NEWT El noticiari de Terrassa i comarca 30
Ciència i tecnologia
Edició 38 24/03/2014
NEWT
El patrimoni geològic terrassenc: ciència i cultura
Isaac Camps Geòleg i editor científic ARTICLE DIVULGATIU
A
ssumim que hi ha coses que cal conservar en benefici de tots. És un concepte de patrimoni que remet a l’etimologia de la paraula: “el que hem rebut per línia paterna”, és a dir, el que hem heretat dels nostres ancestres. Així parlem del patrimoni natural, històric, arqueològic, cultural… Si ens centrem en el primer cas, tenim la visió que el patrimoni natural està bàsicament lligat als éssers vius, però això és una visió parcial, doncs obvia el substrat geològic, sobre el qual se sosté la vida. Però, existeix quelcom que es pugui anomenar “patrimoni geològic”? I si existeix, Terrassa en té?
El patrimoni geològic ens permet reconstruir el passat i això li confereix un valor no solament científic, sinó també cultural La Declaració de Digne (Occitània, 1991) va definir el patrimoni geològic com “el conjunt de recursos naturals, en general no renovables, siguin formacions, estructures, geològiques, formes del terreny o jaciments paleontològics i mineralògics, que permeten reconèixer, estudiar i interpretar la història geològica de la Terra i els processos que l’han modelat fins a la seva configuració actual”. Hi ha un punt clau en aquesta definició i és el que fa referència al seu caràcter històric, ja que ens permet reconstruir el passat i això li confereix un valor no solament científic, sinó també cultural. Salvant totes les distàncies, aquest georecurs equival al que representa un jaciment arqueològic per a la història humana. Així, per exemple, si les esglésies de Sant Pere ens parlen de l’Ègara medieval, les roques de Sant Llorenç dels Munt ens parlen d’un delta al marge d’un mar que ocupava la Catalunya Central fa uns 40 milions d’anys. La Generalitat va el·laborar entre els anys 2000 i 2004 l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (EIGC) que recull 157 indrets que cal preservar i que testimonien l’evolució geològica
Els recursos geològics parlen també de la història d’aquell territori. Foto: Issac Camps
del nostre país. La intenció és que serveixin de referència en la presa de decisions que afectin la gestió del territori, valorant en quin moment es poden posar en perill i quines actuacions cal emprendre per conservar-los i divulgar-los. Per desgràcia un EIGC no té cap figura de protecció específica llevat que estigui en un espai PEIN o en un parc natural; i una protecció més general si es tracta d’un jaciment paleontològic. Dos d’aquests EIGC es troben
Dos dels Espais d’Interès Geològic de Catalunya es troben a Terrassa: Sant Llorenç del Munt i l’Obac i les Fonts de TerrassaMontagut en part dins el terme de Terrassa. Un és la Geozona de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Dins d’aquesta geozona hi ha dos geòtops o subzones més rellevants en sòl terrassenc: la Serra de les Pedritxes, i la Carena del Paller de tot l’Any. L’altre EIGC és la Geozona de la Successió miocena de les Fonts de Terrassa-Montagut, que comprèn les petites serres situades a l’oest de la riera de la Maurina, riques en jaciments de mamífers. Aquest dos EIGC són les nostres esglésies de Sant Pere de la geologia local. Però també tenim espais que juguen en meritòries
categories inferiors, que per desgràcia, Terrassa no ha catalogat de manera específica. Ara bé, qualsevol entès que conegui el terme és capaç de citar una trentena d’indrets. Jo us presento una llista amb 10 tastets a l’atzar que val la pena conèixer: • Jaciments paleontològics de Vallparadís. Molt rics en fauna de fa un milió d’anys. • Sistema càrstic dels Caus del Guitard. Surgència intermitent que entra en activitat després d’una època de pluges molt intenses. • Farina de falla de Can Font
de Gaià. Tipus de roca poc freqüent en el context peninsular que marca el límit entre la Serralada Prelitoral i la Fossa del Vallès. • Pla del Garrot i graveres de Can Carbonell. Aquest pla conforma la part més ben conservada de l’àpex del ventall al·luvial de la Riera de les Arenes. Les graveres en mostren els materials. • Gravera del pla de la Llebre. Gravera activa que explota materials similars als de la Geozona de les Fonts de Terrassa-Montagut. • Pedreres de gres de Can Candi. Petites explotacions de gres vermell que forniren de pedra
molts edificis històrics de Terrassa. • Graveres de Can Boada. Graveres abandonades que mostren diverses estructures neotectòniques. • ‘Badlands’ de torrent de Gaià. Curioses formes d’erosió situades en la llera del Torrent de Gaià. • Talús del carrer de Gabriel Querol. És un dels pocs testimoni topogràfics conservats que queden dels torrents que travessaven Terrassa. • Pegmatites del Parc Audiovisual. Es tracta d’una roca ígnea que conté minerals pocs habituals.