a alçar Gandia i perquè les Falles estiguen en el lloc que es mereixen.

I, amb vosaltres, un reconeixement a eixa part indispensable d’esta majestuosa festa, els creadors i creadores de màgia i de somnis: artesans, pirotècnics, indumentaristes, altres que fan realitat, juntament amb els artistes fallers, la màgia de les Falles. Des d’ací, un sincer reconeixement per tornar-nos la màgia de les Falles.

Salvador Gregori Escrivá

President de la Junta de Districte Plaça El·líptica-República Argentina

“Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels llibrets de falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023”

Pot ser sí o pot ser no haureu sentit parlar alguna vegada, estimats lectores i lectors, de la història que amaga el nom que rep un dels més emblemàtics carrers de la nostra ciutat: l’Avinguda República Argentina. No és una qüestió que suscite gran repercussió ni és un tema que siga especialment freqüent entre les converses de les pixavines i pixavins. Pot ser és per este motiu que poca gent coneix alguna de les versions i, per descomptat, quasi ningú sap la vertadera raó. Però ara jo vos la contaré.

D’entrada sembla evident que el nom d’esta avinguda guarda referència amb l’Estat que tothom coneguem: l’Argentina. La “República” que l’antecedeix és bàsicament una formalitat que fa referència a com trien al seu cap d’Estat, si mitjançant el que ix d’unes urnes democràtiques o pel que ix d’uns collons reials. Però açò és un altre tema que ara no ve al cas.

Efectivament, el nom del carrer guarda una estreta relació amb el país de Maradona i Messi, del Chimichurri i el “asado”, del tango i el mate... i també

de Juan Domingo i la gran Evita Perón, ex President i ex Primera Dama del país durant uns quants anys a meitat del darrer segle.

Doncs bé, les dos grans versions que s’estenen arreu dels i les gandienses (i també de gran part d’Espanya, ja que són moltes les poblacions que tenen un carrer dedicat a la República Argentina) estan relacionades amb els Peron i són les següents:

Per una banda, hi ha una història relacionada amb la relació que es va crear entre Espanya i Argentina durant la Guerra Civil Espanyola i la postguerra. Com molts sabreu perquè de segur coneixeu algun cas més o menys proper, van ser prous els espanyols i espanyoles que fugiren a

i les conseqüències polítiques del mateix. Fins a tal punt que allà podem trobar encara localitats com San Juan, on encara es parla valencià, hi ha un trinquet, es fan paelles i, per suposat, es crema una falla. Així doncs, com a gest de bona voluntat i pietat, l’Argentina va proporcionar a Espanya

subministraments (com ara aliments) per a fer front als patiments de la postguerra.

D’altra banda, l’altra versió més estesa, és la que fa referència a la visita d’Eva

Franco, qui li va atorgar un reconeixement per l’ajuda que anteriorment vos he contat. Eixa visita, a més, va servir per reforçar la imatge del regim franquista en l’àmbit internacional al poc de temps de la caiguda dels seus dos principals aliats: Hitler i Mussolini. En agraïment al gest de la Primera Dama argentina, moltes poblacions van deixar l’empremta d’aquell viatge en forma de nomenclatura en l’entramat urbà.

Però, què vos sembla si ara vos dic que tot això és mentida i la vertadera història del nom A GANDIA és una altra relacionada amb un estranyíssim

perquè si ho haguéreu fet sabríeu que la veritat és esta i està ben documentada en el Compendio de la Ciudad Ducal de Gandia, un llibre tant important com desconegut per al públic general, que va realitzar el jesuïta Pere Garcia, que va viure els últims anys de la seua vida

en el Palau Ducal després de la mort del Papa Pio XII, de qui era secretari personal.

És en este volum on trobem que Gandia

que encara trobem: el Barranc de Beniopa i el Serpis. Temps ençà existia un tercer que recorria, aproximadament, el que ara coneixem com l’Avinguda República Argentina. I este riu, del què

peculiaritat poc freqüent arreu del món.

Si bé el Barranc de Beniopa, com qualsevol barranc, duu aigua exclusivament quan plou o baixa de les muntanyes; i el Serpis, com qualsevol riu, duu aigua de forma habitual (ara

riu del què parlem estava ple d’aigua de la mar que entrava cap endins en direcció al Real de Gandia, on acabava el seu transcurs.

D’esta manera un corrent d’aigua salada ben a prop de les antigues muralles i no de la trama urbana, quan es va decidir assecar i construir per damunt.

Però, quina relació té este curiós fenomen amb el nom República Argentina?

riu, al contrari del que és la norma general, mantenia un llit del traçat més elevat per la zona central que pels marges, provocant que els descensos del cabdal d’aigua dibuixaren una línia recta blanca de la sal mentre als costats es mantenia el blau de l’aigua que encara corria. És a dir, per als que teniu poca imaginació visual, el riu dibuixava una quilomètrica bandera albiceleste com la de l’Argentina. I d’ahí que es va anomenar a l’avinguda que ara tapa aquell vell i extint riu, com a Argentina, sumant-se al barri de Corea, que també rep el seu nom a causa de la evolució de la trama urbana de la ciutat.

I ara es preguntareu: i per què República?

Doncs perquè igual adés amb la monarquia, a mi m’ix dels ous, que per algun motiu m’acabe d’inventar esta història.

I així és, gandians i gandianes, com es crea la màgia de les fake news, amb mentides engalanades per a facilitar la digestió i adreçades amb un poc de criteri d’autoritat. Perquè ni existeix tal Compendio ni Pere Garcia va ser el secretari de Pio XII, sinó un faller més de la nostra comissió (no puc dir si és o no jesuïta, tot i que no ho sembla).

Per favor, no es creieu qualsevol cosa que sentiu perquè tinga versemblança, perquè estiga ben escrita i incloga referències cultes. I molt menys perquè ho hagueu llegit en Whatsapp o Facebook. Internet és una eina essencial per democratitzar i ampliar el coneixement, però mal usada, desestabilitze els ciments més bàsics de la nostra societat.

Jaume Giner Santos Faller i mantenidor de

“Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels llibrets de falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023””

la comissió

Res per ací, res per enllà… I per obra de màgia apareix la falla. Doncs, això no és així!

És que als artistes fallers ara, les “maquinetes del suro”, us trauen els ninots a punt de pintar. Puix tampoc, una altra falsedat. Voleu que parlem de màgia? Allà vaig.

Màgia és fer falles originals de poliestiré expandit, porexpan o suro blanc, com el vulgueu nomenar, amb una pujada de

quan aquest és el principal material que utilitzem per fer les falles actualment o

en el darrer any i, sobretot, fent els pressupostos en abril sense tindre una bola màgica de cristall per tal de saber com s’incrementaran els preus durant l’exercici que hem de contractar.

Màgia és acabar les peces amb un bon gotelé i bona pintura, quan en aquests moments és impossible calcular els preus a un any vista. També és

el que signem a principi de temporada, ho hem d’acabar i ho hem d’acabar bé. Fer màgia als tallers de falles és mantindre’ls oberts i continuar donant treball a tanta gent perquè, els increments imparables de totes les despeses que comporten continuar alçant la persiana cada dia, és vertaderament inassumible.

Màgia és fer falles per a març de 2023 amb els pressupostos de fa vint anys.

No sé si els artistes fallers som mags, ximples, bojos, o de tot un poc. El que si és veritat, és que de moment, alguns continuarem amb la màgia de fer falles perquè, a mitjans del mes de març, isquen les falles dels nostres tallers per a omplir les ciutats de monuments fallers, com si per obra de màgia es tractara.

Quique Miñana

Artista faller

“Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels llibrets de falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023””

Quan els mirem als ulls, quan ens sequen les llàgrimes, quan ens consenteixen a amagades o simplement quan estan a prop de nosaltres, això és fer màgia de veritat.

Tenen una màgia especial que els envolta i els fa ser tan únics, que sòls amb un somriure fan que desapareguen totes les inseguretats.

Pensem un poc, tirem la ment enrere i donem una ullada a l’inici, on tot va començar. Potser no ho recordem perquè teníem hores de vida, però ahí estan, els primers, per rebre’ns i dir-nos que sempre estaran per protegir-nos i fer-nos les persones més felices del món. Els iaios són màgics, sí que ho són.

Tot canvia quan apleguem al món, els nostres pares estan més sensibles que mai, de vegades no saben com actuar i ahí estan ells, els de l’experiència i els del saber, que de seguida troben la solució al problema, que amb un gest o una mirada fan que tot tinga un poc més de sentit i de pau i fan que la calma torne d’on havia marxat. Nosaltres, els nets, som el seu major tresor ara i faran tot el que estiga a les seues mans per a tindre cura i fer que tot estiga bé. És o no és màgia?

Recorde quan era ben menudeta la gran tasca que feien els meus iaios, ells i elles eren el que estaven la majoria de dies quan em despertava, els pares havien de treballar i ahí estaven ells, preparant la roba, el desdejuni i l’esmorzar que més m’agradava per a dur-me a l’escola. Ells desvanits, però jo més. Tenia als millors iaios del món.

A mesura que nosaltres creixem, ells també es fan més majors, però nosaltres no ens adonem. Amb la nostra innocència pensem que, com són iaios ja no canvia res, però no és així, ells són més fràgils, més majors, menys energètics... però hi ha una cosa que no canvia, ells són igual de màgics. A pesar dels canvis, continuen fent màgia al nostre món.

A ma casa sempre hem sigut fallers de cap a peus, vestits per ací, bruses per allà, arracades i faixes, tot una bogeria i endevineu, ahí estaven ells, mentre una iaia aguantava al net, el iaio li posava la faixa al pare i mentre l’altre iaio feia els entrepans per a tots, l’altra iaia vestia a la neta de valenciana, això si, se’ls queia la bava als quatre, i mai senties una queixa per part de ningú. Vegeu? Torna a aparéixer la màgia. Els agradara més o menys la festa fallera, ells eren els primers a estar perquè tot estiguera bé.

I que dir de l’any que decideixes ser reina? Que veus a uns iaios emocionats i compartint el teu somni juntament amb tu, agafats de la mà, i també a un d’ell vestit de valencià, que mai ho havia fet i sòls per veure’t feliç és capaç de donar la lluna perquè tu pugues tocar

un estel, i ahí estava un iaio manxec, vestit de valencià per a sorprendre el seu major tresor mentre compleix el seu somni... I quina màgia més bonica aquesta.

Apleguen moments durs, d’acomiadar i és quan veus com són d’importants per a tu. Saps que a poc a poc la seua llum va apagant-se i ara és el moment de què tu faces màgia al seu món. És molt simple, sòls has d’estar.

No sabem la sort que tenim de poder conéixer als nostres iaios. De vegades no puc entendre com hi ha gent que no abraça fort, que no estima de veritat, que deixa per a un altre dia el fet de poder compartir temps i moments amb ells...

Després de tot el que fan per nosaltres hauríem de ser els seus ulls, les seues mans i les seues cames perquè puguen

perquè sabeu què? Ells, sense que ens adonem, continuen fent màgia ací i allà i això és el millor que ens pot passar.

María del Pilar Ausina García

Professora de secunaria i batxillerat

“Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels llibrets de falla de la Federació de Falles de Gandia any 2023””

POEMARI

La ploma i les paraules luxurioses perfumen intel·lectives les imatges compungides al mirall nu desventurat.

Doncs desventurat és el nu mirall amarga, dolça, sobtada i d’amors impossibles prenyada.

Prenyada d’impossibles amors

i envellit jo per les espases

Tal volta tu, i sols tu, ets el meu consol.

Salvador Ribes Ibáñez.

“Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2023”

El poder d’una vareta fent màgia, l’art i l’ingeni per a crear la falla, poesia i festa que ens aclama, La bellesa dels nostres tarongers va inspirar els primers monuments, de l’horta passàrem als carrers i de valencians, a falleres i fallers.

Una festivitat emmarcada per la tradició, dolçaina i tabalet per a enlluernar la situació, vestimentes repletes de sentiment i emoció, coets a les mascletades que fan vibrar el cor.

El senyor pirotècnic, les falleres majors, la plaça de l’ajuntament amb l’himne de la regió acollint a totes les comparses i comissions

Labo. Et quibus aut laborem est quae idiat ime reperum utatqui aturibea pori blab iniscient.

La Labobo. . Et quiuibbuus s au aut la labboorerem e esst qu quaae e ididiaat t i imme e re repeperurum ut utaattququi a attuurribibeea a poorri b bllab ab i innisiscicieenntt. .

be beatatuurr?

Atus, optas dionser isquas re cusandis sollate nderumq uissit lab in estium que pratem facest quae con nem repe esciis volorrovidel invendipiet autemporem eaturio nsenet, nis eat maior ad ex elitatqui

A Attusus, , o oppttaas di dioonnseser r is isququas as re cu cusasandndis is so sollllaatte e nddererumumq ui uissssit it lab ab in es estitium um que ue p prraattem em facaceesst q quuae ae coon n nem em repepe e e essciciis is v voololorrrrovoviid d l el e innvvenendidipipiet et aututememppoorerem e eaatuturriio o nseenneett, , n niis s e eaat ma maioior ad ex x el elititaattqquui

Su Suss, , simimagagni ni magagninihhi i lluluptptat at voolluum m f faaccccababoor r soolloorrisisciciaae e suunntitiis is magagnniim ve venniiet et op optutur r m ma a qui uiat ata e eaattuur r s siimamaxixim in inuummqquue no nobbiiscsciaiate te pereruumm, , oc occacae e de quuiis s an anddi i do doleleststiuiurerero ro vololupupttaaeeccto to blalaut ut mololuupptatae ve veliligegen n de dennttia ia aut ut fugugia ia venendedebbiis s s siitt, , seqequui i a ab b innt t fugugaa. . Tatatiia a dis s a vel el etutur r si sit, t, sititaaq q i ui u a as s

Perquè a la capital de la Safor es va demostrar que no hi ha ésser humà que no sàpiga somiar, i així va ser com les nostres Falles van arribar a considerar-se patrimoni de la humanitat.

Esforç, constància i il·lusió, comboi, alegria i bon humor, albades, ofrenes i càntics d’amor l’essència que genera la cort d’honor.

Però com era d’esperar, i el patró de la comunitat en cendres tot ho convertirà.

Màgia efímera, sentiment de per vida, així són les Falles per als habitants de Gandia.

Maria Lorente Martínez

“Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2023”

Açò era un gegant anomenat Lluís, qui talava arbres per a poder-se fer un palau de fusta molt gran. Volia que fóra el més gran de tot el bosc perquè es poguera vore de qualsevol part del món i, per a poder aconseguir-ho, necessitava deixar molts boscos sense cap arbre així que començà la seua tasca d’arreplegar llenya.

Al bosc màgic vivia la fada dels arbres junt amb les seues germanes, la fada de l’aigua i la fada del temps que, en veure allò que estava passant, van avisar a tots els animals perquè feren alguna cosa.

Els animals estaven molt atemorits però, així i tot, decidiren reunir-se per a buscar una solució entre tots. Allí estaven els cérvols, els óssos, els pardals, els esquirols... tots donant la seua opinió de què podien fer ells contra un gegant

qui trenqués les seues closques.

-Exèrcit de caragols, exèrcit de caragols!- cridaren tots els animalets.

- Què passa?- va contestar el caragol més gran.

- Necessitem la vostra ajuda. Hi ha un gegant talant tots els arbres dels boscos per a fer-se un castell molt gran, i ens deixarà sense un lloc on viure i sense oxigen per a respirar. Ens ajudeu?

- Clar, us ajudarem! Ara mateixa anirem a parlar amb ell per a convèncer-lo.

I allà que se n’anaren tots els caragols, Hem de dir que, quan es van veure als seus peus, s’adonaren que era molt gran, però això no els va impedir poder parlar amb ell.

-Anem a veure l’exèrcit de caragols.

- Senyor gegant, senyor gegant!

L’exèrcit de caragols, era un exèrcit molt fort, encara que no ho semble, perquè

El gegant sentia que algú el cridava, però no sabia d’on provenien les veus.

- Senyor gegant, senyor gegant!cridaren més fort els caragols.

El gegant va mirar cap avall i va veure

els digué:

-Què voleu? Per què crideu tant?

Els caragols respongueren:

- Per favor, senyor gegant no tales més arbres que ens quedarem sense bosc i no tindrem lloc on viure ni aire per a respirar. Ens morirem tots!

El gegant va pensar en allò que estaven diguent-li i s’adonà que de res servia construir-se un palau tan gran si ningú podia veure’l, així que decidí deixar de talar arbres.

A més a més, els animals decidiren fer alguna cosa per a ajudar a la natura a recuperar-se del desastre causat pel gegant.

La girafa digué: -Jo menjaré garrofes en conter de les fulles dels arbres.

El castor digué: - Jo em faré la casa d’argila per a no utilitzar els troncs dels arbres.

L’ocell fuster digué: -Jo faré el meu niu a les fulles per a no fer malbé els troncs dels arbres.

I les fades també decidiren ajudar, així la fada de l’aigua amb la seua arruixadora màgica, va fer créixer els

dels arbres va plantar molts arbres als boscos que havia talat el gegant i la fada del temps va fer que ploguera uns dies perquè els arbres cresqueren més de pressa.

gràcies a l’ajuda de tots els animals i de les fades.

la falla infantil

Aroa Quiles Ribes Reina de

Això era i no era, una xiqueta que es deia Aroa. La seua millor amiga Marina la acompanyava a tots llocs, des de

aventures que pugueu imaginar. A elles dos els agradava molt la natura, encara que algun paper a terra si que tiraven. I un dia, caminant per la Marjal, se’ls va aparèixer un portal màgic. Al principi no sabien com reaccionar, ja que no és normal trobar-se allò en un lloc així. Però Marina, que era molt valenta, va convèncer a Aroa per entrar i veure les sorpreses que puguera contindre.

Aleshores van passar a l’altre costat de aquell brillant i gran portal. Quan van

i s’havien destruït molts paratges naturals, el canvi climàtic els estava afectant molt i era necessari per no danyar la vista.

prou, ja que allí ja no hi havia cap tipus de Marjal. A un senyor que passava per allí li van preguntar que en quin any estaven. El senyor va riure amb to de broma i va dir que estaven a l’any 2180. Allí els cotxes anaven volant i la gent portava unes ulleres prou extranyes, molt negres, per protegir-se del sol i també li ho van preguntar, ja que elles no en portaven. El xic li va dir que ja que

descobrir que no existia ningun tipus de paratge natural dels que hi havien abans, i que els havien destruït tots. Per això, quan van tornar d’aquell lloc tan extrany, el primer que van fer va ser un treball amb tots el vídeos que havien gravat allí, tant passant per aquell portal, com allà dins. I així, tots els seus companys, ja saben l’important que es respectar el medi ambient i conservar els paratges naturals com la Marjal, ja que són molt bonics i seria una pena perdre-los per culpa nostra.

María de Sanfélix Colomina

Fallera major infantil de Gandia 2023

Guia comercial