NEWT El noticiari de Terrassa i comarca 30
Ciència i tecnologia
NEWT
“És impossible predir quan hi haurà un terratrèmol” més fàcil canviar les coses de lloc que protegir-les. Pot ser és més barat traslladar. Acaba sent un problema econòmic.
Mercè Folch | @newt_tsa Terrassa
D
urant els últims 20 anys, Pere Santanach ha centrat la seva atenció en l’estudi de les falles actives, en particular, els mètodes geològics que permeten determinar i caracteritzar els grans terratrèmols ocorreguts abans dels temps històrics. Això és el que l’ha portat a parlar de ‘Falles, terratrèmols i el projecte Castor’ a la Jornada d’actualitat i difusió científica que ha tingut lloc al mNACTEC en el marc de la Setmana de la Ciència. La geologia, tot i ser una ciència apassionant que ens diu molt sobre la història i l’evolució del nostre planeta, potser no gaudeix de la visibilitat que tenen la cosmologia, la genètica o la física quàntica. Què motiva un estudiant a escollir la geologia? El poden motivar moltes coses. Des d’un punt de vista pràctic, pot ser l’interès pels recursos naturals i també pels riscos. També les grans obres públiques. Per exemple, a la Facultat, quan hi va haver l’esfondrament del túnel del Carmel, vam sortir molt per la televisió i l’any següent es va apuntar molta gent a la carrera. Potser també faltaria una pel·lícula a la televisió (fa broma). Abans podia ser més vocacional, però ara hi ha un gran percentatge de gent que pensa més en la part pràctica.
Edició 5 25/11/2013
Pere Santanach durant la Jornada d’actualitat i difusió científica. Foto: Marta Balaguer
Potser un dels aspectes que interessa més a la societat són els terratrèmols i els volcans. Fins a quin punt es poden predir o ens podem protegir d’aquests fenòmens? Pel que fa als terratrèmols, podem predir on es produiran però no quan. Sobre el quan, el màxim que podem dir són les probabilitats de què ocorrin en un període de temps determinat. Però on n’hi ha hagut, segur que n’hi tornarà a haver, perquè és una falla que funciona. En canvi els volcans estan més controlats perquè avisen, sobretot en els països desenvolupats. En la majoria de llocs hi ha sistemes de vigilància sísmica i topogràfica.
Se sap que la distribució de terra al planeta evoluciona amb els anys. En quina escala de temps es fan tangibles els canvis? Els hem de tenir en compte a l’hora de resituar les nostres ciutats? La línia de costa varia, i ho fa per dos motius: perquè belluga la línia de terra o per la del mar. El que està clar és que la costa quedarà afectada per aquests moviments i no em sembla esbojarrat tenir-ho en compte. De totes maneres a l’edat mitjana Santa Maria del Mar tocava a mar. Per tant tot és relatiu i no sé amb quin ritme es faran tangibles aquests canvis. El que penso és que a part de preveure-ho s’ha de pensar si és
El cometa ISON s’ apropa al Sol A. Aragoneses
U
El cometa ISON el dia 21 de novembre a Tenerife. Foto: Juan Carlos Casado
n cometa és un cos sòlid format per roca, pols i gel que es varen formar amb el sistema solar. Alguns d’aquests cossos tenen òrbites el·líptiques al voltant del Sol, com ara el cometa Halley i d’altres poden apropar-se al Sol per desprès allunyar-se del sistema solar. Quan els cometes s’apropen al Sol, la radiació d’aquest fa que el gel i la pols formin la cua del cometa que lluny del Sol no apareix. Aquests dies
En la seva conferència parla del cas Castor. Sabem que l’home porta molt anys afectant la biosfera i el clima. Com són de perilloses les accions humanes en l’àmbit de la geologia? És un preu que hem de pagar pel nostre estil de vida? Els perills de la natura són culpa de l’acció de l’home. Un terratrèmol sol no fa mal si no hi ha una casa a sobre que caigui. La culpa del mal no és de la natura sinó de l’home, que fa inclemències. Per exemple, la riuada a Biseques que es va endur tot un càmping. Si s’hagués fet un estudi s’hagués vist que cíclicament hi passaven grans riuades. Per tant es poden analitzar les zones i es pot mitigar el risc amb una bona planificació. A la pel·lícula Superman, Lex Luthor, feia servir un míssil nuclear per a provocar un terratrèmol a la falla de Sant Andrés. És viable un fet com aquest o és pura ficció cinematogràfica? És una fantasia però té un fons de veritat en el sentit que l’home pot incidir en els mecanismes de funcionament d’una falla variant l’estat de tensions del voltant. A la falla de Sant Andrés concretament, s’hi injectaven fluids que feien petites descarregues d’energia perquè hi haguessin petits terratrèmols. el cometa ISON s’està apropant al Sol. Fa uns mesos no se sabia si seria molt o poc brillant, però els darrers dies ha sorprès gratament els astrònoms en augmentar bruscament la lleva lluentor. Els pròxims dies passarà darrera el Sol. L’Agrupació Astronòmica de Terrassa, juntament amb el mNACTEC, estan programant una observació pel 14 de desembre, tot i que no se sap si, un cop passi per darrera el Sol, haurà sofert canvis degut a la seva proximitat al Sol. Es calcula que arribarà a només un milió de kilòmetres de l’estrella, distància com el diàmetre del propi Sol.
NEWTALENT
El proper amic, que sigui un geòleg Isaac Camps Geòleg i editor científic
S
i t’has educat audiovisualment amb Sir David Attenborough, Carl Sagan o l’hiperactiu Dani Giménez potser no coneixes gaire res d’aquest rotllo aparentment àrid de la geologia. Mal fet. Ningú t’ha explicat una cosa important que hauries de saber: la geologia és una ciència a la intempèrie feta per homes i dones que passen gran part del seu temps trescant per muntanyes i camps, el mar, el desert, els gels antàrtics o altres lloc inhòspits com mines i obres públiques rodejats de maquinotes. Estan a la intempèrie, espectadors dels canvis en el paisatge, tant naturals com humans. Per això els geòlegs elaboren vincle especial amb la natura i el paisatge: et conec, m’agrades i vull saber més de tu, sé que t’utilitzo, però ens respectarem, no? Talment com els bons caçadors, els boletaires civilitzats, els alpinistes de la vella escola... que veuen més enllà del que veu la resta d’urbanites: aquí hi havia un mar, allò era un delta, aquest talús caurà, està plovent a la capçalera del riu, conec un bar de carretera fantàstic, aquí hi havia fòssils de coralls, molt interessants, però s’ho han carregat... tot s’ho carreguen, carai! Compartir una jornada amb un geòleg és com tenir una capa d’informació extra en el Google Maps del mòbil. El proper amic que busquis, que sigui un geòleg. La majoria de roques del subsòl egarenc tenen entre 12 i 9 milions d’anys, són del període Miocè. La depressió del Vallès s’havia acabat de formar i Sant Llorenç existia. Els torrents procedents d’aquest massís l’erosionaven omplint paulatinament el Vallès de sediments. Els dinosaures ja s’havien extingit i els humans encara no existíem. Els jaciments paleontològics del nostre terme ens parlen d’una laurisilva poblada d’animals com tortugues gegants, cèrvids i èquids nans, un rinoceront sense banyes. Un Miocènic Park de pel·lícula.